Ostatges de la desconnexió

La Generalitat de Catalunya ha anunciat als farmacèutics que no van a poder-los abonar les despeses de farmàcia del mes de juliol com estava previst fins que no rebi una nova injecció del FLA sol·licitat recentment al Govern Espanyol per un import de 2.300 milions. Actualment el deute dels professionals de farmàcia ja puja a 330 milions d'euros.

Tot sembla indicar que els farmacèutics catalans no cobraran cap factura pels medicaments venuts amb recepta aquest 5 de novembre, quan venç el termini. El deute de la Generalitat superarà a partir de demà els 330 milions d'euros corresponents als mesos de juliol (121.500.000), agost (100 milions) i setembre (112.500.000) i retards de quatre mesos en els pagaments respecte a la data de facturació.

Mentre Artur Mas gasta en consells assessors per a la transició i en la construcció d'estructures d'Estat, els serveis bàsics es deterioren. D'acord amb les dades registrades a Hisenda a data d'agost de 2015, la Comunitat catalana acumula en total 2.370 milions d'euros en factures sense abonar a proveïdors, dels quals 1.539 milions obeeixen a despeses sanitàries.

Fins al punt que dels 67.855.000 que té de deute Catalunya segons el Banc d'Espanya, 37.676.000 es corresponen amb els fons facilitades per Hisenda entre el Fons de Pagament a Proveïdors i el FLA, una prova fefaent que amb la qualificació de bo escombraries la Generalitat tan sols pot finançar gràcies a l'Estat espanyol. Mentre des del Parlament els partits secessionistes segueixen donant passos per arribar a la pretesa desconnexió.

Desproveïment a les farmàcies petites

"Mas ens està utilitzant com a arma contra el govern central", denuncia Joan Carles Martínez, que regenta una farmàcia a la Via de les Corts Catalanes. En efecte, l'única solució proposada per la Generalitat és que el Govern central habiliti un nou FLA extraordinari per poder fer front al deute.

Les farmàcies petites i apartades de les zones turístiques són les que pitjor estan aguantant aquesta època de carestia. "Els clients vénen buscant medicaments que els han desaparegut de la botica del seu barri", relata Martínez, propietari d'un establiment gran en una zona de molt pas.

Solen ser els més cars. És el cas del Clexane, 1 antihemorràgic que costa 300 euros, o el Myfortic, que evita el rebuig dels òrgans trasplantats (150 euros). "El problema no és que els farmacèutics no vulguin avançar els diners, sinó que els majoristes no es fien que vagin a poder pagar-los", expliquen des de la apoteca que hi ha davant de la Catedral de Barcelona. La conseqüència és que les petites farmàcies de barri estan quedant desproveïdes.

Si la situació d'impagaments continua, molts farmacèutics poden arribar a una situació límit Està per davant la salut pública o la pròpia supervivència del negoci? ¿Aniran a la vaga? La legislació espanyola prohibeix a aquests comerciants deixar de dispensar medicaments tot i estar-pagant de la seva butxaca.

Mariano Rajoy ha decidit controlar personalment el flux de diners que és remès a grans quantitats i que no és destinat per la Generalitat a cobrir els serveis bàsics a la població, sinó que s'està desviant per finançar per finançar el procés secessionista.