lunes, 11 de agosto de 2014

El Centre d'estudis Jordi Pujol





El Centre d'estudis Jordi Pujol és una fundació privada sense ànim de lucre constituïda l'any 2005, ideològicament independent i f inanciada a partir de les aportacions individuals o d'empreses o institucions. S'anuncia a pàgina web com la seva missió és impulsar un pensament polític contemporani que actualitzi i reforci els principis bàsics que han marcat la trajectòria personal del president Jordi Pujol, des de la seva etapa com a activista antifranquista fins a l'època en que va encapçalar el govern de la Generalitat. És d'on han sortit totes les directrius cap al conglomerat d'organitzacions independentistes per el camí cap a la independència. La seva guia espiritual com no podia ser menys: Jordi Pujol Soley.

La teoria a CiU i ERC és que el procés separatista és un moviment popular, de naturalesa espontània, basat en el micromecenatge i amb una potència tal com per mobilitzar, segons les seves pròpies xifres, milió i mig de persones el passat 11 de setembre. Segons no es cansen de repetir Mas, Homs i Junqueras, s'equivoquen els qui creuen els polítics poden frenar, modificar, entorpir o canalitzar a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Aquest esbós de situació contrasta, però, amb les facilitats administratives i les subvencions encobertes que reben les agrupacions que conformen l'ANC, on està representat tot l'ampli moviment social generat en les més de dues dècades de govern de Jordi Pujol. Durant aquells anys es van establir els fonaments d'una extensa xarxa clientelar que ha cristal · litzat en tota classe d'associacions veïnals, culturals, tradicionalistes i esportives que mostren sense embuts el seu caràcter polític al servei de CiU, ERC, Òmnium Cultural i l'Assemblea liderada per Carme Forcadell , al seu torn funcionària lingüística de la Generalitat i líder local d'ERC a Sabadell.

Aquest conglomerat és l'encarregat de planificar els "escenaris" previs a la consulta del 9-N i el dia després de la independència, la proclamació preveu per el 23 d'abril de 2015, després d'una negociació amb l'Estat sobre la titularitat dels edificis públics i béns de l'administració central a Catalunya. Per molt delirant que sembli, l'ANC és una plataforma que gaudeix del respecte i estima, en públic, dels dirigents polítics del procés separatista, ja que és l'ariet de les "idees" de think-tanks com l'anomenat Centre d'Estudis Jordi Pujol, en el qual figuren prestigiosos ideòlegs del pujolisme com Salvador Cardús, Joan B. Culla, Xavier Antich o Vicenç Villatoro.

A ells ia alguns altres intel · lectuals orgànics es deu la revista del Centre d'Estudis, anomenada VIA, per Valors, Idees i Actituds. La Bíblia del pujolisme té versió paper i versió electrònica, així com un caràcter irregular: el penúltim nombre és de l'abril del 13 i l'últim, del maig passat. Una de les seves col · laboracions més destacades és del "Catedràtic de Seguretat Informàtica" de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) Josep Domingo, que al número primaveral teoritza sobre la necessitat de disposar d'uns mitjans de defensa i seguretat i uns serveis secrets propis perquè Catalunya pugui esdevenir un estat sobirà. Diumenge sosté, per exemple, que "sense capacitats significatives en aquests àmbits (al · ludeix a la" intel · ligència "i el" ciberespai ") no només costa sobreviure com a estat sinó que costa molt més convertir-se en un. La transició nacional requereix el control de la informació i de les infraestructures crítiques. nostra inferioritat en matèria de serveis d'informació s'ha fet palesa en els últims temps arran d'escàndols d'escoltes i de guerra bruta ".

El text està a disposició de tots a Internet. Es troba allotjat a la pàgina digital del Centre d'Estudis, que malgrat la confessió de frau continuat es manté oberta i en perfecte estat de funcionament. Consta en la pròpia pàgina que disposa del patrocini de la Generalitat de Catalunya.

Retirada dels patrocinadors

El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha vist com els seus principals padrins financers es retiraven feia mesos. Grups com la farmacèutica Uriach havien deixat de fer les seves aportacions i la fundació de l'expresident ja havia iniciat sense èxit una ronda per les empreses de l'Ibex per captar nous fons, segons expliquen fonts properes a aquesta entitat sense afany de lucre.

La retirada de les donacions es va produir abans de l'escàndol provocat per la confessió de Jordi Pujol pare. Dels finançadors recurrents, només queda Carlos Colomer. Colomer i la seva família van obtenir 98 milions per la venda del grup de cosmètica capil · lar The Colomer Group a Revlon fa just un any. Però la seva esplaiada situació és una excepció, molt lluny de les dificultats que passen constructores i farmacèutiques catalanes, que eren els principals suports del projecte.

Ja abans de l'escàndol la fundació, centrada en qüestions d'ètica i política-el que no deixa de ser irònic- havia reduït el seu personal al mínim. La retirada dels patrocinadors apunta que alguna cosa es maliciaban. Després de l'escàndol, el Centre d'Estudis Jordi Pujol no ha donat senyals de vida, ha deixat de programar actes a partir del 17 de juliol i el seu compte de Twitter es troba inactiva, a part que en els últims dies ha deixat de ser oberta i ara ha protegit els seus tweets; i la institució ha evitat pronunciar-se sobre les penes legals i fiscals de Jordi Pujol i bona part dels seus fills.

Malgrat que ni pot seguir amb la seva activitat fins i tot donava una beca a estudiosos de la figura de Jordi Pujol- ni seguir operant amb el seu actual nom, en el seu organigrama encara figura la flor i nata de la societat catalana. Entre els patrons estan, a més del ja comentat Carles Colomer, Joan Uriach (Laboratoris Uriach), l'exdirector de l'Avui, Vicenç Villatoro; o l'antic rector de la UPC, Jaume Pagès.

En la mateixa situació incòmoda es troben els membres del consell assessor del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Entre ells destaquen el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell; el conseller de la Presidència, Francesc Homs, qui en públic ja ha deixat anar llast de l'herència política que suposa Pujol; dos parents del mateix expresident, com el seu fill, Oriol Pujol, que va deixar la secretaria general de CDC per l'escàndol de les ITV; i, l'exconseller d'Indústria, Antoni Subirà, membre de l'equip fundador de CDC i casat amb una cosina de Pujol. De guinda, també pertany a aquest òrgan la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.

Però si les connivències polítiques són grans, les socials no es queden enrere. També és membre del consell assessor el professor de l'escola de negocis Esade i especialista en ètica empresarial, Ángel Castiñeira, que al seu torn pertany al Consell de Transició Nacional, que està desenvolupant les grans línies del que ha de ser la Catalunya independent. Des de la seva creació el 2005, Esade ha estat un estret col · laborador del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Encara avui té un banner a la seva web com a entitat col · laboradora.

Altres personalitats socials rellevants en el consell assessor són l'historiador Joan B. Culla; l'expresident d'Òmnium Cultural, Jordi Porta; l'exdirector del FC Barcelona, Joan Oliver; i l'economista Xavier Sala i Martin, entre d'altres.

Luxosa seu

La seu de la fundació es troba en un luxós despatx de Passeig de Gràcia, 39, el mateix que mantenia la Generalitat per a Jordi Pujol, com a part de les seves atribucions com a expresident, que ara li han estat retirades. De fet, el mateix Pujol, contribuïa al sosteniment de la seva Centre d'Estudis, cosa que ara no podrà fer sense la seva paga.

També es descarta, segons han assegurat fonts polítiques, que el Centre d'Estudis pugui seguir rebent diners públics de la Generalitat. La fundació va percebre 150.000 euros de l'administració catalana entre 2011 i 2013, segons consta al DOGC. Però sense aquestes partides el futur de l'entitat, retirat també el suport privat, és molt dubtós.

Porta giratòria

A la pràctica el Centre d'Estudis Jordi Pujol tenia una porta giratòria entre l'entitat i l'administració catalana. El cas més emblemàtic és el de Manel Prat, que el 2011 va deixar de ser el gerent de la fundació per passar a dirigir els Mossos d'Esquadra, càrrec que va deixar aquest any després de l'escàndol de les pilotes de goma. La voluntat de Pujol i el seu entorn en 2005 quan la van crear era convertir aquesta fundació a la FAES catalana.

Després de l'escàndol del Palau de la Música. la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, va optar per canviar de nom, ara s'anomena CatDem. La possible sortida pel Centre d'Estudis Jordi Pujol sembla molt més complicada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario