Hi ha una connexió entre els atacs comesos a París i Bèlgica i el seu eix és Molenbeek.Un districte de classe treballadora de Brussel·les, la capital de Bèlgica, Molenbeek és una de les bases de l'extremisme islàmic a Europa, escriu el diari francès Le Monde. I no és la primera vegada que es vincula a Molenbeek-que aquest dilluns va ser objecte de fortes batudes per part de les autoritats belgues- amb la violència gihadista.
Un dels atacants donats de baixa a París va viure en Molenbeek, va dir el fiscal de França quan va declarar que els atemptats van ser planejats a Bèlgica. La policia va confirmar, el diumenge, que dos dels actes utilitzats pels sospitosos van ser llogats en aquest país. Fins al moment, set individus han estat detinguts a Molenbeek, després de diverses batudes, i un altre va ser arrestat en un lloc diferent de Brussel·les.
Font de reclutament
Diversos factors han contribuït a l'auge d'una radicalització islàmica, sense control efectiu de l'estat, en aquest sector de Brussel·les ia Bèlgica, en general.Medio milió de musulmans viuen en aquest país però els problemes de militància extremista es concentren a la capital. En alguns veïnats de Molenbeek la població musulmana és de 80%.
"La majoria dels que són reclutats a Bèlgica per anar a combatre a Síria són de Molenbeek i altres parts de Brussel·les", va expressar el ministre de l'Interior de Bèlgica, Jan Jambon. Més de 350 combatents belgues han estat temptats per radicals per lluitar a Síria. En relació a una població de 11 milions, Bèlgica és la major font de gihadistes a Europa.El ministre Jambon assegura que el nombre ha disminuït. Encara que s'ha fet progrés, continua sent un problema.
Una complexa estructura política
Una de les dificultats que enfronta el govern en controlar el radicalisme jeu a la limitada efectivitat dels seus serveis de seguretat i de policia. Bèlgica està composta de dues principals nacionalitats rivals: la valona, de parla francesa, i la flamenca, de parla holandesa. La policia té dificultats relacionant-se amb les comunitats segregades. Per alleujar la tensió entre les dues, se li ha donat més independència als governs locals, el que ha creat diversos nivells de burocràcia. És una estructura molt densa perquè flueixi eficientment la informació de les agències d'intel·ligència i que puguin operar i obtenir resultats positius.
Aquest és el cas de Molenbeek, on no només hi ha militància extremista sinó que radicals francesos poden trobar una base convenient i discreta per passar "per sota del radar", mentre planegen els seus atacs contra la veïna Francia.En l'última setmana Bèlgica ha rebut duríssimes críticaspor la seva ineficàcia en la lluita antiterrorista El Govern ha admès problemes, com "no tenir sota control" el barri de Molenbeek, d'on han sortit o on s'han refugiat els terroristes de París, però també els autors de gairebé tots els grans atacs de els últims 15 anys en sòl europeu.
Manca de coordinació policial
Brussel·les té 1,2 milions d'habitants i 6 cossos de Policia diferents, la coordinació és moltes vegades nul·la. L'intercanvi d'informació a nivell federal i local és manifestament millorable. Brussel·les té 19 comunas (agrupació de barris), cadascuna amb el seu propi alcalde i els seus operatius.
La Policia belga tenia als germans Abdeslam en les seves llistes de radicals potencials. Estaven fitxats per delictes comuns. Sabien que Ibrahim havia viatjat a Síria. Però van escapar al seu radar.
Hi ha problemes conjunturals, una fallada concret. Però també un gegantí fallada estructural. El millor exemple, una de les mesures que el primer ministre Charles Miechel, acaba d'anunciar: es canviarà la llei per permetre operacions i batudes les 24 hores del dia. Per increïble que sembli, fins ara, a Bèlgica, no es podien dur a terme aquest tipus d'operacions entre les 21.00 de la nit i les 05.00 del matí.
En Molenbeek, un municipalitat amb una població de 90.000, hi ha veïnats amb 80% de musulmans, alguns tan segregats que ni tan sols se senten part de Bèlgica. Això afegeix dificultats per aconseguir informació de part de la comunitat."Hi ha parts on la policia té molt poc control", ha expressat a l'agència Reuters Edwin Bakker, del Centre de Terrorisme i Antiterrorismo de la Universitat de Leiden, Holanda. "Encara que els veïns hagin vist alguna cosa succeint, no li van a passar aquesta informació a les autoritats".
Les complicacions de l'estructura política belga també és responsable de la lentitud en promulgar noves lleis, particularment les que busquen frenar el discurs d'odi a les mesquites o el reclutament per unir-se a la guerra a Siria.ocupadas amb la influència de versions radicals de l'islam i Molenbeek és una de les àrees on els predicadors fonamentalistes han florit.
Aquest fenomen ha creat un vincle perillós entre joves musulmans a França i Bèlgica, va dir a la BBC Claude Moniquet, analista en temes d'intel·ligència. "Tots dos països comparteixen situacions comunes; comunitats fràgils provinents del nord d'Àfrica, amb problemes d'identitat, cultura i conflictes socials", va explicar."En la clandestinitat sorgeixen figures carismàtiques que es converteixen en líders de les parts més extremistes de la comunitat", ha conclòs. Forces especials a Bèlgica han aplanat diverses propietats a Molenbeek i altres sectors de Brussel·les.
George Dallemagne, parlamentari belga de l'oposició de centredreta, va dir a Reuters que hi ha una forta influència salafista (un corrent ultraortodox de l'islam) que col·loca a Bèlgica al centre del "terrorisme" actual a Europa Ell crida a Molenbeek '"una base aèria per jihadistes
".
"Es radicalitzen a França, van a siriana a combatre i, quan tornen, troben en Molenbeek el suport logístic i les xarxes necessàries per a realitzar els seus atacs terroristes", va expressar el polític belga a Reuters.
Mercat d'armes
El que fa les coses més atractives per als extremistes és el fàcil accés a les armes, un producte més de la descentralització extrema del govern belga que obstaculitza la detecció de traficants d'armament.
A Bèlgica hi ha un pròsper mercat negre de rifles automàtics del tipus que van ser usats en els atacs a París. Al gener d'aquest any, la policia francesa que va investigar les matances a la revista satírica Charlie Hebdo i en un supermercat jueu de París, van determinar que un dels atacants havia adquirit armes per la via de Molenbeek. Igualment, diu la fiscalia a França, va succeir amb el frustrat atac d'un marroquí en un tren que anava de Brussel·les París, a l'agost. Se li va trobar un AK-47 i gairebé 300 bales.
Vincles macabres
I aquí no conclouen els vincles de Molenbeek amb la violència radical. La llista de persones que han passat per la ciutat i que després estan implicades en fets extremistes és "impressionant", diu el diari Le Monde.Les bombes a l'estació Atocha, de Madrid, al maig de 2004, tenen una relació directa amb Molenbeek.
També al gener de 2015, un suposat complot per atacar a la policia belga va ser desarticulat després batudes en què dos individus, amb connexions en Molenbeek, van ser cosits a trets a la localitat de Verviers. Un home acusat de matar quatre persones al Museu Jueu de Brussel·les, al maig de 2014, també va passar un temps a Molenbeek.
Fins figura en els atemptats amb bomba a Madrid. Un destacat membre del grup que va detonar artefactes a l'estació d'Atocha, el 2004, matant a 191, provenia de l'esmentat districte a Brussel·les. Remuntant-nos a 2001, de Molenbeek partir els autors de l'assassinat del comandant afganès Ahmed Shah Massoud, el principal adversari del Talibà en aquest país. Els atacants suïcides es van fer passar per periodistes per matar Massoud sota ordres d'Osama bin Laden, dos dies abans d'11-Setembre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario