L'aprovació de la polèmica Llei de Memòria Democràtica amb el suport d'EH Bildu està aixecant butllofes fins i tot en sectors vinculats amb el PSOE. Segons es coneix aquest dilluns, diversos exdirigents socialistes han demanat al president del Govern, Pedro Sánchez, que retiri la llei.
La nova norma reemplaçarà la llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero i incorporarà noves mesures de gran importància. Com la declaració d'«il·legal» del règim franquista. La conseqüència directa de la «il·legalització» del règim serà la il·legalització, també, dels seus aparells i operacions, com els tribunals franquistes, fet que suposa la nul·litat de totes les seves condemnes per a aquells que ho sol·licitin.
La Llei de Memòria Democràtica no deroga la Llei d'Amnistia del 1977 ja que jurídicament és inviable, tal com apuntaven alguns experts consultats en el moment en què es va fer oficial l'anunci del projecte normatiu. I això sabent aquesta llei, van ser molts els membres d'ETA que es van beneficiar d'un oblit que –amb la pressió de PSOE i PCE– es mantindrà vigent. No en va, arran de l'amnistia concedida als crims terroristes, la banda armada basca va incrementar no només el nombre d'atemptats en només un any, des del 1978, sinó que va inaugurar el període més dur de la seva existència, «els anys del plom ».
Tota vegada que en aquest període 78-83 la banda va cometre més del 60% dels seus delictes molts d'ells no jutjats. En realitat, no van lluitar contra Fran sinó que anaven en contra de la implantació d'una Constitució. Els governs d'UCD i del PSOE amb Felipe Gonzalez al poder (llegiu GAL) van haver d'improvisar determinats instruments que ja han estat jutjats no previstos per la llei d'aquell moment
Un altre dels punts més polèmics és el que reconeix com a víctimes les llengües, personalitzant-les: «l'euskera, el català i el gallec són considerades víctimes». A més de les llengües, la llei reconeix com a víctimes les seves comunitats i les cultures basca, catalana i gallega, els habitants de les quals «van ser perseguits per fer-ne ús», i la garantia d'accés per part de persones físiques als fons documentals dipositats a els arxius públics.
Tal és així que antics alts càrrecs i membres històrics del PSOE han creat un manifest per reformar o paralitzar l'aprovació d'una llei que sembla ser a la mida dels interessos dels hereus d'ETA,
El Manifest
Divendres passat es va difondre un manifest per les xarxes socials en contra de la nova legislació impulsada des del Govern i pactada amb l'esquerra abertzale. Algunes fonts apuntaven que l'escrit havia estat promogut per l'entorn d'Alfonso Guerra o els José María Múgica -que apareix a la llista de signants-, tot i que també s'ha assenyalat a l'Associació de Defensa dels Valors de la Transició.
Una de les peticions daquesta carta és el replantejament daquestes normes en la tramitació parlamentària que encara està pendent.
Ara es coneix que, entre els exdirigents socialistes que recolzen aquest manifest i, per tant, estan en contra del pacte de Sánchez amb EH Bildu, hi ha els expresidents del Senat Javier Rojo i Juan José Laborda. tots dos del PSOE.
Entre els signants d'aquesta carta, també hi ha històrics socialistes com José María Mohedano, exdiputat i exsecretari del Grup Parlamentari Socialista al Congrés; Luis Berenguer, exdiputat (UCD i PSOE), exeurodiputat i expresident de la Comissió Nacional de la Competència; i Carmela Garcia Moreno, exdiputada i exsenadora (UCD i PSOE).
Donen suport al document, a més, José Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta d'Andalusia; i exministres de Felipe González com Julián García Vargas (exministre de Sanitat i Defensa), Julián García Valverde (exministre de Sanitat) i Javier Sáenz de Cosculluela (exministre d'Obres Publiques i expresident del Grup Parlamentari Socialista).
Així mateix, estan en contra de la nova llei del líder de l'Executiu Elena Flores (exdiputada, ex secretària de Relacions Internacionals de la Comissió Executiva del PSOE) i de l'exdiputat socialista i actual director de la Fundació Pablo Iglesias, Salvador Clotas.
El document carrega durament contra la llei per posar en qüestió el pacte constitucional del 1978: "No acceptem que el pacte constitucional sigui objecte d'una tergiversació injusta i aliena a la veritat històrica".
Continuen a la llista l'exdiputat i exmembre de l'Executiva Federal del PSOE Pedro Bofill, l'exalcalde de la Corunya i exdiputat socialista Francisco Vázquez, l'exsecretari general de la Presidència del Govern socialista Rafael 'Fali' Delgado, el diputat constituent socialista Juan Colino i l'exdiputada, exeurodiputada, exsecretaria de Comunicacion de l'Executiva del PSOE, Ana Miranda de Lage.
Comple tan la llista de socialistes Alejandro Cercas, exdiputat, exeurodiputat del PSOE, i exmembre de l'Executiva Federal; Paulino Plata, exconseller de la Junta d'Andalusia; els exsenadors Juan Carracao i Francisco Moreno Franco; José Acosta, exdiputat; Pascual Marcos Sebastián, exsenador i expresident de la Diputació de Saragossa; i Tomás Gómez Franco, exalcalde de Parla.
Manifest contra la nova Llei de Memòria
El document carrega durament contra la llei per posar en qüestió el pacte constitucional del 1978. "No acceptem que el pacte constitucional sigui objecte d'una tergiversació injusta i aliena a la veritat històrica", diu l'escrit.
També es denuncia un dels punts que més polèmica s'ha ocasionat després de l'aprovació de la llei, que preveu investigar com a "període sospitós" fins al desembre de 1983, una vegada que ja s'havia celebrat el referèndum constitucional, tres eleccions generals, dos municipals i diverses autonòmiques.
"La reconciliació va ser una de les claus de la Transició i així va quedar plasmat a la Constitució. Exigim al Govern, al seu president i als responsables dels grups parlamentaris el replantejament del projecte de la llei de Memòria Democràtica basat en el consens pel bé de la nostra convivència i el futur de la nostra democràcia", assenyala l?escrit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario