Albert Rivera - Una segona transició?

Albert Rivera, ha presentat aquest dissabte a Cadis la seva proposta de reforma constitucional. La proposta de Ciutadans, desvetllada aquest dissabte, suposaria una modificació institucional inèdita del sistema democràtic enllumenat en 1978. Albert Rivera ha assegurat durant la presentació a Cadis que el seu partit "és l'únic que pot liderar la segona transició que necessita Espanya" i ha afegit: " A més d'un li va donar un ensurt amb el que proposem, però mentre uns s'espanten, la majoria dels ciutadans respiraran a gust ".

El projecte de Rivera, estructurat en 30 punts concrets, inclou una reforma de la llei electoral; la supressió del Senat i del Consell general del poder judicial; la fi dels decrets-llei o un model de finançament autonòmic que acabi amb els privilegis d'Euskadi i Navarra, entre moltes altres coses.

"El que planteja aquí Ciutadans és renovar el compromís del 78", ha emfatitzo Rivera qui, en peu, ajudat d'un micròfon sense fils, diapositives i un teleprompter, ha presentat el seu projecte. "Volia fer això personalment perquè qui vol ser president d'Espanya ha d'explicar quin és el seu projecte per a Espanya abans de les eleccions, no després", ha vingut a dir el candidat a la Moncloa, que segueix pujant en els sondejos i, com a mínim , pot ser clau per garantir la governabilitat del país la propera legislatura.

Després d'haver triat la ciutat de Cadis per defensar la seva pròpia Pepa i admetre, davant el entregadíssim públic que el seguia aquest matí (que el mateix aplaudia l'aposta per derogar una disposició transitòria que l'anunci d'eliminar el Senat), que li hauria encantat ser un dels diputats liberals en les Corts gaditanes de 1812, va avisar a l'auditori del que venia. "He portat diverses propostes-bomba. [...]. Alguns es van a espantar molt amb els meus mesures, perquè van a perdre les seves cadires", ha ironitzat.

És un projecte de canvi ambiciós en un moment de transició que va en la bona direcció, encara que jo crec que de moment no seria precís obrir un procés per reformar la Constitució en el seu contingut, sinó basar-se en les propostes presentades per Rivera que consisteix, fonamentalment , en apuntalar l'Estat en el moment en què el desafiament independentista català és més potent ia augmentar el control sobre les comunitats autònomes.

DRETS SOCIALS I REGENERACIÓ

És potser la part de la proposta que fa a la inclusió de nous drets la qual podria acostar, almenys parcialment, el projecte de Rivera a la reforma constitucional de Pere Sánchez. Ciutadans intentarà incloure en la llei fonamental el dret fonamental a la protecció de dades personals; el dret a la transparència i la política per promoure "la igualtat real i efectiva" entre homes i dones, amb derogació de la prevalença de l'home en la successió a la Corona.

Així mateix, s'intentarà aconseguir el reconeixement constitucional i efectiu de drets com el de la salut, l'accés a l'habitatge, als serveis socials, la protecció ambiental, de consumidors i usuaris o l'accés a serveis públics "en condicions d'igualtat i dret a la bona administració ". "S'establirà l'obligació de la garantia pressupostària per a la regulació d'aquests drets socials", s'assenyala. "Ja està bé d'esmentar els drets sense explicar com es paguen. Amb nosaltres, hi haurà una memòria econòmica per no generar frustració", ha asseverat aquest matí el cap de Ciutadans.

MODEL ALEMANY

En mesures de regeneració i renovació institucional, destaca l'exigència d'una nova llei electoral que segueixi el model alemany, el que suposaria que l'elecció dels diputats es faria simultàniament entre escons unipersonals i llistes proporcionals, disposant en conseqüència cada elector de dos vots. A més, les primàries seran obligatòries per a tots i es modificarien els criteris per impulsar les iniciatives legislatives ciutadanes; de posaria fi a "privilegis" dels parlamentaris com l'aforament o els suplicatoris per suposats delictes que no estiguin relacionats amb la vida política i es donarà un pas més al règim d'incompatibilitats.

Es suprimiria també el Consell General del Poder Judicial, les atribucions passarien directament al president del Tribunal Suprem, que ajudaria de dos adjunts i hauria estat elegit pel Congrés, per un termini de sis anys, sense possibilitat de reelecció. Els parlamentaris autonòmics, a diferència del que passa ara, no podrien proposar magistrats per als tribunals i es limitarien les portes giratòries entre la política i la justícia. Canviaria també la fórmula per designar el fiscal general de l'Estat i es promet la "despolitització" del Tribunal Constitucional o dels indults.

"Us poso un exemple (dels molts d'índole català que Rivera ha fet servir aquest matí durant la seva intervenció a Cadis): A Catalunya, Oriol Pujol és jutjat per uns jutges del Tribunal Superior de Justícia que han estat proposats en la seva majoria pel seu partit . Això té sentit? ", s'ha preguntat en veu alta.

PROU COMPETÈNCIES AUTONÒMIQUES

Pel que fa al model territorial, Ciutadans adopta la pauta que en el seu dia ja va proposar el Consell d'Estat que dirigia Francisco Rubio Llorente (quan el Govern de José Luis Roríguez Zapatero li va demandar un projecte de reforma de la Carta Magna que va acabar guardat en un calaix) i que tant va agradar al PP, que consisteix en enumerar les 17 autonomies i les ciutats autònomes, "per fixar el mapa autonòmic de manera definitiva".

"Això comportarà la supressió de la disposició transitòria quarta, que contempla la possibilitat d'incorporació de Navarra al País Basc", s'afegeix en el document que ha estat defensat aquest matí per Rivera, acompanyat dels experts que han elaborat l'esborrany sobre la Constitució i de la seva Executiva. Curiosament, aquesta mesura concreta ha estat recolzada aquesta mateixa setmana per Mariano Rajoy, que poc a poc va fent comentaris públics i privats -que acaben difundiéndose- sobre la potencial reforma de la Carta Magna que arribarà la propera legislatura i que, per purs motius electorals , el PP ha decidit no incloure en el seu programa electoral.

Advoca el candidat de Ciutadans per derogar "expressament" els preceptes constitucionals que són meres disposicions transitòries de la Constitució i que van ser afegides per accedir a l'autonomia, de manera que en un model tancat ja no serien d'aplicació, a més de les disposicions pròpiament dites . I havent deixat clar que no podrà haver noves comunitats o canvis sobre el mapa actual en cap cas -es posaria de fet un forrellat definitiu al model ideat en la Transició- s'estableix l'elaboració d'un llistat de competències exclusives de l'Estat en l'article 149 de la Constitució. "Caldrà també diferenciar entre les que assumeix íntegrament (funcions legislatives i executives) i les que només ho seran en la via legislativa", matisen.

En aquest últim cas, és a dir, quan l'Estat té potestat per aprovar lleis bàsiques que d'obligada aplicació després pels governs autonòmics, es buscarà una major "vigilància" i control sobre els Executius de cada comunitat, a través de l'alta inspecció " entre d'altres ". "S'elaborarà un llistat de competències compartides integrat per la matèries en què l'Estat compta amb la funció legislativa, juntament amb la comunitats. La Constitució establirà les regles de relació per evitar els conflictes sobre la base de la supletorietat i la prevalença legislativa del Estat ", se sosté més la proposta de Rivera.

SUPRESSIÓ DE L'ARTICLE 150.2

Per tal de garantir que no hi haurà negociacions futures entre l'Estat i els territoris que incloguin cessió de noves competències, es demanarà la supressió de l'article 150.2 de la Constitució, just el que permetia que algunes atribucions en origen estatals poguessin passar, amb el transcurs els anys i amb pacte mitjançant, de mans de l'Estat al dels governs autonòmics.

"S'ha d'incloure una clàusula residual que atribueixi la resta de matèries a la competència de la comunitats. En tot cas, l'Estat pot legislar amb eficàcia jurídica plena i directa quan sigui necessari per garantir: les condicions de vida equivalents a tot el territori nacional, el manteniment de la unitat jurídica i econòmica, o la igualtat bàsica dels espanyols en tot el territori nacional en relació als drets i deures ", es postil·la, en un punt que, en la pràctica, suposa que l'Estat estarà emparat per la Constitució i tindrà plens poders per intervenir cada vegada que ho consideri oportú, en línia contrària al model federal pel qual està apostant el PSOE.

CONSELL DE PRESIDENTS I MORT A DIPUTACIONS

Seguint amb el model territorial, Ciutadans coincideix amb altres partits en què el Senat actual no està complint amb l'objectiu de ser una veritable Cambra dels territoris. Però a diferència d'altres, no demana la seva reforma, sinó la seva eliminació total per ser substituït per "un consell de presidents de les comunitats autònomes", on estarien també Ceuta i Melilla i no participaria el president del Govern.

"Els seus membres disposaran d'un vot ponderat en funció de la població de la seva respectiva comunitat -detallan-. Serà competent per a l'aprovació, en segona lectura, amb el vot majoritari dels seus membres, de les lleis més directament relacionades amb l'organització territorial de l'Estat. En cas de discrepàncies amb el Congrés dels diputats, prevaldrà el decidit per aquest, després d'haver intentat consensuar una posició comuna ". Com han fet altres països europeus durant la crisi, Rivera planteja que es procedeixi a la fusió d'ajuntaments que siguin incapaços de prestar serveis sostenibles, així com a la supressió de les diputacions provincials.

FINANÇAMENT AUTONÒMIC I CARTA DE SERVEIS BÀSICS

També de finançament autonòmic versa la proposta de reforma constitucional de Ciutadans, que avala un model que garanteixi "la igualtat bàsica" de tots els espanyols amb independència del seu lloc de residència. En aquest camp, es proposa l'elaboració d'una cartera de serveis "la garantia estaria constitucionalment recolzada pel finançament de l'Estat".

Lluny d'obrir una porta a nous contingents per territoris com Catalunya, per exemple, Rivera i el seu equip defensen "el compromís" a favor de l'harmonització fiscal d'àmbit europeu que comporti l'eliminació de les excepcions territorials, així com de paradisos fiscals. Com s'entén que la formula "compromís" suposarà diversos anys per a la seva posada en marxa, es planteja una via de transició per als casos d'Euskadi i Navarra. "Mentre això passa, almenys cal revisar l'actual sistema de quota. S'ha de fer un càlcul raonable de la contribució basca i navarresa a la hisenda estatal per tal d'evitar desigualtats d'una menor contribució a la solidaritat col·lectiva", s'adverteix .

En aquest context, s'avala que sigui el fons de cohesió social i territorial avui existent el que vertebri "un nou model de finançament que atorgui garanties d'igualtat"; que s'eliminin altre tipus de fons existents que, segons el parer de Ciutadans i els seus experts, creen "distorsió" i que s'estableixin vies fiscals perquè les comunitats que vulguin donar més prestacions que les establertes, inicialment i com obligatòries, en una carta de serveis comú, puguin fer-ho lliurement finançant amb un "increment" de càrregues tributàries que estiguin sota responsabilitat autonòmica.

Es dóna la circumstància que aquesta proposta s'assembla, i molt, a la qual els populars tenen al cap per implementar un nou sistema de finançament autonòmic en la pròxima legislatura (excepte en la part que afecta Euskadi i Navarra que, segons asseguren al PP, no tenen intenció de canviar). L'equip de Cristóbal Montoro, també està treballant en un model semblant.

Pel que fa a la llei d'estabilitat de pressupostària, Ciutadans considera que no pot quedar "en mans de la discrecionalitat política" del Govern, per la qual cosa s'introduiria una "disposició jurídica de disciplina que s'ha de complir per tots i en els termes que estableix ". Si aquesta modificació estigués introduïda ja en la Constitució, Catalunya o València, per exemple, haurien d'haver estat intervingudes en el terreny de les finances per l'Estat, donada la situació dels seus comptes públics en aquesta legislatura, sense possibilitat que cap executiu central pugui modular la seva resposta sense arriscar-se a incomplir amb la Carta Magna.

En definitiva, l'aposta de Rivera és audaç i ambiciosa i, en última instància, portada a la pràctica suposaria fer història. Però s'enfronta a molts problemes, el primer que no rebi un suport absolutament majoritari a les urnes d'aquí a quaranta dies, aproximadament. El mateix líder de Ciutadans admetia fa poc que serà "molt difícil" portar a terme el seu pla si no és des de La Moncloa. Encara que, com tota proposta de màxims, els seus impulsors es donarien per satisfets si aconseguissin fer-la realitat encara que fos parcialment.