Espanya té 10.000 aforats, d'ells 7.000 són jutges, magistrats, i fiscals en actiu la resta, la majoria, són parlamentaris nacionals i autonòmics. En aquests últims anys han entrat a formar part en molts parlaments autonòmics aquells polítics, alcaldes o regidors que ja tenien una imputació pendent de la seva gestió municipal per tal d'eludir la justícia ordinària com és el cas del Partit Popular de la Comunitat Valenciana que té al Parlament, que té 11 dels seus diputats imputats, diversos d'ells d'ells a causa per irregularitats en la seva anterior tasca municipal, com l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo o el seu antecessor Diaz Alperi.
Enfront dels 10.000 aforats que, en cas d'incórrer en algun delicte, no serien jutjats pels tribunals ordinaris al nostre país, a Portugal aquest benefici només opera per al president de la República, a França per a deu alts càrrecs ia Itàlia o Alemanya per cap. A Portugal només està aforat el president de la República, a França només deu alts càrrecs i en països com Alemanya no hi ha cap parlamentari que gaudeixi d'aquest privilegi.
La diputada Rosa Díez ha presentat al Congrés el debat sobre l'eliminació del aforament que permet a diputats i senadors, amb la resta de càrrecs públics, ser jutjats al Tribunal Suprem, fora dels òrgans judicials que operen per a la resta dels ciutadans, encara que Gallardón només admetria eliminar l'aforament de 57 dels 10.000 alts càrrecs públics blindats que hi ha a Espanya.
Descartada qualsevol possibilitat de reformar la Constitució i els 17 estatuts autonòmics, el titular de Justícia només veu escletxa per eliminar l'aforament dels 30 membres del Consell d'Estat, els 12 del Constitucional, altres tants del Tribunal de Comptes, a més del Defensor del Poble i els dos adjunts. Segons Justícia, només això és el que està en mans de les Corts Generals. La resta correspondria la supressió per part dels respectius parlaments autonòmics.
La setmana que ve, quan la diputada Rosa Díez presenti la seva moció al Congrés, hauran de retratar tots els grups parlamentaris. És realment un privilegi que els diputats i senadors siguin jutjats, arribat el cas, per la sala segona del Suprem? ¿No seria més lògic que fossin als jutjats d'instrucció, com passa amb els ciutadans corrents? A tot això hauran de respondre el PP, el PSOE i els partits minoritaris, en un context polític on un alt percentatge de les notícies d'actualitat tenen a veure amb casos de corrupció i en el que hi ha, segons dades del Consell del Poder Judicial, més de 1.661 procediments tramitant-se en els diferents tribunals directament relacionats amb la corrupció política, que entren de ple en la prevaricació, el suborn, la malversació de cabals públics, el tràfic d'influències, les estafes o les apropiacions indegudes.
En l'actualitat, el Congrés té pendent concedir suplicatori al que fos número dos del PSOE, l'exministre José Blanco que ha condicionat el seu abandonament de l'escó a l'obertura de judici oral, precisament perquè vol que el procés segueixi en mans del Tribunal Suprem i no torni a l'Audiència de Lugo, on seria jutjat per un presumpte delicte de tràfic d'influències si no estigués aforat per la seva condició de diputat. En una situació semblant a la de l'extitular socialista de Foment es troben diverses desenes de parlamentaris autonòmics de gairebé tot el ventall polític.
Enfront dels 10.000 aforats que, en cas d'incórrer en algun delicte, no serien jutjats pels tribunals ordinaris al nostre país, a Portugal aquest benefici només opera per al president de la República, a França per a deu alts càrrecs ia Itàlia o Alemanya per cap. A Portugal només està aforat el president de la República, a França només deu alts càrrecs i en països com Alemanya no hi ha cap parlamentari que gaudeixi d'aquest privilegi.
La diputada Rosa Díez ha presentat al Congrés el debat sobre l'eliminació del aforament que permet a diputats i senadors, amb la resta de càrrecs públics, ser jutjats al Tribunal Suprem, fora dels òrgans judicials que operen per a la resta dels ciutadans, encara que Gallardón només admetria eliminar l'aforament de 57 dels 10.000 alts càrrecs públics blindats que hi ha a Espanya.
Descartada qualsevol possibilitat de reformar la Constitució i els 17 estatuts autonòmics, el titular de Justícia només veu escletxa per eliminar l'aforament dels 30 membres del Consell d'Estat, els 12 del Constitucional, altres tants del Tribunal de Comptes, a més del Defensor del Poble i els dos adjunts. Segons Justícia, només això és el que està en mans de les Corts Generals. La resta correspondria la supressió per part dels respectius parlaments autonòmics.
La setmana que ve, quan la diputada Rosa Díez presenti la seva moció al Congrés, hauran de retratar tots els grups parlamentaris. És realment un privilegi que els diputats i senadors siguin jutjats, arribat el cas, per la sala segona del Suprem? ¿No seria més lògic que fossin als jutjats d'instrucció, com passa amb els ciutadans corrents? A tot això hauran de respondre el PP, el PSOE i els partits minoritaris, en un context polític on un alt percentatge de les notícies d'actualitat tenen a veure amb casos de corrupció i en el que hi ha, segons dades del Consell del Poder Judicial, més de 1.661 procediments tramitant-se en els diferents tribunals directament relacionats amb la corrupció política, que entren de ple en la prevaricació, el suborn, la malversació de cabals públics, el tràfic d'influències, les estafes o les apropiacions indegudes.
En l'actualitat, el Congrés té pendent concedir suplicatori al que fos número dos del PSOE, l'exministre José Blanco que ha condicionat el seu abandonament de l'escó a l'obertura de judici oral, precisament perquè vol que el procés segueixi en mans del Tribunal Suprem i no torni a l'Audiència de Lugo, on seria jutjat per un presumpte delicte de tràfic d'influències si no estigués aforat per la seva condició de diputat. En una situació semblant a la de l'extitular socialista de Foment es troben diverses desenes de parlamentaris autonòmics de gairebé tot el ventall polític.
No hay comentarios:
Publicar un comentario