El president del Govern ho ha anunciat amb ostentació: el Consell de Ministres aprovarà avui «l'estabilització més gran dels professionals sanitaris de la història del Sistema Nacional de Salut des de la seva creació». Això es tradueix en l'eliminació de la figura d'eventual i l'estabilització del contracte de 67.300 professionals sanitaris de tots els nivells i de tot el conjunt de l'Administració. L‟objectiu d‟aquesta mesura seria disminuir la temporalitat i la precarietat en un dels sectors més afectats per aquesta situació.
Aquesta asserció, lluny de ser rebuda amb satisfacció i de ser aplaudida com una solució transcendental a un dels reptes històrics del nostre sistema de salut, ha produït un clima de malestar entre representants de metges i sindicats. Alguns han catalogat aquest anunci d'impostura, mentida i manipulació, i han lamentat que genera expectatives infundades i que juga amb els problemes de precarietat dels professionals dels serveis de salut.
Els sindicats mèdics denuncien que el decret contra la precarietat és en realitat una exigència europea. És el mandat de la CE que ja estan duent a terme des de fa un any algunes comunitats autònomes
És el cas de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM). Tomás Toranzo nega que el Reial decret llei que se sotmet a aprovació al Consell de Ministres permeti l'estabilització de 67.000 sanitaris: «Ni de cap manera. És una mentida més». El president de la CESM explica que aquest òrgan aprova una modificació de la llei 55/2003 de l?estatut Marc perquè, «en el futur, la temporalitat sigui la imprescindible». És a dir, els sistemes de contractació temporals canviaran a partir que entri en vigor aquest Reial decret llei, «però les administracions podran continuar fent contractes temporals d'un màxim de tres anys en alguns supòsits», indica.
«El Govern ens manipula. Havia d'haver començat a negociar amb les comunitats autònomes i els sindicats fa un any, però el Ministeri de Sanitat ha estat fent llargues i perdent temps. S'ha negociat en l'últim moment i gairebé sense temps. Per això s'intenta implementar mitjançant Reial decret llei. Això els permet saltar-se qualsevol control parlamentari i apuntar-se el gol com si fos del Govern», denuncia. A més, subratlla que aquest Reial decret llei parteix d'una «exigència europea urgent».
El CESM explica que atribuir-se el mèrit d?aconseguir l?estabilització de places és una «impostura», ja que el treball de gestió i negociació de places ha estat de les comunitats autònomes. «Els diferents sistemes de salut ja han identificat les places que s'oferiran a un procés selectiu, a través d'un concurs oposició o un concurs de mèrits, tots dos de lliure concurrència. Això ja està en marxa i cada servei de salut ja ha publicat l'oferta pública d'ocupació corresponent i ara està negociant com es materialitzen les convocatòries», assenyala.
La Comunitat de Madrid, per exemple, ha negociat amb els sindicats 9.577 places i una Oferta d'Ocupació Pública de 23.000 places més, fet que suposen un total de 32.000 places. Per això Enrique Ruiz Escudero, conseller madrileny de Sanitat, hagi qualificat les paraules del president del Govern com una «apropiació indeguda». En el procés d'estabilització, la Comunitat de Madrid vol passar de l'actual 55% del personal fix al 83% l'any 2024.
Castella i Lleó també ha acusat el president del Govern d'apropiar-se de la feina de les autonomies i d'un «mandat europeu» en la decisió de fer fixos 67.300 sanitaris, mentre que Catalunya parla d'«un anunci més». Carlos Fernández Carriedo, portaveu de l'Executiu castellanolleonès, ha lamentat que les regions solucionin els problemes «com les vacunacions o l'atenció diària», sense tenir gaire suport del Govern per a aquests reptes, «tot i que intenta apropiar-se aquesta feina».
El País Basc i Galícia han enviat al Ministeri de Sanitat un manifest conjunt en què reclamen mesures de xoc urgents per incorporar més metges d'Atenció Primària als sistemes de salut de totes les comunitats autònomes. «No hi ha ara mateix a la sanitat espanyola un problema més urgent ni una necessitat més urgent», assenyalen en aquest manifest, en què també reclamen que no es quedin places desertes MIR o que es creïn altres especialitats per evitar el desplaçament de professionals de medicina familiar i comunitària.
Infermeres convocades pel Sindicat d'Infermeria SATSE en una concentració a un centre de salut del País Basc per denunciar el deteriorament de l'Atenció Primària
La reacció d'Infermeria
El Sindicat d'Infermeria (Satse) i el Consell General d'Infermeria (CGE) han sentenciat que l'aplicació d'aquesta norma «suposa un pas important per reduir la temporalitat al nostre sistema sanitari». Ambdues organitzacions entenen l'anunci del president com una previsió de les conseqüències que tindrà a l'SNS l'aplicació del Projecte de Reial decret llei aprovat per modificar l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
Des de Satse consideren «que l'Estatut Marc encara ha de ser millorat en la negociació que el Govern s'ha compromès a obrir amb els sindicats en els propers mesos, incloent-hi altres mesures que beneficiïn els professionals i el funcionament de la sanitat en conjunt». Satse insistirà que es reguli la plantilla orgànica com a instrument d'ordenació i de planificació dels recursos humans existents. D'aquesta manera, es podria “controlar” si la taxa de temporalitat s'està reduint o, per contra, continua augmentant. Així mateix, entre altres mesures, Satse demana incloure una regulació relativa a les places de difícil cobertura per a algunes professions sanitàries i determinades especialitats i establir una regularitat a l'accés de l'ocupació pública, amb la convocatòria biennal dels concursos oposició, és a dir, un any sí i un altre no com a mínim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario