Jordi Pujol, Un pare distret?

El periodista Manuel Cuyàs en un article publicat aquest divendres a El Punt Avui, l'exdirector adjunt d'El Punt i autor de les memòries Jordi Pujol, el periodista Manuel Cuyàs, insisteix en justificar l'actitud delictiva de Pujol:

Segons Cuyás, l'evasió fiscal de Pujol és perquè "ha patit una distracció". "Li han anat passant coses i ho ha anat deixant passar, crec que distret, perquè ell és una persona dispersa i s'ha dedicat molt a governar i poc a la famlia", ha assegurat en una entrevista a RAC1. Cuyás no ha dubtat a sortir aquest divendres en defensa de l'expresident de la Generalitat, dues setmanes després de la seva confessió d'haver incorregut en un frau fiscal continuat durant més de tres dècades ocultant una fortuna a Hisenda a l'estranger.

En un article publicat aquest divendres a El Punt Avui, Cuyàs insisteix en justificar l'actitud delictiva de Pujol: "ha delegat en la família unes coses que ell, discret en l'obra de govern, al final li han acabat explotant a les mans", ha insistit "Posaria la mà al foc que ell [Pujol] no sabia res [dels diners amagat en un paradís fiscal] o el saber molt més tard i quan va considerar que havia poc a fer. Em poden acusar d'ingenu o de voler justificar a la persona que em va confiar el contingut d'uns papers autobiogràfics fonamentals, però insisteixo: s'ha de conèixer a Jordi Pujol i la seva inèpcia per a qualsevol gestió domèstica, inclosa la fiduciària ".

 

Cuyàs, conegut activista independentista, apel l'intent de cop d'Estat de 1981 per a disculpar que l'expresident autonòmic s'amagués diners a l'estranger: "Diria també, però això ja entra en els supòsits, que l'endemà del cop d'Estat de 1981 , quan ell més obstinat estava pel que havia passat i per les conseqüències que podia tenir per a Catalunya, la 'persona de confiança' va veure confirmats els seus temors i en conseqüència el compte transfronterera es va enriquir ". Cuyàs continua: "Després, l'acumulació, a càrrec de la 'persona de confiança' del seu fill major d'edat, seguiria sense que ell sabés" ni el més mínim detall '. I si va saber algun, perquè el tren de vida d'alguns dels seus fills no anunciava res de bo, va fer de pare distret ".

 

I recull una frase que l'ex dirigent nacionalista va dir al periodista dos dies després de fer-se pública la confessió de frau fiscal: "Això em passa perquè sóc més ruc del que tothom creu". "Opta per sacrificar el veredicte de la història a la família "

 

Cuyàs insisteix que la confessió de Pujol significa que "opta per sacrificar el veredicte de la història a la família", i destaca "el dolor" que ha de sentir el president de la Generalitat, del qual valora la "expiació" que suposa la seva confessió pública, ja que "carrega la creu famliar i la seva pròpia i es presenta com redemptor". També diu entendre que en cap moment dels sis anys que va compartir amb Pujol per redactar les seves memòries sorgís la qüestió de la fortuna que ocultava a l'estranger. "És un home dispers i sempre ocupat", explica per justificar la seva oblit.

 

I considera que "la tragèdia" que representa la seva confessió "és més noble" que si la seva família sortís "a defensar ia reconèixer la seva part de culpa" .Critica als seus enemics perquè ara tractin de "venjar-se en fred" Cuyàs no té ni un sol retret per Pujol. Més aviat al contrari, lamenta que la confessió s'hagi produït "en el pitjor moment possible, ja que el grau d'irritabilitat per la corrupció entre la gent que paga impostos i ho passa malament és molt alt".

 

I critica que "algunes de les seves víctimes" polítiques hagin "corregut ara a venjar-se en fred", i que molts d'ells se li hagin "tirat a sobre amb forquilla i ganivet". "Els amics de vegades fallen però els enemics són d'una gran i perenne fidelitat", afegeix.

 

També carrega contra "molts dirigents de CiU i ERC per haver estat molt diligents en degradarle", malgrat que "l'objectiu sobiranista que tenen entre mans no existiria si Pujol no els hagués aplanat el camí". Finalment, Cuyàs destaca la "gran obra constructiva" de Pujol, a qui atribueix haver estat "una peça clau perquè el cop d'Estat de 1981 fracassés"; haver estat "un dels factors de la integració espanyola a Europa" i, fins i tot, haver portat "el nom de Catalunya arreu del món", inclosa "la Presidència dels EUA".

 

"Un bel morir Totta la vita onora", se sol dir parlant de Lluís Companys, antecessor de Jordi Pujol en el càrrec de president de la Generalitat. Però, ¿'un mal morir' tota una vida deshonra? ", Es pregunta a manera de conclusió.

 

Amén