Dins la bogeria sobiranista del govern d'Artur Mas, organitzat per la Generalitat i per l'Institut d'Estudis Catalans ha presentat el seu programa per implantar el pla que va iniciar Jordi Pujol com el líder espiritual que va idear en el seu moment per trencar amb Espanya, es va a profitar la commemoració del 300 aniversari de la presa de Barcelona a mans de les tropes borbòniques el 1714 en el marc de la Guerra de Successió espanyola, que està preparant la Generalitat, va camí de convertir-se en un exercici de victimisme nacionalista sense precedents. Els detalls que, a comptagotes, es van coneixent confirmen aquesta sospita.Fa uns dies s'ha fet públic un dels actes que organitzarà el Centre d'Història Contemporània de Catalunya (dependent del Departament de la Presidència autonòmica) juntament amb la Societat Catalana d'Estudis Històrics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans): un simposi titulat " Espanya contra Catalunya: Una mirada històrica (1714-2014).El congrés, que durarà tres dies (del 12 al 14 de desembre pròxims), té per objectiu 'analitzar amb criteris històrics, des del segle XVIII fins als nostres dies, les conseqüències que ha tingut per al país [per Catalunya] l'acció política, gairebé sempre de caràcter repressiu, de l'Estat espanyol en relació a Catalunya ', segons resa el díptic que el promociona.Historiadors, economistes, sociòlegs i lingüistes 'analitzaran les condicions d'opressió nacional que ha patit el poble català al llarg d'aquests segles, les quals han impedit el ple desenvolupament polític, social, cultural i econòmic ", afegeix el fullet.Repressió, espanyolització, espoli, desnacionalització, uniformització ...El simposi, continua l'escrit, 'incidirà en els efectes de la repressió institucional, política i administrativa al llarg dels segles XVIII, XIX, XX i XXI, i destacarà, també en aquest aspecte, la repressió militar i la presència de tres-cents anys d'espanyolisme a Catalunya '.
"La repressió econòmica i social també subratllarà el fet immigratori i l'acció de l'Església catalana. Altre àmbit d'actuació constant de l'Estat espanyol és la repressió lingüística i cultural. Aquí, s'incidirà, a més, en la falsificació de la història, la repressió sobre els mitjans de comunicació i l'espanyolització del món educatiu. La repressió en el camp del dret, els exilis que han solcat la nostra història i les referències al País Valencià i les Illes Balears centraran, així mateix, l'atenció d'aquest simposi ', conclou el fullet promocional.Després d'una 'lliçó inaugural' titulada 'Espanya i Catalunya, tres-cents anys de conflicte polític', el programa de la convenció es dividirà en quatre grans temes: 'la repressió institucional, política i administrativa'; 'la repressió econòmica i social'; ' la repressió cultural i lingüística ', i' l'exili '.Entre les 22 conferències anunciades, destaquen alguns títols: 'La repressió militar: l'exèrcit sobre el país [per Catalunya]'; 'El cadastre: l'arrencada de l'espoli econòmic: segle XVIII'; 'L'economia catalana i el cost de les desigualtats espanyoles: segle XX ';' L'apoteosi de l'espoli: segle XXI ';' El fet immigratori, factor de desnacionalització? ';' L'Església catalana entre la resistència i la col · laboració ';' Contra l'ànima d'un poble: la repressió cultural ';' Destruir la llengua, destruir la nació: la repressió lingüística ';' Espanya contra el País Valencià ', o' L'exili com desertització nacional: segle XX '.Dirigit per un històric exmilitant del PSC fitxat per MasEl simposi està dirigit per Jaume Sobrequés, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Exdirector del Museu d'Història de Catalunya, exdiputat autonòmic i exsenador amb el PSC, Sobrequés va abandonar la militància del PSC per donar suport a CiU poc abans de les eleccions autonòmiques de 2010, després de declarar obertament independentista i defensor que la llengua catalana sigui l'única llengua oficial de la Comunitat.
A principis de 2012, Mas va premiar amb el càrrec que actualment ocupa.Un any abans, l'historiador va instar la Generalitat, en un programa de TV3, a no complir les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a la Conselleria d'Ensenyament a reintroduir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya al costat del català. Segons el polític nacionalista, havia arribat "l'hora de que aquells que han d'aplicar aquestes suposades sentències del Tribunal [Suprem] facin allò que fan els pobles forts i valents, que és la desobediència civil".L'octubre de 2009, encara com a militant del PSC, Sobrequés va carregar contra José Montilla (membre del seu propi partit) perquè, mentre va ser president autonòmic (entre 2006 i 2010), no es va catalanitzar el seu nom:"És un miracle que una persona de la seva discreció [Montilla] pugui arribar a ser president de la Generalitat. És una persona que ni tan sols ha estat capaç de canviar-se el nom de José a Josep. L'hauria d'haver fet i tothom ho hauria entès, però no ha estat així ".Una commemoració polèmicaLa celebració del 300 aniversari de 1714 està generant fortes polèmiques fins i tot mesos abans que comenci. L'elecció dels responsables dels actes commemoratius (l'empresari i humorista Miquel Calçada Mikimoto, per part de la Generalitat, i l'empresari, humorista i historiador Toni Soler, per part de l'Ajuntament de Barcelona, tots dos coneguts activistes nacionalistes, les empreses s'han nodrit durant anys d'importants quantitats de diners públics) ha rebut intenses crítiques per part d'alguns partits de l'oposició. També ha estat blanc de reprovacions la llista de personalitats que conforma la Comissió de
Commemoracions del Govern autonòmic.
