viernes, 21 de junio de 2013

El part del ratolí setmesó




Anem coneixent detalls en què consistirà la "reforma" de l'Administració Pública anomenat CORA destinat a no canviar pràcticament res de la incontrolable i desastrosa estructura administrativa del nostre país i que la demanda d'un canvi en profunditat s'ha convertit en una sèrie lleugers retocs o canvis a la situació en cadascuna de les administracions feta perquè la CE ens deixi endeutar durant dos anys més.

També hem conegut el deute del conjunt de les administracions públiques va arribar als 922.828.000 d'euros el primer trimestre de l'any, segons ha publicat el Banc d'Espanya. Aquesta xifra equival al 88,25 del PIB en termes de Protocol de Dèficit Excessiu (PDE), la metodologia que empra Eurostat. Es tracta del major nivell de deute públic que registra Espanya des de 1910, quan va arribar al 88,3% del PIB, segons les xifres històriques recopilades pel Fons Monetari Internacional (FMI). A més, el deute ja s'acosta a la previsió feta pel Govern, ja que va estimar per al conjunt de 2013 un endeutament tal del 91,4% del PIB.


Això vol dir que, ara per ara, cada home, dona i nen resident al país suporta una càrrega extra de 19.700 euros derivada del deute públic. Així mateix, la factura acumulada puja a uns 53.000 euros per família, prop de 55.520 euros per treballador i gairebé 67.000 euros per cada empleat del sector privat, prenent com a referència l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al primer trimestre de 2013. Una dada, cada dia que passa l'estat espanyol s'està endeutant a raó de 411 milions d'euros diaris.


No obstant això, més enllà del rècord registrat, resulta igualment inèdit el substancial increment que ha registrat aquesta partida des de l'esclat de la crisi. Així, el deute de les administracions públiques ha crescut en gairebé 148.000 milions en els últims dotze mesos, un augment del 19% interanual, però la xifra és més sorprenent si es compara amb la del 2007. En concret, el deute públic s'ha disparat en 540.521 durant la crisi, un 141,4% en poc més de cinc anys.


Per nivells d'administració, la major part del deute públic correspon a l'Administració General de l'Estat (Govern central), ja que va arribar als 796.817.000 d'euros, el 76,2% del PIB. El deute del Govern ha augmentat en gairebé 141.500 milions en l'últim any, un 21,6% més respecte al mateix període de 2012. Mentrestant, des que va esclatar la crisi, l'Executiu ha disparat el seu deute en 479.382.000 d'euros, un 151% més.


No obstant això, el major increment correspon a les comunitats autònomes. El deute regional es va situar en 189.589.000 d'euros fins al març passat, equivalent al 18,1% del PIB. Ha crescut en gairebé 43.200 milions respecte al primer trimestre de 2012, un 29,5% més. Però el més rellevant és que ha augmentat en 128.550 milions des del tancament del 2007, un 211% més. És a dir, les CCAA han més que triplicat el seu endeutament durant la crisi económica.
 

El Partit Popular acaba de desaprofitar una oportunitat que probablement no va a repetir en molts anys, per fer una reforma de veritat amb què Espanya pogués sortir del forat de la ineficàcia i corrupció dedicant esforços i recursos a allò que pugui produir riquesa. No ha estat així i ho ha solucionat amb una lleugera capa de maquillatge que dissimuli les esquerdes del sistema. Una crisi que, aliada amb una majoria absoluta, hagués estat una oportunitat única per modernitzar d'una vegada les administracions públiques es convertirà en alguna cosa que d'aquí a cinc anys tornem a parlar d'una administració obesa i ineficaç. Tot això per tal no enfadar les cigales locals o autonòmiques.
Al poble que li donin.


La reforma

Segons el Govern, els objectius d'aquesta reforma es poden dividir en quatre grans apartats:

· Reforçar la disciplina pressupostària i la transparència públiques· Racionalitzar el sector públic, el que inclourà la fusió o supressió d'organismes públics· Millorar l'eficàcia i l'eficiència de l'Administració· Canviar la cultura administrativa per una cultura enfocada a l'administrat.


Pel que fa a les mesures concretes, és fàcil imaginar-se que en més de 2.000 folis, n'hi ha de tots els colors. Entre les més noves, destaquen:


· Supressió d'organismes estatals: el pla del Govern és acabar amb 57 organismes, ens o fundacions.
Això sí, molts d'ells es fusionaran amb altres, pel que la seva estructura es mantindrà i no hi haurà retallada de personal.· Administració autonòmica: en l'informe també s'analitza l'estructura organitzativa regional. Hi ha uns 90 ens que el Ministeri creu que són redundants i podrien suprimir.· Centralització de les licitacions, amb l'estalvi que això implicaria.· Venda d'immobles: hi ha fins 15.000 que podrien ser posats al mercat· Internet i l'administració: la idea del Govern és acabar amb la paperassa i que totes les gestions que s'hagin de fer davant l'administració es facin via web.


El Govern calcula que l'estalvi total arribarà als 37.700 milions d'euros entre l'any 2012 i fins al 2015, amb les mesures de racionalització de les administracions públiques, la reforma de l'administració local i les mesures estructurals sobre l'ocupació pública, entre l'any 2012 i fins al 2015, quan es preveu la completa implantació. Preveuen un estalvi de 7.500 milions a l'any aplicant l'engendro plantejat per un tècnics durant més de set mesos Un magre resultat a alguna cosa que si s'hagués plantejat una reforma de veritat podríem deixar de malgastar més de 50.000 milions només en aquest any i altres tants per
els anys següents, que podrien dedicar-se a finançar projectes d'investigació i creixement, o simplement deixar de endeutar-se a raó de més de 400 milions diaris.


Tot i la lleugeresa de les mesures per part de les autonomies ja hi ha un conat de rebel · lió de les CCAA anunciant algunes d'elles com Catalunya que a més es permet donar consells de com estalviar a Mariano Rajoy o Madrid que no vol prescindir del seu Tribunal de
comptes duplicat, que ja han anunciat que no anaven a complir les recomanacions del poder central; el pas següent serà que els ajuntaments incompleixin la seva banda i així successivament fins que els ciutadans farts de tanta farsa, deixin de complir les seves obligacions tributàries.


No hay comentarios:

Publicar un comentario