viernes, 7 de junio de 2013

Opacitat sindical ... i empresarial

 
Finalment els dos sindicats majoritaris i la principal organització empresarial han hagut de mostrar la seva cara i han manifestat la seva oposició a les pretensions del Govern d'incloure en la Llei de Transparència. UGT, CCOO i CEOE coincideixen a defensar que es tracta d'entitats privades i que per això no han de retre comptes a l'Administració de les seves finances, més enllà de la justificació documental de les subvencions puntuals que reben anualment. O sigui volen amagar tot allò que provingui de les quotes dels seus associats o ... donacions que segons ells és el 70% dels seus ingressos i que amb tota seguretat és moltíssim menys.

 
Asseguren amb tot el desvergonyiment que aquesta llei podria suposar "una ingerència de l'Estat" en el funcionament de les seves organitzacions, alhora que mostraven la seva por pel detriment de "la llibertat sindical" i la seva "autonomia organitzativa".
Diuen que són organitzacions privades i això no és cert, tant els sindicats com la patronal són molt més que simples entitats privades receptores de subvencions aïllades per a un fi predeterminat.

 
Ells administren els fons públics destinats als plans de formació, procedents de les cotitzacions dels treballadors i dels impostos de tots els contribuents, el que les converteix pràcticament en unitats administratives gestores d'un enorme volum de recursos públics, sobre el destí real caben tota mena de sospites ben fundades. Aquest any gestionaran uns 3.000 milions per a aquests cursos-per altra banda, perfectament inútils-, però fins a l'arribada de la crisi UGT, CCOO i la CEOE han manejat més de 7.000 milions anuals per a aquests plans de formació en règim d'oligopoli, que només
la tímida reforma del Govern de Rajoy per permetre a les pròpies empreses ocupar-se de la formació dels seus empleats ha aconseguit alliberar en part.


 Només aquest ingent cabal de fons públics posats a disposició d'aquestes tres organitzacions hauria de ser un motiu suficient perquè cap dels seus dirigents s'atrevís a exigir la seva exclusió de la Llei de Transparència, però és que les tres organitzacions reben més subvencions públiques de tot tipus i procedència, així com pagaments corresponents a la seva mediació obligatòria en la tramitació d'expedients de regulació d'ocupació, en el cas dels sindicats, que converteixen les aportacions per quotes a què apel · len els seus dirigents en una circumstància anecdòtica d'escassa influència en les seves finances anuals.

Ara mateix estem assistint a l'escàndol sobre els ERO d'Andalusia on CCOO i UGT, han estat percebent comissions escandaloses només per assessorar polítics i asseguradores sobre la millor forma d'espletar uns fons que en teoria haurien de servir per als aturats quan en realitat han anat a les butxaques de membres de la casta política i sindical.

Patronal i sindicats sostenen amb desvergonyiment la seva pretensió de seguir rendint comptes com ho han fet fins al moment, assegurant que els controls actuals són més que suficients per garantir la neteja de la seva conducta. No ha de sorprendre aquesta preferència per mantenir l'estat actual de coses, doncs, ni sindicats ni patronal han estat mai auditats pel Tribunal de Comptes, únic organisme oficial dedicat expressament a controlar l'aplicació dels fons públics.

 
Lluny d'això, les tres organitzacions es limiten a aportar justificacions documentals genèriques sobre les subvencions rebudes, sense que les seves finances passin el control rigorós a què haurien d'estar sotmeses des de fa molts anys.

UGT, COOO i CEOE, amb cada vegada menys afiliats, la representativitat real és molt inferior a la que presumeixen i el Govern accepta, reben ingents fons públics de les més diverses procedències i per als fins més diversos, Precisament per la seva condició d'organitzacions paraestatals encarregades de la gestió directa de partides completes del pressupost públic, han de ser controlades amb el mateix rigor que la resta d'òrgans que estaran subjectes a les exigències de la imminent Llei de Transparència. En cas contrari, que depenguin únicament de les quotes dels seus afiliats i que renunciïn a apropiar-se un sol euro públic. En aquest cas el govern hauria de suspendre tota mena de subvenció per tal que sindicats i patronal deixen de gaudir d'aquesta obscena i intolerable opacitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario