La reunió del Govern en funcions de dimarts passat després del nomenament de Carme Forcadell i la seva viva a la República Catalana, ha estat amb molt la més tensa del CDC des dels últims temps. La rebel·lió del govern relatada divendres en una crònica de La Vanguardia que semblava de ficció per als que han seguit històricament les informacions de Convergència delatava dues qüestions: la distància que hi ha entre els homes que han acompanyat a Mas en el seu gabinet i el desconeixement que tenien la majoria sobre la resolució pactada entre Junts pel Sí i la CUP de ruptura amb la legalitat vigent. Ara l'escepticisme s'ha apoderat de la majoria dels seus dirigents.
Encara que l'escrit de la resolució presentada al Parlament havia estat redactat feia dies pels equips de Junts pel Sí i de la CUP i consensuada en la reunió secreta realitzada el dilluns, o sigui el dia abans, entre Mas i dirigents de la CUP, la veritat és que aquell matí no semblava el dia idoni per a la seva presentació en públic. Encara estava calenta el discurs de la recentment elegida presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Un altre exemple més de la improvisació a la qual s'estan veient obligats els dirigents de la nova CDC.
No és freqüent que es produeixin debats polítics en el si del Consell Executiu. Hi va haver algun l'any passat, amb motiu de la consulta del 9-N, però l'habitual és que els membres del Govern es cenyeixin a les matèries de la seva competència. El president Mas tampoc sol donar massa detalls dels diferents moments delicats pels quals ha anat passant la política catalana. Cal recordar que aquell matí es despertaven tots amb els registres en diferents domicilis o empreses de la família Pujol. Una d'elles, per ser més exacte, era al domicili on ha resideixo tota la vida Jordi Pujol, una residència emblemàtica a la Barcelona política.
Quan ja porten gairebé dues hores de reunió i els mitjans digitals bullen, els mòbils dels consellers també comencen a treure fum. El tema de la resolució es posa sobre la taula. Algú demana a un empleat del Palau de la Generalitat que faci fotocòpies del text i es reparteixen els folis als membres del Govern. Tots es posen a llegir. El titular d'Economia, Andreu Mas-Colell, es puja les ulleres al cap i se submergeix en el text. Al cap d'uns instants, trenca el silenci i deixa anar en to irat: "Però això què és?". El conseller no es talla un pèl. No en va és dels pocs que solen dir el que pensen en les reunions de l'executiu català. Encara que no sigui un home de partit, la seva autoritat dins del Govern és respectada. Mas-Colell expressa sense embuts que el text pactat per Junts pel Sí i la CUP li sembla una barbaritat, que suposa saltar-se les lleis sense cap mirament i que això no és de rebut. La indignació del conseller d'Economia obre una intensa discussió.
Segons alguns membres consultats de la direcció del partit vinguda a menys -són un total de 45- el cicle Mas finalitza. Qui liderarà el següent si alguna cosa queda? Felip Puig i Germà Gordó, consellers d'Empresa i Justícia, estan ben situats entre l'antic i el nou. Santi Vila, el conseller que millor relació ha tingut amb el Govern d'Espanya, en concret amb la ministra Ana Pastor, és l'opció dels que voldrien tornar al catalanisme negociador.
Aquest tipus de perfil, de moment, s'exposa poc, però la borsa de dirigents disposat a això és elevat. «El votant convergent catalanista existeix. Hi és. Alguns se n'aniran a Unió i fins a Ciutadans, però tots sospiren per tornar al sentit comú. Senten ridícul que les decisions d'ara les prengui la CUP », assegura un exconseller i diputat nacionalista fins no fa gaire. La vella guàrdia pujolista està amagada o desapareguda. Els que no han desaparegut ara són considerats masistas. Acompanyen al president en funcions en tot el que fa. I una cosa tenen molt clara: només hi ha una possibilitat de futur per a la presidència de la Generalitat en aquesta nova legislatura i es diu Artur Mas. O és president o es convoquen noves eleccions. Això pensen.
Un temor de tots: arribar tard. Que aquesta deriva no tingui una volta enrere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario