Pedro Sánchez i la seva dona amb Joe Biden al Museu del Prado
Les diferències són fondes i irreconciliables. Els compromisos del president Pedro Sánchez amb l'OTAN us obligaran a incloure la despesa militar entre les prioritats pressupostàries, en contra dels seus socis. El cisma en Defensa entre Sánchez i Podem està servit.
Els morats es mouen entre l'abstenció i el «no», però descarten de ple votar a favor. Serà la primera vegada que el Govern divideixi el vot respecte a una decisió adoptada pel Consell de Ministres. Paraules majors per a una coalició sotmesa cada cop a més tensions. Aquesta setmana, per la tanca de Melilla. L'anterior, pel nou decret anticrisi. I així constantment.
Les diferències entre Sánchez i Podem en defensa són irreconciliables. Aquest dijous, la líder de la formació i ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, no només va assenyalar que la postura del seu partit és inamovible, sinó que va anunciar que intentarà fer canviar d'idea el president.
Pedro Sánchez no va escatimar en lloances cap a l'OTAN al balanç que aquest dijous va fer de la Cimera de Madrid. Durant el mateix va definir l'Aliança com un element clau «per a la nostra pau i la nostra seguretat», i es va felicitar per haver demostrat, ell i la resta dels socis, «la fortalesa de l'enllaç europeu i transatlàntic».
El president del Govern no es pot permetre fallar a l'OTAN, ia la Moncloa en són conscients. No després d'haver promès els Estats Units i els altres membres que Espanya augmentarà progressivament la despesa en defensa fins a assolir el 2% del PIB el 2029.
No després d'haver aconseguit un acord amb Joe Biden per al desplegament de dos nous destructors a la base de Rota. I no després d'haver estat el principal impulsor del punt número 11 del nou Concepte Estratègic, que assenyala els riscos que comporten el Sahel i el nord d'Àfrica per a la seguretat de l'OTAN.
Els compromisos adquirits per Sánchez amb l'Aliança han estat rebuts per Podem no només amb un entusiasme nul, sinó en una actitud de frontal oposició. El cisma en defensa ja ha començat a posar la coalició en risc de ruptura. Això desembocaria, gairebé de manera automàtica, a la convocatòria d'eleccions generals. Com que el PSOE té 120 diputats en un hemicicle de 350 i cap pla B ni possibilitat de tenir-lo.
Només compta amb l'esperança que el PP voti a favor per raó d'Estat, però Feijoó ja ha posat les seves condicions, només negociarà amb el Govern si li presenta un pla ratificat per tots els membres.
Que trenquin o no dependrà de lʼesdevenir dels esdeveniments, però Sánchez ja té el pretext. Perquè això ja no va de l'enviament d'armes a Ucraïna a l'inici de la invasió de Rússia, una decisió que fins i tot va recolzar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz –tot i que no Podem, matís important–. Inclourà la defensa entre les prioritats pressupostàries, quan mai ho ha estat amb un Executiu del PSOE. Va de doblar la despesa en la matèria en només set anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario