La batalla pels trens de rodalies, l'perd el ciutadà

'Bifurcació-Vilanova': l'estació de tren fantasma en què s'ha originat l'incendi

Un aparatós incendi que ha incomunicat un cop mes els diferents barris de Barcelona per ferrocarril ha rescatat de l'oblit l'existència d'una estació fantasma de trens 'Bifurcació - Vilanova'. Construïda a principis dels anys 70, mai va entrar en servei. El col·lapse dels transports de Barcelona ahir per l'incendi sofert en una estació del metro abandonada és una putada enorme per als que patim les conseqüències, però és també un indicador de l'estat de coses del país.

Està situada entre Clot-Aragó i Arc de Triomf, sota el tram de l'avinguda Meridiana en què es troben el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el nou mercat de Encants. "En teoria havia de ser una estació de Rodalies propera a Glòries, però es va decidir no posar-la en servei i va quedar abandonada", relata un portaveu d'Adif, l'empresa pública estatal propietària de les infraestructures ferroviàries. Un gran espai subterrani que ha estat servint de "habitatge" a vagabunds. Pel que sembla un foguera encesa en aquests dies de fred extrem, es va propagar a les piles d'escombraries i tota mena d'objectes que Estañán allà dipositats.

  

Només conèixer l'incident, des del Govern de la Generalitat es va iniciar la rocambolesca persecució de l'enemic exterior. Es demanaven responsabilitats al Ministeri de Foment, Adif, la cabra de la legió i alguns més. Que es traspassés la gestió de Rodalies, encara que fos de manera incompleta, no ha servit encara perquè l'administració autonòmica prengui consciència que el transport dels seus ciutadans ha de importar molt més del que sembla que el preocupa. Només conèixer l'incident, des del Govern de la Generalitat es va iniciar la rocambolesca persecució de l'enemic exterior. Es demanaven responsabilitats al Ministeri de Foment, Adif, la cabra de la legió i alguns més. Que es traspassés la gestió de Rodalies, encara que fos de manera incompleta, no ha servit encara perquè l'administració autonòmica prengui consciència que el transport dels seus ciutadans ha de importar molt més del que sembla que el preocupa.

El president d'Adif, l'ens gestor de les vies i dels trens que fem servir els catalans metropolitans, Gonzalo Ferre, tampoc va perdre el temps amb cortesies: va recordar al govern català que la seva empresa havia denunciat l'estat d'inseguretat de l'estació abandonada on sembla que va començar el desgavell. Va dir que l'última ocasió en què va denunciar la situació va ser a l'octubre passat amb escàs interès de la Generalitat i dels Mossos d'Esquadra. El de l'estació refugi de la indigència catalana, la pobresa en estat pur, és una mica del que les administracions més properes haurien de ocupar-se, i aquí li toca a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, en aquest ordre, prendre cartes.

Va passar amb el robatori del coure de l'AVE, torna a passar ara amb l'incendi ... La situació política de distanciament entre els governs de Barcelona i de Madrid comença a tenir conseqüències pràctiques, ciutadanes. Mentre milers de ciutadans un dia més no aconsegueixen arribar als seus punts de treball, Josep Rull i Adif es tiren les culpes del que ha passat sense aconseguir la col·laboració desitjable. S'estén la sospita que el malestar que genera és desitjat per tots dos en una estratègia de com pitjor, millor; actuació que sembla no tenir límits per cap de les parts.

És una llàstima, un autèntic despropòsit. No cal ser matemàtic per saber explicar: és un luxe tenir dues administracions enfrontades pel que és un autèntic abandonament per ambdues parts, quan només hi ha una ciutadania preocupada, afectada i una mica fins a la nassos l'assumpte.