L'herència enverinada de Manuel Moix

El fiscal en cap Anticorrupció, Manuel Moix, tot han estat dificultats i problemes des que es va incorporar al càrrec, primer va ser un conat de revolta dels fiscals al seu càrrec i només una setmana després apareix la notícia la seva participació per herència a la societat familiar muntada pel seu pare a Panamà. El diari Infolibre ha revelat que Moix posseeix el 25% de la societat Duchesse Financial Overseas, constituïda al paradís fiscal de Panamà el 1988 i propietària d'un xalet a la localitat Collado Villaba (Madrid) valorat en 550.000 euros.

L'ha assegurat que es va assabentar que el seu pare va obrir una societat a Panamà quan aquest va morir "en pagar l'impost de societats i vam veure que la casa era d'una societat no del nostre pare i al veure-ho fem la declaració en l'impost de successions com en el model 720, paguem els impostos corresponents i ho legalitzem tot ".

Moix ha defensat de tenir el 25 per cent d'aquesta societat no és incompatible amb el seu càrrec, ho veu "perfectament" ètic i assegura que si els grups polítics li demanen explicacions està disposat a donar-les "sense cap mena de dubte". El no ètic, ha considerat Moix, hauria estat no haver-ho declarat a Hisenda o ocultar.

Tot això no constitueix delicte, però no és estètic. El fiscal té raó quan al·lega que ha estat una herència del seu pare i que qualsevol pot tenir béns en un país estranger, sigui o no paradís fiscal sempre que compleixi amb les lleis espanyoles i que estigui al corrent amb la Hisenda del nostre país, com sembla que aquest és el cas.

Però resulta que el senyor Moix és el fiscal anticorrupció, qui aquesta facultat per perseguir tot delinqüent criminal o econòmic per tot el planeta. I ningú pot veure amb bons ulls que aquesta persona tingués alguna coincidència amb aquells delinqüents econòmics que solen utilitzar països com Panamà per amagar el producte dels seus delictes, com ja es té notícia d'alguna coincidència.

Com la informació que publica El Espanyol sobre que el pare del fiscal en cap Anticorrupció va compartir testaferros a Panamà amb Oleguer Pujol, el soci de Juan Luis Cebrián en els seus negocis petrolífers, la germana de l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato, o l'empresari ja mort José María Ruiz Mateos. Manuel Moix Martínez va crear el 1988 la societat sobre la qual va escripturar el xalet a la serra de Madrid. I va recórrer per a això a la firma d'advocats Morgan & Morgan, un dels dos despatxos més importants de Panamà especialitzats en la creació d'estructures off-shore.

Document del registre públic panameny.

Sense voler entrar en el fons de l'assumpte i per allò de que la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que té l'obligació de semblar-ho, el fiscal Anticorrupció Sr. Moix, ha de dimitir de manera immediata sense crear mes problemes als seus superiors i donar pàbul als que volen que el nostre país no funcioni.

Nova detenció del sindicalista que va perdre la memòria

Qui havia estat fins fa cinc anys el totpoderós capitost sindical de la mineria d'UGT a Astúries i Lleó, José Ángel Fernández Villa ha ha estat imputat per la titular del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Oviedo que ha ordenat el registre de les dependències vinculades amb les activitats del líder sindical que podria ser detingut aquest dimarts per agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

La festa minera de Rodiezmo, que organitzaven els afiliats al SOMA d'Astúries i Lleó, és des de fa anys un clàssic entre les concentracions de l'esquerra i en ella el sindicat marca les seves directrius polítiques per al curs que s'acosta. En temps de José Luis Rodríguez Zapatero la seva celebració es vinculava a l'inici de la temporada política i en els seus campes tronaven les reivindicacions dels miners, mentre un còmplice president del Govern afirmava que el seu executiu portaria endavant els plans socials que els seus companys de partit (i de sindicat, ja que no cal oblidar que era afiliat a la UGT) li demanaven. Eren els anys de bonança i en els quals les paraules crisi i ajust no entraven en el diccionari de la política espanyola

Amb aquesta marxa s'havia aconseguit unir per la subvenció a forces tan dispars com els polítics, patrons i sindicats de la zona, que durant anys han estat rebent quantitats ingents de diners en forma de subvencions per tal de canviar el factor productiu de les zones mineres i que són els que atien a uns miners que s'han quedat sense alternatives. Des de 2013 ja no se celebren aquestes concentracions on acudien els polítics de més rellevància del partit socialista.

El SOMA-UGT va presentar al setembre de 2015 una querella contra Vila reclamant la devolució de 360.000 euros, que després es van ampliar fins a 420.000 euros, en concepte de despeses sense justificar així com per l'apropiació de dietes d'assistència destinades als membres del sindicat que acudien a les reunions del comitè intercentres de Hunosa. Només per aquest concepte s'hauria apropiat de més de 243.000 euros.

Després de la querella presentada, la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Oviedo va incoar el passat mes d'abril diligències penals per presumptes delictes de blanqueig de capitals -vinculat a delictes de falsedat en document oficial i mercantil-, frau de subvencions, tràfic d'influències , societari per apropiació indeguda i contra la hisenda pública.

La investigació va començar per informació d'intel·ligència financera en relació amb un presumpte delicte de blanqueig de capitals, després que Fernández Vila regularitzés 1,4 milions d'euros en l'última amnistia fiscal.

Blanqueig de capitals

Avui el Jutjat, la Fiscalia Anticorrupció i els agents de la Guàrdia Civil estan duent a terme aquest dimarts una operació contra la corrupció, en la qual són Fernández Vila, i el més directe col·laborador d'aquest, que va ser secretari d'Acció Sindical del SOMA- UGT i expresident del Montepío i Mutualitat de la mineria Asturiana, José Antonio Postigo, així com els familiars més directes de tots dos i altres persones.

Segons una nota difosa per la Fiscalia Anticorrupció, s'investiga el desviament, apropiació i ocultació de fons públics, obtinguts per mitjà d'una subvenció concedida en l'any 2009 pel Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, a través de l'Institut per a la Reestructuració de la mineria del carbó i Desenvolupament Alternatiu de les Comarques Mineres al Montepío de la mineria Asturiana. Així mateix, s'investiga l'apropiació d'altres fons privats, en aquest cas pertanyents a aquesta mutualitat minera, entre els anys 2005 i 2014.

Entre les persones investigades es troba el que va ser assessor fiscal del Montepío, JMFF, l'arquitecte MSF, autor del projecte per a la construcció de la Residència de Majors 'La mineria' a Felechosa-Aller (Astúries) i el constructor JAFF, administrador de l' mercantil adjudicatària del contracte per a la construcció d'aquesta residència de gent gran.

La investigació va començar per una informació sobre un presumpte delicte de blanqueig de capitals, que va donar origen a una investigació de la Fiscalia, que amb l'ajuda de l'Agència Tributària i de la UCO ha desembocat en la presentació d'una querella.

La magistrada, que va admetre a tràmit la mateixa, va obrir un procediment a l'abril pels presumptes delictes de blanqueig de capitals, falsedat en document oficial i mercantil, frau en subvencions, tràfic d'influències, apropiació indeguda, prevaricació, suborn, prevaricació urbanística, malversació de cabals públics i delicte contra la Hisenda pública.

En el marc de l'operació s'estan practicant registres, i requeriments a diversos organismes públics i privats, en les províncies d'Astúries, Valladolid, Madrid i Múrcia, així com diverses detencions.

Fernandez Villa en el momento de acudir a declarar al juzgado de Oviedo

Fiscal Sánchez Ulled - "Es embolicaven a la bandera per cometre abusos amb la cartera"

Sánchez Ulled ha lamentant que el milionari espoli succeís sense que l'entitat ho advertís.

Ahir va ser l'al·legat del fiscal del cas Palau, va ser descriptiu i literari no com sol permetre un fiscal que no té més remei que cenyir-se als fets. La descripció del mafiós Felix Millet va ser una obra literària que no ha passat desapercebuda, venint d'on ve.

Així ho ha posat de manifest en la seva descripció dels usos i costums nacionalistes entorn de l'anomenat cas Palau el fiscal Emilio Sánchez Ulled que davant la seva imminent destinació a Brussel·les, va treure "too el que porta dins".

El representant del ministeri públic s'ha referit a una "fotografia social demolidora" dels 10 "nefastos anys" que va durar l'espoli de l'auditori, així com "la prepotència de molta gent que es creia intocable" i l'actitud dels seus càrrecs subalterns, que denotaven, "com a mínim i per a la seva vergonya", un "servilisme inaudit" i que "recollien les engrunes".

Fèlix Millet, va ser un cacic a les ordres directes del "padrí" que ja havia estat a la presó per estafa abans de ser designat do del Palau per les famílies Pujol i Maragall,

Sense ser ni de lluny el padrí regional, paper que correspon al marit de la mare superiora, l'expresident del Palau de la Música Catalana, va ser durant dècades un home de respecte, filantrop, mecenes i catalanista de purificada dinastia cotoners que van muntar l'Orfeó català, es van aliar amb Franco i van fundar durant la dictadura el pessebre nacionalista Òmnium Cultural, en previsió que un dia o altre hauria d'estirar la pota el general.

L'ús del bitllet de cinc-cents euros és una de les diferències entre un capo de la Cosa Nostra i un senyor de Casa Nostra, espècimens tots dos del mateix gènere carronyer. El primer s'encén un cigar amb l'estampeta i el segon, més viu, pràctic i dissimulat, envia un propi a l'estanc a comprar un paquet de tabac per blanquejar el morat i obtenir el canvi. De manera que Millet no malgastava els diners públics en encendre purs sinó en fumárselos mentre contribuïa al finançament de Convergència en qualitat de suprem intermediari de la màfia del tres o quatre per cent. Són fets provats.

En essència, Millet va ser un tipus dotat del mateix encant per a les relacions públiques que el primogènit de sor Ferrusola. Com era un professional, si Convergència es portava el quatre, ell també. És de justícia indicar que, contra el que digui el fiscal, sense la seva confessió sobre el finançament de Convergència el cas Palau seria una qüestió de dos subjectes cognomenats Millet i Montull que van reformar la seva casa, van sortir a viatges exòtics i van casar a les seves filles a càrrec de la "institució".

Sánchez Ulled se les pira a Brussel·les de conseller de Justícia del ministeri del ram a la Unió Europea després d'haver tancat el cas. Es recorda que va ser el fiscal que va posar de volta i mitja a Mas i va collar a Francesc Homs en el judici del referèndum del 9-N. Homs compareixia en qualitat de testimoni al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no li va agradar l'interrogatori de Ulled.

Passat el tràmit, el testimoni es va encarar amb el fiscal en els passadissos limítrofs a la sala de vistes i el va acusar de "botifler" (traïdor). Donada l'apel·lació, Brussel·les és una destinació molt mes tranquil que el de seguir de fiscal a Barcelona. I tenint en compte que se'n va del convent, s'ha despatxat amb aquesta frase: "Es embolicaven a la bandera per cometre abusos amb la cartera". Si només fos per diners ...

Puigdemont - Nou anunci de l'anunci

Puigdemont havia convocat per a aquesta tarda, una reunió en la cimera dels partits i grups independentistes. per decidir que dia van a realitzar el referèndum secessionista en un camí que va a ser sense retorn de tots aquells que decideixin data i text de la pregunta a realitzar. Abans s'havien fet baixar diversos membres que inicialment s'esperaven que acudissin. El gran absent ha estat Joan Ignasi Elena, coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum i, per tant, responsable d'ampliar la base social favorable a la votació secessionista, no anirà a la cimera convocada per aquesta tarda pel president, Carles Puigdemont.

Es tracta d'una reunió eminentment política de la qual, en principi, només s'espera una foto, ja que segons va avançar la consellera de Presidència, Neus Munté, la pregunta i data del referèndum es sabran en un parell de setmanes.

Elena no acudirà a aquesta trobada, que tindrà lloc al Palau de la Generalitat a les cinc de la tarda. Tampoc ho farà Avancem, la plataforma creada per exsocialistes sobiranistes que lidera el mateix Elena. "És una reunió de partits polítics i per tant no estic convocat", El partit En Comú d'Ada Colau i Xavi Domenech ja han comunicat la seva absència

D'altra banda Mariano Rajoy ha obtingut el suport dels dos principals partits de l'oposició, PSOE i Ciutadans, de la negativa de qualsevol negociació per al que ja s'anomena un intent de cop d'Estat i la seva intenció d'estar en contacte permanent pel que que fa a aquest assumpte. Qualsevol proposta de l'executiu català deberña passar per la seva exposició davant el Congrés dels Diputats.

Una roda de premsa d'urgència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria ha donat imatge de l'escalada de tensió alimentada pel Govern de la Generalitat a les últimes setmanes. Sáenz de Santamaría ha comentat el seu anunci a Madrid de referèndum, la seva carta a Mariano Rajoy i el seu cim aquesta tarda per posar data a la consulta i pactar la preguntaha reiterat que el referèndum d'autodeterminació és "innegociable". No té cabuda en la Constitució i no es va a celebrar ", La negativa és total a tot allò que faci referència a aquest referèndum il·legal.

El Govern desconeix quin serà el resultat de la cimera que Puigdemont celebra aquesta tarda amb els partits independentistes però demostra que el president de la Generalitat "està en mans de la CUP i dels extremistes que imposen a tots els catalans l'estratègia a seguir", ha dit, alhora que a assenyalat que a Puigdemont "se li està acabant el temps per consensuar amb els radicals".

"Aquí hi ha molta més tàctica electoral de Puigdemont i dels seus que estratègia". Aquest és el resum que ha fet avui la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, en una compareixença sorpresa a Moncloa, en què ha tornat a repetir la seva proposta d'acudir al Congrés dels Diputats per defensar la celebració del referèndum. "Aquí és on en democràcia es troben les solucions polítiques", ha dit la vicepresidenta. "Encara estem esperant un argument de per què no s'ha de debatre al Congrés", ha afegit. L'oferta, ha revelat Sáenz de Santamaría, es va realitzar després d'acordar-amb el PSOE i amb Ciutadans. "No hem fet cap pas sense estar tots d'acord".

En la seva opinió, el president de la Generalitat està "instrumentalitzant" un procés "que no té sortida" mentre "té un ull posat en les enquestes". Amb els passos que està fent, sosté, "busca la reacció de tots els altres per vendre victimisme" malgrat que, ha postil·lat, "ja no cola".

La intenció de Puigdemont és seguir endavant i no acceptar a aquesta invitació al Congrés per explicar el seu projecte, el considera que és un parany i no vol ser un nou Ibarretxe, A més acostumat a parlar davant fòrums ja convençuts i davant la seva debilitat davant un debat multitudinari d'alguna cosa que no es pot donat el precedent

La vicepresidenta ha celebrat que puguin seguir comptant amb el suport dels socialistes després del retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE, després que aquest hagi cridat aquest matí a Rajoy per transmetre-li el suport del seu partit al desafiament independentista. "Al llarg d'aquests mesos la interlocució del president amb la Gestora i amb Albert Rivera ha estat molt intensa".

Fonts de Moncloa precisen que l'aposta pel referèndum pot conduir directament a unes eleccions perquè no són "incompatibles". Es convoca, el Tribunal Constitucional el paralitza i davant la impossibilitat de realitzar-lo s'opta per uns nous comicis amb caràcter plebiscitari. En tot cas, a partir d'ara, tota la interlocució amb la Generalitat tindrà caràcter públic.

Després d'una hora reunits, a les 6 i mitja finalitza la cimera al Palau de la Generalitat i Neus Munté explica que "no estan en condicions de donar un data en què se sabrà la data i la pregunta" o es que deixaran aquesta decisió per a una nova reunió, o no ... Això si, els ha semblat molt greu l'explicat per la vicepresidenta. Com deia la vicepresident l'estratègia és no donar definitiu un pas endavant i estar anunciant a cada moment, un nou anunci d'alguna cosa que no arriba mai a produir-se ... El xantatge separatista segueix ...

Pujol Corporation 62 - L'anàlisi del Patriarca

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol un article d'opinió publicat per l'Associació Serviol, que està datat el 20 d'abril, i que ha donat a conèixer avui el diari Ara.reclama una "mobilització" generalitzada de la societat catalana davant el que ell veu com "un greu risc" de "residualització" i de "dissolució lenta" de Catalunya que "imposa" l'Estat espanyol.

Pujol, que afronta una complicada situació judicial, amb ell mateix i diversos membres de la seva família amb causes obertes per delictes econòmics i fiscals, i amb el seu fill gran a la presó preventiva, efectua aquesta crida a la mobilització amb aquestes paraules: "vivim un temps d'incertesa respecte al futur de Catalunya. a causa del creixent distanciament que s'ha anat produint entre Catalunya i la resta de l'Estat "i això, en un context de canvis molt generals," justifica un estat d'ànim preocupant per al futur del nostre país ".

Encara Jordi Pujol no afirma en cap moment de forma explícita que ell sigui favorable a la independència de Catalunya, sí que afirma que el context actual "obliga a una mobilització de tots els nostres actius morals i econòmics, culturals i tècnics, socials i polítics per superar aquesta situació ".

També subratlla que Catalunya "no renunciarà al seu projecte, perquè és bo per a tota la gent que viu i treballa a Catalunya, és un bon projecte, i està assumit i defensat amb energia i dignitat, no amb paraules buides".

Després d'analitzar la situació actual, Jordi Pujol conclou que la mobilització és necessària "perquè la confrontació que ara hi ha és molt fort, i com clarament se'ns dóna a entendre" renunciar al projecte sobiranista "significaria un greu retrocés per al nostre país i per a la nostra societat ".

"Tot tipus d'altaveus oficials i oficiosos, polítics i mediàtics, ja fa dies que ho anuncien, tornaríem molts anys enrere" i, en conseqüència, subratlla Pujol, "correríem un risc greu de residualització de Catalunya".

Segons Pujol, el país "pot sentir-se amenaçat, perquè ho està, i ho està perquè no accepta la proposta de lenta dissolució que se li fa, que li volen imposar".

L'expresident de la Generalitat matisa que, encara que ell veu l'actual situació com a "preocupant", també cal tenir present que "en l'ànim col·lectiu català hi ha una barreja de determinació i d'autoestima, d'interrogació i de voluntarisme, de realisme i de consciència de l'evolució general del país que permet tenir esperança ".

Pujol, en aquest sentit, enumera algunes qüestions en què ell percep que s'han produït avenços en els darrers anys, com en matèria lingüística, cohesió social i convivència, avenços científics i tecnològics, exportacions empresarials, projecció internacional, entitats socials i culturals " de gran magnitud ", una gran capacitat de mobilització, i un bon nivell de serveis socials.

Els empresaris catalans demanen la fi del desafiament secessionista

El president del Govern, Mariano Rajoy, en la clausura de la Reunió del Cercle d'Economia de Sitges. (EFE)

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha donat avui el carpetada definitiva al referèndum català i ha deixat clara quina serà la resposta del seu Govern davant de qualsevol intent de secessió .. Ho va fer en el transcurs del seu discurs de cloenda de la 33 reunió anual que el Cercle d'Economia ha organitzat a la localitat barcelonina de Sitges aquest cap de setmana.

Els empresaris catalans han preguntat a Mariano Rajoy "quina solució" té davant el pols separatista i "quan" acabarà l'escalada de tensió. Li van transmetre la seva "por" i van assegurar que hi ha una gran "incertesa" davant el que pugui acabar passant. "L'operació diàleg dóna el que dóna de si", li va fer arribar per escrit un membre del Cercle d'Economia, segons el seu president. Juan José Bruguera va reclamar, en nom de tots, diàleg i un remei polític. "¿Es pot esperar alguna cosa dins de la política?", Va escodrinyar al president.

Mariano Rajoy, davant el president i vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, ha confirmat la seva oposició frontal a la celebració de referendum que els independentistes vénen gestant i que ja el va definir com un Cop a l'Estat Espanyol

"Sent jo president del Govern, això no es produirà. Poden dir que no vull. Però no només no vull, sinó que no puc. No puc autoritzar aquest referèndum. Ho podria autoritzar el Parlament, perquè la sobirania rau en el poble espanyol ", ha tancat Rajoy davant les preguntes dels assistents.

Ha criticat especialment el que els independentistes li presentin un 'empassa'. "Es em diu des d'aquí que negociï un referèndum i no em donen més marge. I volen que només negociï si el referèndum és tal dia o tal altre. O que negociï el percentatge de vots amb què surtiría efecte. Però no puc negociar-ho. A més, es em diu que si no ho accepto em presentaran una Llei d'Transitorietat Jurídica. I aquesta llei es pretén aprovar en un sol dia, perquè s'ha reformat el reglament del Parlament perquè es faci en un sol dia. "

"És a dir, que algú pretén liquidar en un dia la Constitució espanyola, liquidar l'Estatut, liquidar la unitat nacional, liquidar la sobirania nacional i treure a Catalunya d'Europa. I tot això en un dia. Senyores i senyors, per sorprenent i paradoxal que sembli, això és ben bé així. ¿Sincerament creuen que és normal? ¿a quin grau de radicalisme arribarem? com és que deixen això en mans d'uns extremistes com els de la CUP? ¿els sembla sensat i raonable? " .

La petició dels Empresaris a Puigdemont

Carles Puigdemont en la inauguració de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges. ALBERT GARCIA PAÍS / EFE

En aquestes mateixes jornades, el president del Cercle d'Economia en nom dels empresaris catalans van exigir aquest dijous a Carles Puigdemont que respecti la legalitat i accepti l'envit de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría per acudir al Congrés a explicar la seva proposta de referèndum. "Demanem que l'acció del seu Govern s'acomodi al marge de la llei", el va instar el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, en la reunió anual que celebra a Sitges aquest lobby econòmic i empresarial.

En l'obertura de la reunió, Brugera va traslladar de nou un missatge clar al president de la Generalitat: la preocupació del món econòmic i empresarial que el procés sobiranista acabi "truncant" la "incipient recuperació econòmica" que està vivint Espanya. El president del lobby va considerar que el referèndum "no és l'únic" i "ni tan sols" el "més greu dels problemes" que amenacen Espanya. En la seva opinió, resulta tan o fins i tot més preocupant l'avanç dels populismes que han quedat plasmats en l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units, el Brexit o l'avanç de l'extrema dreta a França.

No obstant això, Brugera va admetre que el conflicte existeix, i que és de "caràcter polític", de manera que la sortida "només pot ser negociada". Per això, ha instat Puigdemont a no enquistar-se en la via del referèndum com a única proposta per trencar el bloqueig institucional i va anunciar que formularà el mateix prec al president del Govern, Mariano Rajoy.

Puigdemont va alterar el seu discurs inicial per al·legar que les Corts ja coneixen el seu propuesta.reclama al Govern que respecti la llei. "El que no sabem és la proposta de l'Estat per a Catalunya", ha afegit Puigdemont davant el selecte fòrum econòmic, alhora que va dubtar que el Govern català estigui a temps de conèixer l'alternativa que estudia Mariano Rajoy per resoldre la situació política catalana i la seva promesa de celebrar un referèndum.

Puigdemont va respondre a Brugera que la seva voluntat és la de "dialogar" i "transaccionar" amb l'Executiu central. "Això no es fa en els jutjats, ni en els mitjans de comunicació, ni amb les clavegueres de l'Estat. Es fa a la política ", va assenyalar el president català. En la seva opinió, el Congrés ja coneix la proposta de Catalunya. "Si toca dialogar políticament cal fer coses diferents de les que fins ara no han permès avançar en aquesta qüestió", va respondre el president, que es va mostrar decebut per la resposta de Rajoy a la carta que li va remetre dimecres. "No és la que esperàvem", ha lamentat. Aquest dijous, precisament, la CUP ha considerat que Rajoy va tancar de manera "rotunda" qualsevol negociació i va instar el president a fixar ia la data del referèndum.

Les mentides de Junqueras

Junqueras presumeix de gestió i tranquil·litza els empresaris per la secesiónEFE - Sitges (Barcelona)

El vicepresident català i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha presumit de gestió econòmica i ha tret pit de la gestió econòmica del Govern amb l'exposició de desenes de xifres que evidencien el bon moment de l'economia catalana.

El dirigent independentista ha recordat que Catalunya està batent rècords "històrics" en exportacions i en inversió estrangera directa, a més de tancar 2016 amb un creixement del PIB del 3,5%, el doble de la mitjana de la zona euro.

"Les dades conviden com a mínim a l'optimisme. L'any passat els parlava d'expectatives i ara ja els parlo de dades", ha deixat anar Junqueras, que ha apuntat que Catalunya acabarà aquest any amb un PIB de 233.000 milions d'euros, quan fa uns anys enrere estava estancat en els 200.000 milions.

Segons la seva opinió, aquest creixement és "sòlid, robust i molt diversificat", amb un sector industrial "com a punta de llança" que va créixer l'any passat un 5% i unes perspectives per a 2017 d'un augment del 2,7%, percentatge que la Cambra de Comerç de Barcelona s'eleva al 2,8% i el BBVA al 3%.

La realitat és que el deute públic de la Generalitat a l'Estat Espanyol ha passat de 72 a 76 mil milions en els mesos trasnscurridos de 2017, gràcies a les successives transferències realitzades des de l'FROB cap a la hisenda catalana. Una situació si no hi hagués aquest organisme podria considerar-se de fallida ja que no es podrien fer front ni un mes a les nòmines de funcionaris i atendre els pagaments socials o farmacèutics.

També ha llançat un missatge de tranquil·litat a l'empresariat, assegurant que Catalunya seguirà a Europa si aconsegueix independitzar-se. "Som uns europeistes absolutament convençuts i a les institucions europees segur que així els consta que és", ha subratllat. Junqueras ha fet èmfasi que la sortida de la UE "no només és impossible, sinó que a més no li convé a ningú", i ha demanat "tranquil·litat absoluta sobre això".

L'única cosa certa, és que des d'Europa i malgrat els seus intents ni tan sols ha estat rebut per les autoritats comunitàries, ni tan sols té cap suport al seu pla secessionista d'algun dels països membres. Només ha rebut advertències dels màxims dirigents de la CE que des del moment que prenguessin la decisió de sortir de Estaña, es veurien exclosos automàticament de l'organització.

En la setmana que ha aparegut un esborrany sobre els plans immediats a la declaració d'independència on s'amenaça entre altres coses, a aquells funcionaris, jutges i ciutadans que no secundin la secessió. Segons Junqueras, dir que l'esborrany no estava actualitzat "és una expressió que no s'ajusta a la realitat" ja que en realitat "és un document que no es correspon amb els documents amb els que treballa el Govern". Però no ha volgut explicar quines són les modificacions a aquest.

El vicepresident del Govern de Catalunya i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha indicat que la llengua castellana "no perdrà cap dels drets de què gaudeix" actualment en un nou Estat independent, i sobre el seu futur polític, ha apuntat que el considera "irrellevant" al costat del procés sobiranista.

Davant tal exposició de la situació i com segueixi comptant mentides als que mouen l'economia del país i ja no es refien d'ell, el Sr. Junqueras porta camí d'arribar a ser totalment irrellevant pròximament.

Això no és igualtat, és discriminació ... i una cacicada

Autobús de l'EMT.

L'Ajuntament de València aprova que els transsexuals no paguin en els autobusos i pinta els bancs de la ciutat amb els colors de la bandera gai, Els transsexuals poden ia viatjar gratis en els transports públics de València, gràcies a una iniciativa de Compromís. L'Empresa Municipal de Transports ha emès un passi especial per a persones pertanyents a l'associació Transexualia. Amb aquest passi es podrà viatjar gratis en totes les línies de l'EMT.

Així mateix, la regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Isabel Lozano, ha donat suport l'emissió de missatges homosexualistas al servei propi de televisió dels autobusos de l'EMT. Lozano s'ha referit a la tasca pel que fa a la diversitat i en favor de la igualtat que s'està fent, tant des de l'Ajuntament de València, com des d'altres institucions i entitats.

"És fonamental que tots puguem viure amb normalitat la nostra identitat, i el nostre objectiu és crear un ambient receptiu a la diversitat en qualsevol aspecte: diversitat sexual, ètnica, religiosa, lingüística, funcional. Una fita que el govern municipal té molt clara ", ha postil·lat.

Em sembla bé la no discriminació dels transsexuals, tots som iguals davant la llei. però això és pura propaganda partidista i una cacicada. Per això mateix considero que aquesta mesura em sembla un acte de propaganda i un abús que voreja la prevaricació. Aquestes persones no són invàlides ni sense mitjans per poder pagar un bitllet com qualsevol ésser humà que viatja amuntegat en els autobusos de València. És molt probable que alguns d'ells / es preferiran pagar el seu bitllet abans de descobrir la seva condició sexual davant els altres passatgers i el propi conductor de l'autobús

Compromís pinta els bancs amb la bandera LGTB a València

D'altra banda, la Regidoria de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de València ha pintat amb la bandera arc de Sant Martí 16 bancs situats en diferents punts de la ciutat.

Malgrat que no es fa amb altres col·lectius o amb la bandera d'Espanya, l'Ajuntament de València dirigit per Joan Ribó i Canut (Compromís) ha pintat 16 bancs de la ciutat amb la bandera LGTB. Projecte pagat amb els diners dels valencians.

Segons apunta el consistori, l'objectiu de la iniciativa és conscienciar sobre la discriminació per la condició sexual i destacar la importància de lluitar per la igualtat real del col·lectiu LGTBI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, persones Transgènere i Intersexuals).

Després dels semàfors de colors, i dels passos de vianants amb la bandera, el govern valencià ha apostat per sumar-se a la doctrina LGTB.

La Fundació de Leo Messi, de nou sota la lupa d'Hisenda

Leo Messi i pare, Jorge Messi, el juny passat, durant el judici per tres delictes fiscals a l'Audiència

La mateixa setmana que el Tribunal Suprem considera a Lionel Messi autor de tres delictes fiscals i condemna de 21 mesos de presó que va imposar el juliol passat l'Audiència de Barcelona el davanter del FC Barcelona per defraudar 4,1 milions d'euros a Hisenda durant els exercicis 2007, 2008 i 2009, en no haver tributat a Espanya els ingressos de 10,1 milions percebuts pels drets d'imatge del davanter durant aquest període. En no excedir els dos anys de condemna, el jugador probablement no entraria a la presó.

El següent problema que pot tenir l'astre argentí amb Hisenda i la justícia és molt probable que tingui el seu origen en la Fundació Privada Leo Messi, que lidera el futbolista al costat del seu pare, Jorge Horaci Messi, i el seu germà Rodrigo. Ara apareix a l'ABC el reportatge sobre la Fundació Privada Leo Messi, que d'instruir una nova investigació, l'astre podria donar definitivament amb el seu parar a la presó.

L'ONG de l'astre argentí ha gastat més diners en assessories externes i lloguers que en projectes socials, una de les moltes irregularitats que avui revela ABC. El diari ha investigat tota la informació comptable i les memòries aportades per l'ONG al Protectorat de Fundacions de la Generalitat i les ha comparat amb experts del sector. La conclusió és clara: els comptes no quadren.

La fundació es va constituir l'any 2007 amb l'assistència a nens amb necessitats com a primer objectiu, però no va ser registrada a la Generalitat fins a 2013, quan van començar a aflorar els problemes de Messi amb Hisenda. D'aquesta manera, és una incògnita què va ingressar i què va gastar durant sis anys, i veient els dipòsits lliurats al Protectorat, els balanços de 2013, 2014 i 2015 (2016 encara no està disponible), tot són llacunes.

Els dipòsits de comptes mostren que el 2014 va gastar més en assessories i lloguers que en projectes socials- ABC

Per començar, la Fundació Privada Leo Messi acumula 6,6 milions d'euros en els bancs: més de cinc milions en efectiu i més d'un milió en inversions a llarg termini. Aquest «romanent d'exercicis anteriors» equival a més de tres anys dels seus ingressos totals i hauria d'estar invertit en projectes socials. La llei marca que les ONG han d'invertir almenys el 70 per cent del que ingressen, xifra de la qual està molt lluny.

El lloguer anual de l'oficina és de 97.574,89 euros

De fet, en l'exercici 2014 la fundació va ingressar 1,4 milions d'euros en donacions i només va destinar a projectes socials 352.000, entre ells 75.000 euros per a un programa contra la mortalitat infantil a l'Àfrica. El cridaner és que l'ONG del màxim golejador de la Lliga va gastar en assessors (advocats, consultors ...) i en el lloguer més del que va destinar en tots els seus projectes d'ajuda als nens: 439.414 euros. És una incògnita per què una ONG gairebé sense estructura necessita semblant despesa en «serveis professionals independents».

Sense resposta

Aquest diari es va posar en contacte amb la fundació en el matí d'ahir per confrontar les dades i recollir la seva versió dels fets, però l'ONG va declinar respondre.

Pel que fa al lloguer de l'oficina, al número 682 de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, ​​es porta gairebé 98.000 euros anuals. Són més de 8.000 euros mensuals malgrat que la fundació només té una treballadora, que li va costar, 18.627 euros en tot l'any, segons reflecteix el balanç de l'entitat

El 2015 va rebre donatius per valor de 1,5 milions d'euros i només va destinar una mica més de la meitat a projectes, 891.000 euros. Els «serveis exteriors» gairebé es van repetir, altres 483.000 euros. Crida l'atenció que el primer any que va presentar comptes, 2013, la fundació només va gastar 12.000 euros en el lloguer i 219 euros en els «serveis professionals independents». aquesta quantitat irrisòria es va multiplicar per 1.200 el 2014, fins gairebé arribar als 270.000 euros. En aquest capítol s'inclouen, per exemple, el pagament d'advocats.

Acumula 6,6 milions d'euros sense invertir en projectes- ABC

800.000 euros per buscar patrocinis

Malgrat que el seu club li dóna el 90% del seu pressupost, la fundació diu haver gastat 800.000 euros "per obtenir ingressos"

Pel que fa a les fonts de finançament de l'ONG, el Futbol Club Barcelona aporta el 90 per cent del seu pressupost. Aquests diners no tributa, no paga impostos, sempre que es destini a fins socials. El 2015, la fundació de Messi es va anotar 1,5 milions d'euros en donacions, dels quals 1,4 milions provenien de l'entitat que presideix Josep Maria Bartomeu: 900.000 euros el club i 500.000 la Fundació Futbol Club Barcelona. En 2014, tots els ingressos de la Fundació Messi, el cent per cent dels 1,4 milions, van provenir de l'equip en què juga el futbolista argentí. Mentrestant, el 2013, el Barça va ser encara més generós, amb 2,15 milions, pels 487.000 que van aportar altres mecenes sense identificar en la memòria.

 

Tots els membres del patronat pertanyen a la família Messi- ABC

Les ONG, com la Fundació Leo Messi, han de destinar el 70 per cent d'aquests diners als seus projectes, però poden descomptar la inversió que han hagut de realitzar per aconseguir les donacions.

Sis anys sense control La Fundació Privada Leo Messi va començar les seves activitats el 2007, però no va ser registrada a la Generalitat fins al 2013

És el cas, per exemple, d'una campanya publicitària per aconseguir donatius, però això no quadra en el cas de Messi. El motiu és que gairebé la totalitat dels recursos se'ls dóna el seu club, amb el qual va signar un conveni. Malgrat això, la Fundació Leo Messi declara haver gastat per a la «obtenció d'ingressos» 371.300,08 en 2015 i 389.933,85 el 2014. Molts diners per convèncer el Barça que li patrocini. Un cop més, si ens anem a 2013, les xifres salten. Aquest any només van ser 28.424,92 euros, catorze vegades menys.

Lionel Messi ostenta el càrrec de vocal en la seva fundació. Les altres tres persones que manegen l'ONG són el seu germà Rodrigo, president; el pare de tots dos, Jorge Horaci Messi, vocal; i Florència Parisi, cunyada de Messi i esposa de Rodrigo, que exerceix com a secretària. No hi ha ningú fora de la família en el Patronat de la fundació.

550.000 euros en «condicionar» la seva seu

L'ONG diu haver invertit més de mig milió en «obres de millora i condicionament» en una oficina llogada per 8.000 euros mensuals.

La Fundació Messi ocupa un despatx de 119 m2 a Diagonal 682

Els dipòsits de comptes de la Fundació Privada Leo Messi lliurats al Protectorat de Fundacions de la Generalitat mostren una quantitat de despeses que no es corresponen amb una ONG que només tenen una treballadora i que es nodreix al 90 per cent de les aportacions del F.C. Barcelona. La primera memòria d'activitats que la fundació va aportar a l'organisme de la Generalitat, corresponent a l'exercici 2013, sis anys després de l'inici de les seves activitats, declara que la institució sense ànim de lucre va gastar 549.125,07 euros en «obres de millora i condicionament de la seu de la fundació ».

Així figura en la memòria d'activitats i en el balanç de comptes aportats per la fundació del futbolista estrella del club català, dins el capítol comptable "un altre immobilitzat material". Aquest epígraf recull, a més d'obres de millora, equips informàtics o mobiliari, però costa creure que una oficina que compta amb una única emprada necessiti més de mig milió d'euros per equipar-la.

El lloguer

A més, la seu de la fundació ni tan sols és en propietat, sinó llogada, a canvi de més de 8.000 euros mensuals. Es tracta d'una oficina a l'edifici situat al número 682 de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, ​​a la part alta de la ciutat comtal.

Segons reflecteix el Registre de la Propietat de Barcelona, ​​el propietari de l'edifici és la immobiliària Colonial, i l'oficina en qüestió, la qual ocupa la Fundació Privada Leo Messi, té una superfície de 119 metres quadrats. Es tracta d'una mida més que modest per destinar gairebé 550.000 euros a la seva "reforma i condicionament", sobretot tenint en compte que la fundació només té una treballadora donada d'alta, segons declara l'ONG en la seva memòria d'activitats.

ABC es va posar en contacte amb la fundació de Lionel Messi dimecres passat, abans de publicar el primer lliurament de les informacions sobre les irregularitats de l'organització sense ànim de lucre que encapçala el futbolista de Rosario, però la fundació va declinar fer declaracions. Ahir, després de la publicació de la informació, l'entitat sense ànim de lucre, que té com fi fundacional finançar projectes d'ajuda a la infància a Espanya, Hispanoamèrica i Àfrica, tampoc va emetre cap comunicat.

L'ONG del davanter del F.C. Barcelona està controlada exclusivament pel clan Messi. Lionel Messi ostenta el càrrec de vocal del Patronat de la seva fundació, mentre que les altres tres persones que manegen l'ONG són el seu germà Rodrigo, que és el president; el pare de tots dos, Jorge Horaci Messi, vocal; i Florència Parisi, cunyada de Messi i esposa de Rodrigo, que exerceix com a secretària.

Pel que fa a les fonts de finançament de l'ONG, el Futbol Club Barcelona aporta el 90 per cent del seu pressupost. Aquests diners no tributa, no paga impostos, sempre que es destini a fins socials. El 2015, la fundació de Messi es va anotar 1,5 milions d'euros en donacions, dels quals 1,4 milions provenien de l'entitat que presideix Josep Maria Bartomeu: 900.000 euros el club i 500.000 la Fundació Futbol Club Barcelona. En 2014, tots els ingressos de la Fundació Messi, el cent per cent dels 1,4 milions, van provenir de l'equip en què juga el futbolista argentí. Mentrestant, el 2013, el Barça va ser encara més generós, amb 2,15 milions, pels 487.000 que van aportar altres mecenes sense identificar en la memòria.

El problema rau en el fet que, segons declara la pròpia fundació, les seves inversions en projectes de d'acció social estan molt lluny del 70 per cent dels ingressos, com a mínim, que marca la llei. De fet, l'any 2014 la fundació va gastar més en advocats, consultors i lloguers 439.414 euros- que en projectes d'ajuda als necessitats, només 352.000 euros.

Fons «romanents»

De fet, la Fundació Privada Leo Messi acumula en comptes bancaris 6,6 milions d'euros, dels quals més de cinc milions en efectiu i, la resta, en inversions a llarg termini. Aquest "romanent d'exercicis anteriors" equival a més de tres anys dels seus ingressos totals i hauria d'estar invertit en projectes socials.

Al marge de la seva fundació, el Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a l'astre argentí a 21 mesos de presó per tres delictes fiscals, pena que li va imposar el juliol de l'any passat l'Audiència de Barcelona. El tribunal va considerar que el futbolista i el seu pare van defraudar 4,1 milions d'euros a Hisenda durant els exercicis 2007, 2008 i 2009, ja que no va tributar a Espanya els més de deu milions d'euros que va cobrar en concepte de drets d'imatge durant aquests tres exercicis fiscals.

Claus sobre les fundacions

¿Paga impostos la Fundació Messi?

No. Les fundacions i associacions sense ànim de lucre estan exemptes de l'impost de societats, el que paguen les empreses, perquè es dediquen a l'ajuda als necessitats.

Quant hauria d'invertir en projectes?

La llei obliga les ONG a invertir en projectes socials el 70 per cent dels ingressos que reben. En els exercicis presentats -2013-2015- la fundació Messi no va arribar ni al 40 per cent.

Davant de qui ha de retre comptes?

L'organisme supervisor és el Protectorat de Fundacions de la Generalitat, perquè l'ONG està inscrita a Barcelona. El Protectorat depèn de la Conselleria de Justícia.

Quan es va registrar la Fundació Messi?

La fundació es va crear el 2007, però va funcionar sis anys sense registrar, fins a 2013.

Pablo Iglesias, penjat de la brotxa davant la moció de censura

Pablo Iglesias té cada vegada més difícil recollir suports per a la seva moció de censura al Congrés contra el Govern de Mariano Rajoy prevista per al 13 de juny.

Units Podem es queda sol en la moció de censura que ha plantejat contra Mariano Rajoy. Compromís, l'únic partit que havia donat suport de manera incondicional la proposta, ha demanat avui a Pablo Iglesias que la posposi fins després del Congrés Federal del PSOE on es confirmi a Pedro Sánchez a la direcció i dissenyi la seva nova Executiva. L'objectiu: que hi pugui haver més diàleg per tractar d'aconseguir que tiri endavant.

Al PSOE, li ha reclamat "un gest" o "una declaració" de Sánchez i del seu equip manifestant "alguna intenció que efectivament van a caminar per presentar una nova moció de censura". "Demanem al PSOE que sigui coherent amb allò que ha predicat en la campanya electoral", ha insistit. Pablo Iglesias no vol esperar cap manera al congrés del PSOE i ja el dilluns li va exigir a Sánchez que presentés una moció de censura immediatament per retirar la seva. Una cosa que el socialista ja ha dit que no farà.

Per Baldoví, aquest gest hauria de ser "abans" del de Podem de retardar la moció i seria de "bona voluntat" apuntant que estan oberts a negociar.

Pel que fa a Podem, li demana "ajornar" la moció de censura que es discutirà el 13 de juny al Congrés, és a dir, tres dies abans de l'inici del congrés federal del PSOE. Per Baldoví és imprescindible que qualsevol iniciativa que es faci sigui després que Sánchez hagi configurat la seva nova direcció federal i tingui plens poders executius. Això és, precisament, el que marca la diferència entre Compromís i Podem.

Compromís demana a Podem que "retardi 'la moció de censura per esperar el PSOE.

Baldoví ha demanat en roda de premsa al Congrés un gest d'intel·ligència als que han estat els seus socis electorals i de generositat als socialistes, amb qui comparteixen el Govern valencià, per aconseguir que la moció surti adelante.Joan Baldoví ha anunciat aquesta decisió de els diputats valencians sabedors que la moció no pot tirar endavant sense el suport dels socialistes, en aquest moment reticents a secundar la d'Iglesias. Consideren que si "es retarda" la presentació fins que el PSOE tingui nova direcció es pot suscitar "més adhesions o fins i tot que sigui una moció conjunta amb altres grups".

Baldoví ha rebutjat taxativament i "mirant als ulls" estar executant una maniobra ideada de Podem per retardar la moció de censura de manera indirecta i ha assenyalat que és una proposta autònoma que al llarg del dia serà explicada amb més deteniment als representants podem i el PSOE. Segons ha constatat ja, el portaveu de la confluència catalana, En comú Podem, Xavier Domènech, li ha semblat "bé". No obstant això, aquest ha escrit un tuit dient que estan d'acord que el PSOE hauria de posicionar-se, però ha matisat que "no podem esperar a construir esmena a totalitat PP".

La proposta de Compromís ha provocat un fort malestar a Podem. Primer, per haver-se assabentat "per la premsa" i no pels canals habituals de contacte entre tots dos. I, sobretot, perquè aquesta iniciativa afebleix la posició de força que venia marcant la formació estatge. Fonts de Podem han insistit que van a continuar endavant amb la seva moció de censura i no la van a retardar. "No donarem ni un minut més a Rajoy, estem davant d'una situació d'excepcionalitat i d'urgència, és el moment de donar respostes als ciutadans, no d'ajudar a que Rajoy segueixi amagat al Congrés sense donar explicacions", han advertit . Podem seguirà endavant amb la seva moció de censura tot i la petició de Compromís de retardar-la.

De les tres mocions de censura contra el Govern de torn que s'han presentat al Congrés dels Diputats, la moció fixada per al 13 de juny que proposa Pablo Iglesias contra Mariano Rajoy serà probablement la primera que surti fracassada abans de començar. Rajoy ja ha anticipat que no pensa enfrontar-se des de la tribuna directament contra Iglesias.

Tabarnia, aposta per separar Barcelona yTarragona de Catalunya

Mapa de Tabarnia. El Magazín.

Avui entrevistem Carla Arrufat, presidenta de l'Plataforma per l'Autonomia de Barcelona, ​​una nova i polèmica organització que advoca per la segregació de Barcelona i Tarragona de Catalunya. Diuen que és "l'únic mitjà legal per aïllar les dues del desafiament independentista".

Carla acaba de ser escollida amb més del 80% dels vots com a nova president de la plataforma que dirigeix. És llicenciada en història per la Universitat de Barcelona, ​​docent d'institut públic i mare de dos nens.

- Carla pots explicar-nos què és la Plataforma per l'Autonomia de Barcelona?

- La PAB és una organització que defensa el dret de Barcelona a gestionar els seus propis recursos al marge de la Generalitat. Som una agrupació de ciutadans, empreses i organitzacions culturals i veïnals units amb l'objectiu d'actuar com a lobby perquè Barcelona eviti les conseqüències nefastes d'una hipotètica sortida de Catalunya d'Espanya. Venim veient amb molta preocupació els actes de desacatament que s'estan produint per part de polítics separatistes i creiem fermament que la independència seria catastròfica per als interessos de Barcelona i l'àrea metropolitana. L'única manera que Barcelona i Tarragona es aïllin de tota aquesta amenaça és que recuperin una autonomia que, d'alguna manera, ja van tenir en el passat (amb el comtat de Barcelona), i formin un nou territori autònom en la forma jurídica de comunitat autònoma dins d'Espanya.

"Actualment Barcelona i la seva àrea metropolitana aporten el 87% dels ingressos de la Generalitat i només reben el 59%"

- A què et refereixes amb "gestionar els seus propis recursos"?

- Em refereixo, entre altres coses, al fet que Barcelona pugui decidir lliurement en què vol invertir els recursos que genera, sense dependre de la Generalitat de Catalunya. No volem que se segueixi utilitzant a la ciutat comtal com a "banc" per sufragar l'independentisme mentre, per exemple, els nostres farmacèutics o els nostres funcionaris segueixen sense cobrar.

- ¿Sense dependre de la Generalitat de Catalunya?

- Sí. Actualment Barcelona i la seva àrea metropolitana aporten el 87% dels ingressos de la Generalitat i només reben el 59%. Ens agradaria consultar democràticament a la ciutadania si vol seguir sent espoliada per la Generalitat o si vol decidir en què inverteix els seus impostos.

- ¿ "espoliada" no et sembla un terme exagerat?

- En absolut. En cap altra comunitat autònoma una capital aporta un percentatge tan alt i rep en proporció tan poc. És una vergonya que Lleida tingui un aeroport buit pagat amb els nostres impostos (no com el de Ciutat Real, per exemple, que és de capital privat) mentre que a Barcelona hem de pagar peatge per sortir o entrar a la ciutat. Això és culpa del Govern de Catalunya, de ningú més. És inconcebible el tracte que se'ns dóna. Podria posar molts exemples però el que és clar i evident és que els que es beneficien d'això són sempre els mateixos.

Tabarnia. Proposta de partició de Catalunya. El Magazín.

- ¿I què proposa?

- El que s'hauria d'haver fet amb Barcelona a Catalunya és el que es va fer amb Madrid a Castella la Nova: Veient que el pes econòmic i poblacional de Madrid era molt superior al de la resta de la regió es va decidir separar-les, així és com va néixer d'una banda la Comunitat de Madrid i per un altre Castella la-Manxa. Les províncies espanyoles porten sense modificar les seves fronteres des de 1833, però les comunitats autònomes només existeixen des de l'arribada de la democràcia per què no va a poder-se sumar alguna més?

- Vols dir que Barcelona hauria de ser una comunitat autònoma separada de Catalunya?

- Exactament per què no? La Rioja es va separar de Castella la Vella i va formar la seva pròpia comunitat autònoma, els mateix va fer Cantàbria. Albacete es va separar de Múrcia i tampoc va passar res, un cas semblant li va passar a la província de Las Palmas quan es va separar de Tenerife. Tot això ha passat fa no tants anys per què altres territoris espanyols s'han pogut unir o separar voluntat i l'àrea metropolitana de Barcelona no podrà fer-ho ?. Si s'explicaran les coses com són no tinc cap dubte que la població barcelonina preferiria una Barcelona autònoma. Acabi o no sent Catalunya un país independent a Barcelona li interessa separar-se de Catalunya. Tenim dret a decidir. Barcelona i Tarragona (o Tabarnia, com li vulguem anomenar), no és més que Catalunya però tampoc menys.

"No és que no vulguem ser catalans és que no ens estan deixant una altra opció que separar-nos de Catalunya"

- ¿Però això suposaria que Barcelona deixés de ser catalana?

- Depèn del que es vulgui entendre per catalana. Les capitals provincials de Burgos, Ciudad Real, Logronyo i Madrid pertanyen a quatre comunitats autònomes diferents i totes elles es consideren castellanes. No veig el problema. Cadascú és lliure de sentir-se d'on vulgui, una altra cosa és la distribució administrativa. En qüestions econòmiques cal deixar el sentiment de banda i per descomptat a Barcelona no li interessa seguir sent dessagnada per la Generalitat.Peajes de Catalunya. 

Espoli fiscal a Tabarnia. El Magazín.

- Però dividir territoris per qüestions econòmiques és insolidari, a més la Constitució no ho permet.

- Com que no? les províncies de la Rioja, Albacete, Múrcia, Cantàbria o Las Palmas es van separar de les seves respectives regions amb l'arribada de la democràcia. Va ser per una qüestió logística i econòmica, no hi havia cap motivació o justificació lingüística ni cultural. La Constitució Espanyola permet fins i tot que es fusionin comunitats autònomes si així es desitja, com ha estat el cas de Lleó i Castella la Vella o Albacete i Castella la Nova o la hipotètica fusió del País Basc i Navarra reconeguda en la disposició transitòria quarta de la pròpia Constitució Espanyola. Es pot fer i és legal. En qualsevol cas la voluntat de Barcelona d'esdevenir una comunitat autònoma independent va més enllà de raons merament econòmiques, hi ha una amenaça real i perllongada en el temps que posa en greu perill la prosperitat dels ciutadans de Barcelona i Tarragona.

"Prefereixo una Barcelona fora de Catalunya a una Barcelona fora d'Espanya"

- Però Barcelona no pot ser una comunitat autònoma.

- Què li ho impedeix? Barcelona sola té més població i un potencial econòmic superior al de la majoria de comunitats autònomes. A més existeixen autonomies uniprovincials com Astúries, Cantàbria, La Rioja, Navarra, Múrcia, Madrid o Balears per exemple. Fins Ceuta i Melilla són ciutats autònomes! ¿Per què no va a poder ser-ho Barcelona?

Hi ha municipis que han canviat de província, fins i tot de comunitat autònoma. Per exemple el municipi de Gàtova el 1995 va deixar de dependre de Castelló i va passar a dependre de València. Un cas semblant li va passar anteriorment a municipis com Sant Llorente de la Vega o a Sant Quirze del Riu Pisuerga. ¿Barcelona va ser menys que Gàtova, Sant Llorente de la Vega o Sant Quirze del Riu Pisuerga? ... per favor.

Per cert Tabarnia podria no ser una comunitat autònoma uniprovincial. Les províncies de Biscaia i Guipúscoa juntes són més petites que Tabarnia.

- Però Catalunya no es pot dividir.

- Les coses poden canviar molt ràpidament. Emmanuel Macron va fundar el moviment En Marche! a l'abril de 2016 i un any després ja és el moviment majoritari a França i ell és president.

L'Àrea metropolitana de Barcelona no és l'únic territori català que es es veu maltractat per la Generalitat, hi ha altres, i amb algun d'ells hauríem d'arribar a acords.

Miri, Catalunya està sent sotmesa a un bombardeig propagandístic independentista que de tenir èxit separaria a Barcelona de la resta d'Espanya. Des del nostre punt de vista això tindria conseqüències catastròfiques i irreparables. No ho permetrem, amb Barcelona que no comptin. Sincerament prefereixo una Barcelona fora de Catalunya a una Barcelona fora d'Espanya. No permetrem que ens aïllin. Aquests moviments suposen una gravíssima amenaça a les empreses establertes a Barcelona, ​​tant perquè provocaria el trasllat de les seus de moltes d'elles com perquè danyaria el nostre principal mercat, que és la resta d'Espanya. Amenaçaria la convivència lingüística i ens restaria competitivitat. Les principals organitzacions independentistes ja ha advertit que trauran l'oficialitat del castellà en una Catalunya independent. Danyaria també irremeiablement els interessos dels nostres clubs esportius, la mobilitat dels nostres estudiants, deixaria en l'aire les pensions dels nostres majors, seria catastròfic per al turisme, fins i tot amb tota seguretat perdríem els nostres drets com a europeus, sortiríem de la Unió Europea. Ho ha dit per activa i per passiva l'expresident del Parlament Europeu Josep Borrell, que a més és català (de la Pobla de Segur).

No és que no vulguem ser catalans és que no ens estan deixant una altra opció que separar-nos de Catalunya. Si Barcelona tingués la seva pròpia autonomia se solucionarien de cop el problema del finançament i l'amenaça independentista. Barcelona pot i ha de buscar el seu propi camí, ho tinc claríssim.

- Abans parlava d'altres territoris ¿a quines es refereix?

- Catalunya es compon de dues zones clarament diferenciades. D'una banda hi ha la Catalunya rural, que ocupa la majoria del territori, tancada, que rep més que aporta, que té organismes públics hostils a la llengua castellana, sol ser bastant religiosa i és majoritàriament independentista. De l'altre està una franja costanera que va des de l'àrea metropolitana de Barcelona fins a Tarragona, cosmopolita, orgullosament bilingüe, oberta, dinàmica, pròspera i amb forts llaços econòmics i familiars amb la resta d'Espanya i que pateix un fort dèficit fiscal entre el que aporta i ingressa de la Generalitat. A aquest territori se l'anomena amb el neologisme Tabarnia (Tarragona + Barcelona) i és en el seu conjunt qui hauria de buscar l'autonomia. Tarragona comparteix espai geogràfic amb Barcelona i molts problemes i anhels comuns.

Repartiment d'escons a Catalunya. El Magazín.

També hi ha almenys un altre territori que no es troba còmode amb la situació actual, la Vall d'Aran o la Vall d'Aran (en aranès). La Vall d'Aran és la comarca més rica de Catalunya i també reclamen més autonomia, un règim fiscal just i llibertat lingüística (i això que el català es parla menys que el castellà o l'aranès), però estan a l'altra punta de Catalunya. El 2010 el govern de la Vall d'Aran va amenaçar de separar-se de Catalunya i en els mitjans de comunicació controlats per la Generalitat o subvencionats per ella (que són tots) ni ho van esmentar. Inevitablement els camins de la Vall d'Aran i de Tabarnia se separaran.

- ¿No li sembla poc seriós parlar de la comunitat autònoma de "Tabarnia"?

- El diari més llegit de Catalunya ja utilitza amb tota normalitat el terme Tabarnia. El que em sembla poc seriós és que una bandera inventada com l'estelada independentista s'apoderi impune i il·legalment dels nostres edificis públics mentre que la mil·lenària bandera de Barcelona és ignorada; El que és poc seriós és que el Puigdemont cobri un 75% més que el president del govern d'Espanya o que hi hagi més de 100 càrrecs de la Generalitat que cobrin més que Rajoy; El que és poc seriós és que en plena crisi, subvencionem amb diners públics les llengües de l'Amazones, el monestir grec a la muntanya Athos o que financem organitzacions xenòfobes com Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana, mentre hi ha pacients que s'estan morint en els passadissos dels hospitals i hi ha nens estudiant en barracons. Però responent a la seva pregunta, no és la primera vegada que un territori canvia de nom, ha passat moltes vegades tant a Espanya com a la resta del món.

- On diu que hi ha hagut un canvi de nom?

- La República Democràtica del Congo abans es deia Zaire, Sri Lanka davant es deia Ceilan, Bangla Desh era Pakistan Oriental, Myanmar era Birmània, Tailàndia era Siam, Taiwan era Formosa, Ankara era Angora, etc. I si parlem de ciutats Ciutat de Mèxic fins a l'any passat es deia Mèxic DF, Istanbul abans va ser Constantinoble i abans Bizanci, Oslo era Christiania, Tòquio era Edo, Sant Petersburg era Leningrad, Ho Chi Minh era Saigon, Harare era Salisbury ... hi ha milers d'exemples.

Mapa de municipis de Tabarnia. El Magazín.

- Em referia a exemples a Espanya ...

- Per exemple la comunitat autònoma de la Rioja abans es deia Logronyo, Cantàbria abans es deia Santander, Astúries abans es deia Oviedo, Castella i Lleó era Castella la Vella, al País Basc era conegut com les Províncies Vascongadas, Castella-la Manxa era Castella la Vella, etc. per no parlar de totes les províncies o comunitats que han canviat el seu nom del castellà a les seves respectives llengües cooficials com Illes Balears, Ourense, Biscaia, Lleida o Girona ¿Barcelona també en això va a ser menys que Lleida o Girona?

- Però això són canvis per motius lingüístics ...

- O no, per exemple Ferrol abans es deia Ferrol del Caudillo i es va decidir canviar-lo per motius polítics. Hi ha molts pobles que han decidit canviar els seus noms per les raons més diverses. Tabarnia és un nom perfectament acceptable i cada vegada s'està fent més popular, sobretot a les xarxes socials.

- Parla de Tabarnia com si existís.

- I és que existeix, és un terme que pot trobar en wikipedia i que fan servir correntment molts dels meus paisans. En la wikipedia en castellà estava fins que fa poc algun independentista el va esborrar.

Tabarnia explicada en 4 mapes.

- ¿Insinua que els ataca des del indepentismo?

- No ho insinuo, ho afirmo. Fa dos anys vam participar per primera vegada en un acte públic com a associació, va ser a la manifestació del 12 d'octubre a Plaça de Catalunya a Barcelona. Llavors vam rebre tot tipus d'amenaces, de fet fa quatre anys quan va néixer la nostra plataforma diversos empresaris fundadors es van donar de baixa per amenaces vingudes "des de dalt". Si et vols portar bé amb els que manen més et val no aixecar la veu.

- Realment creu que aquesta iniciativa té molt recorregut?

- I tant. Cada vegada que hi ha eleccions es demostra que el vot de la majoria de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona i de tota Tabarnia va per partits no separatistes. La suma dels partits constitucionalistes va guanyar en els 27 municipis més grans de Catalunya, tots els que superen els 42.000 habitants, de fet els partits independentistes només van guanyar en 16 municipis (2,4%) que tenen més de 10.000 habitants.

Els regidors constitucionalistes són majoria en totes les grans ciutats de Catalunya i de Tabarnia, permeteu-me que l'hi llegeixi: Tarragona: 17 regidors sobre 27, Lleida: 14 regidors sobre 27, Vielha: 8 sobre 13, L'Hospitalet de Llobregat: 18 regidors sobre 27, Badalona: 15 regidors sobre 27, Cornellà: 16 regidors sobre 25, Granollers: 16 regidors sobre 25, Santa Coloma de Gramenet: 19 regidors sobre 27, Sant Boi de Llobregat: 15 regidors sobre 25, Viladecans: 17 regidors sobre 25 , Castelldefels: 14 regidors sobre 25, Esplugues de Llobregat: 13 sobre 21, Gavà: 14 regidors sobre 21, Sant Adrià del Besòs: 11 regidors sobre 21, Sant Joan Despí: 14 regidors sobre 21, Sant Andreu de la Barca: 12 regidors sobre 21, Badia del Vallès: 9 regidors sobre 17, Canovelles: 12 regidors sobre 17, la Llagosta: 10 sobre 17 regidors, Parets: 9 regidors sobre 17, Santa Margarida i els Monjos: 8 sobre 13, Vallirana: 11 sobre 17.

Bcn is not Catalonia Tabarnia. El Magazín.

Pregunti-li a la població si vol que Barcelona pugui gestionar els seus recursos i més seguir formant part d'Espanya / Europa o si prefereix el suïcidi d'una independència unilateral. Veureu la resposta.

- Com seran les relacions entre Barcelona o "Tabarnia" i la resta de Catalunya si això arriba a succeir?

- En aquest cas ja no estaríem parlant de la resta de Catalunya sinó de Catalunya a seques. Històricament els catalans han utilitzat molts noms despectius per referir-se als barcelonins i els que vivim a l'àrea metropolitana (Can Fanga, pixapins, camacos, etc.) però això espero que canviï una vegada que aconseguim la nostra autonomia.

Com seran les relacions? bones espere. Ells seguiran venint al Camp Nou o l'Estadi Cornellà-El Prat i nosaltres seguirem anant a esquiar al Pirineu ... amb normalitat.

el Magacin.com