Si ho sé no vinc

Manuela Carmena es penedeix ara, davant Maruja Torres, d'haver abandonat una jubilació a la base d'ocurrències amb les seves amigues davant les xafarderies de les seves amigues i les seves ocurrències davant un cafè amb llet i les magdalenes casolanes de les que presumeix. Assegura assegura que si "pogués rebobinar a febrer passat" mantindria el "no" inicial que li va donar a Podem.

Carmena, que al febrer compleix 72 anys, revela que se sent "desbordada" per la situació i la fama que li va arribar després de les eleccions municipals del passat 24 de maig. "Em pot. Tot això és absolutament excessiu. Em desborda. No sóc feliç ara i això no és bo", confessa l'alcaldessa, que apunta que en els últims mesos s'ha fet "una mica de tots" i "menys propietària" de si mateixa.

La confessió de Carmena a Maruja Torres és, de tan pública i desidiosa, una obscenitat. Estem parlant de la regidora de Madrid, la capital de l'Estat amb més de tres milions d'habitants, referència indiscutible d'Espanya i que hauria de ser la bandera d'un país en recuperació. Lluny d'això, ens trobem amb una dona desmemoriada a la qual l'energia i la determinació per la ciutat li han durat menys que un badall.

Els problemes de trànsit a Madrid, la falta de comunicació en les mesures contra la contaminació i la seva polèmica posició davant del terrorisme són algunes de les accions de l'últim mes que poden haver portat a Carmena al col·lapse ia la infelicitat.

Avui Podem la rectifica i l'alcaldessa s'ha afanyat a desmentir aquestes declaracions van ser fetes pel que sembla acabada d'estrenar en el càrrec. Els seus distraccions i ocurrències fora de lloc denoten que mai va haver d'ocupar el càrrec L'única cosa certa és que Manuela Carmena mai va haver de ser alcaldessa i així ho reflecteixen tant el balanç del seu treball com la seva pròpia voluntat. La cap del consistori madrileny, la marca blanca de Pablo Iglesias, el titella d'aquesta guarderia de macarres capitanejada pels Mestres, Sabates i Sotos, s'ha quedat sense piles als 5 mesos d'ostentar el càrrec.

Pràcticament, en l'etapa pròleg d'una carrera de quatre anys que mai va haver de començar, ja que les eleccions les va guanyar Esperanza Aguirre. Només el PSOE del marginat Carmona va propiciar que es consumés el desastre i que un succedani podemita estigui regint els assumptes públics de tots els madrilenys amb el paupèrrim balanç que ara pateixen.