Les despeses que la Generalitat destinarà a les celebracions - totes de marcat caràcter secessionista - són un altre dels punts més controvertits. Fa dos mesos es va saber que el departament autonòmic de la Presidència ha dedicat més d'un milió d'euros per crear una "oficina tècnica que realitzi les funcions de conceptualització, planificació, coordinació, i direcció tècnica sobre els actes i activitats incloses en la Commemoració de 1714 '.I a l'abril va transcendir que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), va destinar prop de 7.000 euros a un estudi tècnic per instal · lar una senyera gegant en el nou projecte del Mercat del Born, que constituirà l'epicentre dels fastos commemoratius. La transformació de l'antic mercat en un complex museístic, que pretén esdevenir un santuari del secessionisme català-tot i que els fets evocats no tenen res a veure amb això-, així com la reforma del seu entorn urbà, ascendirà a 84 milions d'euros.
"La repressió econòmica i social també subratllarà el fet immigratori i l'acció de l'Església catalana. Altre àmbit d'actuació constant de l'Estat espanyol és la repressió lingüística i cultural. Aquí, s'incidirà, a més, en la falsificació de la història, la repressió sobre els mitjans de comunicació i l'espanyolització del món educatiu. La repressió en el camp del dret, els exilis que han solcat la nostra història i les referències al País Valencià i les Illes Balears centraran, així mateix, l'atenció d'aquest simposi ', conclou el fullet promocional.Després d'una 'lliçó inaugural' titulada 'Espanya i Catalunya, tres-cents anys de conflicte polític', el programa de la convenció es dividirà en quatre grans temes: 'la repressió institucional, política i administrativa'; 'la repressió econòmica i social'; ' la repressió cultural i lingüística ', i' l'exili '.Entre les 22 conferències anunciades, destaquen alguns títols: 'La repressió militar: l'exèrcit sobre el país [per Catalunya]'; 'El cadastre: l'arrencada de l'espoli econòmic: segle XVIII'; 'L'economia catalana i el cost de les desigualtats espanyoles: segle XX ';' L'apoteosi de l'espoli: segle XXI ';' El fet immigratori, factor de desnacionalització? ';' L'Església catalana entre la resistència i la col · laboració ';' Contra l'ànima d'un poble: la repressió cultural ';' Destruir la llengua, destruir la nació: la repressió lingüística ';' Espanya contra el País Valencià ', o' L'exili com desertització nacional: segle XX '.Dirigit per un històric exmilitant del PSC fitxat per MasEl simposi està dirigit per Jaume Sobrequés, director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Exdirector del Museu d'Història de Catalunya, exdiputat autonòmic i exsenador amb el PSC, Sobrequés va abandonar la militància del PSC per donar suport a CiU poc abans de les eleccions autonòmiques de 2010, després de declarar obertament independentista i defensor que la llengua catalana sigui l'única llengua oficial de la Comunitat.
A principis de 2012, Mas va premiar amb el càrrec que actualment ocupa.Un any abans, l'historiador va instar la Generalitat, en un programa de TV3, a no complir les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a la Conselleria d'Ensenyament a reintroduir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya al costat del català. Segons el polític nacionalista, havia arribat "l'hora de que aquells que han d'aplicar aquestes suposades sentències del Tribunal [Suprem] facin allò que fan els pobles forts i valents, que és la desobediència civil".L'octubre de 2009, encara com a militant del PSC, Sobrequés va carregar contra José Montilla (membre del seu propi partit) perquè, mentre va ser president autonòmic (entre 2006 i 2010), no es va catalanitzar el seu nom:"És un miracle que una persona de la seva discreció [Montilla] pugui arribar a ser president de la Generalitat. És una persona que ni tan sols ha estat capaç de canviar-se el nom de José a Josep. L'hauria d'haver fet i tothom ho hauria entès, però no ha estat així ".Una commemoració polèmicaLa celebració del 300 aniversari de 1714 està generant fortes polèmiques fins i tot mesos abans que comenci. L'elecció dels responsables dels actes commemoratius (l'empresari i humorista Miquel Calçada Mikimoto, per part de la Generalitat, i l'empresari, humorista i historiador Toni Soler, per part de l'Ajuntament de Barcelona, tots dos coneguts activistes nacionalistes, les empreses s'han nodrit durant anys d'importants quantitats de diners públics) ha rebut intenses crítiques per part d'alguns partits de l'oposició. També ha estat blanc de reprovacions la llista de personalitats que conforma la Comissió de
Commemoracions del Govern autonòmic.
Les despeses que la Generalitat destinarà a les celebracions - totes de marcat caràcter secessionista - són un altre dels punts més controvertits. Fa dos mesos es va saber que el departament autonòmic de la Presidència ha dedicat més d'un milió d'euros per crear una "oficina tècnica que realitzi les funcions de conceptualització, planificació, coordinació, i direcció tècnica sobre els actes i activitats incloses en la Commemoració de 1714 '.I a l'abril va transcendir que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), va destinar prop de 7.000 euros a un estudi tècnic per instal · lar una senyera gegant en el nou projecte del Mercat del Born, que constituirà l'epicentre dels fastos commemoratius. La transformació de l'antic mercat en un complex museístic, que pretén esdevenir un santuari del secessionisme català-tot i que els fets evocats no tenen res a veure amb això-, així com la reforma del seu entorn urbà, ascendirà a 84 milions d'euros.
No hay comentarios:
Publicar un comentario