Ahir, Jordi Pujol va donar la cara, va trencar el seu silenci, va sortir de Can Ferrusola junta a la Marta per dir que no té res a dir i es Solazo amb la presència d'una nova generació de periodistes, algunes d'elles vingudes fins i tot de Madrid. Què sabran elles -devia pensar- de paradisos fiscals, de Banca Catalana i del passat quan estan a la flor de la vida.
I va tornar el Pujol de sempre, aquest súper "transformer" que el mateix et parla de la funció de la tenora en la sardana que de la situació a l'est d'Ucraïna, el del "avui no toca", però sense els tics, sense els carraspeos gorgojeantes i amb punt menys d'arrogància. Tot això ha estat difós per les televisions àvides de notícies, inclosa TV3, que en el seu noticiari ha intentat aixecar l'ànim dels sobiranistes davant aquest exercici de valor del líder.
Pel poble de Queralbs tot són adhesions i comprensió cap al seu veí quan surt a passejar pels seus carrers per demostrar-li al món mundial que ja no s'amaga un poble sorprès davant aquesta allau de càmeres i secretàries judicials vingudes expressament per citar perquè expliqui el de l'herència a un lloc tan remot on el líder espiritual de Catalunya està descansant.
El seu publicista ha de ser un geni. Ha ressuscitat algú que ja pensàvem ja havia desaparegut de les nostres vides i ha aparegut en un cop de sorpresa per a intentar desviar l'atenció de la seva enorme patrimoni acumulat desviat per la plèiade dels seus descendents cap a paradisos fiscals de tot aquest món mundial.
L'important, ara, és determinar d'una vegada per totes si l'entorn polític de Pujol, amb Artur Mas al capdavant i Oriol Junqueras a la rereguarda, coneixia els seus tripijocs. Si els coneixia i callava, haurà de carregar amb la responsabilitat que cap als còmplices. Si no s'assabentava del que tenien davant dels nassos, hauran de pagar el preu del seu estolidez retirant-se a casernes d'hivern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario