La corrupció és del sistema

En aquests últims dies tan transcendentals al Partit Popular se li acumulen les acusacions de corrupció, com els ha estat passant en altres moments a gairebé tots els principals partits del país. El que no se sap i probablement no es va a descobrir, si aquestes "casualitats" provenen de les delacions de persones del mateix partit que estan embolicades en lluites pel poder. Molt més difícil que passi que aquest coneixement provingui del partit contrari, encara que posteriorment dependrà sempre del zel del jutge que porti aquestes investigacions

Un dels "grans èxits" de la Transició va ser reemplaçar el tradicional mètode de corruptela individual per un "modern" sistema de corrupció organitzada ... pels partits. Tal invent consistia bàsicament en separar en l'espai, fins i tot, en el temps, la prevaricació del suborn. La concessió del favor i el cobrament de la corresponent comissió es durien a terme per persones diferents i, a més, en diferit. Els diners fluiria cap als partits a través de enrevessats tortuositats. Així, una espessa xarxa de complexes trames es va propagar al llarg i ample d'Espanya, afectant a totes les institucions, a tots els càrrecs, del Rei al regidor, i del regidor a l'empresari. I durant molt de temps només van sortir a la llum un grapat de casos, sempre de manera fortuïta o a causa d'penes personals.

Els partits sempre prometen en públic que apartaran els corruptes. Però, a causa de la generalitzada complicitat, aquest assumpte no és tan senzill. La decisió acaba sent discrecional, dependrà del resultat de sospesar els costos de l'escàndol amb els beneficis de protegir al corrupte. El partit ha de triar entre treure pit de cara a la galeria o evitar que l'imputat canti La Traviata. Li abandonaran a la seva sort, o no, depenent de les fitxes del joc que hagi acumulat, d'aquestes proves incriminatòries que tots guarden per a utilitzar, arribat el cas, com assegurança de vida. Aquells que tinguin en el seu arsenal autèntiques bombes de dispersió podran fins i tot lliurar-se de la justícia, en beneficiar d'aquesta influència que el poder polític té sobre fiscalia i judicatura.

Perquè el greu problema que ha fet que la corrupció sigui sistèmica i estratosfèrica a Espanya és el sistema polític que les elits es van donar a si mateixes després de la mort de Franco, convenientment corregits els seus "vicis" democràtics pel felipisme amb la LOPJ de 1985, que va consagrar la dependència absoluta del Poder Judicial dels cacics dels partits, de manera que el sistema garantia la impunitat absoluta dels jerarques polítics i dels seus caps econòmics i institucionals. Aquest és el problema, la impunitat absoluta dels cacics, garantida per l'ordenament legal. En aquestes condicions, la corrupció total era només qüestió de temps, donada la naturalesa humana.

I la corrupció total fa que, al final, tots estiguin enxampats, agafats els uns pels altres, especialment els màxims dirigents. Per això Rajoy no pot deixar caure a Rita ia més, li ha de deixar molt clar que no la deixarà caure perquè, en cas contrari, molt versemblantment Rita se l'emportaria per davant amb ella.

L'única manera de posar límit a la corrupció sistèmica i generalitzada és canviar el sistema, establint un de democràtic en què la depuració dels corruptes sigui automàtica i no depengui de la voluntat d'un o altre cacic.

I com es fa això? Amb la fórmula repetida fins a la sacietat per les persones amb un mínim de racionalitat: separació real de poders, amb eleccions separades a cada un d'ells i sobirania resident a la societat, que manin els electors en els diputats, el que només es pot aconseguir amb circumscripcions unipersonals en les eleccions legislatives, és a dir, un sistema en el qual els electors de cada circumscripció trien a un sol diputat, el qual, inevitablement llavors, està a les seves ordres i no a les de cap dirigent de partit.

Amb aquest sistema, per començar, desapareixerien els aforaments, l'inútil Senat i, encara que no ho fessin, els parlamentaris no permetrien que es protegís a un corrupte perquè els va el posat en això, a més que el mateix corrupte seria obligat a deixar-se anar per seus electors, al que s'uniria que la justícia faria implacablement el seu treball, sense mirar a qui estava empaperant.