L'ésser humà és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. En realitat, les ensopegades són constants, encara que bé és cert que hi ha exemples difícils d'emular una vegada vistes les conseqüències. L'ésser humà és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. En realitat, les ensopegades són constants, encara que bé és cert que hi ha exemples difícils d'emular una vegada vistes les conseqüències.
Un cas d'estudi seria l'actual projecte de modificació de la Llei de Proveïment, impulsat pel Govern de Cristina Fernández de Kishner de l'economia argentina ja està de per si fortament intervinguda, amb el cep canviari, la imposició de preus màxims o Preus Cures o la devaluació del pes, entre moltes restriccions, Kirchner dóna un pas més a la inestable situació econòmica del país austral.
El pla estratègic presentat pel secretari de Comerç, August Costa, al voltant de les Lleis de Defensa del Consumidor, Lleialtat Comercial, defensa de la competència i Proveïment, ha aixecat una onada de crítiques generalitzades en mitjans de comunicació i oposició, davant l'increment exacerbat de la intervenció estatal.
De les normes a modificar, cal ressaltar la presentada al Congrés per la legislació sobre proveïment. I és que, la proposta, lluny de progressar i innovar, es retrotreu al passat. En concret, a 1974, en plena Guerra Freda, poc abans de la mort del General Juan Domingo Perón.
El projecte, rebatejat ara com Relacions de Producció i Consum, contempla mecanismes governamentals com ara confiscar, consignar i vendre béns i serveis sense judici d'expropiació; atorga més atribucions per controlar els preus; disposa sancions per acaparament de matèries primeres, per falta de continuïtat en l'abastament o per no produir béns dins dels marges establerts pel Govern.
Així mateix, permetria a l'Estat intervenir en els processos econòmics de les empreses, fixant marges d'utilitat i volums de producció. Sota la modificació d'aquesta llei també faculta el Poder Executiu per confiscar tota la documentació comercial que consideri pertinent, així com la clausura preventiva dels comerços, sense necessitat d'intervenció judicial.
És il · lògic pensar que l'empresari produirà a pèrdues
Com a guinda de pastís, totes les sancions imposades per incompliment de la norma es pagaran primer i es reclamaran després. "Aquesta norma, com tot el que fa el Govern, és extemporani. Rememoren polítiques que han fracassat en el passat i que segueixen fent a països del món fracassar", declara Lliure Mercat Luis Miguel Etchevehere, president de la Societat Rural Argentina (SRA ).
La norma no té cabuda en l'economia moderna. Prova d'això és "la contradicció de pensar que un empresari hagi de produir a pèrdues per complir les obligacions de producció, és absolutament desgavellat", ressalta.
I la propietat privada?
El G-6 argentí, format pels presidents de les grans associacions d'Indústria, Construcció, Comerç, Borsa, Bancs i el món rural a la qual representa Etchevehere, van mantenir aquest dimarts per recordar una posició comuna davant el projecte kirchnerista.
"És una norma totalment anticonstitucional. El control de preus que ja exerceix Kirchner ha causat efectes molt negatius". L'entrevistat es basa en exemples com el del sector carni, on, a causa de la intervenció, més de 8.000 frigorífics han fet fallida i el negoci de 16.000 productors i 17.000 ramaders ha tingut el mateix destí.
Potestat per dirimir 'guanys excessius' o 'maniobres especulatives'
Les modificacions presentades "atorguen facultats judicials al secretari de Comerç, que és l'encarregat d'escollir amb discrecionalitat conceptes tan ambigus com excessives guanys o maniobres especulatives". En definitiva, la reforma trenca amb el respecte a la propietat privada. "La teva empresa, ja no és teva, treballes per a l'Estat", ressalta amb indignació el líder de Societat Rural.
No pocs economistes i analistes crítics han alertat sobre com el Govern torna a atacar els efectes en lloc de resoldre les causes dels greus problemes que afligeixen a l'economia argentina. La imposició de preus màxims en alguns productes, com és la política de preus Cures, o el mateix cep canviari instaurat el 2011 per evitar la sortida de divises del país, no només han fracassat de manera estrepitosa, sinó que han causat nous estralls.
Molts dels articles estan copiats de Chávez
L'ala més estatista del kirchnerisme està imposant-se en el Govern i no són pocs els mitjans de comunicació que alerten sobre les similituds entre les polítiques d'Argentina i Veneçuela. La Planificació Econòmica instaurada pel mort Hugo Chávez ha empobrit enormement a Veneçuela, que, tot i comptar amb una de les majors reserves petrolíferes del món, pateix fins i tot problemes d'escassetat de gasolina.
