Sánchez en caiguda lliure recorre al seu manual de resistència

 Ahir va muntar precipitadament Comitè Federal del PSOE per intentar reconduir la pèrdua de crèdit polític de la coalició d'esquerra.

Qui no vulgui assabentar-se que el règim de Pedro Sánchez està en caiguda lliure és que no s'ha adonat de la gran quantitat de senyals que indiquen que està en les seves darreres raneres però està disposat a seguir fins al final de la legislatura al costat de la caterva d'interessats que no pensen consentir que llenci la tovallola, perdin el momi i se'n vagin a la muntanya de l'oblit dins del capítol més vergonyós de la història del nostre país, de tots.

Des que Pedro Sánchez fos nomenat secretari general del PSOE, les poques veus crítiques que han sorgit dins del partit han alertat del seu poder omnímode, que ha derivat en allò que es coneix com a "sanxisme". Tot i que també s'ha parlat de "felipisme" o "zapaterisme", cap dels seus predecessors va exercir amb els seus semblant control fins a arribar a engolir el seu propi partit per fer-ho totalment indistingible del Govern.

Ahir hi va haver dues baixes significatives com el fidel Ximo Puig que ja ha descobert que morirà amb el líder i Javier Lembán que ja fa uns quants mesos que està en pla contestari fora de l'òrbita del sanxisme i els nacionalistes caralans.

Tot i que el seu ascens va provocar una traumàtica ruptura entre els socialistes que es va tancar per les braves acabant amb qualsevol tipus de dissidència, mai fins ara s'havia evidenciat fins a quin punt serà difícil que torni a créixer l'herba al PSOE al pas de Sánchez pel partit .

Una guàrdia de corps al marge del PSOE i el Consell de Ministres

Per assegurar-se'n, no només ha trufat l'Executiva de ministres sinó que ha creat un òrgan al marge que, a la pràctica, anul·la les funcions del partit. Aquesta mena de comitè de savis estarà integrat per nou persones, entre ells els recent ascendits María Jesús Montero, número dos del PSOE; Pilar Alegria, portaveu; o Patxi López, portaveu parlamentari.

Ni la inflació, ni l'atur, ni tan sols l'estat de la coalició. Si hi ha alguna cosa que ara pertorba el somni del president, Pedro Sánchez, és la pujada del líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, a les enquestes. Fins i tot el CIS de Tezanos, que s'havia convertit en l'espejito mágico on el president es mirava per autoconvèncer-se del seu bon Govern, va portar, aquesta vegada, males notícies. El PP va superar en intenció de vot, per primer cop, el PSOE. Aquest dissabte, durant la seva intervenció al comitè electoral, Sánchez va posar el seu partit en safarranxo de combat davant les cites electorals de l'any que ve. A continuació, va col·locar Feijóo al punt de mira i va retreure al PP el seu «bloqueig polític».

Sánchez ha aprofitat el Comitè Federal del PSOE celebrat aquest dissabte per confirmar el seu sablat fiscal a la banca ia les elèctriques: "Els dos socis de coalició del Govern registrarem la setmana que ve una proposició de llei per a l'aprovació de l'impost a les grans companyies energètiques i l'impost a les grans entitats financeres”.

Són impostos que "ja existeixen en altres països no comunistes", s'ha escudat Sánchez i ha recordat que han estat "aconsellats per diferents organismes internacionals com la Comissió Europea, l'OCDE, el Fons Monetari Internacional, que fan que comminin a gravar beneficis excessius d'aquests sectors".

Caldrà preparar-se a un any i mig d'un "campi's qui pugui" en què es mutiplicaran les cacicades a què i ens estem acostumant.