La Vanguardia ha caigut de guindo i ha decidit desconnectar-se del procés de secessió d'Artur Mas i publica aquest dimarts -el següent dia del ple de 'desconexión'- un editorial en què afirma que la resolució aprovada és "retòrica, hiperbòlica i mal redactada "i que és una" fugida cap endavant i no n'hi ha per a una governació coherent ".És l'anunci de la caiguda en desgràcia d'Artur Mas
El diari considera que el 9 de novembre del 2015 "passarà a la història dels errors de Catalunya, amb l'agreujant de la paròdia. Una petita, trista i desmanegada simulació del Sis d'Octubre de 1934, que pot posar en risc l'autonomia de Catalunya, l'àmplia corrent de mobilització social a favor de l'autogovern registrada aquests últims anys, i la pròpia autoestima dels catalans ", afegeix.
Acabo de llegir aquest editorial de La Vanguardia i m'he quedat perplex, ojiplático i confús venint d'un mitjà que ha estat encoratjant tots aquests anys el discurs contra una Espanya que segons ells és la causant de tots els problemes a Catalunya.
Serà que per fi li han vist les orelles al llop?Hauran per fi entès que no hi ha res a fer d'aquesta manera?Estaran curant-se en salut?És que per ventura la resolució ha estat una sorpresa?O és que ja no arriben els diners de la Generalitat?
No, si al final, resultarà que al comte no li havien informat ....
Després de llargs mesos de navegació, solcant mars desconeguts, poc habituals de la seva embarcació, el vaixell insígnia del Comte de Godó, Javier Godó Muntañola, ha decidit tornar a terra.
Tempestats de tot tipus, temps de grans tresors en terres desconegudes, uns cellers plenes i un rebost tan plena han permès a La Vanguardia tornar a on solia: la moderació i l'ordre empresarial.
Hi ha altres mitjans del grup que segueixen navegant per aigües embravides. No tota la flota està situada a les mateixes coordenades. Però el diari històric i tradicional de l'empresa de l'espanyolíssima família sembla que no vol seguir jugant amb tempestes i elements diversos. Ítaca ja no és el seu horitzó.
De savis és rectificar, però La Vanguardia sempre ha apostat pel cavall guanyador ha decidit ara canviar de cavall. El Comte de Godó s'adona ara del poc suport que té a Catalunya la radicalitat que ha manifestat el que per ara segueix sent el seu Parlament.om en el 1939 quan va trucar al seu diari La Vanguardia Española en els llargs anys de la dictadura, després quan van arribar els aires independentistes de Pujol i Artu Mas que per complaure'ls sac seva edició en català generosament subvencionada per aquests, que com tot just podia vendre en el quioscos ha estat repartint gratuïtament pels autobusos i trens rodalies
Editorial de 'La Vanguardia':
Per la rectificació
En una mateixa jornada i amb un lapse de poques hores, el Parlament va votar ahir una proposició no de llei que trenca amb la Constitució i va iniciar el debat d'investidura del president de la Generalitat amb una fumata negra a l'horitzó.
Es decideix trencar de mica en mica amb Espanya -una declaració unilateral d'independència encoberta- i es manté en punts suspensius la governació del país. Aquest és el missatge que el Parlament de Catalunya està a punt d'enviar als organismes internacionals, a les cancelleries europees, al Govern d'Espanya ia tota la societat. Ruptura i poder vacant per falta d'un mínim acord entre la majoria.
Hi ha majoria parlamentària per proclamar aquesta virtual ruptura mitjançant una moció retòrica, hiperbòlica i mal redactada, i no sembla haver-la per formar govern. Hi ha majoria per la fugida cap endavant i no n'hi ha per a una governació coherent. Aquesta és la fotografia del 9 de novembre del 2015, jornada que passarà a la història dels errors de Catalunya, amb l'agreujant de la paròdia. Una petita, trista i desmanegada simulació del Sis d'Octubre de 1934, que pot posar en risc l'autonomia de Catalunya, l'àmplia corrent de mobilització social a favor de l'autogovern registrada aquests últims anys, i la pròpia autoestima dels catalans.
N'hi havia prou observar la cara dels membres de l'actual Govern de la Generalitat durant la votació. Rostres greus, molt preocupats i tancats en si mateixos. El semblant del president en funcions, Artur Mas, descrivia perfectament la situació. No va ser ahir un dia alegre. No ho va ser per a gran part dels ciutadans de Catalunya. Només els diputats de la Candidatura d'Unitat Popular transmetien felicitat. Amb només deu escons i el 8,2% dels vots han aconseguit arrossegar les aigües del Parlament cap al seu molí! El greu error tàctic comès per la coalició Junts pel Sí i molt particularment per Convergència Democràtica -el partit que ha governat Catalunya durant 28 dels 35 anys d'autonomia-, consistent en tramitar una resolució maximalista i rotundament inconstitucional a canvi de res, ho pot acabar pagant el conjunt de la societat catalana. No és intel·ligent. No és just. No és necessari. No va ser això el que es va votar el passat 27 de setembre.
