El cas de Rafael Blasco Castany no és més que un exemple de supervivència d'un membre de la casta política depredadora valenciana establerta a tots els partits, que amb els seus llaços familiars o econòmics i que els és igual les idees que promoguin els partits que representen , mentre dins d'ells hi hagi poder i diners que és l'únic que els interessa.
Rafael Blasco que ha estat finalment destituït per criticar al president de la Generalitat i no per la seva implicació en el cas "Cooperació" que es porta investigant per la magistrada María Pía Calderón des d'octubre de 2010 i ha acabat en la imputació l'1 d'octubre de 2012, és el paradigma d'una situació que s'està repetint en tots els aèries de la política espanyola. Aquest senyor és un dels 11 implicats en assumptes de corrupció del PP que resisteixen contra vent i marea ocupant un escó al Parlament regional que els serveix d'escut davant la justícia i que fa temps haurien d'haver abandonat.
Blasco ha estat diputat durant cinc legislatures: a la primera (1983-1987) i la segona (1987-1991) com a diputat socialista, i en la sisena (2003-2007), la setena (2007-2011) i la vuitena (des 2011) com a diputat del PP, condició que deixarà a l'equador de la legislatura.
Rafael Blasco des d'uns principis juvenils fora de la legalitat ja que en la seva joventut va militar en l'extrema esquerra, primer el PCE, el MCE i finalment el FRAP, ha recorregut a continuació tot l'arc parlamentari del país, va passar posteriorment al PSPV-PSOE, de la mà del seu germà Francisco Blasco que durant anys va ser alcalde d'Alzira, i principal dirigent dels socialistes de la comarca de la Ribera. El 1983 el socialista Joan Lerma, primer president de la Generalitat Valenciana, li nomena "conseller" de Presidència. Per aquesta època Blasco es casa amb Consuelo Ciscar, secretària personal de Lerma i germana de Ciprià Ciscar, conseller d'Educació i un dels màxims dirigents del PSPV-PSOE. El 1985 és nomenat "conseller" d'Obres Públiques i Urbanisme. Quatre anys després es presenta una denúncia per suborns a funcionaris de la "conselleria" a canvi de la requalificació de terrenys. El president Lerma el destitueix del seu càrrec, però la invalidació unes gravacions telefòniques, presumptament incriminatòries, li permet a Blasco sortir absolt.
Després de diversos intents de fundar un partit propi, s'aproxima al Partit Popular a través d'Eduardo Zaplana, qui el nomena sotssecretari de Planificació quan accedeix a la presidència de la Generalitat Valenciana gràcies a la seva victòria en les eleccions autonòmiques de 1995. El 1999, Zaplana ho nomena conseller d'Ocupació (1999-2000) i de Benestar Social (2000-2003). Després de la marxa de Zaplana, el nou president Francisco Camps ho nomena "conseller" de Territori i Habitatge (2003-2006) i de Sanitat (2006-2007). Després de la reelecció de Camps en 2007, Blasco passa a la "conselleria" d'Immigració, que Blasco aconsegueix omplir de competències després de ser rebatejada com a Conselleria de Solidaritat i Ciutadania. Durant aquest temps és quan té lloc el "cas de la cooperació" ara causa de suimputación.
Després de la nova victòria electoral del PP a la Comunitat Valenciana en 2011, Camps rep pressions de la direcció de Madrid perquè Blasco no entri al govern de la Generalitat. Llavors Camps el nomena portaveu parlamentari, amb la potestat de poder assistir amb veu però sense vot a les reunions del govern valencià, tot i no formar part. El nou president Alberto Fabra el va mantenir com a portaveu "mentre no sigui imputat"
El dimarts 12 de juny de 2012 es coneix la intenció de la jutge que porta el "cas de la cooperació" d'imputar a Rafael Blasco per la seva presumpta implicació en la trama que s'ha apropiat d'uns sis milions d'euros dels fons de la Comunitat Valenciana per a l'ajuda als països subdesenvolupats i que mai van arribar al seu destí, quan Rafael Blasco era conseller de Solidaritat i Ciutadania, que era el departament que aprovava les ajudes.
El senyor Blasco ha aguantat com a imputat un any més com a membre del Parlament Valencià fins que se li ha ocorregut criticar el president del seu partit, Alberto Fabra i aquest l'ha destituït de manera fulminant. La que la justícia no havia aconseguit fins ara s'ha produït per criticar el seu cap.
Rafael Blasco que ha estat finalment destituït per criticar al president de la Generalitat i no per la seva implicació en el cas "Cooperació" que es porta investigant per la magistrada María Pía Calderón des d'octubre de 2010 i ha acabat en la imputació l'1 d'octubre de 2012, és el paradigma d'una situació que s'està repetint en tots els aèries de la política espanyola. Aquest senyor és un dels 11 implicats en assumptes de corrupció del PP que resisteixen contra vent i marea ocupant un escó al Parlament regional que els serveix d'escut davant la justícia i que fa temps haurien d'haver abandonat.
Blasco ha estat diputat durant cinc legislatures: a la primera (1983-1987) i la segona (1987-1991) com a diputat socialista, i en la sisena (2003-2007), la setena (2007-2011) i la vuitena (des 2011) com a diputat del PP, condició que deixarà a l'equador de la legislatura.
Rafael Blasco des d'uns principis juvenils fora de la legalitat ja que en la seva joventut va militar en l'extrema esquerra, primer el PCE, el MCE i finalment el FRAP, ha recorregut a continuació tot l'arc parlamentari del país, va passar posteriorment al PSPV-PSOE, de la mà del seu germà Francisco Blasco que durant anys va ser alcalde d'Alzira, i principal dirigent dels socialistes de la comarca de la Ribera. El 1983 el socialista Joan Lerma, primer president de la Generalitat Valenciana, li nomena "conseller" de Presidència. Per aquesta època Blasco es casa amb Consuelo Ciscar, secretària personal de Lerma i germana de Ciprià Ciscar, conseller d'Educació i un dels màxims dirigents del PSPV-PSOE. El 1985 és nomenat "conseller" d'Obres Públiques i Urbanisme. Quatre anys després es presenta una denúncia per suborns a funcionaris de la "conselleria" a canvi de la requalificació de terrenys. El president Lerma el destitueix del seu càrrec, però la invalidació unes gravacions telefòniques, presumptament incriminatòries, li permet a Blasco sortir absolt.
Després de diversos intents de fundar un partit propi, s'aproxima al Partit Popular a través d'Eduardo Zaplana, qui el nomena sotssecretari de Planificació quan accedeix a la presidència de la Generalitat Valenciana gràcies a la seva victòria en les eleccions autonòmiques de 1995. El 1999, Zaplana ho nomena conseller d'Ocupació (1999-2000) i de Benestar Social (2000-2003). Després de la marxa de Zaplana, el nou president Francisco Camps ho nomena "conseller" de Territori i Habitatge (2003-2006) i de Sanitat (2006-2007). Després de la reelecció de Camps en 2007, Blasco passa a la "conselleria" d'Immigració, que Blasco aconsegueix omplir de competències després de ser rebatejada com a Conselleria de Solidaritat i Ciutadania. Durant aquest temps és quan té lloc el "cas de la cooperació" ara causa de suimputación.
Després de la nova victòria electoral del PP a la Comunitat Valenciana en 2011, Camps rep pressions de la direcció de Madrid perquè Blasco no entri al govern de la Generalitat. Llavors Camps el nomena portaveu parlamentari, amb la potestat de poder assistir amb veu però sense vot a les reunions del govern valencià, tot i no formar part. El nou president Alberto Fabra el va mantenir com a portaveu "mentre no sigui imputat"
El dimarts 12 de juny de 2012 es coneix la intenció de la jutge que porta el "cas de la cooperació" d'imputar a Rafael Blasco per la seva presumpta implicació en la trama que s'ha apropiat d'uns sis milions d'euros dels fons de la Comunitat Valenciana per a l'ajuda als països subdesenvolupats i que mai van arribar al seu destí, quan Rafael Blasco era conseller de Solidaritat i Ciutadania, que era el departament que aprovava les ajudes.
El senyor Blasco ha aguantat com a imputat un any més com a membre del Parlament Valencià fins que se li ha ocorregut criticar el president del seu partit, Alberto Fabra i aquest l'ha destituït de manera fulminant. La que la justícia no havia aconseguit fins ara s'ha produït per criticar el seu cap.
No hay comentarios:
Publicar un comentario