Als cinc anys del referèndum il·legal de l'1-O, el separatisme envelleix fracturat, amb els seus caps pendents de judici

Manifestació a Madrid a favor de la independència de Catalunya, el març del 2019.

La flama de la independència s'ha atenuat sufocada pels problemes quotidians que van arribar amb la pandèmia i amb la guerra, però continua viva gràcies als calius d'una part dels catalans que segueix alimentant-la tot esperant una nova oportunitat. Cinc anys després del desafiament, el conflicte continua pendent de resolució i batega soterrat en tota l'acció política.

Després del gran desafiament, l'1-O és ara, cinc anys després, per a uns, el dia del cop contra la Constitució i l'Estat; per a altres, la jornada del poble català alçant la veu. Els mitjans de comunicació públics intenten donar èpica a una efemèride que arriba amb un Govern regional trencat i sense previsió de grans mobilitzacions

Jordi Sánchez, exlíder de l'ANC, exsecretari general de Junts i condemnat pels actes de setge de la Conselleria d'Economia el setembre del 2017, va afirmar en un documental de TV3 anomenat La piràmide invisible produït per Jaume Roures, troskista, milionari, independentista i cap de Pablo Iglesias, que les urnes que es van fer servir al referèndum de l'1-O van entrar a Catalunya el 15 d'agost procedents de França. El documental emès dimarts a la nit és un dels intents de mantenir viva, mitjançant l'èpica, la memòria de la data que els independentistes consideren el dia més important de la història recent.

Cinc anys després del referèndum il·legal de l'1 d'octubre convocat pel Govern català, el resultat més tangible és que hi continua havent 40 alts càrrecs polítics pendents de judici; entre ells pròfugs com l?expresident Carles Puigdedmont, els exconsellers Clara Ponsati i Toni Comín o la secretària general d?ERC, Marta Rovira. Però també persones de l?entorn polític de l?actual president de la Generalitat com Josep María Jové, processat per malversació, l?actual conseller d?empresa i expresident del Parlament, Roger Torrent, processat per desobediència. També segueixen pendents de judici els exdirectors de TV3 i Catalunya Radio, Vicent Sanchis i Saul Gordillo, processats per desobediència i càrrecs de la Generalitat.

Puigdemont, el 6 de setembre del 2017, anunciant la signatura del decret que convocava la votació del referèndum de l'1-OGTRES

Artur Mas va declarar dijous que l?independentisme d?avui «no té ni objectius finals compartits, ni manera d?arribar-hi, ni lideratges reconeguts» i ha confessat que «el projecte sobiranista des del 2017 va a la baixa». L?expresident resumeix a la perfecció l?estat d?ànim en què les bases independentistes arriben al?efemèride.

Junts i ERC han presentat al Parlament català per separat propostes de resolució del debat de política general en relació amb l'1-0. Els de Junts afirmen a la seva que l'1-O va ser un acte «legal i legítim» i ERC el rebaixa a «data clau». Totes dues formacions són coresponsables del que va passar l'1 d'octubre i encara que tots dos partits retòricament reivindiquen per a si la paternitat del referèndum.

Cap dels dos ha donat cap pas des del 2017 fins avui per repetir-ho i les milers de persones que van anar com a voluntaris als col·legis electorals i molts dels votants han passat de ser independentistes a sentir-se enganyats per aquells que els van prometre que al final de la jornada de l'1 d'octubre del 2017 serien una república independent, reconeguda per tot el món i que Espanya no tindria més remei que cedir la independència com a principis del segle XIX havia fet amb Perú, Mèxic o Colòmbia.

Cremen contenidors a la manifestació de CDR per l'1-O a Barcelona

Per celebrar l'aniversari hi ha prevists infinitat d'actes, tots amb poca transcendència pública. Al migdia s'ha convocat a la Plaça de Sant Jaume una perfomance on es construirà un mur d'urnes, la nit abans els independentistes més cafeters ocuparan, tal com van fer fa cinc anys, diverses escoles públiques, amb la complicitat de l'Administració, que com en aquella ocasió els donarà les claus dels centres educatius.

TV3 ha organitzat una nit especial en què intentarà mantenir viu l'esperit i l'animo dels que van participar en aquesta data i que servirà per sobre de qualsevol altre missatge per, una vegada més, atacar les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat i denigrar Espanya. El dia acabarà amb una concentració a l'Arc del triomf organitzada per l'ANC i l'OMNIUM, els mateixos que van protagonitzar el setge a la conselleria d'economia el 20 de setembre del 2017 i que organitzen els actes de la Diada els darrers anys.

Els sediciosos condemnats per l'1-O, després de sortir en llibertat

En el marc de la crisi oberta al Govern català, no es resoldrà fins que Pere Aragonès decideixi fer el pas i expulsar els consellers de Junts o la militància del partit de Puigdemont i Borràs voti el proper dia 7 per sortir del Consell. La commemoració de l'1 d'octubre arriba en el pitjor moment per a l'independentisme perquè quan es coincideix al mateix espai físic, es fa insuportable per a aquells que fa cinc anys van portar Catalunya a la vora d'enfrontament i van posar la democràcia espanyola contra les cordes.

Cinc anys després, els independentistes no plantegen un desafiament als espanyols per la independència ni tenen ànim per celebrar gran cosa, estan centrats en una baralla en què la lluita és a mort, no contra Espanya, sinó entre ells.

Felip VI, juntament amb les autoritats de la comunitat catalana el juny passat, a la darrera edició del Mobile World CongressGTRES

L'única cosa bona de l'1 d'octubre és que 48 hores més tard Sa Majestat el Rei, Felip VI, va fer una intervenció en defensa de l'Estat de Dret i les llibertats dels espanyols que marca, sens dubte, el punt més alt del seu Regnat com ho va ser per al seu pare el discurs de la nit del 23 de febrer de 1981.

...I Marisú va parir un ratolí

 

Hisenda «guanyarà» 3.144 milions amb la rebaixa fiscal. Només millorarà l'IRPF a les rendes fins a 21.000 euros i gravarà empreses, grans fortunes i sous alts. Les classes mitjanes es tornen a quedar sense rebaixa fiscal.

A corre-cuita i davant la pressió dels seus barons i associats, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va escenificar ahir una perfecta posada en escena perquè quedés clar el missatge ordenat des de Moncloa: que el Govern de coalició ajuda les rendes més baixes a costa que aquesta bonificació la pagui l'increment dels impostos als rics ia les grans empreses.

Amb aquesta premissa, Montero va anunciar el nou paquet fiscal que acompanyarà el projecte pressupostari del 2023, del qual va voler deixar clar que és «una proposta conjunta» de l'Executiu de coalició, amb la qual preveu incrementar la recaptació tributària en 3.144 milions d'euros als propers dos anys. Una xifra que surt de la diferència dels ingressos extra que pretenen recaptar amb els nous gravàmens (5.649 milions) i el que revertirà veritablement sobre els beneficiaris (2.505 milions). Per tant, la diferència entre els nous ingressos i les reduccions fiscals serà positiva per a Hisenda, que engreixarà les arques amb aquests 3.144 milions.

Però, a qui s'adreça realment aquest pla? Segons va assegurar la ministra, «a més de la meitat dels treballadors», els contribuents amb rendes del treball inferiors a 21.000 euros, que estalviarien 1.881 milions entre el 2023 i el 2024 gràcies a una extensió de les reduccions per rendiments del treball a l'IRPF. A més, s'elevarà el mínim de tributació de 14.000 a 15.000 euros. «No tocarem ni els trams ni els tipus de l?IRPF. No hi entrem», va destacar amb una andanada directa a les comunitats del PP que han decidit abaixar els impostos.

El paquet també inclou una baixada de l'impost de Societats per a les pimes que facturen menys d'un milió d'euros, que passa del 25% al ​​23%, i una rebaixa addicional del 5% al ​​rendiment net de mòduls per als autònoms, a més de elevar del 5% al ​​7% la reducció per a despeses deduïbles de difícil justificació a la tributació en règim d'estimació directa simplificada.

Pla Montero de rebaixes fiscals

La responsable d'Hisenda va insistir diverses vegades que deflactar l'IRPF no és el camí correcte perquè «implica una rebaixa per a totes les rendes –incloses les altes i mitges altes– i repercuteix d'una manera «molt petita» als col·lectius més vulnerables. En cap moment de les seves explicacions no va fer referència a alguna millora sobre les rendes mitjanes, que han tornat a quedar-se fora d'aquests beneficis tributaris. Així ho va recalcar ahir el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va titllar aquesta «baixada d'impostos de Sánchez» com a «decebedora i escassa. Ha tornat a demostrar la falta de sensibilitat amb les rendes mitjanes, a les quals ha tornat a dir no a la rebaixa d'impostos».

El Pla Montero ni tan sols compta amb el total suport dels tècnics d'Hisenda. El sindicat Gestha considera necessària una reforma fiscal integral que, entre altres coses, contempli a l'IRPF més trams intermedis per a les rendes del treball a l'escala estatal general entre els 60.000 i els 300.000 euros, i per a l'estalvi entre els 50.000 i els 200.000 euros, a més de criticar que el Govern «torna a deixar de banda la lluita contra el frau».

Revolta fiscal dels barons del PSOE

La política fiscal amenaça de ser el nou maldecap de Pedro Sánchez i el PSOE. Amb la ministra d'Hisenda i Funció Pública María Jesús Montero donant els darrers retocs al Projecte de llei dels pressupostos, i amb la previsió d'anunciar més pujades d'impostos aquest mateix dijous, els barons del partit han començat a despenjar-se trencant així l'estratègia governamental . Tot per no quedar enrere a la cursa cap a les urnes. «Ens juguem la reelecció amb els impostos», recordava ahir dimarts un baró a aquest diari que, a més, posa sobre la taula «la necessitat d?afrontar ja la reforma del finançament territorial». El tema econòmic, que Sánchez pretén liderar i controlar, és on se centra la batalla electoral de l'any 2023. I això pot provocar la ruptura total amb els seus barons.

L?anunci del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, que deflactarà l?IRPF autonòmic per a les rendes inferiors als 60.000 euros trenca l?estratègia desplegada per Moncloa. A l'Executiu estaven al corrent de l'anunci, però reconeixen que no s'havia consensuat, i no amaguen el malestar.

El sentiment de les fonts consultades és de resignació per l'entrada dels seus territoris a la carrera fiscal iniciada pel PP, però assumeixen que «és període electoral» i no són aliens a la inquietud que hi ha als seus bastions davant l'ofensiva fiscal llançada per els populars. Reconeixen també la contradicció que suposa amb el seu discurs i fins i tot amb el del mateix Puig, que divendres passat va demanar al president del Govern que penalitzés en el repartiment del finançament autonòmic les comunitats que optessin per baixades d'impostos. Una petició que des d'Hisenda no veuen “viable”.

El més segur és que després de Ximo Puig, el pròxim a sumar-se sigui l'extremeny Guillermo Fernández Vara, un dels més servils al secretari general del partit avui dia. La Rioja de Concha Andreu, l'autonomia que avui dia és més difícil de mantenir per al PSOE, podria ser la quarta autonomia socialista a anar per aquesta direcció, mentre que a les Canàries o Astúries, per exemple, Ángel Víctor Torres i Adrián Barbón descarten seguir els passos dels companys. Per nímia que sigui, Puig posa en valor una política de reducció d'impostos que mai no ha estat portada a la pràctica per cap socialista.

Violència de carrer organitzada i incompetència de la seguretat a les festes de la Mercè

Desperfectes i vidres trencats a l'aparador d'una xarcuteria, causats pels aldarulls a les Festes de la Mercè.

Greus disturbis a les festes de la Mercè que acaben amb un mort apunyalat i comerços saquejats, Hi ha diversos detinguts després que centenars de persones causessin destrosses a la zona de Plaça Espanya en acabar els concerts

La segona nit de celebració de les festes de la Mercè a Barcelona va acabar amb tragèdia. Hi va haver greus disturbis com la mort violenta d'un home de 25 anys i el saqueig de comerços i restaurants, a més de crema de vehicles i de mobiliari urbà a la zona propera a Plaça Espanya, per la qual cosa van haver d'actuar els grups antiavalots dels Mossos d 'Esquadra i de la Guàrdia Urbana per dispersar els violents.

A més d'aquests aldarulls hi va haver un atac amb arma blanca a un home a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona. Les greus ferides al pit després de rebre la punyalada li han provocat la mort malgrat la intervenció del Servei d'Emergències Mèdiques per intentar salvar-li la vida. Els Mossos informen que han obert una investigació per buscar l?autor del crim, que és el setè que es comet a Catalunya en una setmana. Remarquen que després de l'agressió, la víctima va ser traslladada a l'hospital i hi va morir.

Hores després, cap a les cinc del matí, van començar els incidents quan van acabar els concerts a Plaça d'Espanya i la majoria de persones se n'anava de la zona. Diverses persones van llançar objectes contra els agents de Mossos i Guàrdia Urbana, van cremar contenidors i vehicles estacionats i van assaltar comerços. Hi ha 12 detinguts, 8 per Mossos i 4 per Guàrdia Urbana.

En concret, unes 500 persones van trencar vidres de comerços a Cruz Cubierta i van saquejar algunes botigues, com una xarcuteria. També van destrossar i cremar motos bicicletes i mobiliari urbà als carrers Tarragona i Consell de Cent. Aquest diumenge al matí es podia veure els aparadors trencats amb vidres per la vorera així com restes de vehicles i contenidors calcinats.

En declaracions a Catalunya Ràdio, l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, va afirmar que s'està investigant la mort encara que de moment es descarta que la mort tingui relació amb els aldarulls als concerts de la Mercè per "l'horari i el lloc" a la que va succeir.

Colau va assegurar que els incidents els van cometre "un grup reduït de persones". També ha indicat que aquests aldarulls són de menor intensitat que els de l'any passat que han estat "molt més greus". "Barcelona, ​​com tota gran ciutat, té reptes de seguretat, sobretot robatoris", va dir Colau, que va recordar que en robatoris hi ha una tendència a la baixa, d'un 12% respecte al 2019, pel "treball intens" policial.

Des del Consistori es va indicar que els serveis d'emergències van rebre a les 03.16 l'avís que hi havia una persona a terra "amb pronòstic fatal", en referència al mort, i que els aldarulls van començar després, a les 4.40 hores. descartat que hi tinguin relació. Els disturbis els van provocar un grup de 500 persones i que hi ha 12 detinguts, dos directament relacionats amb actes de vandalisme en una xarcuteria del carrer Creu Coberta, al costat de la plaça Espanya.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana van haver de fer un dispositiu per controlar els violents i aconseguir que es dispersessin, malgrat que va ser llavors quan van començar els enfrontaments amb els agents a qui van llançar objectes contundents. A més d'una dotzena de detinguts, hi ha mig centenar de ferits de diversa consideració.

El tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle,

Des del Consistori es va indicar que els serveis d'emergències van rebre a les 03.16 l'avís que hi havia una persona a terra "amb pronòstic fatal", en referència al mort, i que els aldarulls van començar després, a les 4.40 hores. descartat que hi tinguin relació. Els disturbis els van provocar un grup de 500 persones i que hi ha 12 detinguts, dos directament relacionats amb actes de vandalisme en una xarcuteria del carrer Creu Coberta, al costat de la plaça Espanya.

Plaça Espanya no va ser l'únic punt conflictiu la matinada passada a la ciutat ja que es van registrar incidents en altres llocs, com prop de la zona litoral, en què es van produir assalts, baralles i robatoris i que van deixar un ferit greu per arma blanca. A les festes de la Mercè de l'any passat hi va haver greus enfrontaments després d'un botelló a la mateixa zona de Plaça Espanya, que també va acabar amb saqueig i vehicles danyats.

Davant d'aquests greus disturbis, el portaveu del sindicat CSIF a la Guàrdia Urbana de Barcelona, ​​Eugenio Zambrano, va apuntar directament al govern municipal d'Ada Colau i el socialista Jaume Collboni per la manca de recursos humans i materials que pateix la policia municipal així com “la manca de pr evisió" per anticipar-se "a incidents que sabem que es produiran" quan s'ocupa l'espai públic durant un ambient festiu.

 Acaben amb un mort apunyalat

A més, ha assegurat que s'ha de deixar a la policia "usar la força legítima davant els aldarulls" i no la "tebiesa política" de l'equip de govern que davant la proximitat de les eleccions municipals "no volen veure una Guàrdia Urbana restablint la seguretat o fent front a aquests desordres públics". Zambrano també ha assegurat que els agents "hem anat perdent el principi d'autoritat, però no perquè els ciutadans s'hagin tornat persones irresponsables i antipolicies" sinó que "la fòbia policial i ve des del govern" municipal.

Per la seva banda, Valents ha lamentat aquest nou crim a la ciutat i ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona més presència policial als concerts i actes de la Mercè que queden per celebrar-se ja que consideren que hi ha un "greu problema d'inseguretat". "Sens dubte, les festes necessiten redefinir l´espai per als concerts, no es garanteix la seguretat als assistents. L´any passat ja hi va haver molts problemes que van acabar en batalla campal amb destrosses de mobiliari urbà i fins i tot cremant arbres de l´avinguda Maria Cristina" indica la formació política i consideren que “el govern Colau més preocupat a vendre la seva ideologia durant la Mercè, hauria de preocupar-se més en la seguretat i civisme de les festes”.

Vox y Ciudadanos han demanat la destitució de la ministra de Igualtat, Irene Montero

Vox y Ciudadanos han pedido la renuncia o cese de la ministra de Igualdad, Irene Montero al interpretar que en su intervención este miércoles en la comisión de Igualdad del Congreso, donde defendió el derecho de los niños a recibir educación afectivo-sexual, promovía las relaciones sexuales de los niños.

La Asociación Liberum también ha presentado una querella criminal contra la ministra por un delito contra la indemnidad sexual. En el escrito, la asociación argumenta que Montero «se expresó manifestando que los niños, niñas, e incluso niñes, pueden tener relaciones sexuales con quien les dé la gana si hay consentimiento. Lo que viene a decir que si un niño de tres, seis o nueve años ha prestado el consentimiento puede tener relaciones sexuales con adultos, lo cual a parte de ser pavoroso, indiciariamente es constitutivo de una inducción del artículo 183 bis de nuestro Código Penal».

El artículo 183 bis del Código Penal reza que «todo aquel que, con fines sexuales, determine a un menor de 16 años a participar en un comportamiento de naturaleza sexual, o le haga presenciar actos de carácter sexual, aunque el autor no participe en ellos, será castigado con una pena de prisión de seis meses a dos años». A esta literalidad se ha aferrado Vox para presentar este viernes ante el Tribunal Supremo una querella contra Irene Montero por un delito de incitación a la corrupción de menores.

¿El motivo? Las polémicas palabras de la ministra de Igualdad pronunciadas este pasado miércoles en el Congreso de los Diputados, donde afirmó que «los niños tienen derecho a conocer que pueden amar o tener relaciones sexuales con quien les de la gana basadas en el consentimiento», desatando una ola de indignación que ha llegado ya hasta los tribunales.

La Vicesecretaria Nacional Jurídica de Vox, Marta Castro, advierte en su escrito al Alto Tribunal de que las declaraciones realizadas «no pueden ser amparadas por la libertad de expresión de un cargo público y de relevancia como es, ya que, además de diputada, es miembro del Gobierno como Ministra de Igualdad y sus declaraciones constituyen una acción típica, antijurídica y culpable».

En la misma línea, recuerda que el es el propio legislador el que ha establecido y configurado el tipo penal de abuso sexual, «en el que se ha determinado taxativamente las causas en las que la conducta sexual deviene típica». Entre éstas, arguye VOX, «ha establecido que cualquier conducta lasciva con menores de 16 años es delictiva, dada la falta de madurez para el consentimiento, por entender, ex lege, que éste se encontraría viciado».

Esto, por cuanto «está fomentando en seres humanos de frágil edad a participar en comportamientos contrarios a la indemnidad sexual de estos, de naturaleza sexual, bajo un consentimiento que, como no puede ser de otra manera, los menores de dieciséis años no pueden otorgar». Abogados Cristianos también estudia emprender acciones legales contra la ministra Irene Montero, que aún no se ha retractado ni ha matizado sus palabras.“Todas las niñas, los niños, les niñes de este país tienen derecho a conocer su propio cuerpo, a saber que ningún adulto puede tocar su cuerpo si ellos no quieren y que eso es una forma de violencia, tienen derecho a conocer que pueden amar o tener relaciones sexuales con quien les dé la gana, basadas eso sí en el consentimiento”, dijo Montero.

Itàlia decideix: defensa de la identitat nacional o més esquerra i globalisme

Giorgia Meloni i Enrico Letta.

Més de 50 milions d'italians estan cridats aquest diumenge a triar qui ocupen 400 escons de la Cambra de Diputats i 200 del Senat. A les dues cambres hi haurà ara menys legisladors, d'acord amb el que estableix una reforma constitucional avalada en referèndum per la ciutadania el setembre del 2020.

Itàlia acudeix aquest diumenge a uns comicis que aterren les elits polítiques i financeres perquè poden posar Giorgia Meloni al capdavant de la tercera economia de la Unió Europea i fer caure el castell de cartes del globalisme. La seva victòria seria la ratificació que hi ha una Europa que no es resigna i que no vol morir.

Fratelli d'Italia, el partit aliat de VOX [tots dos formen part de l'ECR a Brussel·les], té un programa propi que ignora les agendes globalistes que divideixen la societat i l'empobreixen, i que traeixen la història, la tradició i també la identitat del Vell Continent.

En canvi, defensa els interessos i les necessitats dels italians, i planteja respostes als seus problemes reals: la inseguretat als carrers provocada per la immigració il·legal, la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies, la necessitat de sobirania energètica o la emergència dramàtica demogràfica, entre d'altres. I defensa la família, el dret a la vida i la propietat privada. Com VOX, Fratelli també advoca per una Unió Europea que sigui una comunitat de nacions sobiranes que cooperen en llibertat, i que estigui al servei, ara sí, dels Estats membres, i no dels buròcrates que ningú no ha votat.

A la cita electoral s'hi arriba després de l'amenaça de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que dimarts passat va amenaçar els italians si no voten el que ella -i el globalisme- vol. «Veurem el resultat de les eleccions a Itàlia (…). Si les coses surten en una direcció difícil, tenim eines, com ara Polònia i Hongria», va dir.

Cap enquesta dóna a Fratelli una majoria suficient per implantar íntegre el seu programa, però totes auguren el lideratge de la formació de Giorgia Meloni en un Govern, que conformaria amb els seus aliats del centre i la dreta, assenyat i estable que prioritzaria les urgències nacionals de Itàlia. L'altra opció… és l'esquerra i el globalisme, Enrico Letta i Ursula von der Leyen, que divendres passat, en una ingerència impròpia que hauria de provocar la dimissió, va amenaçar els italians si no voten el que ella vol.

Que els italians votin… i votin en defensa pròpia.

Sánchez gastarà 130 milions a la fundació que promociona Bill Gates

 

El president del Govern, Pedro Sánchez, va acudir dimecres a un acte organitzat per la Fundació Bill i Melinda Gates a Nova York, centrat en la promoció dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030, i on la institució va presentar la seva "Informe Goalkeepers".

Durant la celebració de l'acte, Sánchez va subratllar la necessitat de "redoblar esforços" per complir aquests objectius, i va fer un anunciar que suposarà un nou desemborsament per a Espanya: contribuirà amb 130 milions per al Fons Mundial de Lluita contra la Sida, la Malària i la Tuberculosi. La fundació de Bill Gates és un dels grans donants d'aquest fons contra la sida: ha fet una aportació total de 2.745 milions.

Aquesta aportació, compromesa per als propers tres anys, suposa "un increment del 30% respecte a la nostra contribució anterior del 2019", ha destacat Sánchez.

El Fons Mundial ha estat en ocasions esquitxat per la corrupció, destapant-se el 2011 que fins a dos terços dels fons manejats en alguns projectes eren desviats cap a fins que no tenien res a veure amb la lluita contra el VIH. Aquest escàndol va comportar que països com Suècia o Alemanya suspenguessin temporalment les seves donacions.

La fundació de Bill Gates és un dels grans donants d'aquest fons contra la sida, i fins ara ha fet una aportació total de 2.745 milions de dòlars, i havent-se compromès ha donat 3.000 milions addicionals. Aquestes xifres col·loquen la fundació com l'entitat no governamental amb més pes en el finançament del Fons Mundial contra la Sida, només superada per les aportacions dels Estats Units, França, el Regne Unit, Alemanya, el Japó, el Canadà i la Comissió Europea.

Espanya, per la seva banda, ha donat fins ara un total de 768 milions d'euros, sent el 13è país que més ha contribuït. Tot això malgrat la congelació a l'aportació de fons que va executar Zapatero l'any 2011, amb motiu de la crisi econòmica. Sánchez, al contrari, i malgrat l'actual crisi d'inflació i de dèficit públic, ha decidit incrementar el desemborsament de recursos estatals a aquesta fundació.

"Justícia fiscal"

Durant l'esdeveniment celebrat a Nova York amb Bill Gates, el president del Govern també va fer al·lusió a la pandèmia, a la guerra a Ucraïna ia l'"impacte devastador" que té diàriament el canvi climàtic.

Sánchez, a més, es va referir a la necessitat de "justícia fiscal" i es va felicitar per l'acord assolit al G20 i l'OCDE sobre un impost mínim de societats i aconseguir així una harmonització fiscal més gran entre totes les nacions. Tot això, "amb els ODS com a guia". Finalment, va retreure als que utilitzen les crisis actuals "per posar en dubte la transició verda, el canvi climàtic o la igualtat de gènere".

A Pedro Sánchez, Espanya li queda petita. Anuncia la seva candidatura per liderar la Internacional Socialista

 

Sánchez anuncia la candidatura per liderar la Internacional Socialista. Ha fet l´anunci en el marc d´un viatge institucional a Nova York

El secretari general del PSOE i president del Govern, Pedro Sánchez, va aclarint els seus plans de futur més immediats. Aquest dijous, des de Nova York, el líder socialista espanyol ha anunciat la intenció de presentar la seva candidatura a presidir la Internacional Socialista

Sánchez ha aprofitat la seva estada als Estats Units per participar a la cimera de l'ONU, en un viatge pagat pel Govern, per fer l'anunci en el marc de la reunió del Presidium que la Internacional Socialista ha celebrat a la ciutat novaiorquesa. Al seu anunci, el president, ha afirmat que "no hi podria haver causa més alta ni més estimada per als que ens asseiem aquí, serà un privilegi comptar amb l'empenta de totes i tots vosaltres per dur-la a terme".

Fa diverses setmanes que el secretari general del PSOE treballava en la seva candidatura. De fet, tal com va revelar aquest diari, durant la seva gira per Iberoamèrica ja va buscar aliances amb alguns dels líders més forts del socialisme llatinoamericans. El congrés que l'haurà de triar com a líder de la Internacional Socialista se celebrarà a Madrid a finals de novembre.

"Aspiro a aportar la meva experiència per iniciar un nou temps en aquesta organització", ha assenyalat davant de la resta de líders de la Internacional Socialista a qui ha demanat el seu suport per tirar endavant el seu programa.

«Aquest context de desmantellament de l'Estat del benestar va ser el brou de cultiu per a l'aparició d'uns corrents extremistes a què ara els liberals s'alien com a única opció de supervivència» prossegueixen des de l'equip que ajudarà Sánchez a assaltar el lideratge de la Internacional Socialista.

Pedro Sánchez, en la seva intervenció davant de la resta de dirigents socialistes, ha proposat que la Internacional Socialista consideri reformes internes de pes. En aquest sentit, el president del Govern, ha manifestat la intenció d'«aportar la meva experiència per iniciar un nou temps en aquesta organització» que continuï «amb el llegat del meu amic Yorgos Papandreu i líders com Willy Brandt, Pierre Mauroy o l'actual secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres”.

El màxim responsable del Partit Socialista Obrer Espanyol, que va ser reelegit fa poc menys d'un any al 40è Congrés Federal de València, ha defensat que "la socialdemocràcia és l'única alternativa viable tant a l'individualisme de l'ordre neoliberal com al retorn dels extremismes" . «La resposta conservadora a l'última crisi va provocar una onada de desigualtat, que alhora va fer augmentar la desconfiança a les institucions» defensen des de la seva candidatura.

Pedro Sánchez, després de la seva intervenció en què ha anunciat la seva candidatura, ha rebut el suport d'altres líders com el secretari general del Partit Socialista portuguès i primer ministre de Portugal, Antonio Costa, que ha donat suport a les propostes defensades per Sánchez com el reforç necessari d'aquesta organització i la necessitat d'afrontar els reptes actuals a què s'enfronten els partits progressistes que la componen.

Sánchez també ha afirmat tenir una "fe indestructible en la vigència dels principis de la socialdemocràcia", un ideari que ha proposat actualitzar els reptes moderns. A més, ha fet una crida a "donar la batalla per la democràcia, els drets i les llibertats civils amb més força que mai" perquè opina que les crisis han provocat que principis que semblaven plenament consolidats, estiguin en risc d'involució.

El president espanyol ha catalogat les idees socialdemòcrates com “les responsables de les cotes més grans de progrés i benestar assolides en les societats contemporànies”.

En el seu discurs a Nova York, el líder dels socialistes espanyols ha assegurat tenir una “fe indestructible en la vigència dels principis de la socialdemocràcia”. Un ideari que ha proposat actualitzar els reptes moderns. A més, ha cridat a “donar la batalla per la democràcia, els drets i les llibertats civils amb més força que mai”. "La cadena de crisi ha provocat que principis que crèiem plenament consolidats estiguin en risc d'involució", ha reflexionat Sánchez.

El president del Govern i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dijous que presentarà la candidatura per presidir la Internacional Socialista. Ho ha fet aquest dijous a la reunió del Presidium que l'organització ha celebrat a Nova York, segons informa el PSOE, en què a més ha plantejat reformes internes per modernitzar l'organització.

La idea de Sánchez és optar a la presidència de la Internacional Socialista al Congrés que aquesta formació celebrarà a Madrid del 24 al 27 de novembre. I la seva intenció és modernitzar aquesta  organització i aconseguir nous objectius en "matèria d'igualtat, canvi climàtic, economia justa i defensa de la democràcia", tal com han explicat els socialistes.

Putin empeny el món cap a l'abisme

Potser alguna ment fins i tot lúcida d'Occident confiés que Vladimir Putin havia contemplat als escenaris oberts per la seva «operació especial» a Ucraïna la possibilitat de la derrota al camp de batalla ia l'esfera política. Entengueu per fracàs l'opció de no haver doblegat la resistència de Kíev ni haver-se apropiat dels territoris del sud del país veí i consolidat la seva annexió de Crimea.

Va decretar la mobilització militar parcial de 300.000 reservistes i va confirmar que Moscou recolza els referèndums anunciats per les autoritats ocupants a les regions ucraïneses de Lugansk, Donetsk, Jerson i Zaporiyia per unir-se a la Federació Russa, a més d'emfatitzar la voluntat de defensar noves fronteres.

I ara, entre divendres 23 i dimarts 27 d'aquest mes de setembre, ens trobarem amb el muntatge de falsos referèndums per demanar l'annexió a Rússia de Lugansk, Donetsk, Zaporiyia i Jerson. Referèndums organitzats pel mateix Putin que va ajudar Puigdemont i els seus a muntar l'1 d'octubre del 2017 a Catalunya. I amb la inqüestionable falsa victòria dels partidaris de l?annexió, Putin declararà aquests territoris part de Rússia.

Ahir gairebé es va esgotar la venda de bitllets d?avió per sortir del país després de la convocatòria d?una lleva parcial que el ministre de Defensa va xifrar en 300.000 persones. I per a qui sigui cridat a files i no s'hi incorpori, la pena prevista és de dos a tres anys de presó i no precisament al mar Negre. En previsió d'aquestes dificultats, Putin també ha ofert la nacionalitat russa als mercenaris que es vulguin sumar a l'Exèrcit rus.

Occident està exposada a qualsevol amenaça abans que el Kremlin perdi la guerra. Caldrà assumir-ho i preparar-se

Oltra es desfà davant del jutge a la vora de les llàgrimes

L'exvicepresidenta primera del Govern valencià Mónica Oltra.

 «És que els imputats no tenen família?»

Una lacrimògena història en què el personal es creua amb l'activitat pública va ser l'argument utilitzat davant el jutge Vicente Ríos en la declaració per l'exvicepresidenta del Govern valencià Mónica Oltra per justificar per què el 7 de març passat es va arrogar l'autoria de l'expedient informatiu sobre la menor abusada pel que fos el seu marit. Va ser, segons va dir al jutge, la seva «manera» de desfogar-se després que el seu fill li digués: «Mama, ¿és que aquestes persones no tenen família?».

Mónica Oltra està imputada pels suposats delictes de prevaricació, abandonament de menors i omissió del deure de perseguir delicte en el cas que investiga el Jutjat d'Instrucció número 15 de València per saber si càrrecs i/o personal de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives que ella dirigia van ocultar les denúncies de la menor pels abusos que era objecte pel seu exmarit.

La pregunta que flotava a l'ambient és qui havia encarregat a la Conselleria d'Oltra l'expedient informatiu de la menor abusada pel marit d'Oltra, que per transcórrer en paral·lel a la instrucció judicial era conegut com la instrucció paral·lela.

Aquest 7 de març, Mónica Oltra, en manifestacions als mitjans a València, per a sorpresa dels presents va afirmar: «Aquell informe, l'expedient, ho vaig encarregar jo. No busqueu més». Només 24 hores més tard, el 8 de març, l'instructor del procediment va dictar una providència per la qual requereix al gabinet de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que aporti totes les informacions publicades el dia anterior respecte a allò declarat per Oltra per a la seva unió a la causa. Poc més de 20 dies després, l?1 d?abril, el mateix jutge sol·licita al TSJCV la imputació d?Oltra.

El jutge va tornar a interessar-se per aquesta qüestió aquest mateix dilluns. Va ser en el transcurs de l'interrogatori a Mónica Oltra quan li va preguntar sobre quin havia estat el motiu pel qual ella havia declarat als mitjans de comunicació que havia ordenat a la directora general que obrís l'expedient.

5 imputats

I la seva resposta va resultar gairebé lacrimògena. Amb un relat complet en què es donen cita tots els arguments utilitzats per Oltra abans de la seva imputació: des de la cacera política a la persecució als funcionaris. Per concloure amb un «va ser la meva manera de desfogar-me».

Oltra va dir que el dia previ a aquelles manifestacions s'havien produït 5 imputacions al voltant del cas, inclosa la de la directora general. «El meu fill em va preguntar quan va sentir la notícia a la ràdio que si aquestes persones no eren companyes meves i si no tenien famílies i em va preguntar si aquestes famílies no estarien patint també».

A més, Oltra ha assenyalat que "després d'un esmorzar informatiu amb els mitjans sobre la renda valenciana d'inclusió, les preguntes anaven enfocades a les imputacions". Aquest moment, va dir, va ser «alta tensió emocional». «Fins i tot, recordo que després dels periodistes es trobava una funcionària plorant ia mi em semblava molt injust que la cacera política de l?extrema dreta a persones que, penso, no han d?estar encausades perquè el blanc de la persecució era jo, ells i la seva família estiguessin patint i va ser la meva manera de desfogar-me», ha assenyalat sobre això.

L'últim adéu a Isabel II

Fins avui a les dotze de la nit no es va produir el sepeli del cadàver de la reina Isabel II en intimitat familiar, després de ser exhibides davant dels ulls de la humanitat i davant de més de 500 alts dirigents polítics de tot el món.

La reina més longeva que mai hagi tingut el Regne Unit, Isabel II va morir el 8 de setembre als 96 anys, quan passava l'estiu a la residència escocesa de Balmoral. La seva salut no deixava d'empitjorar des de feia un any, però la desaparició d'una monarca la presència de la qual semblava gairebé eterna va commocionar el país i el món. El seu fill gran, de 73 anys, la va succeir com a Carles III. Fins ara un dels membres menys apreciats de la família reial britànica, la seva popularitat va pujar els últims dies com l'escuma.

Icona de tota una era, Isabel II, morta després de 70 anys d'històric regnat, rep l'últim adéu dilluns al «funeral del segle», en presència de mandataris de tot el món, abans de ser enterrada en privat a Windsor.

El funeral per Isabel II ha aconseguit reunir per primera vegada en públic els quatre Reis d'Espanya en un moment històric que no es repetia des del gener del 2020, quan van anar al funeral de la Infanta Donya Pilar.

Don Felip i Doña Letizia han ocupat, juntament amb Don Juan Carlos i Doña Sofía, un lloc reservat per a les cases reials que s'han traslladat a Londres per assistir al funeral. Estaven a segona fila, darrere de Margarida de Dinamarca i el seu fill Federico; Carlos Gustavo i Silvia de Suècia i Guillermo i Máxima dels Països Baixos, que també compartien fila amb la princesa Beatriz.

Així, tal com ha disposat el protocol, Felip VI ha encapçalat la segona fila, seguit per Doña Letizia, Don Juan Carlos i Doña Sofía. L'Emèrit ha portat el Toisón de Oro, màxima condecoració d'Espanya, mentre que el cap de l'Estat ha vestit uniforme de Gala de l'Armada.

Aquesta ha estat la primera imatge dels quatre Reis junts, ja que encara que van arribar a Londres alhora, fins ara no s'havia trobat en un lloc amb càmeres. Diumenge, Don Felipe, Doña Letizia i Doña Sofía van arribar a Londres en un avió de la Força Aèria Espanyola mentre Don Juan Carlos va aterrar per a la capital britànica en un vol directe des d'Abu Dhabi. L'Emèrit es va reunir amb la seva dona en un hotel, mentre Don Felipe i Letícia van posar rumb a l'Ambaixada d'Espanya, on s'allotgen aquests dies per qüestions logístiques.

Don Felip VI, Leticia, Juan Carlos i Doña Sofía al funeral.

A continuació, el Rei i el seu consort es van traslladar fins a Westminster Hall per rendir tribut a Isabel II. Van anar acompanyats pel ministre d'Afers Estrangers, el seu cap de Protocol i l'ambaixador d'Espanya al Regne Unit. Unes hores després van anar a Buckingham Palace a la recepció que va oferir Carles III a diversos centenars de mandataris.

Fins allà van arribar en un autobús diferent del que va conduir Joan Carles i Sofia, per la qual cosa no es va poder captar una imatge dels quatre Reis i tampoc hi ha constància gràfica de la seva trobada dins del palau.

Tot i que han estat junts al funeral, no hi haurà més imatges dels quatre Reis. Segons ha confirmat Zarzuela, Don Felipe i la Reina Doña Sofía acudiran després del funeral al servei religiós que s'oferirà a Windsor. Encara es desconeix si la Letizia podrà ser present, ja que dependrà que sigui compatible amb el seu vol a Nova York. El Rei Joan Carles, tot i això, ha declinat la invitació a aquesta cita i posarà avui mateix rumb a Abu Dhabi de nou.

Els democrates de Podem - Rebentar l'acte democràtic d'Olona

Una torba de podemetes assetja Olona a la Universitat de Granada al crit de «Fora feixista!»

«¡Fora feixistes de la universitat! Fora Olona!». Desenes de radicals d'associacions estudiantils d'extrema esquerra, impulsades per Podem i Esquerra Unida, han intentat rebentar l'acte a la Universitat de Granada de l'exdiputada de Vox Macarena Olona. Ha estat rebuda enmig d'un clima de violència, que ha obligat a actuar els agents antiavalots mobilitzats per la Subdelegació del Govern, que al principi va negar la seguretat a Olona.

Des de primera hora de la tarda, els voltants de la facultat de Dret de la Universitat de Granada s'han anat caldejant amb l'arribada de grups de radicals disposats a rebentar l'acte. A les 7 de la tarda tocades, el grup ha pres posicions davant de la porta de la sala on estava prevista la intervenció d'Olona, ​​impedint l'accés de les persones que acudien lliurement a escoltar l'exdiputada de Vox.

Un cop allà s'han produït escenes de gran tensió entre les dues parts, que han acabat arribant a les mans. La policia i els membres de seguretat de la facultat van haver d'intervenir perquè l'assumpte no arribés a gent gran. Però un grup de radicals han format un cordó humà per continuar amb el bloqueig de la porta. Als voltants, segons fonts policials, es congregaven al voltant de 1.300 persones.

L'arribada d'Olona s'esperava per dos quarts de set, però finalment es va endarrerir mitja hora pel clima de violència que imperava a la zona. Olona ha entrat envoltada d'antidisturbis a la sala per fer la seva conferència.

Convocatòria ultra

La policia advertia que partits polítics, organitzacions i col·lectius d'extrema esquerra s'havien organitzat per rebentar la conferència de l'exdiputada de Vox. Entre aquestes formacions radicals hi ha Podem, Esquerra Unida i el Partit Comunista del Poble Andalús, que han acudit per boicotejar l'acte juntament amb altres associacions extremistes com Unió Sindical Estudiantil.

Aquests grups han estat units a través d'un manifest que han publicat a través de les xarxes socials. «Comunicat del conjunt d'organitzacions i col·lectius de l'esquerra granaïna que donem suport a la concentració de demà dijous a les 19.15 ha la Facultat de Dret. Fora el feixisme de la universitat. Fora Macarena Olona. Universitat de Granada responsable».

Les associacions que s'han sumat al boicot promogut per la ultraesquerra són les següents: Unió Sindical Estudiantil, Sindicat Andalús de Treballadors, Confederació General del Treball, Confederació Nacional del Treball, Unió de Sindicats de Treballadores i Treballadors a Andalusia, Assemblea Interprofessional Granada, Coordinadora de les Marxes de la Dignitat de Granada, Col·lectiu de la Rivera, Esquerra Anticapitalista Revolucionària, Esquerra Unida, Nació Andalusa, Partit Comunista del Poble Andalús, Partit Socialista Lliure Federació, Podem Granada, Assemblea estudiants Granada i Defensar Granada.

Olona ha respost a aquest comunicat amb un missatge en què anuncia que «va sola» però que se sent «molt acompanyada», en referència a totes les persones que han anunciat que aniran a donar suport a la seva conferència.

El saqueig d'Andalusia - Griñán a la presó per malversar i prevaricar

Griñán condemnat en ferm: el Suprem diu que ha d'anar a la presó per malversar i prevaricar. No només va conèixer i va permetre que es paguessin les ajudes sabent el "descontrol" i de les "gravíssimes il·legalitats" sinó que no va fer res per impedir-ho

Ja és sentència ferma. El Tribunal Suprem acaba de notificar una sentència històrica i un càstig exemplar després que s?iniciés la investigació de l?escàndol dels ERO. L'Alt Tribunal ratifica la condemna de presó de l'expresident del PSOE i de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán i vuit exalts càrrecs socialistes més pel desviament de 680 milions d'euros destinats als aturats. Es confirma així la sentència de l'Audiència Provincial de Sevilla que va condemnar Griñán a sis anys de presó i quinze d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic per malversació i prevaricació continuada i nou anys d'inhabilitació al també expresident de la Junta i del PSOE Manuel Chaves.

El Suprem confirma que els governs de Chaves i Griñán, que van exercir el poder a Andalusia durant 23 anys de forma ininterrompuda, van posar en marxa una fórmula àgil per fer callar el descontentament social i pagar les prejubilacions de 6.000 empleats víctimes de la crisi industrial que va castigar Andalusia a finals dels anys noranta. El sistema pretenia eludir els ferris controls de la Intervenció General, que anteriorment havia posat objeccions a la manera de repartiment dels diners. La sentència de l'Audiència de Sevilla va qualificar aquest sistema de “fraudulent” i “il·legal” perquè va provocar un “descontrol absolut” sobre els 680 milions distribuïts amb el propòsit de garantir la “pau social”.

Malversació

La sentència de cassació de l'Alt Tribunal ratifica que els diferents responsables van crear i van mantenir un sistema de concessió d'ajudes sociolaborals per evitar qualsevol control administratiu, disposant dels diners públics de manera discrecional i al marge de tota legalitat.

Es manté la condemna per delicte continuat de prevaricació administrativa als qui van concedir els ajuts ia les diferents autoritats que van intervenir de forma determinant en els processos d'aprovació de les partides pressupostàries que van permetre la seva concessió i pagament, sabent que les aprovaven a través d'un instrument jurídic il·legal (transferències de finançament) i amb la finalitat d'eludir el control previ de la Intervenció de la Junta d'Andalusia i la resta de normativa de subvencions aprovada pel Parlament d'Andalusia.

La sentència també confirma la condemna per delicte continuat de malversació de cabals públics als que van concedir i van pagar les ajudes i als que van permetre que es paguessin coneixent que en la gestió concreta de les mateixes s'estaven produint gravíssimes il·legalitats.

Entén la sentència que la malversació de cabals públics es produeix quan es disposa d'aquests cabals com si fossin propis, de manera lliure i arbitrària, al marge de tot control i de qualsevol criteri mínimament reglat, i també quan es permet que es produeixi aquesta situació , existint l'obligació i la possibilitat d'evitar-ho.

La sentència considera suficientment acreditat el descontrol en la gestió i el pagament dels ajuts pel contingut d'un informe pericial elaborat per funcionaris de l'Administració General de l'Estat i ratificat en el judici, així com per diferents testimonis i documents. A l'esmentat informe es descriuen les nombroses il·legalitats comeses, que són i seran objecte d'enjudiciament en les diferents peces separades que s'estan tramitant.

Van poder evitar-ho

Els acusats que van tenir coneixement de la gestió concreta de les ajudes i que devien i podien evitar que el procediment il·legal continués han estat condemnats per delicte de malversació.

En concret, la sentència de cassació identifica com a molt rellevant el coneixement d'un informe (addicional de compliment de l'IFA de l'any 2003), elaborat per la Intervenció Delegada de la Conselleria d'Ocupació i notificat a diferents autoritats, en què es feia constar de forma detallada la multitud d'irregularitats que es venien produint.

En anys successius es van anar coneixent altres informes de la Intervenció de la Junta d'Andalusia que al·ludien a la il·legalitat del sistema que s'estava utilitzant, malgrat això els diferents responsables dels fons no van fer res per evitar la situació.

Així la Sala Penal del Tribunal Suprem ha resolt els recursos interposats contra la sentència de 19 de novembre de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de Sevilla (rotlle 1965/2017), dictada en l'anomenada “peça específica” del cas ERO, en què es va enjudiciar els principals responsables polítics i administratius de la Junta d'Andalusia que van intervenir en la gestió, concessió i pagament de determinats ajuts sociolaborals.

El Tribunal ha acordat per majoria absoldre els Secretaris Generals Tècnics que van ser condemnats a la instància, el senyor Javier Aguado Hinojal, el senyor Francisco Sánchez García i la senyora Lourdes Medina Varo.

Yolanda Díaz - Frenada i marxa enrere

El ministre de Consum, Alberto Garzón, i la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Yolanda Díaz ho ha tornat a fer i ara demana comprar al petit comerç després de deixar-ho fora de la reunió del topall de preus. sol·licitat posar en marxa la cistella de productes bàsics

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha sol·licitat que els consumidors "comprin al petit comerç", que aquests dies ha mostrat el seu rebuig frontal a la proposta de la ministra sobre topar els preus dels aliments. Tot i que la patronal del petit i mitjà comerç havia sol·licitat acudir a la reunió d'aquest divendres amb les grans distribuïdores, finalment no ha estat cridada a la trobada.

Preguntada per aquesta qüestió en la compareixença posterior, Díaz ha insistit que és "defensora a ultrança i usuària del petit comerç", i ha sol·licitat als consumidors "que comprin allà". Tot i això, ha explicat, "qui té marges -per topar els preus- són les grans superfícies".

"Si tirés endavant, aquesta iniciativa atemptaria directament contra el comerç de proximitat en exercir un efecte crida sobre les persones consumidores per comprar a les grans cadenes en detriment del comerç de proximitat que no pot competir en marges ni assumir els costos", va apuntar divendres la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), que va insistir que la solució per "ajudar el consumidor" no pot passar "per una mesura que perjudiqui el comerç de proximitat".

Després de reunir-se amb els gegants de la distribució, la vicepresidenta ha ressenyat que la seva proposta sobre topar els preus en alimentació és “completament legal”. En la compareixença, ha recalcat que la seva iniciativa "no vulnera la llei i està basada en els principis de la competència".

"Aquest és el gran problema del país. Hi ha convicció que és en el que cal treballar. La mesura és completament legal, no només respecta el dret de competència sinó que hi abunda", ha recalcat. Després de la trobada que ha presidit juntament amb el ministre de Consum, Alberto Garzón, Díaz ha titllat la cita d'una "reunió de màxima importància al nostre país", alhora que ha agraït a les empreses de distribució "l'actitud constructiva que han tingut , les aportacions que van fer, i la convicció que estem travessant un moment d'extrema debilitat”.

A la trobada amb les companyies, els ministres han tornat a insistir que es tracta d'una "recomanació" a les companyies. "Les empreses puguin tenir en compte aquests criteris... però les ofertes i la composició li correspon", ha apuntat Garzón, que ha avançat que "no fem valoracions sobre les cistelles", matisant que la seva guia està "basada a la evidència científica perquè sigui el més orientada a complir els objectius”.

Segons ha explicat Díaz, les companyies -representades per les patronals Asedas, Anged i Aces-, han fet "propostes múltiples que no ens ha donat temps a treballar amb la serenitat que necessitem", per la qual cosa s'ha compromès a tornar a citar-los a les properes setmanes, després de la cimera del G20.

Una Diada per separat amb retrets i enfrontaments

Bronques entre separatistes i agressió a una periodista als actes previs de la Diada

Després dels incidents d'aquest dissabte al Fossar de les Moreres, l'ofrena floral tradicional a l'estàtua de Rafael Casanova a Barcelona s'ha convertit en l'escenari de noves bronques, crits i insults en una Diada que està resultat vergonyosa. Grups de separatistes exaltats han insultat els líders d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat), que han acusat de "traïdors" i "venuts".

La Diada d'aquest diumenge marcava l'inici de la commemoració del cinquè aniversari de l'1-O del 2017, data assenyalada a què l'independentisme arriba dividit i carregat de retrets. Els actes previs a la manifestació, amb l'homenatge als caiguts el 1714 al Fossar dels Moreres i l'ofrena floral al monument de Rafael de Casanovas, ja han servit per visualitzar la crispació i la desunió que nia al si de l'independentisme. La desafecció i el desencís han arribat a les bases, que ja no secunden les convocatòries del moviment amb l'ímpetu dels anys previs al cop d'Estat del 2017.

La manca d'una estratègia conjunta, les discrepàncies sobre l'aposta pel diàleg i els episodis recents com la suspensió de la presidenta de Junts, Laura Borràs, com a presidenta del Parlament no han fet més que alimentar el recel i els retrets entre partits i entitats.

L'enfrontament de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb ERC i particularment amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat particularment letal per a l'edició d'aquest any. En aquest temps s'ha passat de la "revolució dels somriures" a la crispació i de les manifestacions "cíviques, pacífiques i festives", sempre segons la retòrica separatista, a la pura crispació, els insults i assenyalaments entre ells. La manifestació d'aquest diumenge, doncs, ha estat una mostra desangelada.

La decadència és notòria. L'organització, a càrrec de l'ANC, s'ha limitat a contractar uns quants autobusos, 240 segons les dades, molt lluny dels més de mil manifestacions passades. El colorit d'altres anys s'ha fet en aquest en una marxa dispersa, amb forats notoris i una distància entre manifestants més pròpia de l'època més dura de la pandèmia que de la certa normalitat actual. "Traïdors" és la paraula clau. L'ANC i JxCat apunten sense miraments ERC, malgrat el pacte que permet un govern conjunt entre els postconvergents i els republicans.

Cap dirigent d'ERC s'ha presentat a la manifestació, tret de l'expresidenta del Parlament català, que també ho va ser de l'ANC, Carme Forcadell, i el president de l'Ametlla de Mar, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) , Jordi Geseni. En canvi, la plana més gran de JxCat, amb Jordi Turull, secretari general, i Laura Borràs, presidenta de la formació, així com els consellers Jordi Puigneró i Jaume Giró, entre d'altres, han secundat la convocatòria. En declaracions als mitjans han aprofitat per retreure a ERC la seva absència i per recordar-los que sense la gent al carrer no s'hauria aconseguit ni l'1-O ni l'actual majoria independentista a la cambra autonòmica.

ERC i Bildu pressionen Sánchez pel canvi en el constitucional

Just després de confirmar-se la decisió de nou vocals del Poder Judicial de no acceptar el xantatge del Govern per forjar l'assalt del PSOE al TC, el Govern ha intensificat les pressions. I el nou mecanisme de tensió, en cas d'aconseguir triomfar, marcaria tota una fita als rodets institucionals: el Govern pressiona per forçar una dimissió de vocals al Poder Judicial i trencar, precisament, el bloc de membres d'aquest organisme que s'han negat a les coaccions prèvies.

Perquè ERC en vol més. I Sánchez, fins ara, ha concedit als seus socis tot el que li han demanat. Ja va donar un indult a la cúpula del cop separatista de l?1-O. I ara Aragonès vol impunitat plena per als delictes relacionats amb el separatisme: inclòs el llançament de nous referèndum de ruptura d'Espanya. I inclosa una fórmula de referèndum encobert que permeti celebrar la votació rupturista sense la més mínima por. L'assalt al Tribunal Constitucional per part del PSOE no amaina. Tensions i coaccions per forçar dimissions que tomben els vocals del CGPJ que no se sotmeten als desitjos de Pedro Sánchez. Violacions de les exigències europees d'independència judicial i fiscal. Pressions al president del CGPJ, Carlos Lesmes, perquè maniobre i forci els vocals a acatar les exigències del Govern. Tot s'hi val en aquest escac de Sánchez al TC. Al seu enèsim capítol d'atacs a les institucions.

Perquè Aragonès ha reclamat de tot Sánchez. I gens admissible en un sistema judicial net i un esquema democràtic net i homologable. El president català ha exigit, efectivament, l'extensió de l'indult ja concedit als colpistes, als més de 300 casos de violència de carrer per separatisme encausats judicialment en aquests moments. Aragonès ha exigit, així, el perdó general per als violents ja confirmats com a tals i per als que ho acabin sent en futurs referèndum.

I Sánchez no pot esgrimir sorpresa: ERC va registrar el mes de maig passat al Congrés la seva petició formal i per escrit per procedir a l'arxiu de tota actuació judicial per als CDR i Tsunamis. Tota una impunitat o inviolabilitat penal per als que defensen amb violència la ruptura d'Espanya i, a més, extensible als que ja preparen nous referèndum separatistes. Vol dir que per grapejar la Justícia i frenar, a través de la Fiscalia, els processos i les imputacions pels delictes comesos a favor del separatisme de manera que tots els culpables o en fase de judici o investigació quedin sota un mantell d'impunitat.

I per què és tan important per a Sánchez el control del Constitucional? La resposta és, una vegada més, a ERC i Bildu, dos partits que ja gairebé són un i funcionen amb una agenda destructora d'Espanya plenament uniforme i pactada. Tots dos han exigit al president avenços constatables a la seva agenda separatista. Volen la impunitat per a tots els delictes relacionats amb l'independentisme; volen els seus delinqüents presos (en especial, els etarres) al carrer; i volen un mecanisme de referèndum rupturista pactat entre ells i avalat pel TC. I saben que aquestes exigències no tenen cabuda en el marc constitucional actual. Moment en què han reclamat a Sánchez un TC dòcil i controlat que interpreti de manera favorable reclamacions que violen la Carta Magna espanyola.

Mor la reina Isabel II als 96 anys

La reina Isabel II, en una imatge de març del 2022.

Ha estat la monarca britànica més longeva, després de complir 70 anys al tron, en què ha tingut temps de marcar tant la política com la cultura del segle XX

La reina Isabel II ha mort als 96 anys. Aquest dijous al matí, els doctors s'havien mostrat preocupats per la seva salut i van recomanar que quedés sota supervisió mèdica, raó per la qual tota la família reial ha acudit al palau de Balmoral per acompanyar-la en els darrers moments. Finalment, la monarca ha mort sobre les xxx i el Regne Unit queda així orfe de mare després dels 70 anys de la monarca al tron.

La Reina tenia problemes de mobilitat i, de fet, va rebre Truss aquesta setmana a la seva residència de Balmoral i no a Londres com és tradició de cara al seu nomenament com a primera ministra. Les imatges oficials difoses, que han pogut ser les darreres que tenim d'aquesta figura històrica, es produïen precisament després d'aquesta trobada amb Truss i mostraven Isabel II encorbada i amb bastó.

El seu rol era el de ser tant Reina com a cap d'Estat d'almenys 15 països, aquells membres de l'anomenada Commonwealth. Segons la BBC, la cap d'Estat era de 138 milions de persones. Ara, s'obre el procés de successió a Anglaterra que previsiblement derivarà en la coronació de Carlos de Gales, el seu fill gran, que ja té 73 anys. Se'l considera l'hereu de més durada en la història de la monarquia britànica amb més de 70 anys ostentant aquest lloc, superant així el seu rebesavi Eduard VII.

En el segon lloc de la línia de successió al tron ​​hi ha Guillem, el duc de Cambridge i primogènit del príncep de Carles, que té 40 anys i podria convertir-se en rei ipso facto si el seu pare decidís abdicar, cosa que ha estat molt present a la rumorologia britànica des de fa anys. Darrere seu, arriben ja els tres fills de Guillem: el príncep Jordi de Cambridge, de només 9 anys; la princesa Carlota de Cambridge, de 7 anys; i el menor dels tres, Luis de Cambridge, que als 5 anys seria el cinquè en la línia de successió.

La monarca britànica més longeva

Encara que la seva rebesavi paterna, la reina Victòria, va completar 63 anys i set mesos al tron, Isabel II va acabar per superar-la i va arribar a celebrar el seu jubileu de platí el juny del 2022, en complir 70 anys al tron. Però la història comença molt abans, quan va trobar el seu destí com a monarca als 25 anys, milers de milles d'Anglaterra, mentre complia amb una gira per Kenya. Després de la mort el 6 de febrer de 1952 del seu pare, el rei Jordi VI, Isabel II el va succeir al tron, però la seva cerimònia de coronació no va tenir lloc fins a un any després, el 2 de juny de 1953, guardant així el dol considerable.

Els anys següents no van ser fàcils. Quan va ser coronada, el Regne Unit assistia, entre les dificultats econòmiques de la postguerra, a l'enfonsament del colossal imperi heretat dels seus predecessors. El 1948 s'havien independitzat l'Índia i el Pakistan i el 1956 va tenir lloc la Crisi de Suez, que va enfrontar els britànics amb la crua realitat que ja no eren una gran potència. I una dècada després es produïen en ràpida successió les independències de les colònies africanes i del Carib. Però gràcies en part a la seva figura, es va poder mantenir unides a la Gran Bretanya i les antigues colònies a través de la Commonwealth.

La reina Isabel II, en una imatge de la dècada del 1950. | Europa Press

A la dècada dels setanta, en temps de vagues salvatges i ferotge inflació, durant l'anomenat Hivern del descontentament, amb una brutal campanya d'atemptats de l'IRA, dues eleccions generals el mateix any del 1974 i una societat fracturada, la reina va buscar les paraules per ser vista com a neutral i imparcial: «La bona voluntat és millor que el ressentiment, la tolerància és millor que la venjança, la compassió és millor que la ira», va afirmar. Frases aparentment fàcils, boniques, però imposades pel seu sentit del deure: la Corona ha de ser sempre predictible i servir a la reconciliació nacional.

1992 va ser l'annus horribilis, testimoni del divorci de dos dels seus fills i de l'incendi del castell de Windsor, i 1997, l'any de mort de Diana, la princesa de Gal·les, en un accident d'automòbil a París. La Reina va trigar sis dies a dirigir-se al país i compartir el dolor amb els ciutadans. Va ser el moment que va causar el mal més gran a la seva reputació, quan la seva autoritat va estar més amenaçada

Va ser aquesta dècada també quan la pressió de l'opinió pública va acabar amb el privilegi de la Corona de no pagar impostos -la fortuna personal de la Reina s'estima actualment, segons Financial Times, en 370 milions de lliures (431 milions d'euros), menor que la d'algunes estrelles del pop com Elton John- i la primera vegada que la monarquia es va sotmetre al vot popular amb el referèndum celebrat a Austràlia el 1999. L'opció republic ana va ser derrotada amb claredat: 45% enfront del 55%.

Una Reina per al segle XXI

Tot i les crisis de finals del XX, amb el canvi de segle la imatge d'Isabel II va anar guanyant sencers a mesura que queien en l'oblit els problemes d'imatge del passat. La seva condició de líder de la nació va ser cada vegada menys discutit en un país on, en qualsevol cas, mai no han tingut gaire èxit les postures antimonàrquiques.

Però és que, gràcies a esdeveniments com el casament dels ducs de Cambridge, Guillem i Caterina o el jubileu de diamants que durant quatre dies del 2012 va deixar multitudinàries celebracions a Londres es va evidenciar la popularitat de què gaudia la monarca. De fet, Isabel II va arribar fins i tot a protagonitzar un esquetx al costat del 'James Bond' de Daniel Craig amb motiu de la inauguració dels Jocs del 2012, cosa que va deixar clar la transformació de la Reina en una figura 'pop' que traspassava els seriosos límits de la tradició monàrquica.

La reina Isabel II, durant la celebració del jubileu de diamants el 2012. | Europa Press

Amb l'arribada del coronavirus, la Reina també es va recloure al palau Windsor, des d'on el 5 d'abril va dirigir un discurs a la nació en què va invocar l'esperit de la Segona Guerra Mundial per doblegar la covid. Pocs dies després va demanar que no se celebrés amb els honors habituals el seu 94è aniversari a causa de la pandèmia. Just després, la mort va arribar als 99 d'anys del que va ser el seu cònjuge durant set dècades, Felip d'Edimburg, que va ser acomiadat en una cerimònia íntima el 9 d'abril del 2021.