Pedro Sánchez i Adriana Lastra.
La dimissió per «motius personals» d?Adriana Lastra, derivats d?un embaràs complicat, amaga una pugna interna pel poder dins del PSOE que «estava arribant a límits insospitats». L'asturiana, que s'havia convertit en una de les persones de la màxima confiança de Pedro Sánchez, no va assumir mai la pèrdua del gran poder que havia arribat a ostentar en detriment del número tres, Santos Cerdán.
La dimissió de Lastra amaga en realitat una lluita intestina que va arribar al límit fa uns dies però que va començar a forjar-se ja l'estiu passat, quan Sánchez el va obligar a triar entre el portaveu al Congrés o ser número dos del PSOE. Lastra va optar per Ferraz amb la intenció de poder controlar l'estructura orgànica. No obstant, aquesta situació va capgirar el 40 congrés del PSOE, celebrat l'octubre passat a València. En aquest conclave, Sánchez va reforçar el poder de Cerdán, en detriment de la número dos. Lastra tampoc no comptava amb el suport majoritari, ni de bon tros, de l'estructura. Molt afeblida i sense fidels en llocs rellevants, la seva influència va quedar molt tocada.
La sortida d'Adriana Lastra com a vicesecretària general del PSOE ha deixat en evidència la malmesa relació que mantenia, des de fa mesos, amb Pedro Sánchez.
La comunicació entre el líder socialista i el seu número dos era gairebé inexistent els dies previs que Lastra comuniqués dilluns passat la seva marxa, a través d'una nota remesa per Ferraz, al·legant motius personals. De fet, encara que tots dos sí que havien parlat el cap de setmana anterior, Sánchez no tenia cap coneixement del comunicat. Tampoc sabia que Lastra estava de baixa quan es va absentar, per a sorpresa de tots, una cita tan rellevant com el Debat de l'Estat de la Nació, que es va celebrar del 12 al 14 de juliol al Congrés dels Diputats. El president del Govern va preguntar per ella, i Santos Cerdán -número tres del partit i en oberta pugna de poder amb l'asturiana- li va explicar que estava malalta.
Sánchez en desconfiava perquè, segons fonts pròximes al president, es presentava fins i tot com la seva «successora». El socialista temia que, de donar-se un nou fracàs a les eleccions autonòmiques i municipals de l'any que ve, es gestés una operació amb els barons per impulsar-la i provocar-ne el desallotjament. Segons les fonts consultades, Lastra ja «s'estava movent en aquesta direcció».
Després de prop de dues setmanes absent de les seves funcions i sense informar el president, Lastra i Sánchez van mantenir diverses converses. En una -amb Cerdán també present- Sánchez els va avançar una remodelació que podria afectar «tots». Aleshores no estava previst el relleu, que es va precipitar uns dies després.
Lastra no va assumir mai la pèrdua del “molt poder” que havia arribat a tenir
La caiguda de Lastra es va iniciar l'estiu passat, quan Sánchez el va obligar a triar entre el portaveu al Congrés o ser número dos del PSOE. Ella va optar pel partit, en un intent de tenir el control total sobre el dia a dia del partit i poder col·locar els seus fidels. «Lastra era i es creia la reina de Ferraz», apunten les fonts consultades.
Però tot això va canviar després del 40è congrés del PSOE, celebrat l'octubre passat a València. Cerdán va guanyar pes, va adquirir més confiança per part de Sánchez, va aconseguir el cessament del gerent socialista- Mariano Moreno, pròxim a la ja ex vicesecretària general- i imposar com a portaveu parlamentari a l'ara també cessat Héctor Gómez. Lastra va sortir molt afeblida d'aquell conclave i sense pràcticament adeptes en llocs rellevants, a excepció del portaveu Felip Sicília. El cap de gabinet de Sánchez, Óscar López, també se les va tenir amb ella i pressionava Sánchez perquè l'apartés. L'estrepitós fracàs a Andalusia va precipitar encara més les coses.
La successora
Adriana Lastra, segons fonts pròximes al president, «ja es presentava com la successora» de Sánchez i, quan això va arribar a orelles del líder del PSOE, en va començar a desconfiar. Sánchez va témer fins i tot que, davant d'un mal resultat a les autonòmiques i municipals de l'any que ve, el seu número dos liderés amb alguns barons -en realitat tenia el suport de molt pocs- una operació per provocar el desallotjament. L'exvicesecretària «s'estava movent en aquesta direcció», segons expliquen diverses fonts coneixedores dels secrets del funcionament de Ferraz.
Fa uns dies, després de prop de dues setmanes absent de les seves funcions i sense informar el president, Sánchez i Lastra van mantenir una sèrie de converses.
En una -també amb la presència de Santos Cerdán- Sánchez ja els va anticipar que pensava emprendre una remodelació profunda de l'estructura orgànica de Ferraz que podria «afectar tothom». Aleshores, encara no estava previst que els toqués a ells, però el líder del PSOE sí que els va avançar que els va despullar aria de les seves persones de màxima confiança. Un avís a navegants que, amb els dies, va acabar precipitant la sortida de Lastra després de demanar-li directament Sánchez que dimitís per no haver de cessar-lo ell en el seu estat.
La realitat després d'aquesta marxa per «motius personals» era que el dirigent socialista no hi confiava, com al seu dia va passar amb Ábalos. Tot i que el comunicat que la direcció de comunicació del PSOE va remetre dilluns passat, sense la imatge corporativa del partit, afirmava que Lastra va comunicar dies enrere la seva decisió a Sánchez de fer un pas enrere, la veritat és que fins fa tot just unes hores abans del seu marxa exercia el càrrec i planificava la seva agenda a futur com a número dos de l'organització.
Sánchez, després de l'enviament del comunicat, li va dedicar unes paraules breus a través de les xarxes socials: «Ets una socialista exemplar», va destacar. Així mateix, va manifestar el seu agraïment per la tasca realitzada al capdavant de l'organització política: «Gràcies al teu compromís i entrega durant tots aquests anys el canvi al PSOE ia Espanya va ser possible».
No hay comentarios:
Publicar un comentario