Fa uns anys, José Luis Rodríguez Zapatero ens va escalfar l'intel·lecte amb les energies renovables. Des d'un punt de vista verd era una opció admirable. Espanya compta amb recursos naturals suficients perquè hi hagués una activitat en aquest sector més gran que en altres enclavaments occidentals.
Les energies renovables (sobretot les procedents del sol o del vent), però, han estat al final un fiasco a Espanya a la calor d'una subvencions tremendament exagerades que atrajeros als diners ràpid. Es va crear una bombolla que havia d'esclatar tard o d'hora. Dos governs, primer el promotor i després el seu successor, han canviat les regles de joc donant lloc a una inseguretat jurídica impròpia d'un territori occidental avançat.
Algunes empreses es van desenvolupar en aquest context. Una d'elles, l'andalusa Abengoa, un conglomerat d'enginyeria i energies renovables, ha presentat en les últimes hores les seves raneres com a companyia davant la banca primer i els mercats després. De poc, o de res potser, serveixin les seves posicions en el món o els seus projectes futurs.
La caiguda d'Abengoa era previsible des de fa temps, ero encara li queda una important basa per evitar la fallida: els seus forts contactes polítics. La companyia sevillana ha sol·licitat el preconcurs de creditors després que Gestamp retirés la seva oferta per entrés al capital. El principal escull és que els bancs creditors es neguen a elevar la seva exposició a Abengoa a altres 1.800 milions d'euros, tal com exigia Gestamp.
Si no es troba una solució en breu, Abengoa podria protagonitzar la major fallida empresarial d'Espanya, superior fins i tot a la que al seu dia va registrar la immobiliària Martinsa Fadesa. No obstant això, la via d'escapament podria arribar de la política. No en va, cal assenyalar que Abengoa, referent en matèria d'energies renovables (sobretot, solar i fotovoltaica) és una de les empreses més polititzades de l'Ibex. Sembla que les pressions polítiques ja han començat a fer efecte perquè l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) podria augmentar de manera considerable la seva exposició a la companyia tecnològica injectant altres 200 milions d'euros.
Fins al moment, l'entitat, dependent del Ministeri d'Economia ha prestat a Abengoa un total de 160 milions, 100 milions com a préstecs corporatius i altres 60 milions en finançament de projectes. La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, per exemple, ha garantit aquest dijous la col·laboració del Govern d'Espanya a la recerca d'una solució "de futur" per a Abengoa i ha demanat a les administracions públiques ia tots els implicats en la recerca de la mateixa que "negociïn i dialoguin fins a l'extenuació".
Sembla que el Govern de Rajoy i la Junta d'Andalusia estarien disposades a convertir-se amb diners públics en els rescatadors d'una empresa que si ha arribat fins aquí no és només pel decreixement de les subvencions a les renovable sinó que al seu calor s'han acollit en el seu Consell d'Administració polítics de tots els colors com el socialista Josep Borrell.
A més, fins el passat gener al consell figurava també com a vicepresident segon i conseller coordinador altre exalt càrrec socialista, José Terceiro, sotssecretari de la Presidència del Govern amb Felipe González, que va fitxar per la companyia el 2007, però que va ser substituït a principis de any per Antonio Fornieles. Entre els que ha abandonat ja la companyia figura també Alberto Aza, que es va incorporar el 2011, després d'haver estat Cap de la Casa Reial.
Així mateix, en la filial Abengoa Bionergy i amb l'objectiu d'impulsar el negoci als Estats Units, la companyia compta com a consellers conJuan Verd, exassessor del president del país, Barack Obama, i de Javier Rupérez, que va ser ambaixador a Washington entre els anys 2000 i 2004. A tots dos els acompanya a més Luis Solana, exdiputat socialista i germà de l'exsecretari general de l'OTAN Javier Solana, que va ser president de Telefónica i director general de RTVE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario