Mal comencem

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, pot ser l'enveja de gran part de caps d'Estat i Govern de tot el món. Carles Puigdemont, cobrarà aquest any un sou de 145.471 euros, un 6'3% més que el seu antecessor, Artur Mas. El nou Govern va aprovar el passat 19 de gener per decret llei les retribucions del personal de l'administració autonòmica catalana, incloses les relatives a les seves alts càrrecs. D'acord al decret llei aprovat per Puigdemont, a nivell general les retribucions dels alts càrrecs de l'administració autonòmica de Catalunya superaran aquest any en tots els graons als seus homòlegs de l'Administració de l'Estat.

El sou d'Puigdemont supera en 66.504 euros, un 84,22% més, al del president del Govern, Mariano Rajoy, que és de gairebé 78.976 euros. També els consellers (109.633 euros), els secretaris generals (84.920 euros) i els directors generals (81.396 euros) de la Generalitat superen el salari anual de l'inquilí de la Moncloa.

En el cas de Puigdemont, cobra més que alguns caps d'Estat i Govern d'importants països. El sou del governant autonòmic supera en 19.784 el del president de la Federació Russa, Vladímir Putin, i en 30.320 euros el del primer ministre italià Mateo Renzi. Aquest últim percep tan sols poc més de 5.500 euros més que un conseller de la Generalitat.

Des del Govern autonòmic s'ha tractat en ocasions de justificar la diferència salarial entre els seus alts càrrecs i els de l'Administració General de l'Estat apel·lant a l'existència d'un major cost de la vida oa un nivell mitjà dels salaris a Catalunya respecte d'Espanya . Davant d'això, els autors de l'informe respon que és cert que el salari mitjà a Catalunya (24.245 euros) és superior a la mitjana del país (22.698 euros), "però en una proporció (6,85%) molt inferior al de la diferència dels sou dels alts càrrecs (un 48%) ".

En aquests llargs anys de crisi han reduït totes aquestes apreciacions, mes quan l'administració catalana deu la la xifra de 64.000 milions d'euros no té altres recursos de finançament que no sigui a través de les contínues injeccions del Govern Central a través del FLA.

Serveis públics essencials com la sanitat, les farmàcies o l'educació es veuen sotmeses des de fa molt temps a retards en les retribucions dels seus funcionaris i empleats i moltes empreses que col·laboren amb la Generalitat estan a punt de tancar per falta de liquiditat per poder funcionar.