martes, 5 de agosto de 2014

Matar el pare per salvar l'herència (2)


L'independentisme català necessita amb urgència un líder que a partir d'ara els porti cap a la terra promesa que no sigui Artur Mas.

Jordi Pujol ara un subjecte menyspreable que s'amaga com una rata pels casalots familiars del Pirineu qui realment ha estat marcant el camí a la somiada independència. Ara una vegada llevada la bena dels ulls independentistes i oberta la veda a la premsa catalana fins ara guardiana dels seus secrets espera que un nou líder faci al miracle de reprendre el camí que va iniciar el.

Tota pàtria necessita un heroi en què reconèixer les virtuts pàtries, Si Mas s'obstina, hi haurà pàtria, però ell no serà el seu heroi. Perquè ha de tenir un exemple a seguir, una estàtua que erigir i l'estàtua de Jordi Pujol encara segueixi en peu encara a Premià, està ja més decapitada que la de Saddam Hussein. Però Artur Mas no pot ser qui lideri a partir d'ara aquest moviment ja que cadascuna de les seves paraules serà passada pel filtre de la incredulitat i la sospita. Ara ve a dir que de la conducta del seu mentor només el és el responsable i que a la resta d'Espanya també es roba ..

Anem a veure ... que estava fent Artur Mas durant els anys que estava de conseller d'Obres Públiques i després d'Hisenda mentre les empreses constructores acudien al Palau de la Generalitat amb saques de bitllets per pagar la suborn?. Ara ens vol convèncer que van anar a parar només a Pujol i família. Un assumpte de família, diu ara. Perquè això pogués produir feien falta molts còmplices en el seu partit a les Generalitat i amb molts silencis molt ben retribuïts a TV3 i tota la premsa catalana. Per a un tema tan gros com aquest, Pujol ha tingut molts companys de viatge que ara ho repudien.

Artur Mas ha estat simplement el guardià d'una transició cap al fallit projecte de república hereditària de la dinastia dels Pujol predestinada a caigut Oriol, ha estat el còmplice necessari al costat de tot el CiU durant anys del projecte d'enriquiment de Don Jordi pel que ni Mas ni ningú que hagi estat al costat del lladre contemplant com estava robant a mans plena als que deia salvar, podrà arribar ser l'hereu, per molt que ara es facin els sorpresos i vulguin negar l'evident. i això es fa extensiu a tots els partits catalans que durant llargs anys han estat mirant cap a un altre costat, quan no beneficiant-se del sistema corrupte muntat pel padrí Pujol.

Ahir en un intent minimitzar la catàstrofe, va dir que a la resta d'Espanya també han ocorregut casos semblants i això és cert però cap dels lladres ha tingut l'ocurrència de canviar de propietari de la casa que pretén seguir robant només perquè la justícia no els persegueixi, perquè a això ha quedat reduït el proyecto.Solo imagineu una Catalunya amb la Justícia i la Hisenda totalment transferida, llavors ja podrien saquejar a plaer.

Potser els independentistes catalans hagin comès un terrible error, el de tirar-se a la piscina de la independència sense haver-se assegurat abans que una agència tributària pròpia l'hagués omplert abans. S'haurien d'haver fixat en el que passa al País Basc. Allà ningú roba, ningú es corromp. Allò sí que és un oasi, un oasi fiscal. Mai ningú defrauda les diputacions forals. La inspecció mai revela cap irregularitat greu. Deu ser que hi tots paguen molt a gust perquè saben que Espanya no veu un euro d'aquests diners. És clar que el problema ve després, quan s'adonen que, amb un concert econòmic que els permet viure com a reis a costa d'Espanya, per a què ser independents?

Mai és tard per als catalans que vulguin deixar de ser espanyols vegin d'una vegada el veritable rostre del nacionalisme que els condueix a l'abisme. I no sobra si serveix perquè s'adonin que una Catalunya independent dirigida per gent d'aquesta mena s'assemblarà més a Kosovo que a Suècia. Però, com no hi ha pitjor cec que el que no vol veure, és possible que les últimes revelacions no siguin suficients perquè se'ls caigui la bena dels ulls. És el seu problema. Ara, el indignant que això surti ara no és que surti ara, és que no hagi sortit abans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario