L'última etapa del chavisme

Nicolás Maduro s'ha auto proclamat d'una manera bastant precària com a president de Veneçuela en les primeres eleccions des de la mort d'Hugo Chávez. El seu successor ni tan sols té biografia que l'acrediti algun mèrit que no sigui la lleialtat al difunt davant la ciutadania, es tracta de l'hereu del cabdill. El resultat amb més de 3.200 impugnacions amb una diferència escassa davant una oposició encoratjada i cada vegada més propera al poder, fa pensar que el seu mandat estarà sent qüestionat des del minut un.

Nicolás Maduro acaba de veure, molt de prop, la data de caducitat del chavisme estampada en aquest microscòpic punt i mig d'avantatge que li atribueix la victòria. Pot catalogar d'una derrota ja que ha tingut tots els avantatges que confereix al candidat del poder dins un sistema polític totalment pervertit. Henrique Capriles ha obtingut la màxima victòria que li pot reconèixer el règim: un 49% dels vots i una diferència de 235.000 paperetes. Perquè tal comoo estan les coses ara mateix, és impossible que el chavisme sigui derrotat en les urnes.

Capriles al contrari diu que han existit tota mena d'irregularitats i ha afirmat que les dades que ell té són diferents dels que ofereix el Consell Electoral i ha exigit un recompte mà a mà. És pràcticament impossible que pugui donar un tomb al resultat de manera que l'oposició ja pot estar preparant per a la propera confrontació, on probablement obtindrà el poder, això si, amb un altre candidat de més entitat.

Caldrà esperar a veure que decisions pren el triat Madur davant l'escàs control de l'exèrcit que recela de la seva capacitat per afrontar la carestia d'articles de primera necessitat, com electricitat, llet, mantega o paper, de manera que molts estan convençuts que el chavisme només li va a sobreviure durant el període de dol. El vencedor necessitarà de l'ajuda del tirà de Cuba a canvi de 70.000 barrils per imposar-se. La legitimitat carismàtica, deien, és intransferible i la necessitat constreny. I probablement tindran raó.