Dimissió i eleccions, són l'única sortida per al PP

Mariano Rajoy al costat de Aitor Esteban.

El PNB ha dictat sentència. Una setmana després que els nacionalistes bascos salvessin al Govern del PP en aprovar els Pressupostos de l'Estat, Els nacionalistes bascos han comunicat que donaran suport a la moció de censura de Pedro Sánchez una vegada que aquest els ha garantit que governarà amb els Pressupostos del PP. El president està acorralat.

El partit ha comunicat a la Moncloa que els seus cinc diputats donaran suport a la moció de censura de Pedro Sánchez si Mariano Rajoy no dimiteix abans de la votació d'aquest viernes.Así el suport del PNB garanteix a la moció del PSOE 180 diputats -la majoria absoluta són 176-, que sumen PSOE, Units Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Compromís, Bildu i Nova Canàries.

El PNB ha decantat la balança una vegada que van escoltar el socialista comprometre, durant el seu discurs, a governar amb els Pressupostos del PP, que porten al País Basc un mannà de 540 milions d'euros.

Mariano Rajoy està, així doncs, entre l'espasa i la paret: després del sí del PNB, si no fa un pas enrere, caurà ja mateix tot l'Executiu del PP. Si per contra dimiteix, hi haurà un govern en funcions que seguirà presidit per ell fins que Sánchez tingui els suports per ser investit president.

Rajoy no pensa assistir al debat d'aquesta tarda

 

Mariano Rajoy, no ha estat present aquesta tarda al debat i només a través d'Maria Dolores de Cospedal ha manifestat que tot i que la moció triomfi com és de preveure no pensa dimitir i donar pas a noves eleccions.

"No és el moment d'aquesta qüestió ni de parlar de la situació personal de Mariano Rajoy, el que li puc dir avui és que per descomptat no ha de dimitir, perquè el plantejat per alguns és absolutament fals: l'aritmètica fa que anem a tenir un Govern presidit per Pedro Sánchez amb el suport de partits radicals i independentistes ", ha manifestat.

"La artimética del Congrés fa que tinguem un Govern amb suport de radicals i independentistes", ha dit la ministra de Defensa, que ha recalcat que "no sabem en quins pactes es fonamenta" el govern que podria crear Sanchez ni quin és el seu programa de govern.

Rajoy ja pensa ja en convertir-se en el cap de l'oposició quan aquest ja ja està cobert per Ciutadans. Malgrat això, a la bancada popular ha esclatat el nerviosisme i ja es posen en el pitjor.

La meva opinió és que ha comès el greu error de confiar Sánchez i posar-lo d'exemple de lleialtat i pensar en paraula el PNB tot i els antecedents i ha convertit al seu únic aliat Rivera en el seu adversari, pensant només en les eleccions.

La bossa que havia començat a cotitzar en positiu, s'ha capgirat i aquesta perdent 1,5 punts, en tot el que s'ha conegut la notícia del suport del PNB a la moció de Sánchez.

La primera roda de premsa del nou portaveu de JxCat

El pas d'Artadi a la cartera de Presidència i la propera presa de possessió -que no es preveu que sigui abans de dissabte- ha provocat els canvis a la cúpula del grup de JxCat i l'ascens d'Albert Batet. alcalde de Valls (Tarragona) i diputat al Parlament, Albert Batet, és a partir d'ara el nou portaveu de JxCat a la cambra catalana en substitució d'Elsa Artadi, que prendrà possessió en breu com a consellera de Presidència del Govern de Quim Torra.

L'alcalde de Valls, figura molt propera a l'expresident català Carles Puigdemont, era fins al moment un dels portaveus adjunts i passa a ser portaveu, convertint-se en el màxim responsable a efectes pràctics del grup, ja que el president del mateix, Jordi Sànchez, és a la presó provisional.

Segons fonts de JxCat, la decisió s'ha adoptat en la reunió de grup mantinguda avui al Parlament juntament amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i alguns dels consellers nomenats, entre ells Maria Àngels Chacón (Empresa i Coneixement), JordiPuigneró (Polítiques Digitals i Administració Pública), Laura Borràs (Cultura) i Elsa Artadi (Presidència).

Per darrere de Batet es manté Eduard Pujol com el primer portaveu adjunt i, a la tercera línia, hi ha cinc portaveus més: Josep Maria Forné, Gemma Geis, Lluís Guinó, Anna Geli i Mònica Sales. Aquestes dues últimes són noves incorporacions a la direcció del grup, en què també ha ingressat la diputada Aurora Madaula.

El nou portaveu de JxCat no sap ni parlar castellà

El nou portaveu de Junts per Catalunya i alcalde de Valls, Albert Batet, ha tingut dificultats per parlar en castellà en la seva primera roda de premsa des del faristol Parlament després de prendre el relleu d'Elsa Artadi en el càrrec.

Un periodista ha demanat si li podia contestar una pregunta en castellà i Batet ha manifestat, entre rialles, que "em fa una mica de mandra. No sé si ho faré en castellà".De fet, el diputat sobiranista ha contestat la pregunta íntegrament en català, .alegando que és "de Valls".

Posteriorment, un altre periodista ha fet la pregunta en castellà i Batet, aquest cop sí, ha contestat en llengua castellana, però cometent alguns errors durant la resposta. Per exemple, ha dit "Genesis" i "modificació del Reglament" en llengua catalana. També ha dit "pelarem" quan volia dir "lluitarem".

Davant d'una tercera pregunta en castellà, Batet ha al·legat que "el meu castellà és de Valls i és un castellà així una mica ... una miqueta castellà de Valls. M'entens?". Aquí Batet també ha comès algun error de sintaxi i de lèxic. Per exemple, Batet ha dit com "escolten" en comptes de "escolta", "Cesse" en comptes de "cessament" i ha tractat a Mariano Rajoy de "president de l'Estat" en comptes de president del Govern espanyol.

En un càrrec que requereix el domini del llenguatge per part dels portaveus, s'auguren unes sessions molt distretes a partir d'ara al Parlament.

Mocions de censura per a tots els gustos

Pedro Sánchez, aquest dimarts arribant al Congrés dels Diputats.

Els que estem desitjant que Maeriano Rajoy i el seu Govern, acusats de corrupció, donin pas a un altre cicle polític que desperti de nou la il·lusió dels espanyols, després de la proposta de moció de censura de Pedro Sánchez condemnada al fracàs per aquest final de setmana . ens veiem sorpresos per l'allau de noves mocions per part d'altres formacions. Perquè la corrupció és molt dolenta, sí, però igual les comissions per obra pública no són una amenaça tan gran per a la democràcia com no saber què fer amb ella.

Moció de censura, moció instrumental, moció de la dignitat, moció d'ètica, moció ni pa tu ni pa mi ... la vida política espanyola es pot convertir en una successió de mocions que per ara no semblen tenir altre sentit que alimentar la vanitat de líders i estrategs que senten la necessitat de fer alguna cosa abans del que faci el de davant, no sigui cosa que Ferreras li doni més minuts de pantalla que a mi.

Tot depèn de l'aritmètica parlamentària i aquesta depèn del PNB. No és novetat. Fa exactament una setmana, els nacionalistes bascos van mantenir el suspens sobre la seva decisió final sobre els Pressupostos. Llavors, els cinc diputats que comanda Aitor Esteban tenien un acord amb Mariano Rajoy per aprovar els comptes públics del Govern, però l'article 155 de la Constitució seguia vigent i ells havien promès no donar llum verda als pressupostos mentre seguís actiu.

Perquè a aquestes de les altures aquest sembla l'eix central de qualsevol mecanisme polític que es posi en marxa a Espanya, i un diria que el Parlament, en lloc de la seu de la sobirania nacional, és la sala d'espera del plató de La Sexta . Una altra cosa molt diferent és que, quan fan fora a rodar, les mocions tenen una mica de bola de neu que no sabem on pararà, així que fins i tot podríem trobar-nos amb l'eventualitat que Sánchez, per exemple, es veiés a la Moncloa amb 84 diputats i un problema majúscul en lloc d'un Govern.

Tot era un parany d'Esglésies i Sánchez ha caigut com novell

Perquè una vegada que Podem ha certificat que la moció de Sánchez que sembla destinada al fracàs, Iglesias ha posat en marxa aquest dimarts la segona part del seu pla, destinat a donar l'estocada al líder socialista. Aquesta moció també necessitarà del suport de PNB i tota la rècula de partits nacionalistes i antisistema.

Si Sánchez fracassa, Podem s'ofereix a presentar una moció de censura "instrumental" per a la convocatòria immediata d'eleccions, que ve reclamant Albert Rivera des que va tenir coneixement de la iniciativa socialista, a la que de cap manera vol sumar-se.

Així, serà Esglésies el que prengui la iniciativa, se situï en el centre i tracti de parlar amb uns i amb altres per intentar desallotjar Rajoy a través de les urnes. Res impedeix que diputats diferents als del PSOE presentin una altra moció de censura cinc minuts després que naufragui la de Sánchez.

D'aquesta manera, Iglesias arriba al final de la trampa que li va parar al PSOE dijous passat en garantir el seu suport a Sánchez perquè aquest donés el pas de presentar la moció sabent alhora que el líder socialista no anava a aconseguir els vots necessaris .

I és que el líder d'Podem era plenament conscient que els barons del PSOE no permetrien a Sánchez negociar contrapartides amb els independentistes a canvi del seu suport. Això era una línia vermella a Ferraz. I Esglésies sabia també que el PNB no estava per la labor de deixar caure Rajoy després d'aprovar els Pressupostos de l'any que ve.

Però això serà després de divendres. Ara, la pregunta segueix sent la mateixa: ¿què farà el PNB? Li convé donar oxigen a Sánchez a La Moncloa per evitar que arribi Ciutadans, contrari a l'quota basca i a les concessions dels Pressupostos? ¿Preferirà tractar d'apuntalar Rajoy? La partida continua oberta.

Rebuig del Govern al nomenament de consellers fugats i presos i baixada de pantalons de Quim Torra

Els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull

El president de la Generalitat, Quim Torra, havia anunciat divendres passat que demanarien al TSJC que adoptés «mesures cautelaríssimes urgents» perquè el Govern publiqués al DOGC el nomenament dels consellers, davant l'oposició de l'executiu, que es nega a fer-ho perquè dos d'ells estan en presó preventiva pel procés unilateral a la independència -Josep Rull i Jordi Turull- i dos fugats d'Espanya -Toni Comín i Lluís Puig.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s'ha declarat incompetent per decidir sobre les mesures cautelars reclamades per la Generalitat contra la decisió del Govern de no publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) el decret de nomenament dels nous consellers del Govern, entre els que hi ha quatre dirigents independentistes fugats i presos.

Segons ha informat el TSJC, la sala contenciosa de l'alt tribunal català ha acordat avui que no té competència per decidir sobre el recurs ni sobre la petició de les mesures cautelars plantejades per la Generalitat per forçar al Govern la publicació urgent del nomenament dels consellers, bloquejat des de fa dies.

El Govern no publicarà el nomenament dels consellers fugats i presos

El Govern no publicarà el nomenament dels consellers cessats en no veure viabilitat jurídica. Un informe encarregat pels serveis jurídics de l'Estat determina que la decisió del president no s'ajusta a la legalitat.

El Govern ha ratificat aquest dimarts a la Generalitat que no publicarà el decret de nomenament dels consellers proposats per Quim Torra ja que l'informe encarregat als serveis jurídics de l'Estat determina que la decisió del president no s'ajusta a la legalitat.

Així ho ha traslladat el secretari d'Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, el secretari del Govern, Víctor Cullel, en una carta en què defensa el "control de legalitat" que segueix tenint el Govern sobre els actes de la Generalitat a conseqüència del 155.

L'Executiu subratlla que no es pot autoritzar la publicació de la proposta ja que no té viabilitat jurídica i explica que l'Advocacia de l'Estat, en un informe amb data d'ahir, "avala, concreta i desenvolupa" les raons del Govern per no publicar el decret .

"Atenent a paràmetres exclusivament jurídics, no podran desenvolupar les seves funcions institucionals com a consellers d'acord amb les previsions i exigències que per a aquesta comesa recull la normativa vigent", argumenta l'Executiu central. La missiva explica que l'autorització arribarà si "el contingut de l'acte s'ajusta a la legalitat".

D'aquesta manera, el Govern de Rajoy dóna el seu cop de porta definitiu al nomenament de Turull, Rull, Comín i Puig com a consellers. Un veto que bloqueja la voluntat de restitució que sempre ha abanderat Quim Torra. Amb tot, cal recordar que el mateix president de la Generalitat va advertir aquesta setmana que si la Moncloa seguia bloquejant el nomenament dels consellers es plantejava adoptar "mesures legals", sense descartar una querella per "prevaricació" contra Rajoy.

Baixada immediata de pantalons de Torra

No ha trigat ni deu minuts El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit respectar el marc constitucional i proposar un Govern sense consellers que estiguin a la presó o fora de Catalunya, tal com exigia la Moncloa. De fet, el Govern espanyol havia assegurat aquesta mateixa tarda que la restitució dels exconsellers no és "viable jurídicament".

D'aquesta manera, Torra ha incorporat Elsa Artadi, Damià Calvet, Àngels Chacón, Laura Borràs i Alba Vergès, en substitució de Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig i Antoni Comín.

La bronca de Manuel Valls als burgesos catalans

La burgesia catalana, ja residual, minimitzada, gairebé tota rendista, dividida, desarticulada i sense líders ni ambicions, va renunciar fa molt a conformar Catalunya i es limita a seguir la consigna política del moment. Ells creuen ser el poder a Catalunya ¿El poder? El poder el detenen sempre i en tot lloc els polítics: ells decideixen en última instància, ells manen. Els empresaris i l'economia són només una part una societat molt més complexa, i malgrat el que alguns puguin pensar i del rum-rum novelero, el seu poder és molt limitat.

Les escasses activitats d'aquests pròcers es redueixen ara a patètics àpats privats en què tots vacil·len de contactes i idees, però ja res es decideix. Com el que va organitzar Marian Puig per Manuel Valls fa uns dies.

Compte Sostres a ABC que Puig-el fill gran d'en Mariano- va convidar a Valls a sopar a casa de la Bonanova "perquè expliqués el seu projecte als seus amics empresaris i d'altres destacats personatges de la societat catalana. Estaven, entre d'altres, l'economista Antón Costas, l'exvicepresident del Govern Narcís Serra, el notari Juanjo López Burniol, l'empresari Emilio Cuatrecasas i Màrius Carol, director de «La Vanguardia». "Algun està imputat per greu corrupció, molts han tingut problemes amb Hisenda, gairebé xuclant de la mamella de la Generalitat, cap pinta res a Catalunya però tots fan veure que no ho saben. Fins i tot diversos d'ells es van rebaixar a bocamolls del colpisme nacionalista quan van agafar un cotxe a l'octubre i es van anar a pidolar la intervenció d'Urkullu.

Valls havia acudit al sopar, tal com se li va demanar, a explicar les seves idees i el seu projecte per a Barcelona, ​​però va ser constantment interromput pels assistents, que li retreien la seva eventual implicació amb Ciutadans i es queixaven de la suposada manca de capacitat de diàleg del Govern. «Us heu passat l'aperitiu malparlant dels independentistes, i ara que intento explicar-vos el que vull fer us queixeu del Govern i d'Espanya. Us queixeu de tot però no heu fet res. Sou la burgesia catalana, l'elit del país, i no heu fet res. Una burgesia que no lidera, que no guia, no és una burgesia: només és un club de petulants i de rics ».« Tot això és culpa vostra. No heu fet res i al final hem arribat fins aquí », i Manuel Valls es va aixecar i va marxar sense prendre el cafè."

A vegades la distància dóna una lucidesa que els vilatans -amb aquest depriment orgull del «jo sóc d'aquí» - no podem tenir. Hauríem pogut respectar, encara que des de la discrepància, una burgesia que hagués pensat que la independència era la solució, i que hagués obstinat seus diners, la seva autoritat i el seu vigor per aconseguir-la. També hauríem pogut respectar, encara que amb el pesar dels independentistes, que la classe dirigent catalana hagués apostat decididament per la unitat d'Espanya, prestant sense reserva els seus recursos morals, i els tangibles, al propòsit de preservar-la.

Catalunya ha estat arrasada pels líders polítics més incultes i de barriada dels últims decennis, per la pitjor tradició d'aquest catalanisme que cada tants anys necessita estavellar de nou en el seu esbojarrat «tot o res». I en la mateixa mesura, Catalunya ha estat abandonada pel seu burgesia, que ha fallat clamorosament en el seu deure de protegir i de guiar -és a dir, de liderar- al seu poble.

Però la burgesia catalana no ha fet res. Absolutament res. Només han lloriqueado per les cantonades en l'indigne paper de fer-se la nena tonta enmig d'una orgia. Convergència es va suïcidar renunciant a la centralitat política, i avui ha quedat reduïda a un subpartido de comissionistes i malfactors. «La Vanguardia», sota la direcció de José Antich, va ser la punta de llança de la primera revolta de Catalunya contra l'Estat.

Una burgesia pot equivocar-se, però no pot no fer res. Una burgesia pot arruïnar-se, però mai renunciar al seu lideratge ni a reforçar la seva autoritat mitjançant la seva generositat, el seu compromís i la seva exemplaritat. Un país que no pot estar orgullós dels seus burgesos és un país condemnat a la revolució i al caos. Sou un club de rics avariciosos, pedants i covards sense cap empatia, sense cap alçada moral. Us mereixeu la CUP, us mereixeu els CDR. «Tot això és culpa vostra. No heu fet res ». La burgesia catalana s'ha posat de perfil, no ha defensat res. No ha demostrat cap amor per la seva societat.

En tot just 6 mesos s'han anat gairebé 5.000 empreses de Catalunya, un èxode històric que només es produeix en situacions bèl·liques, i ... ¿Vostès. han sentit aixecar la veu a algun d'aquests potentats més enllà de sopars, tertulietas i cenacles? A Foment? ¿A l'Cercle d'Economia?

Manuel Valls va fer bé a aixecar-se i anar-se'n. Si vol mantenir la seva frescor, les seves ganes i la seva noblesa, és un bon primer pas en la correcta direcció no barrejar-se amb ploramiques. Si pot, que tiri d'ells cap a posicions més dignes. I si no pot, que els posi davant del mirall i que sentin tota la vergonya d'estar lamentant com cínics el que no van tenir la decència de defensar com a ciutadans privilegiats i lliures. Per comoditat i per provincianisme van mirar cap a un altre costat mentre un populisme de tot impregnava la vida i els carrers. I ara es fan les indignades perquè just davant de la seva porta els han aixecat una barricada. Us mereceríais que us entressin fins la cambra de la planxa, però no us preocupeu, que aquí estem i us ajudarem a fer-los fora.

A Catalunya, la por comença a canviar de bàndol

El CDR de Mataró va anunciar que diumenge ompliria la platja de propaganda separatista. La Delegació del Govern va comunicar que "si els manifestants insisteixen en el seu propòsit, intervindran els Mossos d'Esquadra (que segueixen sota l'aplicació del art.155 al comandament del Ministeri de l'Interior)".

Avui el soviet ha complert el seu anunci. Després de la prohibició de plantar creus grogues a la platja del Varador de Mataró per falta de permís, el CDR de Mataró els nacionalistes han apostat per la creativitat.

Després d'un esmorzar, unes 150 persones amb samarretes i llaços reivindicatius, han decidit fer creus grogues amb tovalloles en tres dunes que no fan servir els banyistes. ... i aquests s'han portat a un home que estava assetjat pels nacionalistes en tractar de treure els símbols nacionalistes de la platja ..

A la tarda a la platja de la Barceloneta, el poble senzill que va estar manifestant-al matí davant de la Generalitat, ha desagraviado espontània i festivament a la Catalunya vexada a Mataró i per la Moncloa.

L'acte simbòlic va estar acompanyat de consignes com "aquesta és la nostra terra, i cal defensar-la", "Espanya sencera, i només una bandera" i "Puigdemont, a la presó" .Vea les fotos i entengui la diferència ens un funeral i una festa , entre una cosa que mor i una cosa que neix.

Dolça i alegre Catalunya ...

Boye, condemnat per col·laborar amb ETA, serà l'advocat de Valtonyc

Gonzalo Boye, advocat dels exconsellers pròfugs de la Justícia Antoni Comín i Meritxell Serret, assessor de l'equip del colpista Carles Puigdemont i tertulià habitual de la Sisena és el nou lletrat del raper Valtonyc, qui s'ha fugat d'Espanya per evitar el seu ingrés a la presó per una condemna de l'Audiència Nacional.

Boye ha confirmat que assumeix la representació de José Miguel Arenas Beltrán, Valtonyc, i ha anunciat la propera presentació d'un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans contra la sentència que el va condemnar a tres anys i mig de presó.

El lletrat, que va estar sis anys a la presó -dels 14 als quals va ser condemnat per l'Audiència Nacional- per col·laborar amb l'organització terrorista d'ultraesquerra ETA en el segrest de l'industrial Emiliano Revilla, ha eludit pronunciar-se sobre el parador del raper, qui suposadament es va anar d'Espanya abans que complís el termini que l'Audiència Nacional li va donar per ingressar de forma voluntària a la presó després que el Constitucional rebutgés la suspensió de la condemna.

L'Audiència Nacional, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, va dictar aquest dijous ordre de recerca i captura nacional, internacional i europea després de davant la seva marxa d'Espanya, presumiblement a Bèlgica.

Boye, a més de representar Comín ja Serret i formar part de l'equip d'assessors jurídics de Puigdemont, és l'advocat de Sito Miñanco i ho va ser del raper de Def Amb Dos César Strawberry, que va ser condemnat a un any de presó pel Suprem per enaltiment del terrorisme. Aquest és un dels delictes pels quals ha estat condemnat Valtonyc, al costat del d'injúries a la Corona i les amenaces.

Salvar Espanya ... ¿De què ...? ¿I amb qui ...?

El irresponsable i oportunista Pedro Sánchez ho ha tornat a fer com en 2015 i 2016, sense ni tan sols consultar al seu partit va presentar i al Congrés la seva moció de censura contra el Govern de Rajoy. Encara no és possible saber si el que ha passat aquest divendres ha estat una simple representació que no va a portar a cap resultat real o si, per contra, estem a les portes d'un govern social-comunista recolzat pels separatistes que, amb tota seguretat serà catastròfic.

Amb una solemnitat melodramàtica absolutament artificial, Pedro Sánchez ha intentat explicar el seu anunci de moció de censura com un generós intent de salvar Espanya de la corrupció del PP sotmès a una gravíssima crisi institucional derivada de la primera sentència de la trama Gürtel.

El PSOE s'ofereix ara com a opció regeneradora malgrat les seves terribles casos de corrupció que arrossega a Andalusia i Comunitat Valenciana ia més, està disposat a arribar a Moncloa de la mà de partits que no són només colpistes, sinó que a Catalunya han participat de, o protagonitzat la corrupció més escandalosa d'Europa.

A Sánchez, un cop més, només li surten els comptes sumant les seves escasses actes a les de Podem i a les del PdeCat de Puigdemont, l'ERC de Junqueras i el PNB -o si no n'hi ha els grups canaris i Bildu-; això és donar carta blanca a un catàleg de partidets l'única ambició és la de fer caure Rajoy i al mateix temps avançar en el seu projecte de destrucció d'Espanya tal com l'hem conegut des de fa més de cinc segles.

Tot i ser gravíssima la ressaca de la corrupció que assola al PP, que es promet llarga quan vagin coneixent les successives sentències de Gürtel, Púnica o Lezo; res fa créixer més la inestabilitat d'Espanya que tirar-se en mans dels que intenten destruir-la per, al marge de vots i tribunals, imposar una suposada justícia poètica que no atén ni a suport ciutadà ni a sentències, sinó a una suposada autoritat major de la qual Sánchez és intèrpret.

Avançar eleccions o esperar que Rajoy es retiri en acabar el cicle tal com pretén Ciutadans seria el mes sensat: tirar-se en mans de l'independentisme, el que pretén Sánchez amb tants interessos contraposats dels seus actors serà un suïcidi.

Sánchez ja va paralitzar el país entre 2015 i 2016 amb el seu absurd afany a governar després d'obtenir els dos pitjors resultats de la història del PSOE, a qui a més va partir en dos amb això, i torna a fer-ho, en ple desafiament sobiranista, parapetat en un autoconcedit exercici de salvació nacional que en la pràctica és una agressió a l'estabilitat d'Espanya. O potser algú pot creure que la manera de sortir de la crisi institucional i econòmica és tirar-se en braços de qui més alimenta la primera i aguditza la segona?

La guerra dels llaços arriba al 'Parlament'

La tensió i els enfrontaments als carrers per la invasió de llaços grocs separatistes ha arribat al Parlament amb una agre enfrontament entre els grups nacionalistes i Ciutadans, el diputat Carlos Carrizosa ha retirat un llaç groc col·locat a la bancada buida corresponent als consellers del govern autonòmic, just davant de l'espai que ocupa Ciutadans. La primera fila de l'hemicicle tan sols estava ocupada pel president de la Generalitat, Quim Torra, a un costat, i un llaç groc a l'altre.

Carrizosa ha tret el llaç perquè no hi ha cap conseller pres sinó exconsellers que tot i estar designats per Torra no poden prendre possessió. La diputada Elsa Artadi ha reposat el llaç a l'escó i Carrizosa ho ha tornat a retirar enmig d'una notable bronca.

El president de la cambra, Roger Torrent, ha deixat anar a Carrizosa que "vostè no és ningú per retirar cap símbol dels escons" i ha acusat els diputats de Ciutadans de "no guardar respecte a la institució". "No permetré que això es converteixi en un pati d'escola". Carrizosa ha protestat enèrgicament i Torrent, desbordat, ha suspès durant uns minuts el ple. Finalment s'ha acordat que el llaç es situï al costat del president Torra i no davant de Acostades. Ha estat necessària una reunió dels representants dels grups per arribar a aquest acord.

Des de l'arrencada de la legislatura, els diputats separatistes col·loquen grans llaços grocs en els escons buits d'Oriol Junqueras, Puigdemont, Antoni Comín, Josep Rull i Jordi Turull.

A finals de la passada legisaltura, una diputada d'Podem retirar unes banderes d'Espanya que els diputats del PP havien deixat en els seus escons quan es van absentar per no votar les lleis de "transitorietat" que van precedir la proclamació de la república

De la sentència de Gürtel a la moció de censura

La sentència del cas Gürtel ha donat fi al efímer respir per l'èxit obtingut per Mariano Rajoy en aconseguir posar al BOE els seus pressupostos davant l'assetjament que voreja la desesperació de l'esquerra i els independentistes. A part de la tardança, el que més crida l'atenció de la sentència sobre l'anomenada primera època del cas Gürtel, entre 1999 i 2005, és l'extrema severitat amb la qual han estat castigats els principals acusats. Una Justícia lenta no és justa i que per a la Justícia és tan important que una sentència no absolguin a un culpable com que el castigui amb proporcionalitat. El escapisme del PP i la seva falta de renovació és així mateix la causa d'aquesta sentència tan severa.

Dins el terreny de l'exageració oportunista, cal situar la moció de censura del PSOE Pedro Sánchez, que ha convocat d'urgència i amb caràcter extraordinari a la seva Executiva Federal per consultar i ratificar la decisió davant l'òrgan pertinent que no ha perdut un segon per plantejar-la .

Resulta execrable la campanya de difamació orquestrada per la tèrbola formació neocomunista Podem, que tracta de "màfia" i "organització criminal" al PP sense tenir tan sols en compte no ja el vot discrepant del president del tribunal, sinó el fet que la sentència mateixa condemna al PP com "partícip a títol lucratiu", figura que al·ludeix a la persona física o jurídica que, podent haver-se beneficiat del delicte, ni el coneixia ni participava en el mateix.

Albert Rivera, ja que "és un tema molt greu" que "no pot quedar en la continuïtat de Rajoy i ja està", tot i que confirmen que no hi ha hagut converses entre Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias perquè "primer cal preguntar als l'Executiva "però no descarten que aquestes converses es produeixin aquest divendres. Aquesta moció pot ser un parany per a Rivera ja que de Ciutadans dependrà la continuïtat de Rajoy. No li interessa en absolut donar-li suport encara que li retreguin la seva incongruència. És preferible mantenir el PP en l'estat comatós un parell d'anys perquè prengui decisions a Catalunya, controlar-los de prop i mentre seguir en la formació dels seus líders.

Una cosa és que Rajoy dimiteixi i convoqui noves eleccions -el que seria exigible fonamentalment pel seu acompliment com governant- i una altra molt diferent desbancar el president per alguna cosa que va passar fa quinze anys i instal·lar un Executiu de la pitjor esquerra sense passar per les urnes. Espanya necessita noves eleccions, però no numerets circenses, per molt que es disfressin de lluita contra la corrupció.

Espanya necessita eleccions, no mocions de censura oportunistes que instal·lin un Executiu d'esquerres sense passar per les urnes.

Belgica l'abocador d'Europa

Seguint els passos de Puigdemont, Valtonyc abandona Espanya per evitar la presó

El raper Josep Miquel Arenas, Valtonyc, ha sortit d'Espanya per així evitar ser empresonat.

El cantant mallorquí s'ha anat de l'illa aprofitant que encara gaudia de llibertat de moviments, segons han avançat el Diari de Mallorca, TV3 i ElNacional.cat, abans que aquest dijous venci el termini màxim que li havia concedit l'Audiència Nacional per entregar- i ingressar a la presó. Sobre ell pesa una condemna de tres anys i mig de presó pels delictes d'amenaces, injúries a la Corona i enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons.

El mateix Valtonyc tuiteaba aquest dimecres que no estava disposat a rendir-se fàcilment. "No l'hi vaig a posar tan fàcil, desobeir és legítim i obligació davant aquest estat feixista. Aquí no es rendeix ningú ", exposava Josep Miquel Arenas en un missatge en el qual avisava que« Demà Espanya va a fer el ridícul un cop més. No ho vaig a posar tan fàcil, desobeir és legítim i obligació davant aquest estat feixista. Aquí no es rendeix ningú ».

El raper Valtonyc ja avisava en un tuit a primera hora de la tarda que, almenys pel seu peu, no anava a entrar a la presó. Josep Miquel Arenas Beltrán hauria abandonat el país fa setmanes en direcció a Bèlgica, on aprofitarà uns actes en defensa de la llibertat d'expressió per denunciar el seu cas davant d'Europa mentre passa a engrossir la llista de fugats de la justícia espanyola en l'últim any.

Mentrestant, unes 300 persones. els habituals, es van concentrar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, ​​també a prop d'un centenar de persones es concentraven a la nit a la Puerta del Sol a suport al cantant corejant consignes com «llibertat d'expressió sense passar per presó» i «llibertat presos polítics ». En una de les pancartes es podia llegir «Jorge Campos es mereix una bomba nuclear», precisament una de les línies que li van valer la condemna a Valtonyc.

L'Audiència Nacional va donar de marge fins aquest dijous perquè el raper ingressés a la presó acusat de delictes d'amenaces, injúries a la Corona i enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves cançons.

Al ritme de fugats de la justícia que anem d'aquí a poc temps a Espanya es estarà molt tranquil. A Bèlgica han de començar a dir: què hem fet?

Quim Torra ajorna el seu desafiament

Torra s'enfronta al seu gran prova de desobediència

El president de la Generalitat, Quim Torra, al sortir de la presó d'Estremera / EUROPA PRESS

Avui dimecres estava prevista la jura dels membres del govern de Joaquim Torra amb els seus dos consellers fugats i dos a la presó. L'Estat ha deixat en suspens el decret de nomenament dels membres del nou Govern, el que implica de facto la prolongació de l'article 155. Aquests dies previs havia estat escalfant l'ambient i estaven les seves declaracions per fer-ho tot i el 155 i els advertiments tant del jutge Llarena com de Rajoy.

Tant la CUP com les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana i Òmnium exigeixen desacatament i amaguen amb un nou "atur de país". És la mateixa postura que han demostrat en les últimes hores els comitès de defensa de la república (CDR), grups dedicats a fomentar l'activisme social en forma de "aturades de país", talls de carretera i assenyalaments en forma de distribució de llaços grocs , sent aquesta última activitat menys inofensiva del que al·leguen els seus impulsors. Així s'ha demostrat aquest cap de setmana a les costes catalans, on la instal·lació de creus ha provocat baralles entre ciutadans.

El portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, visiblement molest ha recomanat als periodistes que han assistit a la roda de premsa al Parlament que posin "el focus" al Govern espanyol. Així ho ha manifestat després que dos periodistes li hagin demanat sobre si mantindran el nomenament de Jordi Turull i Josep Rull com consellers encara que segueixi la situació de bloqueig.

Pujol ha dit que "a mi m'agrada respondre totes les preguntes", però ha afegit que "el focus jo ho posaria en aquells que no volen permetre que el president Torra pugui treballar amb l'equip que ha decidit fer".

Ha estat la gran prova de foc independentista de Quim Torra i l'ha perdut: la investidura de consellers empresonats i fugats prevista per avui. L'Estat ha deixat en suspens el decret de nomenament dels membres del nou Govern, el que implica de facto la prolongació de l'article 155. La disjuntiva era clara: o acata la prohibició i posposa la presa de possessió dels exconsellers amb càrregues judicials - Jordi Turull, Josep Rull, Lluís Puig i Toni Comín- o desobeeix. El primer implicava un govern autonòmic. El segon, la ruptura. De moment, l'acte de presa de possessió es manté, tot i que no se sap si es va a presentar un govern sense problemes judicials que pogués iniciar el seu camí

Pel que sembla al flamant President amb comandament a distància li ha entrat la por a repercussions judicials i ha decidit ajornar l'acte, al·legant haver demanat un informe a la Comissió Jurídica Assessora per "trobar la via de publicació del decret de nomenaments en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya "davant el bloqueig del govern espanyol a la publicació del decret de nomenament dels consellers de la Generalitat.

Torra ha estat estirant el desafiament a l'Estat en l'esperança que el PP no aconseguís aprovar els Pressupostos de l'Estat i que pogués desencadenar-se una crisi institucional que els permetés seguir fent xantatge al Govern d'Espanya i seguir donant passos cap al projecte d'independència. Comptava amb les paraules d'estímul del PNB i el que ha passat és que finalment han acabat donant suport al pressupost.

A Zapatero se li acaba el xollo bolivarià

L'expresident Rodríguez Zapatero es reuneix amb el president veneçolà, Nicolás Maduro, a Caracas.

El ministeri d'Exteriors: "Zapatero no ens representa"

El Govern espanyol va acollir ahir amb estupor el missatge conciliador i comprensiu amb el règim de Nicolás Maduro que va llançar l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Un missatge contrari al rotund rebuig que bona part de la comunitat internacional ha expressat a la vista que les eleccions presidencials celebrades diumenge a Veneçuela no han complert amb cap de les condicions de llibertat i transparència exigibles per al reconeixement dels resultats.

"Zapatero no ens representa", van recalcar ahir des del Ministeri afegint, però, que "no se li desautoritzarà perquè mai se li ha autoritzat per a res".

En un comunicat emès hores després de conèixer el resultat electoral, Exteriors afirmava que, "en concertació amb els socis internacionals", donarà suport als intents de negociació "acceptats per totes les parts" -la mediació de Zapatero és rebutjada per l'oposició-, " en els quals es demostri amb fets la voluntat genuïna de contribuir al retorn de Veneçuela a la institucionalitat democràtica, al respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals ia la recerca de solucions que pal·lien la greu crisi humanitària que afecta la població veneçolana ".

Exteriors titlla d ' "inexplicable" la postura de l'expresident del Govern i afirma que "ha perdut la credibilitat". Des del Ministeri d'Exteriors es va qualificar la posició de l'exmandatari espanyol com "inexplicable" i es va assegurar que el seu intent de mediació "ha perdut tota la credibilitat" davant del propi poble veneçolà i davant les instàncies internacionals.

Ara el Govern espanyol prepara els arguments que defensarà el dilluns que ve al Consell de Ministres d'Afers Estrangers de la Unió Europea. La diplomàcia espanyola no dubta que la majoria dels socis apostarà per imposar noves mesures de sanció contra el règim de Maduro.

Mesures que podrien suposar ampliar el llistat de set dirigents chavistes als que ja es castiga amb la prohibició d'entrar en territori de la Unió i amb la congelació dels seus actius. Entre aquests dirigents figura ja el vicepresident del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), Diosdado Cabello. Ara podria afegir a la llista el nom del propi Maduro.

Espanya estudiarà amb els socis de la UE ampliar la llista de dirigents chavistes sancionats incloent a Maduro.

Escridassat a Veneçuela

Zapatero, escridassat a la sortida d'un col·legi electoral de Veneçuela

José Luis Rodríguez Zapatero ha estat escridassat aquest diumenge per part dels ciutadans que feien cua a la sortida d'un centre de votació de Chacao, a Caracas, Veneçuela, país al qual s'ha desplaçat com a observador dels criticats comicis presidencials que se celebren avui .

Els crits dels ciutadans que feien cua per entrar al col·legi electoral han acompanyat al socialista, al qual la cadena «NT24» ha preguntat sobre el seu aval a unes eleccions rebutjades «per més de cinquanta països» i per «l'Organització d'Estats Americans ». «Perquè jo he estat molt de temps aquí, i vinc a observar», ha respost, acompanyat pels crits dels presents. Després, s'ha pujat en cotxe negre amb els vidres tintats, i, fortament escortat, la seva comitiva ha sortit de forma precipitada de la zona entre el llançament d'alguns objectes.

L'OEA no reconeix la victòria de Maduro en les presidencials de Veneçuela

El secretari general de l'Organització d'Estats Americans (OEA) ha anunciat que no reconeix els resultats de les eleccions de Veneçuela, celebrades aquest diumenge, en què Nicolás Maduro va ser reelegit president. "No reconeixem a Nicolás Maduro com el president legítim de Veneçuela. El país necessita un govern de transició que pugui generar un sistema electoral legítim, que al seu torn permeti solucions al país", ha assenyalat el secretari general de l'OEA en un comunicat .

Almagro també ha assegurat que "el pitjor que li pot passar a Veneçuela és la prolongació de la dictadura" i ha anunciat que l'OEA s'esforçarà per aprovar "sancions més fortes contra el règim per la fi de la dictadura veneçolana".

El saqueig d'Andalusia 164 - Les explicacions de la jutge Alaya

La jutge Mercedes Alaya ha concedit una entrevista al diari ABC en què denuncia les pressions que va rebre mentre instruïa alguns dels més greus casos de corrupció de la democràcia, tots els quals afectaven al PSOE andalús. Com a titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, Alaya va investigar els ERO fraudulents i les seves nombroses ramificacions, entramat corrupte veritablement abracadabrant.

Mercedes Alaya manifesta amb rotunditat: «PSOE i PP em van treure per por que investigués els cursos de formació» La jutge assegura que la van treure del mig «perquè el que estàvem veient era summament greu» i podia estar passant en altres autonomies.

A l'robatori sistemàtic dels fons destinats als afectats per les regulacions d'ocupació durant la crisi es van sumar l'enorme borsa de corrupció dels cursos de formació -amb participació destacada d'UGT i CCOO- i la dels casos Mercasevilla i Avals, al que apareixen implicades autoritats de la Junta i nombroses empreses receptores d'ajuts públics irregulars.

Alaya va ser apartada d'aquestes macrocausas perquè van abusar de la seva bona voluntat i perquè PP i PSOE pergeñaron un subterfugi per a això en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), acusa la jutge. La seva nova plaça a l'Audiència de Sevilla havia de quedar en suspens fins que finalitzés la instrucció dels casos de corrupció del socialisme andalús, però una decisió de l'òrgan dels jutges en contra de l'acordat la va obligar a abandonar uns casos s als quals havia dedicat anys d'investigacions.

Abans d'eliminar-la definitivament de la instrucció, Alaya va patir contínues pressions per part dels dos partits, però molt especialment per part de assenyalats dirigents socialistes, que van arribar a difondre rumors i calúmnies d'índole personal. Pel que fa al PP, tampoc no s'ha distingit en la defensa de la imparcialitat de la Justícia i la necessària independència de jutges i magistrats.

Lluny d'això, els populars es van aliar amb els socialistes al CGPJ, convertit en una rotllana d'intercanvi de favors, per desbancar Alaya i separar-la de una comesa exercit durant anys amb eficàcia i exemplaritat. La denúncia d'aquesta jutge torna a posar de manifest la tremenda politització del sistema judicial. El cas de Alaya no és l'únic, però potser sí el més greu per les conseqüències polítiques d'uns processos de corrupció que el PSOE, amb la inestimable ajuda del PP, està tractant per tots els mitjans de dinamitar.

http://sevilla.abc.es/sevilla/sevi-mercedes-alaya-psoe-y-pp-quitaron-miedo-investigara-cursos-formacion-201805202133_noticia.html

Veneçuela - L'abstenció va ser la norma

Tot igual per Veneçuela. Nicolás Maduro ha estat reelegit com a president amb 5.823.728 vots en uns comicis marcats per l'altíssima abstenció i l'exigència dels derrotats que es repeteixin les eleccions per les irregularitats registrades.

Maduro va guanyar en obtenir 5.823.728 vots amb una participació de 8.6 milions dels més de 20 milions que estaven cridats a les urnes, el que es tradueix en un dels percentatges de participació més baixos de la història veneçolana. El candidat que va aconseguir més vots després de Maduro va ser l'exgovernador Henri Falcón, que va obtenir 1.820.552 vots, mentre que el expastor evangèlic Javier Bertucci va aconseguir el suport de 925.042 votants i Reinaldo Quijada 34.614.

Abans que finalitzés la jornada electoral tant Falcón com Bertucci van denunciar que al llarg del dia es van registrar més de mil violacions a la llei electoral comeses pel chavisme governant i van acusar Maduro d'usar "punts vermells" de control per obligar el "poble "a votar pel candidat a la reelecció.

Així mateix, han assenyalat a l'oficialisme de "comprar vots" a l'oferir bons als votants que van arribar amb l'anomenat "carnet de la pàtria" sufragat pel candidat chavista, una targeta d'identitat, que conté una megadata dels electors. També van assegurar que el chavisme va practicar el "vot assistit" en acompanyar a centenars de votants a sufragar, el que seria una participació sota coacció.

L'oposició reclama que es repeteixin els comicis i denuncien nombroses irregularitats. A Caracas i l'interior del país es van observar carrers buits mentre que pocs centres electorals van exhibir files que han estat una foto constant en eleccions presidencials passades.

Des Caracas es va informar que les eleccions presidencials celebrades van estar marcades per la inexistència de files en els centres de votació i per irregularitats, segons han denunciat els principals adversaris de Maduro.

Maduro simula una salutació on no hi havia ningú

https://youtu.be/mE04ph5VIt8

https://img.elcomercio.pe/files/article_content_ec_fotos/uploads/2018/05/20/5b02146422934.jpeg

El president de Veneçuela ha protagonitzat un vídeo en què es veu saludar un públic inexistent després d'emetre el seu vot en Catia

Aquest diumenge el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, va saludar un públic inexistent en arribar al col·legi Miguel Antonio Car, en Catia. El succés va ser registrat a YouTube i compartit en xarxes socials pels veneçolans que remarcaven l'abstenció dels comicis presidencials.

El mandatari va sortir a exercir el seu vot a primerenques hores del matí. Com s'aprecia en el vídeo de YouTube, aquesta zona on Maduro va votar es trobava buida.

Mentre feia gestos amb les mans, la càmera que el va gravar va revelar que no hi havia simpatitzants saludant.

En el vídeo de YouTube també es veu que el mandatari va estar acompanyat per la seva dona, Cilia Flores, a qui es va acostar després de la vaga resposta que va obtenir la seva salutació.

El mandatari havia ordenat a la tarda al partit de govern donar les facilitats de transport a la seva militància per traslladar-se a les urnes, enmig de versions de l'oposició sobre una baixa afluència.

Plantant creus DEP

ANC i Òmnium Cultural van començar a Vic, on proliferen els ideòlegs del nazionalismo, quan se'ls va ocórrer sembrar la a la plaça Major unes horribles creus grogues per reivindicar la posada en llibertat dels polítics colpistes. Després han seguit muntant aquests cementiris per les diferents localitats de la regió sense que cap autoritat reaccionés i defensés la neteja dels carrers que per això estan cobrant. Van muntar unes gàbies que simulaven les presons que en teoria havia els colpistes.També van exportar la idea per la resta del territori. És habitual veure arbres o semàfors amb penjolls grocs que tapen monuments i embruten els carrers. Estan en aquest pla des de fa mesos sense que la justícia atengui la propaganda separatista.

Ahir una ciutadana s'ha encarat amb una persona que estava clavant creus grogues a la platja de Llafranc. "Què és això? Un cementiri? ", Li ha increpat la senyora. L'home li ha contestat que es tracta d ' "una petició", mentre que la dona li ha replicat que "no tots estem d'acord amb aquesta petició". "Ara, jo, aquí, vaig a posar tot de creus de la meva família", ha afegit.

L'home que estava col·locant les creus ha començat a recollir algunes de les que encara no estaven clavades, però la senyora li va demanar que "no ho reculli". "El que faré serà trucar a la policia, perquè això és il·legal", ha afegit. Llavors, una tercera persona li ha explicat que "estem parlant dels presos".

"Una cosa és la política i una altra cosa és que els nens creguin que això és un cementiri. Què creieu que és això? No vaig enlloc, perquè tu m'està molestant ", ha reblat la dona.

Després de l'incident nombrosos banyistes es van aixecar i van arrencar les desagradables i incòmodes creus que els estaven impedint passar un dia tranquil de platja, sense que la porqueria els molesti i acabi tot al mar. ¿On estaven els ecologistes? I és que davant supremacistes que que els carrers són seves, no hi ha mes remei que passar a l'acció.

https://youtu.be/hG1sdnJNzxI

https://media.e-noticies.com//img/20180520/cruz.jpg

https://twitter.com/twitter/statuses/998579861072556032

Seguirà el 155 i els consellers presos no sortiran al DOGC

Mariano Rajoy, al Congrés dels Diputats.

El Govern ha advertit per carta al Govern que va a retardar la publicació del nomenament dels consellers Afirma que analitzarà primer "la viabilitat" de la publicació. Tot això després de sengles converses telefòniques amb Pedro Sánchez i Albert Rivera.La carta deia que "es va a procedir a analitzar la viabilitat" del decret en el qual es nomenen consellers a Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín i Lluís Puig . Cal recordar que, segons l'aprovat pel Senat, el 155 no decaurà fins que el nou Govern regional no prengui possessió d'acord amb la llei.

Per a les formacions constitucionalistes, la decisió de Torra evidència que la seva intenció és tensar encara més la vida política. "Ha desaprofitat una oportunitat de demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les seves decisions demostren que vol mantenir una estratègia de confrontació amb l'Estat i la majoria de la societat catalana", ha subratllat el Govern en el seu comunicat de dissabte.

La missiva, enviada amb data del 19 de maig pel Ministeri de la presidència i per a les Administracions Territorials a Víctor Cullell i Comellas, secretari del Govern de la Generalitat, respon a la publicació del nou Govern de Quim Torra ia la necessitat que el Govern publiqui els nomenaments al DOGC perquè puguin ser efectius.

Carta del Govern on avisa que retarda la publicació del nomenament dels 'consellers'VER PDF

En el document es justifica aquesta decisió d ' "analitzar la viabilitat" de la publicació "atenent a les circumstàncies que concorren en les persones esmentades ia les competències a elles atribuïdes". El text insisteix que "la publicació del citat acord requereix l'autorització per part del Govern de la Nació, sense la qual l'acte o disposició no tindria validesa i efectes".

En canvi, no es considera problemàtic el primer dels decrets en què es creen, s'anomenen i determinen l'àmbit de competència en els canvis en l'Administració de la Generalitat, és a dir, les noves conselleries.

Eduard Pujol acusa PP, PSOE i C 's de "ultres" per mantenir el155

Eduard Pujol, portaveu de JXCat.

El portaveu de Junts per Catalunya (JxCat), Eduard Pujol, ha criticat aquest diumenge que el Govern hagi decidit mantenir l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i ho ha atribuït a una pugna entre PP, C'sy PSOE "per veure qui és més ultra ".

En declaracions als mitjans, el portaveu adjunt d'aquesta formació liderada pel colpista Puigdemont fins a la seva fugida de la Justícia, s'ha assegurat que "és un mal dia per a aquells que haurien avalar la democràcia a l'Estat", ja que considera que aquests partits s'han sumat a la línia del Govern en lloc d'apostar pel diàleg.

Una configuració que inclouria els exconsellers destituïts a l'empara de l'article 155 Jordi Turull i Josep Rull (tots dos a la presó provisional), i Lluís Puig, a l'espera de la resolució dels tribunals belgues sobre la seva possible extradició. Per Pujol, són "actors vàlids", i en un to desafiant retreu a l'Executiu: "Si Torra decideix restituir als consellers i ells accepten, ¿on és el problema?", S'ha preguntat el diputat de JxCat.

Pujol ja va exigir aquesta setmana al Govern saber "dia i hora" del final del 155 i d'aquesta manera: "Senyors del Govern espanyol, quin dia aixecaran el 155? Senyors Rajoy, Rivera i Sánchez, si van ser valents per imposar una norma injusta, siguin valents ara i compleixin la paraula ", va reclamar a la segona sessió del debat d'investidura.

El mes passat va posar en dubte que el Govern de Mariano Rajoy aixequés l'article que ha permès una intervenció moderada en l'administració autonòmica catalana si es formava un nou 'Govern'.

El xalet de la discòrdia

Pablo Iglesias i Irene Montero quan amb la propera arribada dels bessons / es i la compra del xalet d'en Torrelodones, haurien d'estar en el millor moment de la seva vida, passen pels seus pitjors moments com a secretari general i portaveu parlamentària d'Podem per la crítiques dels membres del seu partit per haver-se convertit en un altre burgès amb piscina i barbacoa.

Davant la crítiques dels seus companys de partit, sorprenien aquest dissabte a convocar una consulta entre els inscrits del partit morat. Les bases decidiran si tots dos han de dimitir de tots els seus càrrecs o continuar en ells pel cas del ja famós xalet de 600.000 euros.

Ara la militància de la formació es veurà obligada a triar entre l'habitatge de la discòrdia o la cúpula dirigent. Les paraules de Kichi sobre "no semblar-se a la casta" han dolgut en la direcció de Podem. Com si cada un dels militants de Podem haurien de decidir sobre la vida privada dels seus dirigents.

"Consideres que el secretari general i la portaveu al Congrés han de seguir al capdavant de Podem?", Serà la pregunta. Davant d'una resposta que es debatrà entre el sí i el no, a continuació els militants hauran de respondre també si tots dos, Iglesias i Montero, han de deixar les seves actes de diputats. "Els toca a ells decidir si som dignes de seguir", ha dit Pablo Iglesias. "Si ens diuen que hem de dimitir, dimitirem", ha afegit.

El secretari general i la portaveu parlamentària també van aprofitar la seva compareixença d'aquest dissabte per denunciar el "assetjament" i la "persecució" que pateixen per part d'alguns mitjans. És una de les raons per les quals, segons argumenten tant ells com el seu equip, van decidir comprar un habitatge amb alts murs i un gran jardí.

Comprar un xalet és un tema privat i perfectament legal sempre que aquest sigui adquirit amb diners provinents d'un treball perfectament constatable, com sembla ser el cas. Llavors, perquè aquest enrenou? Els membres de Podem haurien d'alegrar per la millora de l'estat dels seus caps, esperant la seva invitació a una barbacoa al jardí o un bany a la piscina. cosa que ja fa temps gaudeixen Carolina Bescansa o les germanes Serra o Errejón o Espinar l'especulador. És mes, la compra un xalet és només un símptoma de millora de la seva situació econòmica i confiança en el futur.

El tema ha produït una gran commoció dins dels diferents grupuscles d'Podem de tal manera d's'han produït multitud de comentaris en contra de la compra del xalet. Tant és així que a Facebook un usuari ha obert una pàgina per organitzar una barbacoa al xalet d'Esglésies i Montero. La broma s'ha anat estenent fins al punt que aquest diumenge al migdia més de 25.000 persones havien confirmat la seva assistència i prop de 40.000 s'havien interessat pel jocós esdeveniment. És que en el seu partit hi ha un munt d'envejosos.

Este cartel ha aparecido en el muro del chalet

De Brussel·les a Berlin, passant per Exremera

Turull, Rull, Comin i Puig, a la llista dels nous consellers del Govern

Torra ha desafiat una altra vegada a l'Estat i ha nomenat consellers a presos i fugats mes tot el nucli dur de Junts x Cat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha donat a conèixer aquest dissabte a primera hora de la tarda la composició del nou executiu autonòmic. Tot i les advertències del Govern, Torra ha decidit restituir als presos Josep Rull i Jordi Turull en els departaments de Territori i Presidència. Lluís Puig, fugat a Bèlgica, reprendrà Cultura i Toni Comín, en idèntica situació, Salut. Aquestes conselleries comptaran amb "comissionats" o majordoms com el per fer front a les tasques de gestió.

ERC s'ha negat a seguir l'estratègia del grup parlamentari d'Puigdemont, un nou desafiament a l'Estat. Comín, que pertanyia a la quota del partit de Junqueras, però sense militar, ja està fora de l'òrbita republicana. El nou home fort del partit, Pere Aragonès, ocuparà la vicepresidència i la conselleria d'Economia. Elsa Artadi serà consellera de Presidència i portaveu del govern. El conseller d'Exteriors serà Ernest Maragall, amb carnet d'ERC des de l'1 de maig.

Els Mossos, en mans d'un dur

A Interior, Torra ha col·locat l'exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Miquel Buch (Junts per Catalunya), un dels nacionalistes de perfil més dur, sector supremacista. El republicà Josep Bargalló, que ja va ser conseller del Tripartit, es farà càrrec de la conselleria d'Ensenyament. En el repartiment, ERC també es queda amb Justícia (Ester Capella), Treball (Chakir El Homrani) i Agricultura (Teresa Jordà)

El govern de Torra tindrà un nou departament de "Polítiques Digitals i Administració Pública", del qual s'ocuparà Jordi Puigneró, de la confiança de Puigdemont i fins ara secretari de Telecomunicacions de la Generalitat. Es considera que Puigneró va tenir un paper clau per facilitar la celebració del referèndum il·legal de l'1-O i per dificultar la instrucció judicial pel cop d'Estat.

D'aquesta manera, Torra torna a actuar al marge de les "orientacions" de Moncloa.Primer va prohibir la presència de qualsevol representant de l'Estat en la seva presa de possessió, en la qual es va abstenir d'esmentar si més no la Constitució i l'Estatut.Ara amb un executiu que és un desafiament a l'Estat i que podria aparellar que Rull i Turull jurin els seus càrrecs a la presó i Comín i Puig, a Brussel·les.

El Boe català, el "Diari Oficial de la Generalitat", encara en mans de Moncloa, no publicarà el decret de Torra fins dilluns, dia en què Torra té previst visitar els presos, una gira en la qual podria aprofitar per celebrar les "jures" dels esmentats Rull i Turull, que finalment han fet cas omís de la recomanació dels seus advocats. Torra ha començat forçant la màquina i no sembla que tingui la intenció de posar fre a l'estratègia de confrontació amb l'Estat, sinó tot el contrari.

Comunicat del Govern

En el dia d'ahir, el Sr. Torra va voler escenificar una voluntat de diàleg que ha durat menys de 24 hores, ja que la seva proposta de nous consellers és una provocació perquè diversos d'ells es troben fugits de la justícia o en situació de presó provisional.

El Govern d'Espanya, a través del seu Secretariat, que és l'únic òrgan competent per autoritzar la publicació del decret de nomenament proposat, analitzarà la viabilitat del nou Govern anunciat, donades les circumstàncies personals d'alguns dels designats.

El president de la Generalitat ha desaprofitat avui una oportunitat de demostrar la seva voluntat de recuperar la normalitat, ja que les seves decisions demostren que vol mantenir una estratègia de confrontació amb l'Estat i amb la majoria de la societat catalana.

Tant el Govern de la Nació, com les forces polítiques constitucionalistes, hem vingut exigint al Sr. Torra que posi fi a aquesta confrontació política que només genera desassossec social i un important perjudici al conjunt de la societat catalana.

La voluntat de diàleg de Torra ha durat menys de 24 hores ¿I amb aquest colpista al comandament els de Moncloa, el Congrés i el Senat volen treure el 155? Que ningú digui que no ho sabia.