Després de més de tres anys d'intenses mobilitzacions cíviques en favor d'un major reconeixement de Catalunya i d'un tracte més just, arriba el moment de l'error. És decebedor. Aquestes mobilitzacions van començar a desenvolupar-se al 2010, immediatament després de la infausta sentència sobre l'Estatut, sota l'ensenya del sobiranisme, és cert, però des del primer dia s'han agrupat molts matisos i sensibilitats, aconseguint reunir a molta gent amb la premissa del gradualisme i la tranquil·litat. L'error del 9 novembre 2015 consisteix a dividir aquest cabal cívic, instal·lar a la gran majoria de la societat en una fase d'angoixa i alimentar, encara més si és possible, els anticossos espanyols contra l'autogovern català. Amb el gest d'ahir res es reforça a Catalunya, excepte la genuïna radicalitat d'un partit que no arriba al 10%. Res es reforça i el conjunt social surt perdent.
Els que han afavorit l'error del 9 de novembre haurien de reflexionar urgentment sobre això i propiciar, al més aviat possible, una intel·ligent rectificació. Res s'ha trencat encara de manera irremeiable. Cal començar a treballar ara mateix per una oportuna i eficaç reconducció. Hi ha temps. Hi ha una potencial majoria parlamentària per dur a terme aquesta rectificació després del 20 de desembre.
La ruptura exprés i el maximalisme en cap cas poden ser la divisa d'una majoria parlamentària que va acudir als comicis de setembre amb un logotip de cal·ligrafia quasi infantil i amb una promesa d'independència de costos reduïts. La coalició vencedora no es va dirigir als electors demanant-los el veloç adveniment de la república catalana, expressió voluntàriament ignorada en el seu programa, amb suport en vots inferior al 50% i sense majoria absoluta. D'haver inclòs la resolució aprovada ahir al programa, Junts pel Sí estaria avui potser per sota dels seixanta diputats. El 27 de setembre, la societat catalana no va votar majoritàriament ruptura exprés. Si el Parlament no interpreta correctament aquesta realitat de fons, podem estar en portes d'una col·lisió nefasta per a l'autonomia de Catalunya tal com fins avui l'hem conegut.
La resolució aprovada pel Parlament no només xoca amb la Constitució vigent, sinó que se situa al marge de l'ordre europeu. En cap cas i sota cap circumstància la Unió Europea podria acceptar o mirar amb simpatia que un dels seus territoris es proclami aliè a les lleis vigents i decideixi desconèixer la jurisdicció del tribunal de garanties constitucionals. Des de la signatura del tractat de Roma en 1957, mai ha passat cosa semblant a l'Europa democràtica. Voldríem recordar que el transversal catalanisme europeista segueix tenint majoria a la societat catalana. Un motiu més per treballar com més aviat millor a la reparació de l'error.
El president del Govern, Mariano Rajoy, va anunciar ahir mateix la posada en marxa dels mecanismes de resposta, que passen pel Tribunal Constitucional (TC), dotat ara de poders coercitius. La resolució serà elevada al TC i aquest procedirà a la seva anul·lació en les pròximes 48 hores. Rajoy va dir ahir a la localitat de Béjar que la resposta governamental serà de caràcter exclusivament jurídic. "Aplicarem només la llei, però tota la llei", va afirmar el president, que avui mateix tornarà a entrevistar-se amb el cap de l'oposició, el socialista Pedro Sánchez. És molt important que el Govern s'atengui al principi de "proporcionalitat" reiterat durant les últimes setmanes i no es vegi arrossegat per la reclamació d'accions punitives, que ve efectuant des de la seva ala dreta. L'actuació del Tribunal Constitucional és suficient.
Llei i política. La majoria parlamentària catalana ha comès un greu error que contradiu el desig i la intenció de part dels seus votants i que pot posar al Parlament en ruta de col·lisió amb la pròpia societat, que majoritàriament no desitja ruptures, ni teatrals esquinços. L'error ha de ser rectificat. Estem segurs que després de les eleccions generals hi haurà majors marges per a això. Falten poc més de quaranta dies per a la cita del 20 de desembre. La consigna catalana ha de ser ara mateix evitar qualsevol tipus d'aventura. Que s'imposi la intel·ligència.
Llegir més: http://www.lavanguardia.com/opinion/20151110/54439704455/editorial-de-la-vanguardia-por-la-rectificacion.html#ixzz3pzU7KYIF
Segueix-nos a: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
No hay comentarios:
Publicar un comentario