lunes, 1 de julio de 2019

Puigdemont va usar diners d'ajuda al tercer món per apuntalar el 'Procés'

Carles Puigdemont y Quim Torra frente a la sede de la Comisión Europea, en Bruselas, el 24 de mayo de 2019. Foto: EFE/HW
Carles Puigdemont i Quim Torra davant de la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les, el 24 de maig de 2019. Foto: EFE / HW

Part del 'Procés' es va finançar amb diners públics. Segons el Tribunal de Comptes, la Generalitat de Catalunya va utilitzar ajudes de cooperació al desenvolupament per enfortir l'independentisme i finançar organitzacions afins en territori català. Van ser milers d'euros que havien de ser usats per a millorar les condicions de vida d'habitants en zones de risc i que van acabar a les butxaques dels promotors de l'independentisme.

La Generalitat de Catalunya ha estat utilitzant les ajudes de cooperació al desenvolupament per enfortir els tentacles de l'independentisme en el seu propi territori i augmentar la projecció internacional del moviment en ple desafiament a l'Estat. Milers d'euros públics que haurien d'haver servit per a millorar les condicions de vida d'habitants del tercer món van acabar a les arques d'entitats implicades en el 'Procés', segons constata el Tribunal de Comptes en un dels seus últims informes, centrat en la fiscalització dels serveis d'acció exterior de la Generalitat. En l'any del referèndum, l'Executiu de Carles Puigdemont va elevar aquesta partida pressupostària 1 222%.

El Tribunal de Comptes ha descobert una llarga de llista d'irregularitats en els budells de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), l'organisme de la Generalitat encarregat de repartir les seves subvencions d'ajuda oficial al desenvolupament (AOD). L'OCDE considera que només és AOD els diners que s'inverteix en els països amb necessitats, però la legislació autonòmica inclou en aquest concepte les accions o programes destinats suposadament a augmentar la "sensibilització, educació, formació i valors" dels catalans cap a la cooperació amb aquests pobles.

Els executius d'Artur Mas i Puigdemont haurien utilitzat aquest colador per introduir, dins de la borsa d'ajuts al desenvolupament, subvencions a programes tan poc relacionats amb aquest objectiu com 'Catalunya per l'abolició de les armes nuclears'; 'Eines d'enfortiment del teixit associatiu català cap a la sobirania econòmica i energètica'; 'Promoció del turisme rural comunitari entre els actors del sistema turístic català'; 'Dame cinema, ciberactivisme feminista pels drets de les dones com a defensores dels drets', i 'Drets sexuals i reproductius: enfortir capacitats d'incidència en l'agenda global 2030 i en l'agenda catalana'.

Casualment, la majoria d'aquests programes van ser organitzats per associacions i col·lectius vinculats al 'Procés'. El primer d'ells, 'Catalunya per l'abolició de les armes nuclears', que va rebre 12.000 euros, va ser promogut per FundiPau, una de les fundacions de la galàxia secessionista que promouen la desobediència civil contra l'Estat. Aquesta mateixa setmana, per exemple, organitza a Barcelona unes jornades sobre aquestes estratègies d'insubmissió sota el paraigua de la nova campanya d'accions llançada per Òmnium, amb el lema 'Ho tornarem a fer' ( 'El tornarem a fer').

En aquestes mateixes jornades participen també Observatori DESC i Novact, dues de les organitzacions que més fons han rebut també per suposada ajuda al desenvolupament i també activament implicades en la promoció del postulat de l'independentisme. Novact va ser una de les entitats que van acusar a l'Estat de vulnerar "drets civils i polítics" dels catalans amb la seva actuació en l'1-O, i ha format part d'un suposat grup de supervisió internacional, format en realitat per entitats catalanes, per vigilar el desenvolupament del judici al Tribunal Suprem contra els líders del 'Procés'. Només el 2017 va rebre de la Generalitat 03:00 subvencions d'ajuda al desenvolupament que sumen més de 300.000 euros. Fundipau es va dur altres 55.000 euros i Observatori DESC, 27.000 per un programa titulat 'Instituir drets econòmics, socials i culturals de forma efectiva; balanç i perspectives de la constitucionalització de drets econòmics, socials i culturals '.

El Tribunal de Comptes denuncia que no hi ha cap evidència que els programes finançats encaixin en els objectius que fixa suposadament el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament vigent i que, en qualsevol cas, la destinació dels fons amb prou feines és fiscalitzat per la Generalitat. La normativa permet a l'ACCD concedir bestretes del 100% de l'ajuda i el seu control posterior dels diners és molt deficitari.

Així mateix, l'òrgan de vigilància comptable denuncia que la normativa catalana restringeix l'accés a aquestes subvencions dels col·lectius que tenen la seva seu a la comunitat i que, a més, tenen en el seu territori òrgans directius amb una capacitat de decisió real, una discriminació dissenyada per el Govern per assegurar la seva capacitat d'influència en aquestes associacions.

L'ACCD va tramitar en 2014 subvencions per un import total de 3,9 milions d'euros. El 2015, la quantitat de les ajudes va pujar a 5,4 milions, i un any després va baixar lleugerament a 4,1. La major variació es produeix en 2017, en ple desafiament de l'Executiu independentista d'Puigdemont a l'Estat. El Govern de Junts pel Sí va acordar elevar aquesta partida fins als 13,3 milions d'euros, un 222% més que en l'exercici anterior.

Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR)



Part dels diners de l'any de l'1-O ni tan sols va acabar en les arques d'entitats relacionades amb la cooperació. Com a exemple, l'ACCD va concedir el 2017, en virtut d'un conveni de col·laboració, la quantitat de 20.000 euros a Diplocat, l'ens públic de la Generalitat encarregat de canalitzar l'acció exterior del Govern i gestionar la seva vasta xarxa d'ambaixades, la majoria situades als barris més exclusius de les principals capitals del món. Un cop a Diplocat, els 20.000 euros van ser inclosos al seu torn en una altra subvenció de 165.000 euros concedida per aquest ens diplomàtic a la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, més coneguda per les seves sigles, FOCIR, i que també ha jugat un paper clau en la difusió a l'estranger del missatge independentista.

La mateixa Generalitat va admetre que aquest conveni, igual que l'increment de la partida de cooperació en un 222%, tenia com a objectiu impulsar les ajudes per a la projecció internacional de Catalunya en 2017. Com el seu nom indica, la FOCIR agrupa qualsevol entitat catalana que hagi aconseguit posar un peu a l'organisme internacional que representi a aquest sector, des de la Federació de Radioaficionats de Catalunya a la Federació d'Entitats Excursionistes, passant per la Federació Catalana de Ball Esportiu i la Federació de Pitch & Putt, una modalitat de golf . Tot suma per al 'Procés'. Després de la intervenció de Diplocat amb el 155, la FOCIR va assumir el seu paper. No només rep diners de l'òrgan exterior del Govern. La Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'ajuntament de la Ciutat Comtal li concedeixen anualment ajudes i també ha aconseguit accedir a una línia de subvencions del Fons Social Europeu de la Unió Europea.

Resultado de imagen de monica sabata
Mònica Sabata

Tampoc és casualitat que la FOCIR estigui presidida per Mònica Sabata, una històrica de l'independentisme que va ser una de les principals promotores de la Plataforma pel Dret a Decidir, una entitat sorgida el 2005 a recer de la defensa de l'Estatut de Catalunya que va contribuir a estendre el concepte d'autodeterminació i es pot considerar precursora de l'Assemblea Nacional Catalana, fundada el 2012. Com a mínim 20.000 euros destinats originalment a la cooperació amb països al desenvolupament van acabar en 2017 a les mans de Sabata.

El Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona manté oberta una investigació sobre una presumpta trama de malversació en subvencions al tercer món ideada per càrrecs de Convergència per desviar fons al 'Procés'. Les indagacions es van saldar el maig de l'any passat amb l'anomenada operació Estela, de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, que es va centrar en les ajudes concedides per la Diputació de Barcelona, ​​amb la seva pròpia partida pressupostària per cooperació. Més d'una trentena de dirigents públics i directius d'associacions estan imputats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario