jueves, 4 de febrero de 2016

Mas dades sobre l'actuacions de Podem a Veneçuela


L'Assemblea Nacional veneçolana, de majoria opositora, va decidir ahir formar una comissió per investigar el "presumpte finançament" de la revolució bolivariana a Podem. El punt de partida de les indagacions són les informacions publicades per mitjans de comunicació veneçolans, que en els últims anys han fet especial èmfasi en la connexió entre el chavisme i el partit de Pablo Iglesias.

"El Govern veneçolà ha d'explicar com una fundació estrangera i el partit Podem rebre milions d'euros entre l'any 2002 i 2015, per suposades assessories als governs d'Hugo Chávez i Nicolás Maduro. Anem a arribar al fons d'aquests fets perquè estan dins de les funcions de la nostra Comissió de Política Exterior, Sobirania i Integració ", ha detallat Luis Florido, president de la Comissió i que encapçalarà la investigació al costat dels diputats Àngel Medina i Williams Dávila. El grup parlamentari de l'anomenat "bloc patriota" s'ha negat a participar en la comissió.

Florido, un dels principals dirigents de Voluntat Popular, el partit del pres polític Leopoldo López inclou en la seva denúncia a la Fundació Centre d'Estudis Polítics i Socials (Ceps), vinculada al chavisme des dels seus orígens i que també va mantenir llaços estrets amb Bolívia i equador. Els opositors també pretenen airejar els vincles entre el Govern chavista i ETA i sobre els viatges finançats per Maduro als dirigents independentistes i antisistema a Veneçuela "Farem un pla de treball i establirem una metodologia", ha avançat el diputat Dávila a Efe.

La intenció és citar a diverses institucions, tant locals com espanyoles. "Si els mitjans van treure la informació, l'Assemblea Nacional com a organisme ha d'actuar", ha afegit el parlamentari.

En l'actualitat és l'economista gadità Alfredo Serrano, president del Centre d'Estudis Estratègics Llatinoamericans de Geopolítica (Celyag), que ha recollit el testimoni de Juan Carlos Monedero després de la polèmica de la seva assessoria sobre el sucre i els més de 4.000,000 euros que rebre a canvi.

Serrano, proper a Podem i defensor de les seves polítiques a Amèrica Llatina, s'ha convertit en l'assessor econòmic més poderós de Nicolás Maduro, qui en alguna ocasió li ha denominat el Jesucrist espanyol per la seva barba. La seva influència és tal que des de fa tres setmanes un dels seus col·laboradors, Luis Salas, s'ha convertit en el totpoderós vicepresident econòmic enmig d'una terrible crisi econòmica i social.

El mateix Iglesias també ha viatjat a Veneçuela. Iñigo Errejón va treballar a les ordres del militar i exministre Jesse Chacón en una enquestadora amb la qual l'oficialisme pretenia influir en l'opinió pública. Avui, precisament es compleix el 24 aniversari del cop d'Estat liderat per Hugo Chávez, en la segona intentona també va participar l'aleshores tinent Chacón.

Van actuar com a espies contra els governs d'Espanya


OK Diari informa com la Fundació CEPS de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero va posar a la diana de Chávez a dos ministres espanyols a l'octubre de 2010: Alfredo Pérez Rubalcaba i Trinidad Jiménez. El dictador va carregar contra tots dos en un comunicat oficial 10 dies després de rebre l'informe de CEPS.

El govern d'Hugo Chávez va fer cas als seus assessors a sou del Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), la Fundació de Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero. Després lliurar-li un dossier contra Trinidad Jiménez i Alfredo Pérez Rubalcaba per la seva bel·ligerància contra el suport veneçolà a ETA, el Govern chavista va emetre un comunicat contra la "covardia" d'aquests dirigents i contra el govern espanyol.

En aquest cas, els protagonistes dels informes van ser dirigents com Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, Trinidad Jiménez o Alfredo Pérez Rubalcaba. Tots ells molt criticats, fins al punt de ser qualificats com a membres de la "dreta". La fundació CEPS només va veure un veritable aliat del règim chavista en l'exministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos.

L'informe de CEPS d'octubre 25, 2010 requeria a Chávez "anticipar amb Maduro les possibles estratègies per neutralitzar eventuals noves desestabilitzacions provinents del nou govern de Zapatero". Acusava Rubalcaba de portar la veu cantant de vincular Chávez amb ETA i Trinidad Jiménez d'atribuir-li que "s'estava comportant com un dictador, desmantellament de l'Estat de Dret". I Chávez va reaccionar.

