La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero | EFE
María Jesús Montero podia haver ordenat iniciar accions per sol·licitar que es tornessin els diners defraudats. No ho va fer.
El PP ha començat a apuntar cap a una persona que segueix en aquests moments molt en actiu i amb un càrrec molt decisiu al Govern de Pedro Sánchez: María Jesús Montero, ministra d'Hisenda. El Tribunal Suprem acaba de confirmar la sentència condemnatòria pel cas ERO amb una xifra escandalosa en matèria de corrupció pura i dura: 680 milions d?euros. I ella, Montero, va ser consellera sota el comandament directe del condemnat per malversació i prevaricació José Antonio Griñán i del també condemnat per prevaricació Manuel Chaves.
A més, va mantenir una posició privilegiada al Govern andalús sota el comandament de Susana Díaz. De fet, amb Díaz, María Jesús Montero va ocupar el càrrec des del qual havia d'haver sol·licitat la devolució dels diners defraudats, segons la legislació. I no ho va fer.
María Jesús Montero podia haver alleujat una gran part del dany provocat per la immensa corrupció dels 680 milions d?euros dels ERO, segons el sistema normatiu. I no ho va fer. No va sol·licitar la restitució dels diners cobrats fraudulentament. I no ho va fer malgrat que la legislació la designava com a persona encarregada de fer-ho: la consellera d'Hisenda de la Junta d'Andalusia.
Montero va formar part dels dos Governs esquitxats per aquesta època de corrupció: va ser consellera de Salut i Benestar Social entre el 7 de maig del 2012 i el 9 de setembre del 2013, amb José Antonio Griñán com a president autonòmic. Griñán, el mateix que acaba de rebre la confirmació de la condemna que el porta a la presó per malversació i prevaricació. Però és que prèviament —des del 25 d'abril del 2004 fins al 7 de maig del 2012— va ocupar la cartera equivalent de Sanitat i Consum, tocant anys, per tant, del mandat del també condemnat per prevaricació Manuel Chaves.
I Montero no va acabar aquí la seva carrera de la mà del PSOE andalús, ni de bon tros. La seva tasca i lleialtat va agradar i va ser premiada: va ocupar el càrrec de consellera d'Hisenda entre el 9 de setembre del 2013 i el 6 de juny del 2018, ja amb Susana Díaz.
Tot i que aquesta última etapa de Govern no ha entrat a la Sala encarregada del cas ERO, va ser decisiva per recuperar els diners de la corrupció. Cosa que mai no es va fer. I era Montero la que havia d'haver reclamat la devolució de les subvencions rebudes il·legalment, segons detallen les normes andaluses.
El PP recorda el seu paper en aquelles dates
Des del PP no han trigat a recordar el seu paper decisiu en aquesta darrera fase: perquè l'ara ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va decidir no reclamar els 680 milions robats als ERO. I és que Montero era en les dates en què es van adoptar les primeres decisions judicials ara plenament confirmades –2016 i 2017– la consellera d'Hisenda.
Els equips jurídics del PSOE van prendre la decisió el 2016 i el 2017 de combatre el procés judicial del cas ERO. Aquests equips jurídics tenien una dependència òbvia de la llavors presidenta andalusa, Susana Díaz. I és que cal recordar que en aquell moment aquests equips van demanar directament l'arxiu de la causa penal i van impedir la reclamació de la devolució dels 680 milions d'euros robats per la trama corrupta.
Pedro Sánchez també va tenir un paper important en el suport a aquestes decisions. Ell va guanyar les primàries del PSOE el maig del 2017 i va decidir admetre com a reacció a aquest enorme cas de corrupció l'omissió absoluta de resposta: no va fer res per exigir la devolució dels 680 milions robats mantenint el bloqueig a la recuperació d'aquest import.
Però una persona va cobrar una rellevància especial en aquesta operació de pèrdua dels diners dels ERO: l'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Perquè la reforma legal andalusa del 2011 assenyala la Conselleria d'Hisenda com a responsable de decidir si es reclamen judicialment o no els imports defraudats: i en aquells anys decisius de 2016 i 2017 la consellera d'Hisenda era l'actual ministra d'Hisenda.
El text que va regular aquesta funció del conseller d'Hisenda és el “Decret 367/2011, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Reglament d'Organització i Funcions del Gabinet Jurídic de la Junta d'Andalusia i del Cos de Lletrats de la Junta d'Andalusia". Aquesta norma destaca en la seva "disposició addicional primera, delegació de competències" que "de conformitat amb el que disposa l'article 13 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, i 101 de la Llei 9/2007, de 22 d'octubre, de l'Administració de la Junta d'Andalusia, es delega a les persones titulars de les diferents conselleries la competència que es recull aels articles 41.1, 42.2 i 64.2 del Reglament d'Organització i Funcions del Gabinet Jurídic de la Junta d'Andalusia i del Cos de Lletrats de la Junta d'Andalusia, per autoritzar o ratificar, si escau, l'exercici d'accions, incloent-hi la presentació de querelles, així com el desistiment i l'apartament d'aquestes, per part del Gabinet Jurídic”. Entre aquestes decisions es troba, efectivament, la de reclamar els diners en un cas de frau com els dels ERO.
La disposició addicional ho aclareix i afegeix que “tot això sense perjudici de les competències que corresponguin al titular de la Conselleria competent en relació amb la defensa dels drets econòmics de la Hisenda de la Comunitat”, que és, una vegada més, la de Hisenda. L'ocupada en aquelles dates per Montero.
Des de l'equip de l'ara ministra d'Hisenda sempre han desviat pilotes en aquest assumpte, assenyalant que, com va quedar recollit al Diari de Sessions del Parlament d'Andalusia del 12 d'abril del 2018, el conseller d'Ocupació Carnero Sierra va reconèixer que l'ordre de autorització de personació va ser atorgada el 8 de febrer de 2011 pel que era conseller en aquell moment. I, segons aquesta versió, des d'aquell moment, el Gabinet Jurídic ostentava la representació processal de la Junta d'Andalusia, i podia adoptar i fer totes aquelles accions jurídiques, processals i procedimentals necessàries per a la defensa dels interessos que representa i que li atorga el ordenament jurídic. El Gabinet de la ministra ja ha negat altres vegades la seva responsabilitat i ha assenyalat que les decisions com la reclamació civil dels 680 milions quedaven sota la responsabilitat de l'equip jurídic de la Junta d'Andalusia i que no va existir cap ordre de part seva. Però la legislació és clara sobre això i l'assenyala com a responsable de la no recuperació dels diners.
No hay comentarios:
Publicar un comentario