Un cop la banca ha pogut cobrir gairebé íntegrament la bombolla del totxo, hi ha una altra bombolla que amenaça directament els seus balanços. Es tracta dels 20.000 milions del 'forat' de les energies renovables que apareixerà provocat per la retallada de les subvencions al sector que planeja el Govern. Aquest escenari empeny amb força a Espanya cap a un segon rescat de la banca.
Quan els bancs encara no han acabat de digerir els actius tòxics del totxo, als bancs se'ls obre un altre front molt preocupant: el 'forat' de 20.000 milions de les energies renovables per la retallada de les subvencions al sector que planeja el Govern. Aquest escenari empeny amb força a Espanya cap a un segon rescat de la banca.
Espanya es veurà obligada a recórrer per segona vegada al Fons de Rescat Europeu, aquests 100.000 milions dels quals només s'han fet servir uns 40.000, per 'tapar' el forat de gairebé 20.000 milions que suposen per a la banca les energies renovables. Ahir, el Governador del Banc d'Espanya, Luis Linde, ja va apuntar que el Govern podria decidir a l'octubre si sol · licita una extensió del rescat europeu als bancs.
El Banc d'Espanya reconeix que estan seriosament inquiets per la retallada de les primes a les renovables, que el Govern aprovarà en els pròxims dies, en el marc de la reforma energètica que perfila el ministeri d'Indústria, perquè incrementarà l'impagament dels inversors en aquest sector i els obligarà a renegociar molts dels préstecs. D'aquí les manifestacions de les autoritats econòmiques de demanar un nou tram del rescat bancari per tancar d'una el forat bancari.
El sistema bancari espanyol pateix una gran exposició als projectes d'energies renovables, que se situa a l'entorn dels 20.000 milions. Segons fonts de l'àmbit energètic, la "situació de fallida afecta tot el sector, però la indústria fotovoltaica és la més afectada".
A Espanya hi ha gairebé 60.000 instal · lacions de producció d'electricitat amb plaques solars. Els projectes fotovoltaics acumulen deutes per import d'aproximadament uns 18.000 milions d'euros, dels quals al voltant de 14.000 estan en mans d'entitats financeres espanyoles.
Les plantes termosolars, que sumarien un deute de 9.000 milions. D'aquesta quantitat, segons les fonts consultades, uns 6.000 milions es concentren en bancs nacionals. La resta del deute, altres 7.000 milions, es troba en mans d'entitats estrangeres, que es mostren menys receptives a refinançar els préstecs, i per tant no descarten deixar caure a algunes empreses i petits inversors del sector.
Els bancs espanyols estarien disposats a renegociar la majoria d'aquests préstecs, ni que sigui per no haver de adjudicar-se una gran quantitat de plantes solars i eòliques, com els ha passat amb els pisos del sector immobiliari com a conseqüència de la 'bombolla', unes instal · lacions que després seria molt complicat vendre.
Els bancs no volen quedar-se amb les plantes, encara que confirmen que ja hi ha hagut situacions d'impagament tan clamoroses que ha resultat irremeiable el concurs de creditors. Han començat a proveir els riscos.
Aquesta bombolla ve fonamentada per les generoses subvencions del govern de Zapatero que van atreure a les empreses a invertir grans quantitats en aquest negoci que en el moment de la retallada va quedar penjat sense tenir ara possibilitat de recuperar gràcies a la manca de demanda en base a una producció elèctrica que necessita recolzar-se amb altres fonts de producció elèctrica.
D'aquesta bombolla si té Zapatero tota la responsabilitat i que s'estava pretenent amagar mitjançant les successives pujades del preu de l'electricitat que està impossibilitant a la nostra indústria sortir al mercat internacional amb preus competitius.
Quan els bancs encara no han acabat de digerir els actius tòxics del totxo, als bancs se'ls obre un altre front molt preocupant: el 'forat' de 20.000 milions de les energies renovables per la retallada de les subvencions al sector que planeja el Govern. Aquest escenari empeny amb força a Espanya cap a un segon rescat de la banca.
Espanya es veurà obligada a recórrer per segona vegada al Fons de Rescat Europeu, aquests 100.000 milions dels quals només s'han fet servir uns 40.000, per 'tapar' el forat de gairebé 20.000 milions que suposen per a la banca les energies renovables. Ahir, el Governador del Banc d'Espanya, Luis Linde, ja va apuntar que el Govern podria decidir a l'octubre si sol · licita una extensió del rescat europeu als bancs.
El Banc d'Espanya reconeix que estan seriosament inquiets per la retallada de les primes a les renovables, que el Govern aprovarà en els pròxims dies, en el marc de la reforma energètica que perfila el ministeri d'Indústria, perquè incrementarà l'impagament dels inversors en aquest sector i els obligarà a renegociar molts dels préstecs. D'aquí les manifestacions de les autoritats econòmiques de demanar un nou tram del rescat bancari per tancar d'una el forat bancari.
El sistema bancari espanyol pateix una gran exposició als projectes d'energies renovables, que se situa a l'entorn dels 20.000 milions. Segons fonts de l'àmbit energètic, la "situació de fallida afecta tot el sector, però la indústria fotovoltaica és la més afectada".
A Espanya hi ha gairebé 60.000 instal · lacions de producció d'electricitat amb plaques solars. Els projectes fotovoltaics acumulen deutes per import d'aproximadament uns 18.000 milions d'euros, dels quals al voltant de 14.000 estan en mans d'entitats financeres espanyoles.
Les plantes termosolars, que sumarien un deute de 9.000 milions. D'aquesta quantitat, segons les fonts consultades, uns 6.000 milions es concentren en bancs nacionals. La resta del deute, altres 7.000 milions, es troba en mans d'entitats estrangeres, que es mostren menys receptives a refinançar els préstecs, i per tant no descarten deixar caure a algunes empreses i petits inversors del sector.
Els bancs espanyols estarien disposats a renegociar la majoria d'aquests préstecs, ni que sigui per no haver de adjudicar-se una gran quantitat de plantes solars i eòliques, com els ha passat amb els pisos del sector immobiliari com a conseqüència de la 'bombolla', unes instal · lacions que després seria molt complicat vendre.
Els bancs no volen quedar-se amb les plantes, encara que confirmen que ja hi ha hagut situacions d'impagament tan clamoroses que ha resultat irremeiable el concurs de creditors. Han començat a proveir els riscos.
Aquesta bombolla ve fonamentada per les generoses subvencions del govern de Zapatero que van atreure a les empreses a invertir grans quantitats en aquest negoci que en el moment de la retallada va quedar penjat sense tenir ara possibilitat de recuperar gràcies a la manca de demanda en base a una producció elèctrica que necessita recolzar-se amb altres fonts de producció elèctrica.
D'aquesta bombolla si té Zapatero tota la responsabilitat i que s'estava pretenent amagar mitjançant les successives pujades del preu de l'electricitat que està impossibilitant a la nostra indústria sortir al mercat internacional amb preus competitius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario