L'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet.
L'ONU relata el 'infern' de Veneçuela: presos polítics, tortures, sense menjar ni medicines. Guaidó ha celebrat l'informe, del que va conèixer una versió prèvia, ja que "recull àmpliament el patiment" dels veneçolans i demana una marxa de protesta.
L'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha urgit al Govern de Nicolás Maduro a adoptar "mesures específiques" per "aturar i posar remei a les greus vulneracions" dels drets humans a Veneçuela que ha documentat en un informe publicat aquest dijous.
L'oficina de Bachelet sosté que en l'última dècada, encara que especialment des de 2016, "el Govern veneçolà i les seves institucions han posat en marxa una estratègia orientada a neutralitzar, reprimir i criminalitzar l'oposició política i els que critiquen al Govern".
"Un conjunt de lleis, polítiques i pràctiques que ha reduït l'àmbit democràtic, ha desmuntat el sistema de control institucional sobre el Poder Executiu i ha permès la reiteració de greus violacions dels drets humans", precisa.
Bachelet va subratllar que "els veneçolans mereixen una vida millor, lliure de por i amb accés a aliments, aigua i serveis sanitaris", en la presentació del seu informe sobre Veneçuela davant el Consell de Drets Humans.
"El destí de més de 30 milions de veneçolans està en les mans de les autoritats i de la seva habilitat per posar els drets humans per davant de qualsevol ambició ideològica o política", ha assenyalat en el seu discurs de presentació del document a Ginebra.
Presos polítics
L'ONU denuncia igualment que a 31 de maig hi havia almenys 793 "persones privades arbitràriament de la llibertat", així com 22 diputats de l'Assemblea Nacional, inclòs el seu vicepresident, Edgar Zambrano, que han estat desposseïts de la seva immunitat parlamentària.
L'informe constata així mateix que "l'Estat incompleix la seva obligació de garantir els drets a l'alimentació i l'atenció sanitària", tot i que s'aprecia que, si bé "Veneçuela estava en crisi molt abans que s'imposessin sancions a alguns dels seus sectors, (. ..) les últimes sancions econòmiques, vinculades a l'exportació de petroli, estan agreujant els efectes ".
Assenyala a més la "gradual militarització de les institucions de l'Estat". En el període que abasta l'informe, entre gener de 2018 i maig de 2019, "tant a les forces civils com militars se'ls atribueix la responsabilitat de detencions arbitràries, maltractaments i tortures a crítics del Govern i els seus familiars, violència sexual i de gènere durant els períodes de detenció i les visites i ús excessiu de la força en les manifestacions ".
Crida l'atenció sobre les forces especials, el FAES, amb una proporció de presumptes execucions extrajudicials "sorprenentment elevada". Només en 2018, el Govern va registrar 5.287 morts per suposada resistència a l'autoritat durant operatius del FAES. Entre l'1 de gener i el 19 de maig d'aquest any, ja van 1.569. No obstant això, "altres fonts apunten que les xifres podrien ser molt superiors", alerta.
També culpa als "grups armats civils progovernamentals, coneguts com col·lectius", de contribuir al "deteriorament de la situació a l'imposar el control social i ajudar a reprimir les manifestacions". L'oficina de Bachelet ha documentat 66 morts durant les protestes celebrades entre gener i maig, de les quals 52 són atribuïbles a les forces de seguretat o als col·lectius.
El mecanisme anunciat per Bachelet, al costat dels seus 13 recomanacions urgents, passa per la sol·licitud a l'ONU que "garanteixi la rendició de comptes per les violacions de drets humans i els abusos a Veneçuela". Per a la societat civil, representada a Ginebra per l'activista Feliciano Reyna, és fonamental la designació d'una comissió internacional d'investigació sobre les violacions, a més d'accelerar la recerca d'una solució política.
"Portes giratòries"
El Govern de Nicolás Maduro va buscar aquest divendres un rentat d'imatge amb un gest que s'ha convertit ja en habitual en els moments de més pressió internacional. Un dia després de la publicació del duríssim informe de l'ONU que recull les denúncies de l'alta comissionada per als Drets Humans, Michelle Bachelet, la justícia veneçolana va alliberar a 22 presos polítics entre els quals es troben la jutge María Lourdes Afiuni i el periodista Braulio Jatar.
El alegria per aquestes dues alliberaments, a les quals s'afegeixen les d'un grup de 36 joves detinguts a Lara durant les protestes que van acompanyar la revolta militar del 30 d'abril, ha xocat de nou amb la realitat. "Així com atorguen llibertat plena a la jutgessa Afiuni i cessament d'arrest a Jatar detenen i desapareixen a tres persones, la treballadora domèstica d'Iván Simonovis (pres polític que es va escapar als EUA fa unes setmanes), la tia i la cosina de la primera ", va revelar Alfredo Romero, president del Fòrum Penal.
És el que els defensors dels presos polítics denominen efecte de "portes giratòries": 37 presoners excacerlados i 33 nous empresonats en el que va de setmana.
L'oposició celebra l'informe
Aquest informe ha estat celebrat pel cap del Parlament de Veneçuela, Juan Guaidó, en assenyalar que "recull àmpliament el patiment" dels veneçolans. Guaidó, que va conèixer una versió prèvia de l'informe, ha cridat a la marxa divendres contra la "dictadura" de Nicolás Maduro.
"Això és un èxit, és producte del sacrifici i treball de moltes ONG, víctimes, familiars, dirigents i diputats que han fet tot per visibilitzar els abusos d'un règim corrupte i assassí (...) aquest informe recull àmpliament el patiment de la nostra gent ", va dir Guaidó en un àudio difós a periodistes pel seu equip de premsa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario