Les sigles ONG s'han convertit en els nostres dies en sinònim de solidaritat. En moltes ocasions, els diners recaptats i donat de forma voluntària, sí que serveix per finançar els més diversos projectes altruistes i ajudar els més necessitats; però, i malauradament, no és or tot el que lluu. Darrere d'aquestes organitzacions, s'amaguen veritables macroestructures empresarials, directius amb grans sous, voluntaris que són recaptadors i molts diners públics.
En primer lloc, i segons va publicar 'El bloc salmó' especialitzat en economia, aquests són els beneficis que té una ONG davant d'una empresa privada: tenen un règim fiscal més avantatjós que una societat mercantil, capten liquiditat de simpatitzants, accedeixen a fons públics via subvencions i adjudicacions de contractes. Moltes ONG sdesarrollan més nombroses associacions mercantils que facturen a l'organització, gaudeixen d'una excel·lent imatge i reputació pública i tenen accés directe a les autoritats governamentals dels països del Tercer Món.
El frau amb les subvencions
L'any 2012, va sortir a la llum que els comptes de sis Organitzacions No Governamentals (ONG) van ser usades per captar subvencions de la Generalitat de Catalunya i desviar diners a un nombre reduït d'empreses. Les ONGs Hemisferi, ASADE Àfrica, Esperança sense Fronteres, Asamamu, Fudersa i Agrupació Ceiba van captar més de 3.650.000 euros. Gran part d'aquests diners públic va ser desviat a comptes de diverses empreses relacionades amb Augusto César Tauroni, principal capitost d'aquesta trama corrupta.
Els directius, milionaris
Segons va publicar 'OKDiario', els directius d'Oxfam, una de les ONG més grans que operen al nostre país, tenen sous estratosfèrics. Per exemple, el seu director general cobra 140.000 euros a l'any i el seu homòleg a Espanya s'embutxaca un sou net de més de 65.000. Gairebé res. Aquestes dades fan que el directiu d'Oxfam estigui entre el 0,01% amb més ingressos del món.
Però no només tenen nòmines estratosfèriques els grans capitostos. Els directors de departaments i els responsables d'àrea s'embutxaquen entre 40.000 i 60.000 euros l'any. Els administratius, auxiliars i operaris d'Oxfam guanyen entre 24.999 i 15.000 euros, depenent del lloc i de les hores de treball. I tot finançat amb els diners i la bona voluntat dels contribuents.
La gran estafa del calentamiento global: el documental censurado que desmonta el cambio climático http://bit.ly/2swzVeq #CambioClimático
El negoci de la caritat
Un documental emès per 'la 2' de Televisió Espanyola ja va denunciar 'El negoci de la caritat'. El polèmic reportatge, dirigit per Sophie Bonnet i produït per Canal + França, mostra com funcionen les ONG al país gal. Segons aquest documental, les Organitzacions No Governamentals recapten més de 3.000 milions d'euros a França, uns ingressos que creixen un 5% cada any.
Una periodista s'infiltra en una d'aquestes empreses i els testimonis són sorprenents. Per exemple, les consignes que llancen a aquests comercials solidaris són les següents: "Heu d'aconseguir les dades bancàries en només 4 minuts. Som aquí per guanyar diners. Si no aconseguiu 3 donants per dia, no és rendible". Per si quedaven dubtes.
Si bé és cert que la majoria de les ONG del nostre país realitzen un paper fonamental per lluitar contra les malalties, la pobresa i la desnutrició infantil al Tercer Món, és un fet ja irrefutable que s'ha creat al voltant d'elles tota una trama clientelar i un negoci de proporcions descomunals.
Usar les donacions de la caritat i jugar amb la bona voluntat de les persones per lucrar-se, a més d'un delicte flagrant, és moral i èticament aberrant. Enriquir-se a costa de la pobresa infantil. Guanyar diners amb el patiment dels altres. Euros tacats de sang. El negoci de la caritat que amaga la cara més oculta de les ONG.
https://youtu.be/X37bQLLrB_E
No hay comentarios:
Publicar un comentario