miércoles, 18 de noviembre de 2015

La guerra al portal de casa



Els atemptats de Paris han deixat al descobert la desunió de la Comunitat Occidental per aturar la terrorisme gihadista. No hi ha dubte que els atemptats de París constitueixen una agressió de l'Estat Islàmic contra tot Occident. No se sap la quantitat d'ordres repartits per les ciutats d'occident disposats a matar-nos sense excepció. Els francesos han pres la iniciativa amb bombardejos a la zona on entrenen aquests criminals ja que ara es coneix perfectament on estan les seves bases logístiques on s'entrenen aquests criminals i les seves principals fonts de finançament. Ahir França ha arribat a un acord amb Rússia per actuar conjuntament, encara que no crec sigui suficient per acabar amb el problema. Perquè quan es declara una guerra o es guanya o bé es perd,

Els països de la Unió Europea estan en postures ambigües i dubten a sumar-se a una gran coalició de Rússia, Europa i els Estats Units que seria l'única que podria resoldre el problema en molt pocs dies. La seva actuació coordinada n'hi hauria prou per destruir les seves vies d'aprovisionament, deixant al descobert la seva vulnerabilitat, però és imprescindible envair per terra el territori ara ocupat per Isis. Caldria impedir que funcionessin els dos camps petroliers més importants per a l'Estat Islàmic són els d'al-Tanak i al-Omar. El primer encara és capaç de produir uns 16.000 barrils de cru al dia, mentre que el segon es mou en l'entorn dels 11.000.

Mariano Rajoy amb unes eleccions d'aquí a un mes prefereix no manifestar-se en un possible increment de les tropes destinades a aquests llocs i es manté a l'espera del que es pugui decidir en les diferents reunions de la comunitat europea. L'esquerra espanyola ja mostra la seva veritable cara tirant la culpa d'aquests atemptats a les nacions que estan patint el terrorisme per culpa de la invasió de l'Iraq i Pablo Iglesias ja ha dit que no va formar part del pacte antiterrorista mentre pretenen resoldre l'assumpte a força de diàleg i abraçades amb els terroristes, a qui suggereixo viatge amb urgència a França a intervenir pels terroristes atrinxerats a Sant Denis per solucionar el problema, com ha intentat explicar l'alcaldessa de Madrid.

¿I Estats Units que fa? Qui compta amb l'únic exèrcit preparat per a aquest tipus d'operacions ha renunciat a entrar en el conflicte. Després d'anys d'haver estat el gendarme d'occident, ha renunciat a seguir en el seu paper i ha deixat una zona. Avui, els terroristes islàmics saben que, contra ells, aquesta fermesa ja no existeix. Barak Obama no està disposat a combatre amb tropes de terra als terroristes fora de les seves fronteres. Naturalment, no vol perquè fer-ho seria tant com reconèixer que es va equivocar quan va ordenar la seva retirada del mateix lloc on ara està campant pels seus respectes l'Estat Islàmic.

Ja se senten veus a Europa que parlen de la necessitat d'aixecar aquest gener les sancions a Moscou, i Hollande està promovent un acostament al Kremlin per veure si aconsegueix forjar una aliança que li permeti respondre als atemptats amb alguna cosa més que bombardejos selectius molt poc eficaços des del punt de vista estratègic. Al final, tindrem tots de fer-nos de Putin si volem que es faci alguna cosa de fust contra el terrorisme de l'Estat Islàmic. Això o incrementar les nostres capacitats fins a estar en condicions de defensar-nos per nosaltres mateixos, que ja aniria sent l'hora.

No hay comentarios:

Publicar un comentario