Paradisos fiscals al servei de la corrupció

Els recents casos d'evasió fiscal i corrupció descoberts a Espanya, tots dos molt relacionats tenen com a factor primordial l'amagatall d'aquestes grans fortunes en algun dels nombrosos paradisos fiscals al servei de les grans fortunes fetes legal o il · legalment que hi ha a Europa. Hem vist recentment casos d'espanyols més o menys famosos, que s'escapen de les mans de la hisenda pública mentre els ciutadans contemplen impàvids la quantitat de milions atresorats de manera fraudulenta per personatges públics que després d'una forma o d'una altra acaben anant-se de rosetes. L'informe del Confidencial té relació encara no establerta amb el que passa a Espanya.

L'escàndol mundial dels paradisos fiscals esclata al cor de la banca europea

Els diners tenen sempre al seu servei a bons professionals. Comptables, advocats i banquers cobren car a les grans fortunes per l'assessorament i disseny d'estratègies per preservar els seus patrimonis. Un modus operandi tolerat de manera implícita pel sistema fins que algú assenyala amb el dit el rastre dels milions, sobretot quan afecta personatges públics, hi ha sospites sobre la seva legitimitat o empara actuacions delictives. Llavors sí, com acaba de passar després de la publicació a escala mundial de la investigació realitzada per ICIJ costat d'altres mitjans de comunicació, les reaccions es succeeixen en cadena. Ara molts estan nerviosos.

En les 48 hores posteriors a la difusió mundial del treball sobre el món offshore, dirigents d'alguns dels països protagonistes han sortit al pas. Regne Unit, França, Itàlia, Grècia i Alemanya, per citar alguns d'entre els europeus, han reaccionat davant l'impacte de les primeres informacions, després de conèixer-se la relació de ciutadans dels seus països que apareixen com a beneficiaris de paradisos fiscals. Fins al primer ministre britànic, David Cameron, en declaracions efectuades el mateix dijous, va assegurar que convé revisar la situació especial que caracteritza les Illes Verges, com si desconegués l'existència d'aquesta situació extraordinària.

Els resultats del treball, fruit de la filtració de més de 2,5 milions d'arxius, destapen només la punta d'un immens iceberg. A més de descobrir als beneficiaris i clients d'aquests serveis, la investigació posa en relleu el paper necessari de les entitats financeres. Les dades obtingudes pel ICIJ demostren com els colossos suïssos UBS i Credit Suisse (la seva filial Clariden) han treballat de manera habitual amb Portcullis TrustNet, un dels proveïdors utilitzats per oferir societats opaques amb garanties màximes de confidencialitat a les Illes Verges Britàniques i altres centres offshore ia aquests arxius s'ha tingut accés després de la filtració original.

Més que negar l'evidència, els bancs defensen la seva activitat sense oferir detalls. Credit Suisse apel · la al secret bancari i al compliment de totes les lleis dels països on opera per defensar-se. Per la seva banda, UBS assegura que usen "els més alts estàndards internacionals" per combatre el rentat de diners i que Portcullis TrustNet "és només un dels més de 800 proveïdors de serveis a nivell mundial utilitzats per donar servei als clients". Sense això, tot aquest zel professional ha estat insuficient en ocasions, com demostren les multes milionàries que ambdues entitats van afrontar el 2009 davant el Govern dels EUA per ajudar a ciutadans del país a evadir impostos.

Tampoc queda lliure de sospita el gegant alemany Deutsche Bank. Segons la investigació desenvolupada pel diari alemany Süddeutsche Zeitung i l'emissora pública alemanya NDR, el primer banc de l'eurozona va ajudar als seus clients a través de la seva oficina de Singapur a establir més de 300 societats opaques i fideïcomisos extraterritorials a les Illes Verges Britàniques i altres paradisos fiscals, si s'escau també gràcies als serveis del proveïdor TrustNet. Igual que altres de les entitats financeres descobertes en la investigació, un portaveu va afirmar que no ofereixen assessorament fiscal als seus clients ni instruments per evadir impostos.

Alineat en aquest discurs es va pronunciar ahir Andreas Schmitz, president de l'Associació de Bancs Alemanys, que ha subratllat que "en primera línia estan aquelles persones de caràcter privat i organitzacions que dipositen els seus diners en els paradisos fiscals". Però per a alliberar de culpa als bancs del seu país, el responsable de la patronal va assegurar que les entitats no poden comprovar si hi ha hagut o no pagament d'impostos per meres transaccions, perquè no tenen autoritat. Per això, no seria correcte "posar a la picota als bancs ", sense entrar a valorar la potencial" zona d'impunitat "que generen els paradisos fiscals per facilitar delictes financers.

La mateixa sort han corregut els dos bancs de referència francesos. Segons ha publicat el diari Le Monde, tant BNP Paribas i Crédit Agricole habilitar societats per a clients en paradisos com les Illes Verges Britàniques, Samoa i Singapur des de finals dels anys 90. Per a ells, les dues entitats empraven les seves sucursals a Singapur i Hong Kong, o les filials suïsses amb seu a Ginebra. En tots els casos, van comptar amb la inestimable col · laboració de la signatura TrustNet, especialitzada en la creació clau en mà de vehicles offshore, la base de dades forma part del treball de recerca abordat pel ICIJ durant quinze mesos.

Tot i això, el cas francès més controvertit té perfil polític i arriba en ple debat sobre els paradisos fiscals, amb diversos casos apuntant a l'entorn del president François Hollande. Aquest dimarts, el seu exministre de Finances, Jérôme Cahuzac, va reconèixer haver tingut un compte a Suïssa amb prop de 600.000 euros durant anys, fet pel qual ara està imputat per frau fiscal i blanqueig. Gràcies a l'anàlisi dels documents del ICIJ, el diari Le Monde va revelar l'endemà passat que Jean-Jacques Augier, el que va ser tresorer de la campanya electoral d'Hollande, va utilitzar dues societats a les Caiman. Tot i les dades, tots dos han sortit al pas amb evasives del tipus "no sé res" sobre aquestes "activitats privades" i "res és il · legal".

La repercussió de la recerca ha provocat que les autoritats fiscals de diferents països hagin demanat una còpia dels arxius filtrats al ICIJ, en considerar rellevant el potencial de les dades i documents. En aquest sentit, els primers a actuar han estat les agències governamentals d'Alemanya, Grècia, Corea del Sud, Canadà i Estats Units, que reclamen els 2.5 milions de documents i la llista de gairebé 130.000 noms de persones amb societats offshore, petició que ICIJ s'ha negat a complir.

El motiu principal de la negativa és que la investigació està feta per periodistes independents i no per part de cap govern. L'objectiu és explicar històries i "si hi ha més de trobar, volem fer-ho de manera conjunta amb altres col · laboradors" va dir el director Gerard Ryle. A més, ICIJ anunciar que contempla la possibilitat de publicar part de les dades, a l'espera de resoldre aspectes legals, tècnics i periodístics. En aquest sentit, El Confidencial ve publicant diversos articles sobre alguns dels protagonistes espanyols, que es poden llegir en aquest especial, i dels que aviat hi haurà més informacions.

El Confidencial publica una sèrie de reportatges elaborats pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ), una xarxa independent de periodistes repartits en més de 60 països que col · laboren en investigacions transfrontereres impulsat i emparat per l'organisme nord-americà sense ànim de lucre Center for Public Integrity. Per a l'elaboració d'aquest treball, els periodistes han tingut accés a informació original sobre firmes especialitzades en la creació de societats en paradisos fiscals, a més de documents i testimonis de fonts expertes en assumptes fiscals. Els directament afectats han tingut l'oportunitat d'oferir la seva versió dels fets.

El Confidencial