El Govern pacta amb ERC eradicar l'espanyol de l'ensenyament i la impunitat per als separatistes

El ministre Bolaños es felicita pels acords aconseguits amb el govern català sobre "desjudicialització" i "protecció del català".

El ministre de Presidència, Félix Bolaños, ha adonat dels dos acords aconseguits pel Govern amb el govern autonòmic català. Desjudicialització i promoció del català han estat l'objecte dels pactes esmentats. Segons Bolaños, es tracta de la "necessitat de posar fi a la judicialització de la política perquè hem de fer política amb majúscules i creiem a l'acord entre diferents".

Bolaños ha al·ludit implícitament a la reforma del delicte de sedició a gust dels separatistes en afirmar que “la millora del marc normatiu s'ha de produir a través del diàleg” i que “es renuncia a accions que treguin la política del camp de joc democràtic ".

Pel que fa al català, el Govern ja s'ha sumat de manera oficial a les tesis separatistes en matèria de llengües. Així, ha defensat la darrera llei elaborada pel parlament per boicotejar la sentència del 25% d'espanyol a l'ensenyament obligatori català, que va comptar amb l'impuls del PSC, i ha recorregut a la llengua dels independentistes per assegurar que el seu compromís és que els alumnes de Catalunya “dominen plenament el català i el castellà”.

Segons Bolaños, aquesta llei és un "exemple dels acords transversals" i ha definit que l'objectiu és "la protecció i l'impuls de la llengua catalana a tots nivells". "Garantirem el dret de tots els ciutadans a ser atesos en la llengua oficial de la seva elecció", va abundar el ministre. A més, es revisarà el reglament del Senat perquè els diputats catalanistes puguin intervenir en català i s'inclourà representants de la Generalitat a les delegacions governamentals que abordin en fòrums internacionals qüestions d'índole lingüística, així com fomentar el català a les institucions de la Unió Europea.

Per a Bolaños, el català és una llengua espanyola que forma part de la diversitat lingüística del país, de manera que "és obligació del Govern el seu foment". També ha apuntat que gallec i basc tindran el mateix tractament "si ho demanen els seus governs respectius".

Satisfacció al 'Govern'

Per part seva, la consellera Vilagrà ha assegurat que "avui hem fet un pas en aquesta nova etapa de negociació i diàleg amb el Govern de l'Estat". "Havíem d'abordar la repressió i com posar fi al procés de judicialització els efectes dels quals són coneguts, temes de presó, exili, inhabilitació, multes. La judicialització enquista el conflicte i genera noves víctimes. En aquest marc de la taula ens hem reunit per assolir uns primers acords com a pas previ per a la resolució del conflicte polític de fons", va afirmar la consellera catalana de Presidència.

Pel que fa al primer acord, el de la "desjudicialització",(impunitat) Vilagrà va accentuar que s'impulsaran les reformes legislatives "que siguin necessàries". Tot i això, ha insistit que "cal tenir clar que fins que la ciutadania no puga votar estem lluny de resoldre el conflicte polític de fons".

Molt més explícita va ser abordant l'acord sobre la "protecció" del català. Segons aquesta consellera, l'acord parteix que "el català ha estat una llengua perseguida i minoritzada" i que el català "és un element essencial i nuclear de la societat catalana perquè és la nostra llengua". Vilagrà s'ha felicitat perquè "hem aconseguit que el Govern enterri el recurs comptant" contra les normes lingüístiques del separatisme i ha subratllat el suport de l'Executiu a les reformes legals per boicotejar la introducció d'un 25% d'espanyol a l'ensenyament obligatori.

"Tenim l'Estat assegut a taula"

"La feina continua, però en qualsevol cas tenim l'Estat assegut a la taula de diàleg i negociació", ha manifestat la consellera de Presidència. El balanç per a ERC no pot ser més positiu en matèria lingüística mentre espera avenços en les reformes legislatives dels delictes que s?imputen a alguns dels principals líders del cop d?Estat. "Avui hem signat acords parcials imprescindibles per a la resolució del conflicte polític", va dir com a colofó ​​de la seva intervenció abans del torn de les preguntes. En aquesta fase, ha assegurat que les reformes legislatives que planegen amb el Govern "a la llum de les normatives europees" conclourà amb el reconeixement del dret d'autodeterminació.

"Un pas endavant"

Gran ambient a la represa de l'anomenada "taula de diàleg i negociació" entre el Govern i la part del govern català que ocupa ERC. Somriures, passejades i confidències entre parells. "Ambient sincer, amable i constructiu", segons Bolaños. I satisfacció del Govern perquè aquesta hauria estat la primera reunió amb acords concrets. "Vam començar a recollir els fruits del diàleg", va seguir Bolaños en to triomfalista. "Un pas endavant", va rematar.dies previs venien marcats per la discreció i l'hermetisme, però es donava per fet que la reunió donaria de si acords concrets i pràctics. ERC no es pot permetre comparèixer amb les mans buides i més quan Junts per Catalunya (JxCat), el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs, els acusa d'"autonomistes" i d'exercir de taulers del Govern de Pedro Sánchez.

La reunió ha durat gairebé dues hores, però els acords s'havien pactat per endavant pels equips tècnics dels ministeris i les conselleries de la Generalitat implicades en les converses. La "desjudicialització" (quina paraula) com a sinònim ampli d'amnistia i impunitat per a l'independentisme és l'espai que més preocupa ERC i on el Govern s'ha compromès a avançar.

Es tracta de "desarticular" els jutges i tribunals que han investigat o investiguen el cop d'Estat del 2017, l'assalt a l'aeroport del Prat el 2019, les activitats dels Comitès de Defensa de la República (CDR) o els actes sobiranistes del parlament autonòmic, entre altres casos. En l'argot separatista, la pretensió és "allunyar el conflicte polític dels tribunals" per facilitar, per exemple, el retorn dels fugats, entre els quals hi ha la número dos d'ERC, Marta Rovira. O diluir-ne la causa contra Josep Maria Jové i Josep Lluís Salvadó, diputats autonòmics republicans processats per l'organització del referèndum il·legal.

Incompliment de la decisió del 25%

Pel que fa al català, ERC pretén que es blindin les competències de la Generalitat per prosseguir sense dificultats judicials l'eradicació de l'idioma espanyol a l'ensenyament a Catalunya. Es tracta de l'altra "desjudicialització" després de desenes de sentències a favor de la inclusió de l'espanyol a l'ensenyament obligatori que han estat sistemàticament incomplertes per la Generalitat des de fa dècades.

Els acords entre el Govern i ERC es produeixen després de l'incompliment de la sentència del 25% gràcies a maniobres legislatives del PSC i els separatistes per boicotejar la sentència. I al mig, a més, d'una ofensiva de la Generalitat, que ha donat instruccions contundents i precises per eradicar l'ús de l'espanyol a les escoles. Aquestes ordres tenen ara l'aval del Govern de Pedro Sánchez.

Les delegacions

Per part del Govern han participat a la reunió Félix Bolaños, ministre de la Presidència, Isabel Rodríguez, ministra de Política Territorial, Yolanda Díaz, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social i Miquel Iceta, ministre de Cultura. Per la Generalitat, Laura Vilagrà, consellera de Presidència, Roger Torrent, conseller d'Empresa, Natàlia Garriga, consellera de Cultura i Joan Ignasi Elena, conseller d'Interior, exalcalde socialista que va abandonar el PSC quan va començar el procés separatista.

Diccionari d'eufemismes independentistes

Desjudicialitzar la política = Impunitat total dels alcaldes i funcionaris sediciosos encausats per la justícia que van participar a l'1-O i als atemptats de grups terroristes contra Aeroport, autopistes o vies fèrries, ara mateixa en vies de ser imputats,

Protegir l'idioma català = Crear tota mena d'obstacles per a aquells agosarats que pretenguin parlar en espanyol a escoles i llocs públics.