La Comissió Europea atorgarà a Espanya 7.700 milions d'euros més en concepte de transferències a fons perdut després de la reassignació de fons UE del Pla de Recuperació pel pitjor comportament del seu PIB el 2020 i el 2021, segons ha confirmat la Comissió aquest dijous. Aquest repartiment es produeix quan el Govern té sense executar 67.000 milions del 2021, segons les dades que ha publicat la mateixa Comissió.
Espanya es consolida com el país que més fons no reemborsables dels Next Generation EU. Dos anys després d'idear-se aquest mecanisme per ajudar els Estats Membres a superar la crisi del coronavirus, la Comissió Europea (CE) ha revisat el repartiment definitiu en funció del creixement del Producte Interior Brut (PIB) el 2020 i el 2021. Sis països han sortit guanyant en aquesta reassignació: Espanya, Alemanya, Portugal, República Txeca, Àustria i Itàlia.
L?equivalència entre el que presumeix el Govern de la recepció de fons europeus per sortir de la crisi i l?execució real d?aquests projectes en diners comptants i sonants està molt descompensada. No és cap notícia nova que milers i milers de projectes estan encara encallats en un embull administratiu tan densa i complexa que obliga milers de petites i mitjanes empreses a renunciar-hi.
El Govern fa des de l'agost de l'any passat, quan va rebre el primer desemborsament, sense proporcionar informació en termes de Comptabilitat Nacional de l'execució del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), clau per conèixer la xifra real de fons UE que han arribat al teixit productiu.
La gestió dels fons europeus s?ha revelat un fiasco, un procés mancat de transparència, carregat d?obstacles per a les empreses i de difícil tramitació per a les comunitats autònomes. Papers, gestions, costos... i ara problemes eterns a l'eina que ha d'utilitzar el Govern per conèixer el grau exacte d'execució dels recursos transferits a les autonomies.
Coffee, el programa activat per la ministra d?Hisenda, María Jesús Montero, perquè les autonomies bolquin al detall l?execució dels projectes no està «disponible». Així ho reconeix el mateix Govern a les missives, en forma de correu electrònic, enviades a cadascuna de les regions, en què els exigeix amb pressa, en només un parell de dies, que li traslladin, per ordre de Montero, les dades de els projectes. L?equivalència entre el que presumeix el Govern de la recepció de fons europeus per sortir de la crisi i l?execució real d?aquests projectes en diners comptants i sonants està molt descompensada. No és cap notícia nova que milers i milers de projectes estan encara encallats en un embull administratiu tan densa i complexa que obliga milers de petites i mitjanes empreses a renunciar-hi.
Els fons que Pedro Sánchez va batejar com de «resiliència» estan fallant en un percentatge alarmantment alt. Però és que a més a més l'eina informàtica amb què el Ministeri d'Hisenda vol supervisar l'estat real de cada projecte assignat per les disset comunitats autònomes ha fallat. Brussel·les es quedarà de moment sense la informació requerida a Espanya, i Hisenda trigarà almenys un altre semestre a adonar-se'n.
Tot supura massa improvisació, massa incertesa i massa inestabilitat. Imprevisió i nyap a parts iguals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario