En les actuacions de la jutge Alaya sobre el tema dels ERO apareixen ara el secretari general d'UGT a Andalusia, Manuel Pastrana, i el seu homòleg a CCOO, Francisco Carbonero, figuraven com a president i vicepresident, respectivament, de l'Associació Faixa pirítica de Huelva . Empresa que es va constituir casualment 2003.11.18 amb la direcció de l'Estudi Jurídic Villasís, ara mateix imputat com es pot comprovar fàcilment a Internet. Els dos dirigents sindicals utilitzaven l'Associació Faixa pirítica de Huelva per cobrar "davant tots els organismes públics i privats, i de l'ordre que fossin, totes les quantitats degudes per ells als associats", nomenaven "gestors professionals" per administrar les pòlisses, mecanisme que va conduir a les sobrecomisiones conegudes i instruïdes pel Jutjat de Mercedes Alaya.
Creada el 30 de juny de 2003, registrada el novembre i amb seu a l'avinguda de la Constitució 27, 1r A de Sevilla, va agrupar inicialment a 687 prejubilats afectats pel tancament massiu d'empreses a la conca minera de Huelva. Precisament en la Faixa pirítica de Huelva, va haver 796 prejubilacions i es van comptabilitzar fins a 44 intrusos beneficiats de pòlisses tot i que no van baixar mai a mina alguna. La Faixa pirítica de Huelva i Sevilla englobava ERO de les Mines de Riotinto, Nova Tharsis, Borsa de Tharsis, Insersa, Filó Sud, Almagrera i Navan Resources.
Els ERO de la Faixa pirítica importar 138.230.000 d'euros dels que la Junta va aportar 102,23, i el Ministeri de Treball, dels 36 milions restants. D'acord amb els voluminosos marges de guany contrastats en el procediment, d'entre el 3 i el 21 per cent, els guanys dels intermediaris podrien haver superat, com a mínim, els quatre milions d'euros.
La Guàrdia Civil i la magistrada consideren que els sindicats decidien el mediador o "broker" que havia de gestionar els expedients d'ocupació i la companyia d'assegurances que es contractava. Ara, segons l'acta fundacional de l'Associació Faixa pirítica de Huelva, se sap que Pastrana i Carbonero, juntament amb altres, podia decidir els gestors de laa pòlisses de les prejubilacions.
Precisament fa pocs dies el secretari general de CCOO-A, Francisco Carbonero i el secretari d'Organització i Comunicació confederal, Fernando Lezcano, havien reiterat que el sindicat no té absolutament res a veure amb cap trama corrupta i han denunciat el mal que se li està fent a CCOO amb l'aparició d'informacions inconcretes i ambigües com la del seu "presumpta implicació en els ERO fraudulents d'Andalusia". "CCOO no és l'aconseguidor de cap ERO i si algú ha comès alguna irregularitat, ni en l'Executiva de la Confederació ni a Andalusia hi ha constància ia més mai ha entrat un cèntim en els nostres comptes de manera irregular". Tant Carbonero com Lezcano havien deixat clara la disposició de CCOO a col · laborar amb la justícia i han asseverat que el sindicat serà "implacable cap a dins i cap a fora en aquest tema".
El tema està més que clar, els diners no entrava directament a les arques dels sindicats sinó que els diners de les comissions, molt superior a l'habitual ja que superaven la mitjana del mercat, un 2%, per situar-se en una mitjana del 15 % o 20%, entrava a aquesta empresa creada exprofés pels dirigents sindicals per tal de per ocultar aquests pagaments a la justificació justícia, als mitjans, probablement al sindicat i la Hisenda Pública. ¿Qui es van embutxacar realment aquests diners?, Els sindicats els sindicalistes, o ... ¿Qui?
No hay comentarios:
Publicar un comentario