Finançar els cursos de desobediència

Carles Puigdemont ha començat a governar i Catalunya ha començat a caminar en les diferents Àrees Mentre ANC pretenen educar els funcionaris en la desobediència a l'Estat i Oriol Junqueras ja li ha demanat diners a Montoro per cobrir la paga extra d'estiu dels funcionaris

Dimarts passat una nodrida representació de la Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, encapçalada per Pere Aragonès, secretari del departament, es va reunir amb alts càrrecs de la secretària d'Estat d'Hisenda. És la primera reunió formal de les dues parts des de l'assumpció del nou Govern de la Generalitat presidit per Carles Puigdemont. Encara no hi ha hagut cap contacte formal entre els titulars de les dues carteres, el ministre d'Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, i el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras.

Aquesta primera reunió va servir per posar sobre la taula les urgències definanciacion de la Generalitat i per establir les línies mestres de les relacions futures entre ambdues administracions. Per fer front a les urgències de la caixa, Aragonès va demanar 700 milions d'euros a compte de la liquidació del sistema de finançament autonòmic de l'any 2014, és a dir, uns diners que en realitat ja és de la Generalitat. Va anticipar que per a març l'administració catalana sol·licitarà i als primers 350. I que, immediatament, presentaran un calendari per als altres 350 abans de finals de juny. Amb aquests diners, el departament de Junqueras espera fer front fonamentalment a la paga extra dels funcionaris de la Generalitat corresponent al mes de juny. Les negociacions sobre aquest punt segueixen obertes, tot i que les dues parts han assegurat que sobre el primer tram de 350 milions ja hi ha acord. Queda analitzar la segona part.

Mentre la la Hisenda Catalana segueix demanant diners a l'Estat per cobrir els seus compromisos l'ANC està prepara els funcionaris per desobeir a l'Estat. Un informe jurídic de l'organització alerta sobre el "obstruccionisme amb el procés" i insta els funcionaris a acatar les ordres del Parlament.

Junqueras demana a Montoro 700 milions per a la paga de juny als funcionaris

Pla per a la desobediència a l'Estat

Els funcionaris afiliats a l'Assemblea Nacional Catalana han elaborat un document al qual ha tingut accés Llibertat Digitaltitulado "Informe jurídic sobre les possibles conseqüències en l'àmbit penal de l'actuació dels funcionaris durant el procés cap a la independència". Es tracta d'un text de 29 folis en el qual la sectorial de "secretaris, interventors i tresorers de l'administració local" de l'organització separatista dóna consells als funcionaris sobre com han de comportar-se durant la "desconnexió".

D'entrada, l'ANC adverteix que "la resolució del Parlament 1 / XI (la proclama d'Junts pel Sí i la CUP que instava a desobeir la justícia i no acatar més ordres que les de la cambra autonòmica) suposa elinicio del procés per a la creació de la República de Catalunya. Aquest és un procés -continua- amb una durada màxima prevista de 18 mesos, però que, vista la reacció de l'Estat espanyol, s'ha de preveure més curt ". L'informe de l'organització separatista està datat al febrer de 2016 i dóna per fet que "fins a la constitució de la República segurament es produiran situacions de xocs de normatives i administracions", així com que la Generalitat accelera la construcció del nou Estat.

També incideix que "el xoc de normatives, de 'legalitats', pot generar inseguretat en els treballadors de l'Administració pública que els predisposin fins i tot a una actuació obstruccionista amb el procés, no per qüestió de convenciment sinó de por i inseguretat. Tot el món preveu una reacció forta de l'Estat espanyol en tots els àmbits ".

Desconnexió accelerada

Donades les circumstàncies descrites i per evitar les desercions entre els funcionaris, els secretaris, tresorers i interventors municipals de l'ANC (els alcaldes i regidors militen en la "Assemblea de Municipis per la Independència") es dediquen a restar importància a les possibles conseqüències de desobeir les normes, lleis i ordres procedents de les institucions de l'Estat: "Cal dir d'entrada que les possibles contradiccions (el xoc de legalitats), cas de produir-se seran per un període breu".

Segons els redactors, "iniciat el procés, aquest haurà de finalitzar de forma ràpida, ja que és insostenible una situació de provisionalitat i / o transitorietat en cas de conflicte d'estats (català i espanyol) que s'allargui molt en el temps". Tot i això, s'admet: "Tot i que (el conflicte) sigui curt, afectarà l'actuació de molts treballadors públics, que tindran un paper important per assegurar l'èxit del procés, encara que no determinant". "La determinació -segueix el paper de la ANC-, si és necessària vindrà del Parlament i de tot el poble català, del seu convenciment i de la seva mobilització".

¿Prevaricació, sedició, rebel·lió?

Amb tan falagueres perspectives, els funcionaris separatistes descarten que se'ls puguin aplicar supòsits com el de prevaricació. Així, escriuen: "Analitzats els elements bàsics del delicte de prevaricació, es fa difícil pensar que cap actuació d'un treballador o treballadora de cap administració pública catalana relacionada directament o indirectament amb el procés pot ser inclosa en aquest tipus penal. És clar que els treballadors de l'administració que actuïn ho faran en execució d'alguna norma dictada pel Parlament de Catalunya o el Govern de la Generalitat ".

La regla de l'obediència deguda, que també és d'aplicació en els casos d'abandonament de la destinació i l'omissió de perseguir delictes, apartats que afecten especialment els agents dels Mossos d'Esquadra, la policia autonòmica. A ells està dirigit el següent paràgraf: "L'obediència s'entén de comandaments (sic). En conseqüència, la nova normativa sorgida del 'Parlament' o del 'Govern' serà la que legitimarà les actuacions i, per tant, acatant les ordres de els respectius comandaments policials no actuaria en contra del codi de conducta, atès que aquest no permet posar en dubte l'actuació dels òrgans amb funcions legislatives ( 'Parlament de Catalunya') o reglamentaris ( 'Govern de Catalunya'). Això sense perjudici que la llei del Parlament sí que sigui contrària a la Constitució.

Però aquesta és una qüestió el valoració no correspon als agents de policia. Probablement ni als seus comandaments, sinó que correspon directament al legislador i al Govern català. Per tant, cap actuació de cap policia en compliment de la normativa dictada pel Parlament i el Govern suposaria ni un delicte de desobediència ni un incompliment del codi de conducta ".

Tampoc tindrien majors conseqüències la rebel·lió, la sedició, la traïció i l'incompliment de les sentències del Tribunal Constitucional, segons els funcionaris de l'ANC, el "informe jurídic" corre pels ajuntaments, diputacions i els departaments de la Generalitat amb l'ànim de tranquil·litzar el personal i preparar-lo per als propers passos del procés separatista.

I mentre, Rajoy i Montoro segueixen tocant el violó.