viernes, 19 de abril de 2013

Perduts en l'oceà



Ja han passat cinc mesos de les eleccions catalanes que van entronitzar, per segona vegada, Artur Mas a la Presidència de la Generalitat i va decidir embarcar els catalans en un viatge cap a la somiada independència. En aquest temps, el balanç de l'acció de govern és aterridorament buit. Ni en el capítol del desenvolupament de l'agenda nacional ni en l'imprescindible rellançament de l'economia s'han produït avenços, més enllà de gestos de cara a la galeria sense cap incidència tangible per l'angoixada i cada vegada més indignada societat catalana.

Dóna la sensació que Artur Mas s'ha perdut en el seu propi laberint. [...] Com el ruc que dóna voltes i voltes a la sínia, tornem a estar encallats en el debat estèril sobre la consulta secessionista i la seva legalitat. El pinyol convergent-Francesc Homs, Jordi Turull i Josep Rull-que segueixen reiterant que la consulta es farà "sí o sí", mentre que les veus més sensates de CDC i que toquen de peus a terra remarquen, en sintonia amb Unió i el PSC, que la consulta només serà possible després d'una negociació amb el Govern espanyol ... que ni tan sols ha començat. En aquest sentit, l'horitzó de 2014 com a data límit per exercir el dret a decidir és, senzillament, un brindis al sol.

Per acabar d'arreglar-ho, el Comitè de les Regions de la Unió Europea acaba d'emetre un demolidor rapport que frena en sec les expectatives sobiranistes. Malgrat que ha estat bastament silenciat pel sometent mediàtic, aquest informe estableix que la regió europea que s'independitzi quedarà automàticament fora de les institucions comunitàries.

La Generalitat ha aconseguit diners per pagar els serveis prestats per la sanitat concertada el deute amb les farmàcies del mes de març, (400 milions). Encara queda una mica de diners per fomentar el bilingüisme ... a Guatemala. Però no té més remei que seguir humiliant mes a mes davant l'Estat Espanyol perquè li lliuri els diners per sobreviure, de manera que tot el món espera el moment de la possible ruptura amb ERC, que segueix encastellat en no donar suport als pressupostos d'aquest any.

Una font de CDC diu: "ERC encara ens està restant expectativa de vot, per tant continuarà obrant igual fins que trobi el bon moment per trencar. Pot ser el de la presentació dels pressupostos, que contindran retallades immensos. Trencar llavors és el que li pot convenir més ".

L'impuls sobiranista posat en marxa el passat 11S s'estavellarà, en els propers dies, contra la dolorosa evidència que cal afrontar i aprovar els cruels pressupostos de 2013. Si ERC es remanga i es mulla, Oriol Junqueras sap que sortirà escaldat. El viatge a Ítaca s'haurà acabat. Llavors caldrà tornar a port, destituir l'almirall que ha fracassat en l'expedició i reparar les naus.

1 comentario:

  1. robertg

    Ningú va dir que el viatge a Itaca fos senzill.
    Ara estem només a les primeres embranzides i ja surten els que demanen fer marxa enrera?
    Són derrotistes al servei dels que no volen fer el viatge

    ResponderEliminar