Una de les preguntes que tothom s'està fent és com el terrorisme islàmic aconsegueix saltar-se tots els controls bancaris establerts pels Estats i realitzar les seves múltiples transaccions monetàries. Els serveis secrets dels estats occtidentales no aconsegueixen entrar en el seu sistema Els terroristes compren armes, sufraguen la doble vida dels seus 'llops solitaris' i administren els rèdits del contraban de petroli i del narcotràfic sense moure un bitllet, ni haver anotació bancària alguna.
Es diu Hawala. El van inventar els àrabs fa segles quan no existien bancs ni res que els semblés. Es tracta d'un sistema de compensació de fons gràcies al qual es paga l'import d'una mercaderia o servei sense que els diners es mogui.
La xarxa bancària està sotmesa a controls financers nacionals i internacionals. Justament, per fugir d'aquest control, aquells que volen utilitzar el diner negre en algun lloc diferent del que ho amaguen necessàries altres opcions, altres xarxes fora del circuit financer normal. Estat islàmic ha trobat la fórmula ideal en els seus ancestres. A aquesta conclusió han arribat els serveis d'intel·ligència més actius en la lluita anti gihadista d'occident, segons fonts policials espanyoles.
Terrorisme i narcotràfic
Les grans xarxes de narcotràfic internacional han muntat, també, les seves pròpies hawalas. Així, per exemple, i segons els experts en blanqueig de capitals de la policia i la Guàrdia Civil, un càrtel colombià de la droga, els enllaços a Espanya han fet cinc milions de dòlars de benefici amb la venda de cocaïna, ha blanquejat aquests diners recentment sense moure un sol bitllet. Els correus del càrtel no han enviat els diners a Colòmbia, on resideixen els capos de l'organització.
Ho han posat en mans d'un grup de ciutadans libanesos, que dirigeixen una hawala internacional que ha rentat aquests diners per després enviar-lo, sense cap reg, a les mans dels capos del cartell.
La Guàrdia Civil manté oberta l'anomenada operació filòsof, en la qual han estat detinguts, entre d'altres, cinc d'aquests ciutadans libanesos (un d'ells a Colòmbia), i als quals se'ls ha pogut provar que part de la sucosa comissió cobrada pel blanqueig dels cinc milions ha anat a parar al finançament de Hezbollah.
Experts policials en blanqueig de capitals reconeixen que les trames internacionals de blanqueig de capitals que han ordit i utilitzat les grans organitzacions criminals del planeta, estan sent utilitzades, almenys de forma parcial, per Estat Islàmic. Les mateixes fonts reconeixen la complexíssima estructura de les hawalas, que pràcticament no deixen rastre dels moviments de diner negre.
Així funciona el Hawala
És una forma de enviar diners a qualsevol part del món sense deixar rastre. Es basa en la confiança entre una xarxa de familiars i compatriotes. A Espanya, hi ha entre 200 i 300 mediadors dedicats a fer aquestes transferències, que superen els 300 milions d'euros a l'any. Els proveïdors de serveis solen regentar locutoris, perruqueries o carnisseries.
El mètode consisteix en la transferència informal de quantitats, sense passar per bancs, a través per exemple de negocis familiars. Amb aquest sistema, una xarxa com la desarticulada a Espanya aquest divendres pot moure fins a 100.000 euros al dia. Aquesta forma de manar diners està estesa en països àrabs i facilita la fugida de diners, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme gihadista.
"És un sistema d'enviar fons a qualsevol part del món sense deixar rastre i de forma ràpida. Es pot aconseguir en menys d'un dia. L'origen dels diners pot ser legal o no", explica Alfonso Jiménez, investigador en terrorisme i crim organitzat . El distintiu en aquesta transferència és la relació de confiança entre la xarxa de compatriotes i empresaris que intervenen en el procés.
Amb una trucada de telèfon es pot enviar 3.000 euros al Pakistan. Juan Carlos Galindo, expert acreditat en prevenció de rentat de diners i finançament del terrorisme, assegura que els prestadors d'aquest servei, els anomenats 'hawaladars' són homes d'honor que compleixen la seva comesa en l'enviament de la remesa. Es tracta d'un sistema opac i ancestral, d'origen asiàtic i que ara s'empra molt en els països àrabs. "Els mediadors s'encarreguen de fer arribar els diners sense deixar rastre. La confiança és fonamental en aquest procés. Si algú és enxampat per activitats il·lícites, no va revelar el nom del client".
Les comissions són molt baixes, sosté Galindo. Per cada 1.000 euros transferits, l'intermediador cobrarà 20 euros al que envia els fons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario