Idiota solemne

Pedro Sánchez i Carmen Calvo en una imatge d'arxiu. | EFE

He caigut en el parany de la propaganda monclovita com un idiota. No sé quants pernils he perdut en apostar per la repetició de les eleccions.

Tinc l'estúpida sensació d'haver caigut en el parany com un idiota. A poc a poc vaig anar inoculant l'efecte nociu de la propaganda monclovita fins a quedar fermament convençut que Sánchez havia pres la ferma decisió d'impedir que Podem formés part del Govern. L'explicació tenia una lògica irrefutable. Amb els podemitas a la taula del Consell de Ministres, el PSOE segellava els termes d'una legislatura condemnada a circular per un carril de sentit únic. Renunciava definitivament a l'exercici de l'anomenada geometria variable, és a dir, a arribar a acords concrets en qüestions concretes amb els partits del bloc de la dreta- i fiava tota la seva sort al fet que els independentistes volguessin donar suport, de vegades amb la seva abstenció, però altres vegades -en el debat pressupostari, sense anar més lluny- amb el seu vot afirmatiu, les iniciatives del Govern mixt.

Durant el temps que duri la legislatura, o aquesta societat aritmètica (PSOE, Podem, PNB, ERC-Bildu) funciona com un rellotge, o les iniciatives governamentals estaran abocades a la derrota parlamentària. No hi ha vies de servei ni camins alternatius. La dreta no anirà en ajuda del govern d'esquerres més radical que hagi conegut la política espanyola espanyola des de la restauració democràtica. Només per aquest fet, la perspectiva del que ens espera ja dóna massa vertigen. Imaginem ara el que demanaran els independentistes a canvi del seu suport constant (vénen temps de diades incendiàries i sentències demolidores per als líders del Procés) i el vertigen es transformarà, probablement, en terror abissal. Per aquest motiu jo em cregués que Sánchez estava fent l'impossible per estalviés aquest glop. No sé quants pernils he perdut en apostar per la repetició de les eleccions.

En la meva defensa he de dir que no hi hagués picat l'ham -crec- si la conjuntura política no hagués admès altres possibles solucions. Si la situació s'hagués plantejat en termes de "o això o res", "o el poder a aquest preu o la puta carrer", el petit geni maligne de la propaganda oficial no hagués commogut les meves conviccions. Sempre he cregut que Sánchez pagaria el que fes falta per continuar sent l'inquilí del palau de la Moncloa. Mai li he vist prop de patir un accés de dignitat política. Però hi havia un pla B! Un cop constatat que Rivera no anava a baixar del seu "no és no" a la coyunda amb el socialisme sanchista, l'opció de la repetició electoral encara deixava cert marge a la possibilitat de rebaixar el preu de la factura per seguir en la presidència del Govern. En el pitjor dels casos ens hagués retornat a la situació actual, però en cap cas hauria empitjorat les cartes de Sánchez. O això creia jo.

M'expliquen els meus espies paraguaians que la clau del canvi de criteri cal buscar-la en el missatge inequívoc que li han fet arribar a Sánchez els independentistes catalans i bascos: "si vols el nostre aval per aconseguir la investidura han de donar-se dues condicions: que l'acord se signi ara mateix (al setembre, amb la sentència del Procés recentment dictada, oblida't) i que podem se sent al banc blau. Ells seran els garants que se'ns pagui un preu just per la nostra contribució al teu permanència a la presidència del Govern. de tu sol no ens fiem. o ells et vigilen de prop i t'oblides dels floretes als paladins del 155, o perdràs per sempre l'oportunitat de comptar amb el nostre suport. i sense ell, o canvien molt les previsions electorals, o pot ser que no siguis president mai. ho prens o ho deixes. " Pel que sembla, després d'haver-ho meditat molt, a Moncloa han decidit prendre-ho.

Tot el que ha passat en els últims tres dies no és altra cosa que una grotesca posada en escena per justificar la rectificació. Algú es creu que canvia molt el panorama pel fet que Iglesias no formi part del Govern però sí que ho faci Irene Montero? ¿Deixa de ser el populisme podemita un risc per al prestigi de la democràcia espanyola del qual va parlar Pedro Sánchez a La Sexta la setmana passada pel simple fet que el seu secretari general segueixi assegut a la bancada de l'oposició mentre els seus excel·lents d'espases es s'acomoden al banc blau? Té Montero criteris diferents als d'Esglésies en les grans qüestions d'Estat? ¿Serà Podem un soci de Govern menys oportunista perquè al número 1 el substitueixi la número 2 al Consell de Ministres? Poques vegades he vist una presa de pèl de tal calibre. Però no tinc dret a protestar. Durant molt de temps he estat un idiota solemne.

Luis Herrero L.D.