El Govern bolivarià va emetre, 10 dies després de rebre el dossier de CEPS, un comunicat, llegit textualment per la cadena oficialista Telesur, en què considerava una "demostració de covardia política que la classe política espanyola pretenia justificar el seu fracàs en la lluita contra aquest flagell [ETA], intentant endorsárselo al Govern i al poble de Veneçuela ", i criticava expressament al vicepresident primer, Alfredo Pérez Rubalcaba, i als ministres d'Exteriors i de Justícia, Trinidad Jiménez i Francisco Caamaño.

En un d'ells de CEPS sota el títol 'La política exterior espanyola respecte a Amèrica Llatina ia Veneçuela en cas de victòries electoral de la dreta', retratava als possibles ministres d'Afers Exteriors en el cas que el Partit Popular arribés al poder: Jorge Moragas, Gustavo de Aristegui i Javier Rupérez apareixen en el document amb un ampli perfil biogràfic i currículum polític.

Encara va més enllà. El dossier repassa la política exterior dels governs de José María Aznar a la qual qualifica com "aferrada a les directrius dels EUA" ia continuació detalla com el Govern espanyol va afavorir el boicot Cuba en els organismes internacionals i va facilitar "el finançament de la dissidència a Miami "o el suport al Pla Colòmbia. Però el que crida poderosament l'atenció és quan qualifiquen l'actitud d'Aznar i el seu Govern de "colpista durant el cop d'Estat a Veneçuela el 2002".

CEPS realitzar un informe de 30 pàgines datat el 17 agost de 2011 a què alertava dels riscos que podria suposar per al règim chavista la victòria del PP a les pròximes eleccions legislatives. En aquest context, els assessors espanyols de la fundació que pilotabanPablo Iglesias, Iñigo Errejón, Luis Alegre i Joan Carles Moneder no van dubtar a preveure que el PP presentaria una amenaça per al règim chavista en política exterior: "Acusar Veneçuela d'albergar (i fins i tot entrenar) a membres d'ETA i les FARC (encara que en aquest cas la retòrica serà modulada en funció de la relació entre Colòmbia i Veneçuela i del desenvolupament del procés de pau al País Basc) ". En aquest informe, incloïen també com a possible amenaça "una línia més dura que la del Govern Obama respecte al que diu governs populistes i suport a l'oposició".

D'altra banda, els autors del dossier que va vendre CEPS a Veneçuela vinculaven al PP amb una visió retrògrada dels grans esdeveniments de la història d'Espanya: "La identitat nacional espanyola amb la qual es reconeix la dreta està construïda de mites i tradicions vinculats al descobriment d'Amèrica, a la Reconquesta, a l'expulsió d'àrabs i jueus, a les glòries d'un imperi en el qual no es posava el sol i al poder simbòlic de la monarquia ". Aquest ideari, segons els assessors chavistes, portava a un plantejament a tots llums horrible per als autors del text: "Aquesta identificació de la identitat espanyola amb l'empresa colonial s'exemplifica amb el fet que el 12 d'octubre fos declarat com a festa nacional i dia de la Hispanitat ".

Per CEPS aquesta anàlisi no és un retret arcaic ni fútil. "Aquests elements configurats de l'imaginari espanyol més retrògrad tenen més transcendència del que podria semblar en la política exterior de la dreta, que sempre ha mantingut una actitud paternalista cap a Amèrica Llatina".

De la conquesta d'Amèrica, els assessors passen a la crítica als postulats i la vinculació de José María Aznar i George Bush. "Durant els governs d'Aznar a la política exterior espanyola va estar aferrada a les directrius dels EUA, entre els exemples més clars destaquen tant l'actitud cap a Cuba, afavorint el seu boicot als organismes internacionals i el finançament de la dissidència a Miami o l'actitud pro- colpista durant el cop d'estat a Veneçuela en 2002 ".

Els estrategs de CEPS no obliden esmentar "la vinculació d'alguns dels seus ministres d'Exteriors de llavors amb poderosos grups financers espanyols" i com "el Govern d'Aznar va entorpir la feina de la justícia en la investigació de crims de lesa humanitat a Xile i l'Argentina ".

A partir d'aquesta por, els assessors del chavisme van plantejar tres nom de suposats ministres d'Exteriors del PP, Jorge Moragas, Javier Rupérez i Gustavo de Aristegui.

La nota insistia que el país llatinoamericà és "estrany a aquest violent fenomen (el terrorisme d'ETA) l'única arrel i raó de ser es troba a Espanya" i denunciava que el poble i el Govern veneçolà "són objecte dia rere dia d'una violenta campanya de terrorisme psicològic exercida per la molt sensacionalista premsa espanyola ".

Considerava el comunicat que els mitjans de comunicació espanyols actuen com a "instrument servil de grans grups econòmics adversos als ideals de la Revolució Bolivariana".

No hay comentarios:

Publicar un comentario