escrache per a tots

Davant la complaença dels partits polítics de l'esquerra amb el fenomen d'Ana Colau i els seus "escracheros" i la reacció temorosa del PP que ara es vol escudar amb la força pública abans de plantar-los cara en viu i en directe, (els recomano càmeres pròpies en el cas) excepte algun diputat "ecracheado" (a mot nou, adjectius i derivats nous). Diuen els peperos que no són com ells i això està a la vista.

A mi, per descomptat, em dóna el mateix que alguns dels de Colau hagin estat en actes a favor dels presos d'ETA, que altres provinguin del moviment - social? - Okupa o que militin a l'extrema esquerra però en aquest terreny tenen les de guanyar si des dels assetjats no se'ls posa contra la paret mitjançant la paraula. No presumeixen ells de pacifistes? Què criden més? Doncs no hi ha problema ... caldrà sortir de casa amb megàfon més gran que ells per fer-se sentir. Les seves armes són la covardia dels polítics,

Però ells no tenen la solució al problema dels desnonaments. En el moment que el polític parli directament amb els afectats l'atenció i individualitzar el cas, perdrà tot l'interès i els esvalotadors ja no tenen res a dir. En aquest cas caldrà mostrar més i no amagar-se, individualitzar les respostes directament cap als que ells presumeixen defensar.

El ministeri de l'Interior anuncia ara que els posarà vigilància als amenaçats, però sense entrar a dir si farà alguna cosa contra els que amenacen. Tants manies tenen el seu motiu. I no és d'ara. No hi ha moltes voltes que donar-li: o aquesta classe de coacció és admissible i legal i s'ha de lluitar amb les seves mateixes o altres armes que ara, o no ho és i cal impedir que es dugui a terme i, si escau, detenir als seus autors.