Torna a rumorejar - se una nova pujada de la tarifa elèctrica que podria produir per aquest proper mes de juliol. Ve de nou argumentat per l'increment del dèficit de tarifa que tenen les elèctriques respecte als costos d'inversió. La vigesimotercera subhasta Cesur per fixar el terme de l'energia dins de la Tarifa d'Últim Recurs (TUR) se celebrarà en un context de pujades de preus elèctrics del 10%, el que implica una pressió a l'alça del 5% en el rebut de la llum, i sense que fins al moment el Govern hagi fixat encara una data oficial per a la mateixa.
El suposat dèficit tarifari no és més que una fal · làcia admesa pels governs i patronal elèctrica com a compensació a uns costos de producció suposadament superiors als de venda: quan els resultats anuals de 2013, any de crisi, estimats segons el publicat en aquest trimestre en la CNMV són per a Gas Natural Fenosa de 1.500 milions d'euros, per a Iberdrola de 3.000 i per a Endesa de més de 2.000, és difícil parlar de dèficit tarifari. Entre les tres superen en beneficis als tres primers bancs del país.
Parlant dels que dirigeixen aquestes empreses, per descomptat no es pot dir que el seu mèrit professional ni enginy per innovar siguin excessius: es limiten a cobrar compensacions astronòmiques per contemplar des del seu despatx com s'encenen i s'apaguen els interruptors diàriament, alimentats per les tarifes fixades còmodament per un reial decret.
Convé que el lector sàpiga que la primera pertany majoritàriament a La Caixa, tercer grup financer espanyol, que a més és accionista de control de Repsol, la primera petroliera nacional, la segona amb una posició significativa d'ACS, una gran constructora controlada per Florentino Pérez i la tercera, ni més ni menys que a l'estat Italià (Quina necessitat hi ha de cedir-los als nostres amics italians més de 2.000 milions a l'any quan l'estat espanyol no encerta a controlar el galopant dèficit públic?
I és que les tarifes elèctriques tant per al consumidor com per a la indústria són de les més altes d'Europa a l'haver pujat un 60% en els últims quatre anys, alguna cosa aberrant si considerem que els salaris mitjans espanyols estan ara per sota dels de Xipre . Moltes indústries s'estan deslocalitzant al sud de França, país on, per cert, l'única companyia elèctrica existent és pública, el que dóna idea del socialment orientat que ha de ser aquest sector, pel menor cost energètic, amb la consegüent pèrdua d'ocupació .
La barra de la patronal elèctrica arriba a tal nivell que els seus representants acaben d'advocar per una nova pujada de la llum. Quin és l'objectiu? Hi ha més de 1,5 milions de llars amb la llum tallada per impagament, quan és un servei bàsic que hauria d'estar constitucionalment protegit, en qualsevol circumstància, els nostres governants remots: Berlín i la mastodòntica Brussel · les, ¿van a haver d'intervenir com van fer amb la legislació hipotecària, única a Europa, per recordar que no es pot deixar a un europeu sense poder escalfar biberons al seu domicili? On són els tribunals de defensa de la competència nacionals i europeus? Aquest oligopoli seria impensable a EUA on ja haurien estat severament multats per acordar preus.
¿S'ha preguntat algú, per què i perquè gairebé tots els expresidents i ex principals mandataris del nostre país com Aznar, Gonzalez, Salgado, Moratinos o Solbes etc ... estan en nòmina de les principals companyies de subministrament elèctric, tots ells cobrant quantitats milionàries?
El suposat dèficit tarifari no és més que una fal · làcia admesa pels governs i patronal elèctrica com a compensació a uns costos de producció suposadament superiors als de venda: quan els resultats anuals de 2013, any de crisi, estimats segons el publicat en aquest trimestre en la CNMV són per a Gas Natural Fenosa de 1.500 milions d'euros, per a Iberdrola de 3.000 i per a Endesa de més de 2.000, és difícil parlar de dèficit tarifari. Entre les tres superen en beneficis als tres primers bancs del país.
Parlant dels que dirigeixen aquestes empreses, per descomptat no es pot dir que el seu mèrit professional ni enginy per innovar siguin excessius: es limiten a cobrar compensacions astronòmiques per contemplar des del seu despatx com s'encenen i s'apaguen els interruptors diàriament, alimentats per les tarifes fixades còmodament per un reial decret.
Convé que el lector sàpiga que la primera pertany majoritàriament a La Caixa, tercer grup financer espanyol, que a més és accionista de control de Repsol, la primera petroliera nacional, la segona amb una posició significativa d'ACS, una gran constructora controlada per Florentino Pérez i la tercera, ni més ni menys que a l'estat Italià (Quina necessitat hi ha de cedir-los als nostres amics italians més de 2.000 milions a l'any quan l'estat espanyol no encerta a controlar el galopant dèficit públic?
I és que les tarifes elèctriques tant per al consumidor com per a la indústria són de les més altes d'Europa a l'haver pujat un 60% en els últims quatre anys, alguna cosa aberrant si considerem que els salaris mitjans espanyols estan ara per sota dels de Xipre . Moltes indústries s'estan deslocalitzant al sud de França, país on, per cert, l'única companyia elèctrica existent és pública, el que dóna idea del socialment orientat que ha de ser aquest sector, pel menor cost energètic, amb la consegüent pèrdua d'ocupació .
La barra de la patronal elèctrica arriba a tal nivell que els seus representants acaben d'advocar per una nova pujada de la llum. Quin és l'objectiu? Hi ha més de 1,5 milions de llars amb la llum tallada per impagament, quan és un servei bàsic que hauria d'estar constitucionalment protegit, en qualsevol circumstància, els nostres governants remots: Berlín i la mastodòntica Brussel · les, ¿van a haver d'intervenir com van fer amb la legislació hipotecària, única a Europa, per recordar que no es pot deixar a un europeu sense poder escalfar biberons al seu domicili? On són els tribunals de defensa de la competència nacionals i europeus? Aquest oligopoli seria impensable a EUA on ja haurien estat severament multats per acordar preus.
¿S'ha preguntat algú, per què i perquè gairebé tots els expresidents i ex principals mandataris del nostre país com Aznar, Gonzalez, Salgado, Moratinos o Solbes etc ... estan en nòmina de les principals companyies de subministrament elèctric, tots ells cobrant quantitats milionàries?
No hay comentarios:
Publicar un comentario