El PP davant la seva disjuntiva

Es pot dir que cada un dels dies d'aquesta setmana a la premsa han saltat titulars sobre el PP i tots ells relacionats amb la corrupció, són massa coses alhora i totes negatives, l'última l'anunci de la dimissió d'Esperanza Aguirre d'aquest migdia, una cosa que es veia a l'horitzó, ja que és públic que Ignacio González, el seu segon a la Comunitat de Madrid, fa un mes ja havia decidit dimitir, cosa que fins avui no s'ha fet públic. La dimissió d'Aguirre ha posat a Mariano Rajoy davant el seu propi mirall que després d'això no tindrà més remei que moure peça.

Mariano Rajoy s'enfronta, només, a la qual pot ser la seva última batalla. En l'ametlla central de Madrid, aquest territori dins de la M-30 on les més altes instàncies del país conviuen amb periodistes, polítics, empresaris i diplomàtics, ha crescut exponencialment aquesta setmana el convenciment que el president del Govern es queda sense oxigen. El desànim de tots els seus militants que es pot observar en el llenguatge gestual de diversos dels seus nous dirigents quan van a les cadenes de ràdio i televisió a defensar l'indefensable que davant la possibilitat de repetir les eleccions ja diuen entre línies que Rajoy no hauria de ser el cap de la llista.

Segons l'enquesta de Metroscopia publicada pel diari El País, el 62% creu que les negociacions polítiques per formar Govern serien més fàcils sense Rajoy. "Havia d'haver aprofitat aquest moment per passar el testimoni", "Rendició, mai!", És el mantra que manté el seu cercle més proper. "El del seu final no té sentit cap. Hi ha gent que confon els seus desitjos amb la realitat ". L'ona expansiva d'aquest convenciment arriba als menys propers en forma, gairebé, de superstició.

¿Desitjo, il·lusió, certesa o intuïció? "És una cosa que se sent diàriament en els cercles més alts", expliquen fonts solvents. "No hi ha un moviment organitzat per preparar la sortida de Rajoy, ni encapçalat per ell ni per una altra persona, però sí ha el convenciment que prestaria un enorme servei a l'Estat si donés el pas". Entre les veus que demanen a Rajoy que s'aparti ja hi ha cada vegada més votants del seu partit així com antics alts càrrecs del PP: "Permetre al PSOE governar amb Ciutadans seria millor per a Espanya insistir en governar ell perquè ha tret el major nombre de vots en les eleccions ".

Ara mateix no hi ha recanvi per a Rajoy i trobar-ho d'una manera democràtica pot portar temps, si vol fer-se bé des de baix i sense trampes per poder escometre un sanejament general del partit, però el més urgent en aquest moment és decidir amb valentia l'abstenció a la investidura d'un possible tàndem de Sánchez-Rivera que abordi una veritable reforma d'un sistema i unes institucions que s'estan caient a trossos i abans que l'ambició de Sánchez se li acudeixi tirar-se als braços de l'oncle de la cua i els seus "bolivarians "que estan esperant ansiosos que Sánchez flaquegi, i poder ocupar amb el menor esforç, al costat dels seus núvies, ex, cosins, nebots o col·legues, les cadires que amb tota seguretat van a quedar vacants.