"En la llei de proveïment molts dels articles estan directament copiats de Chávez. Si Veneçuela és un exemple a seguir, estem en un viatge rumb al fracàs, tant econòmic com polític", sentencia Etchevehere.
El "Socialisme del segle XXI", que no deixa de ser el comunisme de tota la vida sol que disfressat amb maniqueus vestidures democràtics, demostra, dia a dia, la seva immensa capacitat per generar grans dosis de misèria, decadència i repressió al seu pas. Prova d'això és el caos econòmic i social que existeix a Veneçuela, després de l'ascens al poder d'Hugo Chávez, ia l'Argentina, sota el renovat peronisme dels Kirchner. Els dos països, en altre temps rics i pròspers, són avui simples esbossos irreconeixibles d'un passat molt millor i, malgrat tot, mantenen ferm el seu rumb cap al suïcidi nacional enlluernats pels cants de sirena dels seus líders populistes.
Argentina acaba de suspendre pagaments per segona vegada en menys d'una dècada i insisteix a incomplir els seus compromisos legals i financers, ignorant fins i tot les resolucions de la Justícia, malgrat que la fallida sobirana perjudicarà de forma molt greu a la majoria de la seva població. De fet, el Govern de Cristina Fernández de Kirchner, lluny de corregir aquesta irracional deriva, prepara un nou projecte per emmordassar, encara més, al paupèrrim i molt debilitat sector privat que, amb prou feines, sobreviu al país austral. Amb l'excusa de combatre l'escassetat i inflació que ella mateixa ha creat amb el seu nefast intervencionisme econòmic, Kirchner pretén ara que l'Estat fixi de manera arbitrària dels preus de la majoria de béns i serveis, així com les condicions i volums de la producció o els beneficis de les empreses, sota amenaça de fortes sancions i, en última instància, l'expropiació indiscriminada.
Aquesta norma és molt similar a les restriccions que va aplicar Chávez en els seus últims anys de vida ia les mesures que, recentment, ha posat en marxa el seu successor, Nicolás Maduro, amb la vana intenció de frenar la perillosa escalada hiperinflacionista que està arruïnant Veneçuela. El Govern bolivarià culpa als "especuladors", a la "burgesia" i al "imperialisme" de tots els mals que afligeixen al seu país, sense voler-o poder- adonar que l'arrel del problema rau en el exacerbat estatisme que imposen els seus règims, ofegant amb això el mínim indici de llibertat econòmica i activitat empresarial. El control de preus, la manipulació dels tipus de canvi, la restricció a la lliure circulació de divises, la nacionalització de les grans indústries, l'absència total de seguretat jurídica, el dèficit públic i l'esbojarrada política monetària que, de forma més o menys similar, existeixen a l'Argentina i Veneçuela condueixen de manera irrevocable a la hiperinflació, a l'escassetat i l'empobriment generalitzat de la població, tal com s'ha encarregat de demostrar la història en totes i cadascuna de les experiències comunistes i / o hiperestatistas .
D'aquí, precisament, que Veneçuela, més enllà de la manca d'aliments bàsics o de paper higiènic, pateixi fins i tot desproveïment de gasolina, fins al punt d'haver d'importar combustible, o que la seva producció petrolífera s'hagi desplomat després de la nacionalització del sector energètic , tot i que el país flota, literalment, en un oceà de cru. O que l'Argentina, sent un dels països més rics del món a principis del segle XX, sigui avui un país gairebé en vies de desenvolupament ... I baixant.
El tràgic és que a Espanya hi hagi encès també la metxa del populisme, sota el partit Podem, els líders prenen com a referència ideològica a Chávez i Kirchner, i el projecte no és més que la versió espanyola del nou socialisme bolivarià. La proposta política de Podem es resumeix en molt més Estat-més impostos, més despesa, més empreses públiques, més restriccions, més burocràcia, més dèficit, més deute, més inflació, més corrupció ...- i en molt menys mercat -menys llibertat econòmica i individual, menys seguretat jurídica, menys empreses, menys beneficis, menys rendes, menys treball, menys riquesa, menys llibertat d'expressió, menys llibertat de premsa ...-. Només cal mirar mínimament a Veneçuela i Argentina per comprovar el paradís socialista que pretén implantar Podem a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario