Exercici de simulació, per no fer el imprescindible

S'està acabant la paciència amb el Govern de Mariano Rajoy. La impressió és que ens està portant a un carreró sense sortida almenys en els propers anys, quan no dècades. Després d'estar anunciant des de fa més de dues setmanes que aquest divendres anaven a prendre mesures que no anaven a afectar noves pujades d'impostos per reanimar l'economia, hi ha una altra volta de rosca en matèria d'ingressos que es transformen en impostos. Tot això explicat a base d'eufemismes i jocs de paraules de la vicepresidenta i els ministres d'Economia i el d'Hisenda, per tal de que no se'ls entengués, quan el seu missatge és tan clar que ens porta a la desesperança.

Ens han dit ara que la millora econòmica promesa per a finals de 2013 queda per 2014, la baixada d'impostos promesa per 2014-2015 (any d'eleccions autonòmiques i generals) i que la reducció del percentatge d'atur, ni pensar-hi ja que els propers anys seguirà igual, potser per quan acabi la legislatura. La "bona notícia" que la CE acceptarà probablement la un retard en la reducció del dèficit els propers dos anys. O sigui dos anys mes per incrementar un deute per als nostres fills i néts els interessos ja ni tan sols es poden ni pagar.

Luis de Guindos xifra en dos punts de PIB l'efecte que pot tenir el posar ordre en les competències i despeses de les administracions. Evitar duplicitats en els serveis i reduir l'aparell polític, burocràtic i de propaganda, sense haver de retallar en prestacions als ciutadans, és el gran repte del Govern, però no per al que queda de legislatura sinó per abans de 2014.

Mariano Rajoy ha consumit un terç de la legislatura amb el principal èxit d'haver salvat Espanya del rescat econòmic de la UE i d'haver embridat el dèficit públic, Ahir tothom esperava mesures contra l'absurd despesa corrent de l'administració i d'això no sortir una sola mesura a ressenyar. Només una vaga referència a una enèsima reducció de despeses de l'administració local, però sense abordar el veritable problema de la sobredimensió de l'administració que aconsegueixi que deixi d'acaparar els recursos financers que impedeix el crèdit a qualsevol iniciativa privada.

Al maig de 2015 hi ha eleccions autonòmiques i municipals. Les resistències que el Govern no pugui vèncer en el seu partit i en les Autonomies en els propers mesos es tornaran numantines aquí a un any. La reforma local ha de convertir-se en projecte de llei abans de l'estiu perquè pugui començar a produir estalvis per a les arques públiques aquest any.

Perquè l'únic que pot salvar l'economia és l'arribada massiva de crèdit a la iniciativa privada per impedir que se segueixin tancant empreses i es puguin crear d'altres que contractin nous treballadors i amb els seus impostos, ja massa elevats, puguin incrementar la recaptació de l'Estat

A Rajoy li queda el més complicat i que em dóna la impressió que no sap o no vol abordar: la reforma de l'Administració que s'ha vist incrementada a partir de l'any 2000 fins ara mateix, amb la idea equivocada que els ingressos sobredimensionats a causa de la bombolla immobiliària tornarien, un cop passada la crisi. I això no passarà per tot el que estem veient. Ni tan sols ha tocat totes les empreses públiques obsoletes que va dir voler tancar al començament del seu mandat.

A més des de les autonomies el mal exemple català o andalús que és on estan les despeses mes desaforats i no se'ls vol posar límit, està calant quan es diu a tothom que el dèficit de de cada autonomia es va adequar a la situació de cada d'elles ... O sigui un dèficit a la carta perquè les comunitats molestes i malbaratadores no molestin gaire. D'aquesta manera mai es podrà reduir aquest maleït dèficit que genera un deute que no para de créixer.

Mariano Rajoy es vanta d'haver evitat la intervenció, però la realitat és que estem intervinguts des de maig de 2010 quan Zapatero va donar el cop de volant. Des de llavors anem donant tombs gràcies als "consells" de CE que, ara mateix són la causa de part de la nostra desesperada situació. I per acabar d'arreglar-ho ara ve Rubalcaba dient que té un pla per a la nostra economia. A bones hores ...

Vaig a apuntar-me per això de colonitzar Mart.