Problemes per a Junts per Cat - Puigdemont i Borràs cada dia més a prop de la presó

Laura Borràs, amb Carles Puigdemont a una foto d'arxiu. | EFE

Jornada negra per als dos líders de JxCat: Demanen sis anys de presó per a Borràs i el TJUE diu que Bèlgica devia extradir Puigdemont.

Males notícies per a Laura Borràs, presidenta del parlament català i de Junts per Catalunya (JxCat), i per a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la resta de pròfugs. Poc després que transcendís l'informe de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que enfosqueix el futur de Puigdemont, la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava a conèixer l'escrit en què demana 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació

La Fiscalia ha presentat aquest dijous l'escrit d'acusació sobre el cas de Laura Borràs i sol·licita per a la presidenta del Parlament sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros per a Laura Borràs pels delictes de prevaricació i falsedat documental. El ministeri públic redueix així a dos la llista original de quatre càrrecs pels quals va ser processada la també presidenta de Junts per Catalunya, perquè considera que no es compleixen les condicions perquè se'l jutgi per malversació i frau. Amb aquest escrit presentat, és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el que ha de fixar la data perquè Borràs se sent a la banqueta, cosa que, segons el reglament de la Cambra, implicaria que perdi el seu escó i que des de ja s'entreveu com un xoc de calat al si del Govern.

L'informe de l'advocat general del TJUE, Richard de la Tour, és un al·legat dur contra les extralimitacions dels jutges belgues que van fer cas omís de les ordres europees de detenció presentades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. És la resposta, a més, a les qüestions prejudicials presentades pel mateix magistrat espanyol en el cas concret de la negativa belga a extradir Lluís Puig però al·lusives al conjunt de pròfugs. Suposa a més el primer revés seriós per a Puigdemont, encara que ni de bon tros definitiu.

Quan l'expresident de la Generalitat va ser detingut a l'illa italiana de Sardenya, el tribunal va decidir posar-lo en llibertat amb l'argument que un tribunal alemany i un altre belga s'havien negat a executar l'euroordre de Llarena i que a més faltava la decisió del TJUE sobre les qüestions prejudicials. L'informe de l'advocat general no té més traducció pràctica, de moment, que no pas configurar el sentit de la resolució que han d'emetre els quinze magistrats del TJUE i que es preveu per a la tardor.

Si la decisió del TJUE coincideix amb l'informe del seu advocat general, els fugats del "Procés" haurien de ser posats a disposició de les autoritats judicials espanyoles perquè no hi ha cap evidència que hagin de ser vulnerats els seus drets fonamentals. Tot i això, a Puigdemont i companyia li quedaria un ampli recorregut per evitar la seva extradició atesa la seva condició de diputats del Parlament Europeu i de les possibilitats d'obrir un altre llarg periple judicial. Però ja sense l?argument que a Espanya no hi ha garanties judicials i no tindrien un judici just.

I multa de 144.000 euros

Més espinós encara es presenta el futur judicial de Laura Borràs, presidenta del Parlament i successora de Puigdemont a la presidència de JxCat, per a qui la fiscalia reclama 6 anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros. I el ministeri públic ha estat benvolent perquè en el seu escrit considera que Borràs va incórrer en els delictes de falsedat i prevaricació, però descarta els de malversació i frau que sí que li atribueix el jutge instructor.

ERC manté la pressió perquè accedeixi a abandonar la presidència de la cambra catalana, cosa que Borràs ha descartat de manera contundent amb el suport de gran part del seu partit. La topada sembla un de tants entre ERC i JxCat, però pot desencadenar la sortida dels postconvergents del govern autonòmic de coalició i fins i tot un avenç electoral a Catalunya. JxCat ha de celebrar la segona part del congrés entre demà i demà passat i una de les qüestions a tractar serà la continuïtat del pacte amb ERC que va servir per a la investidura fa poc més d'un any de Pere Aragonès. La qüestió es traslladarà als militants, que hi hauran de votar.

Donades les tensions entre ERC i JxCat, l'animadversió que es professen els seus dirigents i el rebuig que suscita a JxCat que ERC negociï amb el Govern, tot apunta que els militants mostraran el polze cap avall de manera sobrada.