Hi havia expectació per la intervenció de José María Aznar al Club Siglo XXI, com passa cada vegada que el president d'honor del Partit Popular opina sobre política nacional, especialment després de la plantada de la cúpula popular després de l'entrevista que fa dues setmanes va concedir a Antena 3, en què va desgranar un seguit de retrets molt seriosos a l'acció de Govern de Rajoy.
De la seva intervenció s'intueix un pacte tàcit en el sentit que Aznar té raó però no desitja prendre cap altra alternativa, davant qui mana és Rajoy i el discurs d'ahir va ser l'ocasió per sistematitzar un ampli programa polític del qual el PP hauria de prendre molt bona nota, encara que em temo quedarà sol per als titulars dels diaris i arribar a les vacances amb certa tranquil · litat.
El discurs d'Aznar va partir d'una anàlisi precís dels grans problemes que ens afligeixen com a Nació, a partir del qual va detallar un precís catàleg de reformes imprescindibles per superar la crisi actual, que, en contra del que afirmen el Govern i el PP, no és només econòmica.
La primera referència important de la dissertació d'Aznar va tenir com a objecte la defensa de la divisió de poders, aspecte essencial de tot Estat de Dret.
Els glopeigs de Govern i oposició per manejar els ressorts del poder judicial no poden ser assumits com un tret inevitable de la nostra democràcia sinó que, com va sostenir Aznar, són el principal motiu per a una reforma en profunditat de la Justícia que garanteixi la seva independència.
També el sistema educatiu, objecte actualment d'una reforma de caràcter principalment tècnic, va estar present en la conferència de l'expresident, que va insistir en la necessitat de "arraconar prejudicis" i evitar "la pervivència de paradigmes fracassats".
Aznar ha asseverat que "cal renovar el nostre pacte social per adaptar-lo a 3 circumstàncies que són realitat ho vulguem o no: la realitat d'una unió monetària de la que necessitem seguir formant part, la d'una economia global en què Espanya i Europa tenen de competir amb èxit, i la d'una demografia i una esperança de vida que obliguen a canviar polítiques i models per fer sostenible l'Estat de benestar i garantir la cohesió social ". "Per tot això necessitem un reformisme d'alta intensitat".
Però potser la crítica més en saó de tot el discurs d'Aznar va ser la que va dedicar a les amenaces a la sobirania de la Nació i la necessària reforma del model territorial, clarament esbojarrat, sense que les institucions nacionals siguin capaços de tornar a les autonomies nacionalistes a l'ordre constitucional.
Aquí va faltar una al · lusió clara a la deriva actual de Catalunya, potser per no haver de justificar la seva responsabilitat en la seva etapa de govern.
El president d'honor del PP ha destacat dues qüestions bàsiques que el Govern hauria de tenir clares. En primer lloc, que la Nació espanyola i la seva sobirania no poden ser objecte de discussió, en contra del que estem veient des que la Generalitat de Catalunya va iniciar el seu procés secessionista. En segon terme, la necessitat imperiosa d '"incrementar la racionalitat organitzativa i econòmica del model territorial, tant pel que fa a l'Estat autonòmic com als ens locals", ja que les ineficiències i duplicitats estan suposant un llast massa costós com perquè puguem iniciar el camí de la recuperació económica.
En contra del que suggereixen amb insistència les intervencions del Montoro, "no podem resignar-nos a ser la societat que les nostres administracions ens imposen", sinó que aquestes "han de servir a la societat que volem".
El conjunt de les mesures defensades per José María Aznar constitueixen un pla de reforma constitucional, per bé que l'expresident del Govern decidís no fer menció expressa a una modificació de la Carta Magna. Tanmateix, el profund calat de les reformes que el país necessita exigeix que siguin portades a efecte, bé a través d'una modificació de la Constitució, bé explotant a fons els mecanismes previstos en ella per revertir els greus excessos que la classe política ha protagonitzat en les últimes dècades.
Davant la resignació d'un president del Govern partidari de la inacció davant els greus problemes d'ordre polític, José María Aznar va fer ahir una crida al coratge veritablement reformista, posant l'accent en les qüestions més substancials, per polèmiques que puguin resultar. És la diferència entre assumir el lideratge polític sense tenir la responsabilitat o haver de governar i defugir sistemàticament la realitat per evitar la confrontació.
De la seva intervenció s'intueix un pacte tàcit en el sentit que Aznar té raó però no desitja prendre cap altra alternativa, davant qui mana és Rajoy i el discurs d'ahir va ser l'ocasió per sistematitzar un ampli programa polític del qual el PP hauria de prendre molt bona nota, encara que em temo quedarà sol per als titulars dels diaris i arribar a les vacances amb certa tranquil · litat.
El discurs d'Aznar va partir d'una anàlisi precís dels grans problemes que ens afligeixen com a Nació, a partir del qual va detallar un precís catàleg de reformes imprescindibles per superar la crisi actual, que, en contra del que afirmen el Govern i el PP, no és només econòmica.
La primera referència important de la dissertació d'Aznar va tenir com a objecte la defensa de la divisió de poders, aspecte essencial de tot Estat de Dret.
Els glopeigs de Govern i oposició per manejar els ressorts del poder judicial no poden ser assumits com un tret inevitable de la nostra democràcia sinó que, com va sostenir Aznar, són el principal motiu per a una reforma en profunditat de la Justícia que garanteixi la seva independència.
També el sistema educatiu, objecte actualment d'una reforma de caràcter principalment tècnic, va estar present en la conferència de l'expresident, que va insistir en la necessitat de "arraconar prejudicis" i evitar "la pervivència de paradigmes fracassats".
Aznar ha asseverat que "cal renovar el nostre pacte social per adaptar-lo a 3 circumstàncies que són realitat ho vulguem o no: la realitat d'una unió monetària de la que necessitem seguir formant part, la d'una economia global en què Espanya i Europa tenen de competir amb èxit, i la d'una demografia i una esperança de vida que obliguen a canviar polítiques i models per fer sostenible l'Estat de benestar i garantir la cohesió social ". "Per tot això necessitem un reformisme d'alta intensitat".
Però potser la crítica més en saó de tot el discurs d'Aznar va ser la que va dedicar a les amenaces a la sobirania de la Nació i la necessària reforma del model territorial, clarament esbojarrat, sense que les institucions nacionals siguin capaços de tornar a les autonomies nacionalistes a l'ordre constitucional.
Aquí va faltar una al · lusió clara a la deriva actual de Catalunya, potser per no haver de justificar la seva responsabilitat en la seva etapa de govern.
El president d'honor del PP ha destacat dues qüestions bàsiques que el Govern hauria de tenir clares. En primer lloc, que la Nació espanyola i la seva sobirania no poden ser objecte de discussió, en contra del que estem veient des que la Generalitat de Catalunya va iniciar el seu procés secessionista. En segon terme, la necessitat imperiosa d '"incrementar la racionalitat organitzativa i econòmica del model territorial, tant pel que fa a l'Estat autonòmic com als ens locals", ja que les ineficiències i duplicitats estan suposant un llast massa costós com perquè puguem iniciar el camí de la recuperació económica.
En contra del que suggereixen amb insistència les intervencions del Montoro, "no podem resignar-nos a ser la societat que les nostres administracions ens imposen", sinó que aquestes "han de servir a la societat que volem".
El conjunt de les mesures defensades per José María Aznar constitueixen un pla de reforma constitucional, per bé que l'expresident del Govern decidís no fer menció expressa a una modificació de la Carta Magna. Tanmateix, el profund calat de les reformes que el país necessita exigeix que siguin portades a efecte, bé a través d'una modificació de la Constitució, bé explotant a fons els mecanismes previstos en ella per revertir els greus excessos que la classe política ha protagonitzat en les últimes dècades.
Davant la resignació d'un president del Govern partidari de la inacció davant els greus problemes d'ordre polític, José María Aznar va fer ahir una crida al coratge veritablement reformista, posant l'accent en les qüestions més substancials, per polèmiques que puguin resultar. És la diferència entre assumir el lideratge polític sense tenir la responsabilitat o haver de governar i defugir sistemàticament la realitat per evitar la confrontació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario